Joan Olivares - Animació lectora de 1r ESO

Joan Olivares parla d'El Regne d'Albaríssia a l'alumnat de primer d'ESO

Per Arnau Aliaga Borrell, 1r ESO A

Joan Olivares amb l'alumnat de 1r ESO

Divendres 15 de novembre, a última hora de classe, va vindre al nostre institut Joan Olivares, autor del llibre El Regne d’Albaríssia  (Antoni Espí i Joan Olivares. Abril Edicions, 2001) a parlar sobre aquest conegut llibre.

Vam assistir tot l’alumnat de primer d’ESO, al saló d’actes. A més, també  hi estaven els professors de valencià i els tutors. Després de seure tots, va entrar Joan Olivares i Vicent, el profesor de valencià, va cridar un alumne, a mi concretament, perquè llegira la presentació de l’autor. En acabar la presentació, Joan va parlar del llibre, i l’alumnat li va fer diferents preguntes. Les més destacables van ser:

Com vas poder escriure un llibre amb altra persona?

Cadascú escrivia un capítol del llibre i el mostrava al company, que li deia la seua opinió sobre el que més li agradava, i el que no… Així anàvem escrivint tots els capítols.

Quin va ser el criteri  per triar els pobles que apareixen en la història?

Alguns, havien d’eixir segur, com Terrateig, el poble de Casimir; i Otos, que és el meu poble, i Bèlgida, que és el poble de Toni. També Ontinyent, que és cap de comarca. Però els altres van ser escollits perquè ens agradava el poble o perquè era interessant per a la història…

Com se vos va ocórrer la idea d’escriure el llibre?

Un dia ens van proposar, a Antoni i a mi, escriure un llibre sobre les aventures d’una colla de xiquets a la Vall d’Albaida, i als dos ens va agradar la idea d’escriure sobre els pobles de la nostra comarca.

Com se vos va ocórrer la idea d’escriure un poema en el  llibre?

Primer se’ns van ocórrer diferents idees de com la colla trobaria la recepta del beuratge màgic: un manuscrit, que algú els explicara la recepta… Però a la fi vam decidir fer uns versos, que van acabar sent un poema.

Com vau decidir els noms dels personatges?

Alguns, com el de Casimir, són persones reals; d’altres els vam decidir nosaltres, per exemple “Nomiveig”, que és un mag cec de ràbia, amb una tanta ràbia que no s’hi veu.

En acabar l’acte, cada alumne i alumna li va portar el seu llibre (o fins i tot l’agenda) perquè els firmara. Després ens vam fer una foto tots junts en l'escala de l’institut.

Tant la lectura del llibre com la xarrada han estat molt agradables. Moltes gràcies, Joan Olivares!

Joan Olivares amb l'autor d'aquesta crònica.