Entrevista de la premsa comarcal a Juan Torres Mancheño

Selfie de Juan Torres amb el seu alumnat d'SMX

Des que fa uns dies publicàrem en L'Andana que Juan Torres Mancheño figurava entre els deu finalistes dels Premis Educa Abanca, la premsa local i comarcal, tant digital com escrita, s'ha fet ressò de la primícia. Levante, Loclar, Tv Digital d'Ontinyent o VilaWeb són alguns dels mitjans que han reservat part del seu espai per informar sobre aquest tema que ens afecta com a institut de secundària. Un d'aquests mitjans, el setmanari d'informació comarcal L'Informador, ha entrevistat el nostre company Juan; entrevista realitzada per J. A. Cloquell que reproduïm a continuació. 

Juan Torres: “Els alumnes demanden un canvi de

mètodes i de relació amb els professors”

En què consisteixen els Premis Educa Abanca?

Són uns premis que tenen l’objectiu de premiar la tasca exercida pels millors docents durant l’any 2017. La finalitat principal és la de reconèixer públicament la tasca dels grans docents que viuen i gaudeixen del seu treball, eduquen per a la vida al seu alumnat i s’involucren al màxim en tot el procés educatiu, tant dins com fora de l’aula. Busquen realçar socialment la figura del bon docent, la seua implicació en el procés d’ensenyament del seu alumnat així com la seua importància per la societat. En aquesta primera convocatòria s’han establert cinc categories: Infantil, Primària, Secundaria, Formació Professional i Universitat. Primer els alumnes, famílies i altres companys van proposar uns 1.300 docents de tota Espanya. D’ací es van nominar per als premis 372 docents, i ara s’ha tret un llistat de 10 finalistes per cada categoria.

Què suposa a nivell personal i professional estar entre els deu escollits de tota Espanya?

Encara no m’ho crec. Realment em sent molt emocionat. El que més valore d’aquests premis és el fet que els que m’han proposat han sigut els meus propis alumnes, i això crec que vol dir que em consideren un bon professor, i vos puc assegurar que no hi ha millor premi per a un docent que els teus alumnes et vulguen d’aquesta manera. No em considere millor que ningú en res, però sí que intente donar el millor de mi en cada cosa que faig en la meua vida. Reconec que ser docent m’apassiona, i per a mi cada dia quan entre en classe és una aventura i una oportunitat per a seguir aprenent i per intentar despertar la il·lusió per aprendre dels meus alumnes. A nivell professional crec que és una oportunitat per als docents de tot el país el fet que es veja que estem esforçant-nos dia a dia per intentar il·lusionar els que seran els creadors del nostre futur. Sé que costa molt començar a fer canvis però aquests reconeixements poden servir per motivar els companys a provar nous mètodes i ferramentes que ens permeten renovar l’educació adaptant-la als temps que vénen.

A què creus que es deu aquest reconeixement?

Jo sempre he sigut molt bon estudiant, i no entenc com una persona pot no gaudir aprenent. Quan vaig arribar a la docència vaig veure que les mancances dels meus alumnes en aspectes bàsics i el fet de que la majoria estudia per a passar un examen i no per aprendre, va fer plantejar-me que hauria de fer un canvi metodològic per intentar fer que realment gaudiren del seu aprenentatge i, al mateix temps, milloraren els seus resultats acadèmics. Vaig començar a investigar noves formes de donar les classe i vaig descobrir el poder de metodologies com l’Aprenentatge Basat en Projectes i l’Aprenentatge Cooperatiu i, sobretot, la utilització d’estratègies i ferramentes tecnològiques de Gamificació. El que em va sorprendre és que quan vaig començar a aplicar-les el canvi va ser radical. L’ambient va millorar d’una forma increïble i al mateix temps vaig notar que gaudien moltíssim del que estàvem fent. Això va fer que connectàrem emocionalment. Jo vull entendre que aquesta nominació és fruit d’aquesta demanda dels meus alumnes d’un canvi de mètodes i d’un canvi de relació professor-alumne. Com ja he dit, no sóc millor que ningú, però m’encantaria guanyar aquest premi per ells, per fer-los vorer que si ens unim, podem aconseguir qualsevol cosa que ens proposem.

L’educació al nostre país sempre està en tela de juí i pateix múltiples reformes amb els canvis de govern. Quina és la teua visió de la situació actual de l’educació?

Sincerament crec que l’educació no hauria d’estar en mans dels polítics. Veig que cada govern, quan accedeix al poder, intenta fer reformes que puguen afavorir-los d’una manera o altra. A més hi ha molts polítics als qui interessa que el sistema educatiu no funcione, ja que així poden aconseguir ciutadans fàcilment manipulables, que no tenen la capacitat de pensar per ells mateixos. És trist, però és el que sent. I em fan molt de mal eixes campanyes de desprestigi contra el col·lectiu dels docents que han fet pensar a la gent que treballem poc i amb poques ganes, i han aconseguit que molts de nosaltres estem desmotivats. Però encara així molts docents estem resistint i lluitant per canviar el sistema des de les nostres possibilitats, i crec que poc a poc estem aconseguint- ho. Jo pense que l’educació és el motor principal del canvi per millorar les societats del futur.

On creus que s’ha de millorar?

Recuperar la confiança, la il·lusió pel nostre meravellós treball i el prestigi perdut. I, sobretot, estar units famílies, estudiants i docents buscant solucions.

Què els diries als professors que puguen llegir aquesta entrevista per animar-los a seguir el teu camí?

Si veus que els teus alumnes no gaudeixen, si sempre tens conflictes dins de les classes, si els resultats són mediocres i, sobretot, si no et sents plenament feliç amb el teu treball, què perds provant nous mètodes? Els vertaders protagonistes de les aules són els alumnes. Hem de fer-los sentir els actors principals dels seus propis aprenentatges. Hem de connectar emocionalment amb ells, escoltar-los, recolzar-los, fer-los veure que les errades són oportunitats per trobar solucions creatives, i que aprendre és apassionant.

1r premi per fomentar la utilització de la bicicleta

L'IES L'Estació guanya el 1r premi en el concurs de la Generalitat «Hui descansa el cotxe»

Cinc alumnes de 4t d'ESO participen en aquesta iniciativa institucional que fomenta la sostenibilitat entre els joves i els seus familiars

De dalt a baix, Iván Ruiz, Iván Cambra, Joan López, Nelo Ramos
i Blai Ferrero, absoluts protagonistes d'aquest collage fotogràfic

El passat mes de setembre, coincidint amb la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat, l'IES L'Estació va participar en un concurs impulsat per la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que consistia a pujar a les xarxes socials una fotografia que promogués l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible i no contaminant. I el resultat és el que es pot apreciar en la fotografia: cinc joves amants del ciclisme que custodien les claus dels seus familiars conductors amb l'objectiu de conscienciar-los dels efectes negatius que produeix la utilització massiva de vehicles privats als nuclis urbans.

Aquest collage fotogràfic, que ha sigut elaborat per les professores Pilar Asensio i Paloma Tortosa, ha permés a l'institut participant guanyar un palet de material de papereria i esportiu variat i un diploma que l'acredita com a Centre Educatiu Distingit en el dia sense cotxes de la Comunitat Valenciana 2017.

En la categoria de guardons individuals, els alumnes Nelo Ramos i Blai Ferrero també han destacat per les seues fotografies publicades en Instagram, cosa que ha possibilitat que siguen recompensats amb un diploma, una bicicleta, un casc i un bo de transport de trenta viatges.

Des de fa dos cursos, l'IES L'Estació promociona l'ús de la bicicleta entre el seu alumnat. Per aquest motiu, ha participat en el concurs i ha représ un any més el projecte «Puja en bici», una iniciativa del Departament d'Educació Física que premia mensualment els alumnes que s'acosten ben equipats a l'institut amb aquest mitjà de transport. "Enguany volem sensibilitzar de la necessitat de portar casc", explica la professora Paloma Tortosa, "ja que la llei de trànsit aprovada a Espanya en març de 2014 obliga els menors de 16 anys a usar-lo en qualsevol via".

«EL PUENTE DE LOS TRIBALES», un relat màgic de l'alumna Mar Fité Serna

Los bosques de Maine, en otoño, se cubrían de color.

La vida parecía saber que pronto llegaría el frío, la nieve y el duro invierno, y una quietud llena de misterio había sustituido poco a poco a la frenética actividad del verano.

A este lado del río, junto al puente de los Tribales, la gente paseaba, hacía footing, pescaba…

El bosque al otro lado era zona prohibida en otoño para los crédulos de leyendas.

Sara vivía junto al río con sus padres, abuelos y su hermano pequeño Tom. Su bisabuela descendía de los nativos que habitaban la región a la llegada de los europeos. Aunque esta contrajo matrimonio con un descendiente de ingleses y sus padres eran también de rasgos europeos, Sara era el vivo retrato de su bisabuela, pelo y ojos negros y piel morena. Todo esto no era ningún problema en el pueblo, no era la única con rasgos nativos y además vivían allí muchas personas de otras razas como negros, orientales… Todos convivían con naturalidad y armonía hasta que apareció Melanie.

Melanie venía de Dallas con su familia. Su padre era el nuevo director del instituto y ella se lo tenía muy creído. Su carácter dominante y despreciativo hacia quien no le hacía la corte causó divisiones ya desde el primer mes del curso. Encima se encaprichó de Douglas.

Douglas y Sara eran inseparables desde niños y con el tiempo esta amistad dio paso a algo más.

Pero Melanie odiaba a Sara por ello y no sabía cómo quitarla de en medio.

Todos en el pueblo conocían la leyenda de los Tribales.

Cuando llegaron los europeos a tierras americanas vivían por estos bosques dos jóvenes nativos que se amaban. Ella era muy hermosa y uno de los conquistadores la intentó forzar. Su amado salió en su defensa y ambos fueron asesinados y descuartizados. Pero poco después, la Naturaleza, tan venerada por los indios, dio alas a su venganza y al llegar el otoño los componentes del grupo agresor comenzaron a desaparecer en la noche. Sus cuerpos aparecían descuartizados colgando de los árboles. Nadie salió impune. Y los espíritus de los jóvenes amantes descansaron en paz.

Con el tiempo la historia se convirtió en leyenda y caló en la tradición del pueblo. Había quien decía que si se te hacía de noche en esa zona del bosque se oían cánticos antiguos y se veía a los espíritus de los jóvenes muertos que te rodeaban con sus mantos de guerra.

Melanie tenía un plan. Ya había robado el teléfono de Douglas ese día en clase y con la ayuda de sus dos más fieles prepararon un saco y una cuerda.

Era noche de difuntos.

Douglas y Sara quedaron para pasear y tomar algo luego de cenar. En Halloween todo el mundo iba a estar en la calle hasta tarde con sus disfraces.

Sara acababa sus tareas de clase cuando le llegó un WhatsApp de Douglas: «Te espero en el puente de los Tribales a las 11».

Le extrañó, pues siempre quedaban en un banco del parque cerca de la casa de Sara, aunque  después de cenar se despidió de sus padres y acudió al puente.

Al llegar allí le extrañó no ver a Douglas. Casi de inmediato tres figuras ocultas por máscaras se lanzaron sobre ella dándole un golpe que la aturdió y le pusieron un saco sobre la cabeza y la colgaron boca abajo del puente.

Aún reían cuando unas manos invisibles las arrastraron hacia el bosque.

‘’Tambores de guerra, gritos de nativos, el calor de las                                                            hogueras, ruidos de cuchillos’’                      

Nadie oyó sus gritos…

Douglas esperaba en el banco cuando, de pronto, en la oscuridad, surgieron dos figuras que se acercaron a él silenciosas. Desde luego, los disfraces y maquillaje eran geniales, trajes tradicionales y rostros nativos de dos muchachos, chico y chica. Douglas se quedó admirado de su belleza y originalidad.

Le hablaron, y Douglas sintió un escalofrío. No era inglés, era abanaki, el idioma de los primeros pobladores de la región. No entendió sus palabras, pero por su tono de voz supo que no le harían daño. Parecían tranquilizarle y apremiarle a seguirle.

Le llevaron hasta el puente y desaparecieron.

Douglas rescató a Sara, que estaba helada y confusa y la llevó al hospital. La policía la interrogó, pero ella no pudo aclarar quién la había atacado.

Al día siguiente tres muchachas faltaron a clase, entre ellas, Melanie.

Las encontraron en el bosque atadas a tres postes rituales. Estaban vivas pero muertas de terror. Sus cuerpos desnudos habían sido tatuados con dibujos tribales para siempre. Los tatuajes rodeaban justo los puntos donde los jóvenes indios asesinados siglos atrás habían sido mutilados.

Nadie fue detenido, aunque estaba claro que había sido una broma muy macabra. Pero Sara y Douglas sabían que los espíritus de los jóvenes nativos seguían habitando los bosques más allá del puente de los Tribales.

Una petita gran victòria per a l'institut

L'IES L'Estació es classifica en tercera posició en el Campionat Autonòmic de Formació Professional

Aquesta victòria se suma a la de la passada edició del 2016, quan Miguel Gandia Huerta obtingué la medalla d'or en l'especialitat de Desenvolupament Web

Sergio (el de la dreta), amb els altres concursants
que quedaren en primera i segona posició

L'IES L'Estació està d'enhorabona. Altra vegada. Sergio Martínez Guerrero, un estudiant que està cursant 2n de DAW al centre, ha obtingut una merescuda recompensa en fer-se un lloc al pòdium de la competició SkillsCV 2017. Sergio, que participava en l'especialitat de Desenvolupament Web, ha hagut de conformar-se amb un gens menyspreable tercer lloc després de superar una espinosa prova que consistia a dissenyar individualment un projecte informàtic durant tres jornades de vuit hores. "Haurien d'organitzar-se més esdeveniments d'aquest tipus per recolzar els estudis d'FP", assegura Sergio, "ja que tot açò et permet conéixer amb deteniment la feina d'altres famílies professionals".

En la competició autonòmica, que va finalitzar el passat 1 de desembre a Alacant amb 6 400 visitants, rivalitzaven més de 200 alumnes de 90 instituts i de 26 especialitats diferents, els quals somniaven accedir a la següent etapa, el SpainSkills 2019, un concurs nacional d'on se seleccionaran els millors aspirants per a la fase internacional, el WorldSkills.

Sergio, amb els seus companys i preparadors de la prova

L'objectiu principal d'aquestes competicions regionals, cofinançades pel Fons Social Europeu i el Ministeri d'Educació, és promocionar les ensenyances de Formació Professional i millorar la seua qualitat. A més, aquestes olimpíades suposen un punt d'encontre entre empreses, docents i estudiants. "Els 'skills' valencians", comenta la tutora de Sergio, Yolanda Monerris,  "es consoliden com una plataforma que estimula l'intercanvi entre alumnat, professorat i teixit empresarial en l'àmbit de la formació professional, cosa que permet conéixer nous estàndards i distingir la innovació en els diferents sectors productius".

Des de L'Andana també hem de felicitar Óscar Llorens i Lurbe i Óscar Seguí Guerola, dos estudiants del centre que, tot i que no s'han classificat, han exhibit el seu esforç i dedicació durant les proves.

Us deixem amb unes quantes fotografies de l'esdeveniment autonòmic, que per primera vegada s'ha organitzat en un únic recinte, l'IFA d'Alacant, que ha agrupat a tots els participants.

Fotos, Yolanda Monerris

A un pas de convertir-se en el millor docent del país

Juan Torres Mancheño se situa entre els 10 finalistes dels Premis Educa Abanca

El professor d'Informàtica de l'IES L'Estació podria convertir-se el proper 10 de gener en el millor docent d'Espanya en la categoria de Formació Professional

Un total de tres professors de Formació Professional de la Comunitat Valenciana han quedat finalistes de la primera edició dels Premis Educa Abanca, un certamen nacional organitzat per mundoeduca.org, plataforma virtual que busca professionals de l'educació de totes les etapes educatives que sàpiguen transmetre passió pel seu treball. Un d'aquests docents valencians, l'únic de la Vall d'Albaida, ha sigut Juan Torres Mancheño, professor d'Informàtica de l'IES L'Estació que també exerceix de coordinador de formació al centre, on està rebent l'incondicional suport de tot el professorat i alumnat. "Aquest tipus d'iniciatives", assegura l'educador, "fa visible el nostre treball. I treballant junts podem abordar un model educatiu diferent".

La seua tasca amb l'alumnat del Cicle Formatiu de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, l'organització del primer InnoBar a la Comunitat Valenciana o el ininterromput interés que demostra pel reciclatge dels coneixements i de les metodologies didàctiques li han permés optar a aquest prestigiós guardó, la resolució del qual es farà pública el pròxim 10 de gener, dia en què es coneixeran també els noms dels vencedors de les altres categories: Infantil, Primària, Secundària/Batxillerat i ensenyança universitària.

Un dels aspectes que més valora Juan Torres és el fet d'haver estat nominat gràcies als seus alumnes de l'IES L'Estació, que el passat estiu presentaren la seua candidatura. "Ells són el vertader motor del canvi i per ells hem de seguir lluitant", manifesta el professor.

Juan, així com cadascun dels 10 finalistes de cada modalitat, rebran un diploma acreditatiu que serà lliurat el 23 de febrer a A Coruña durant la celebració del I Congrés Mundial d'Educació, Educa 2018. En aquest mateix acte es farà entrega al guanyador de cada categoria d'un premi econòmic dotat amb mil euros.

Segons afirmen els promotors del certamen, els Premis Educa Abanca, que valoren les iniciatives individuals dels docents espanyols, pretenen convertir-se en els Goya de l'Educació, reconeixent així la bona praxi educativa. Enguany se celebra la primera edició d'aquest esdeveniment que ambiciona una continuïtat anual. 

«La segunda juventud», un article de l'alumna Jana Ruiz Castro

Jana Ruiz Castro cursa actualment
1r de Bat-Científic a l'IES L'Estació

Text, Jana Ruiz Castro

Mucha gente, en algún momento de su vida, anhela esa etapa a la que llamamos juventud. La pregunta es: ¿qué tiene la juventud que la hace tan especial? ¿Son los amigos? ¿Son los estudios? ¿Qué sucede exactamente?

Principalmente, la juventud es un período en el que "sales del cascarón", es decir, empiezas a adquirir independencia. Es como si abrieras decenas de puertas y tu propio juicio, en cierto modo, es el único que cuenta. Por ejemplo, el simple hecho de escoger una asignatura, empezar a elegir la ropa que te pones, etc. Estos son los primeros pasos hacia tu juventud, que tiendes a acelerar los primeros años, de ahí que vayas acogiendo la idea principal de esta etapa: las ganas de vivir.

Pero esto es un arma de doble filo, ya que se cree que solo se van a tener unos pocos años para vivirla y, sin ninguna duda, ello genera la combinación clave de la juventud: el ansia de la novedad y la inexperiencia.

Por tanto, teniendo en cuenta estas variables, ¿se verían ustedes capaces de volver a vivirla igual? Es imposible. La experiencia nos dice que en esa clase de situaciones, que puede que en su día salieran bien, no hay que tentar a la suerte.

Por eso hablamos de "segundas juventudes", "juventud de los 40" o "juventud de los 50". De hecho, he escuchado a gente decir que esta es mejor que la primera. La juventud no lleva alarma, tú decides cuándo finaliza, aunque, por supuesto, es diferente a la primera; cuentas con la virtud de la experiencia.

En fin, los adultos no anhelan la juventud, de eso aún hay errores que les persiguen; buscan la siguiente juventud, que solo encontrarán manteniendo el alma vieja y el espíritu joven.

Comença un nou repte: SkillsCV 2017

Tres alumnes de l'IES L'Estació participen en el Campionat Autonòmic de Formació Professional

Alumnat i tutors, preparats per a la competició d'aquesta setmana

Óscar Llorens, Sergio Martínez i Óscar Seguí encaren aquesta setmana a Alacant un nou repte: els SkillsCV 2017, unes olimpíades que seleccionaran als millors estudiants de les diferents especialitats d'aquestes ensenyances.

La Institució Firal Alacantina acollirà fins a l'1 de desembre les Competicions Autonòmiques de Formació Professional, unes olimpíades organitzades per la Conselleria d'Educació amb l'objectiu d'estimular l'alumnat participant, promocionar cadascuna de les vint-i-sis especialitats que concorren al concurs regional i reconéixer la tasca del professorat d'FP.

L'IES L'Estació, que es va classificar en primera posició en l'últim certamen autonòmic de 2015 (punxa ací), torna a participar un any més en la modalitat de Desenvolupament Web, i ho fa amb tres nous estudiants de 2n de DAW que faran front a tres dures jornades de torneig en les quals hauran de realitzar i presentar individualment un projecte informàtic utilitzant només aquelles ferramentes tecnològiques que permeten els organitzadors de les proves.

Però els concursants comptaran en tot moment amb l'orientació d'un tutor, un professor de l'alumne que s'encarregarà de la seua preparació i formació en totes les fases de la competició. Aquesta gran responsabilitat ha recaigut sobre tres docents de l'IES L'Estació: Pere Crespo, entrenador d'Óscar Llorens; Yolanda Monerris, que aconsellarà Sergio Martínez; i Pep Muñoz, responsable de la instrucció d'Óscar Seguí.

La participació en el campionat regional de SkillsCV pot comportar una grata recompensa, ja que els campions autonòmics de cadascuna de les modalitats de l'FP que intervinguen en el concurs representaran a la Comunitat Valenciana en el SpainSkills 2019, una competició nacional d'on se seleccionaran els millors aspirants per a la fase internacional, el WorldSkills. 

Des de L'Andana desitgem molta sort als concursants.