 |
| Lise Meitner |
Oblit
Paula
Gramage
L'oblit és inevitable en l'ésser
humà. L'espai, el blanc, el silenci. Però per a la història i els llibres que
li procuren la vida, l'oblit no hauria de ser cap problema. La tinta, sovint, és
molt més resistent que la memòria. I doncs, que és de Barbara McClintock,
Jocelyn Bell, Lise Meitner o Rosalind Franklin?
L'any
1946 Otto Hahn rebé el Premi Nobel de Química pel descobriment de la fissió nuclear
dels àtoms i Lise Meitner, amb qui Hahn havia realitzat els experiments i qui a
través de la correspondència li havia explicat i demostrat els resultats, no va
ser considerada ni reconeguda per ningú.
Un
cas més curiós fou el de Rosalind Franklin, qui morí a causa d'un càncer
provocat, possiblement, per les radiacions emeses durant les hores de treball
al laboratori. L'any 1962 Watson i Crick reberen el Premi Nobel de fisiologia i
medicina pel descobriment de l'estructura de l'ADN. Rosalind, qui havia permés
obtenir les fotografies cabdals per al descobriment, fou de nou presa per les fosses
del silenci.
I
com elles dos, moltíssimes més. El que no m'explique encara és per què la història
s'entesta a conservar les mentides tan acuradament. Poques són les pàgines, que
després de tants anys, s'atreveixen a reconéixer el frau i acceptar que les
dones: científiques, músics, pintores o escriptores, també han sigut les
protagonistes.
Són
les nostres heroïnes, heroïnes en l'ombra. La part que l'oblit misogin oculta
darrere de les seues pàgines de tinta indeleble.
Enhorabona, Paula, per l'article, i moltes felicitats a la millor part del planeta, que resulta que és dona.
ResponElimina