***Life's but a walking shadow*; o quan l’ombra esdevé llum**

El dia 23 d’abril, tot commemorant el Dia del Llibre, l’alumnat i el professorat de l’IES l’Estació vam tenir la sort d’immergir-nos en una hora d’autèntica màgia teatral. Un grup de joves, xics i xiques, dirigits per Félix Cortés i units per unes forces còsmiques sempre indesxifrables, van posar en escena de manera magistral el muntatge Macbeth: Shakespeare Strikes Again, de Cortés, en perfecte anglès. Durant una hora, a partir de les nou del matí, l’encanteri del teatre espolsà sobre els espectadors bocabadats la seua lluminosa vareta màgica.

Com a fil conductor del muntatge, va reaparèixer David Castelló, transformat de nou en un vell tronat Shakespeare, perdut en un manicomi. Al seu torn, Francesc Cerdà i Anna Sanfèlix, apujats als murs, explicaven i acotaven de manera divertida algunes parts de l’obra. En l’escena, Aisa Abu El Rub donà vida a Macbeth i l’encís d’Inés Cambra va fer-se càrrec d’una pèrfida Lady Macbeth. Al seu torn, les bruixes esfereïdores recorrien els corredors apujades en xanques, mentre dalt, al galliner, els nostres grans músics Ruben Penadés, Sara Soler, Anna Soler, Paula Calabuig, Marina Sanchis, i Adrià Ferrero deixaven caure greument sobre els espectadors les seues notes més dramàtiques. I, allà mateix, enmig de tota aquella força creativa, apareixia el vigorós cap del gran director de tot allò, el professor Félix Cortés, de romàntica figura.

El teatre era ple a vessar d’alumnat, des dels dotze als quasi trenta anys, però ningú no gosava parlar ni moure’s, impressionats pel que estaven veient, per l’impuls i la imbricació de tanta força escènica. Iris Brazales, Germán Hinojosa, Adrián Silla, Marta Guillem, Mariola Vila, José Luís Abad, Edu Cebrian, Paula Doria, Alba Sabaté, Ana Santa, Lachezar Dobromirov, Jordi Francés, Carlos Cucart, Natxo Gandia, Marta Mollà, Vicent Gilabert, cadascú en el seu paper, no anaven a permetre que ens avorrírem ni un instant, ni deixarien que la màgia del teatre decaiguera ni una sola estona.

Però el teatre és tan efímer com la vida i els bons moments passen inexorablement; tot i això, la nostra memòria s’il·luminarà molt de temps encara revivint una hora tan fantàstica. Moltes gràcies, alumnes. Moltes gràcies, Félix.