La làpida constitucional: el símbol de la llibertat

Article publicat pel diari Levante el 2/7/2016

Text d'Alfred Bernabeu, cronista d'Ontinyent

      El passat 15 de juny vaig tindre l’honor d’assistir al concert organitzat pel conservatori professional de música d’Ontinyent dedicat a Gomis. Tot un plaer! Enhorabona al professorat i alumnat per delectar-nos amb les composicions del nostre paisà! Entre les interpretacions va haver una en especial que em va copsar l’atenció: el cor final de “Le diable à Seville”. Com saben es tracta d’una òpera inspirada en l’heroi que va protagonitzar l’alçament contra el poder absolutista, Rafael Riego. Recorde que el cor repetia de manera vehement una proclama: liberté! liberté! liberté!

Llibertat, eixe és el millor terme que resumeix la ideologia liberal.  Es tracta d’un concepte ideològic transgressor en una època de canvis: la dissolució de l’Antic Règim. En canvi, per a nosaltres, ciutadans d’un estat democràtic, resulten “naturals” les lleis que emparen la llibertat d’opinió, de comerç, el dret de sufragi per a elegir els nostres representants de la sobirania popular, el dret de propietat privada, la separació de poders...  Tots ells principis bàsics del nostre sistema polític.  

Document on consta el jurament a la

Constitució del rei Ferran VII

Doncs bé, el Trienni liberal, en restablir la constitució de 1812, salvaguardava aquests drets inalienables a la condició democràtica.   Ferran VII es veié obligat a jurar fidelitat a la Constitució amb un manifest que finalitzava: “Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional...” 

Poc després, la junta provisional nacional convocava elecció de diputats per a formar  noves corts. Era tanta l’alegria que les autoritats ontinyentines celebraren la jornada electoral  -diumenge 30 d’abril de 1820- amb unes festes extraordinàries.

Prèviament, dissabte 29 d’abril, en la plaça Major, davant un públic expectant format per la corporació, clergat i  persones sense distinció social, però vestides “con la decencia que requiere un acto tan solemne”, es publicava de manera solemne la constitució de 1812. Amb anterioritat, des de l’església de Sant Francesc, havien organitzat  una desfilada que es pot considerar un precedent dels Moros i Cristians a Ontinyent. Recordem que aquesta festa naix en 1860, vinculada a la ideologia liberal.

Un manuscrit anònim del segle XIX detalla que “se hizo la procesión y fiesta de la Constitución con moros  disparando. Y la lápida la trahían con un carro triunfante… Y detrás del carro hiban los maseros y Justicia y cerraba la procesión unos turcos de a cavallo disparando”. 

Esbós de la làpida constitucional elaborat

per Vicent Guerola Blay

L’acte principal va ser la col·locació d’una làpida en el façana de l’ajuntament amb una inscripció relativa a la restaurada constitució. Una placa que es va adossar al mur del consistori a una altura de 36 pams del pis de la plaça (uns 7 metres). La documentació de l’arxiu municipal conté una exacta descripció d’ella, fet que ha permés al professor Vicent Guerola Blay perfilar un esborrany d’aquell monument. 

Tal dia com hui, 1 de juliol de 1823, la làpida de la constitució, va ser destruïda. El comandant de la tropa absolutista que va ocupar  Ontinyent va autoritzar que “se echase a tierra la lápida de la Constitución”. L’anònim dietarista encara afegia un detall més; el menyspreu en què es verificà la destrucció: amb vol de campanes i formada la tropa, d’esquenes, mentre l’enderrocaven.

  El símbol més apreciat pels liberals era esborrat. Mentrestant, Gomis fugia a corre-cuita a França per salvar la vida, mai no tornaria de l’exili. Retornava la foscor i la opressió: el pèrfid Ferran VII recuperava el poder absolut. Per aquest motiu, restablir la làpida constitucional de 1812 a l’edifici de l’ajuntament és també honorar la memòria d’uns avantpassats que lluitaren per la llibertat, per un règim constitucional del qual som hereus.  

Informe final de les pràctiques realitzades per l'alumnat de Cicles

Pepa Llorca, Enrique Minguet, Mariola Garrido
i Encarna Soriano en la Fira de l'Estudiant del passat abril

El 100% de l'alumnat del Cicle formatiu DAW de l'IES l'Estació ja forma part del món laboral

En el Cicle de Gestió Administrativa el 31% ha obtingut treball, mentre que en Administració i Finances el percentatge arriba al 23%. Comerç, Comerç Internacional i SMX (Sistemes Microinformàtics i Xarxes) també presenten bons resultats. 

La totalitat dels nou estudiants que enguany han cursat el Cicle formatiu de Desenvolupament d'Aplicacions Web de l'IES l'Estació han aconseguit integrar-se en el món laboral després d'haver realitzat la Formació en Centres de Treball (FCT), un mòdul professional obligatori que permet conèixer la realitat de les empreses i posar en pràctica els coneixements adquirits a l'aula. Pepa Llorca, que coordina el Departament de Pràctiques de l'institut, fa un balanç molt positiu d'aquestes dades i assegura que l'excel·lent formació de l'alumnat i les necessitats de les empreses donen com a resultat l'absoluta incorporació laboral dels recents titulats.

Un total de 75 empreses, institucions i organismes oficials —alguns dels quals han instruït a més d'un alumne de cicles diferents— han col·laborat en la planificació de les FCT, que han sigut realitzades per 78 estudiants en el present curs escolar 2015-2016. Cal destacar que tres d'aquestos alumnes han fet les pràctiques formatives a l'estranger gràcies al Programa Erasmus + que sol·licita l'IES l'Estació.

A més, al voltant de 30 empreses de la Vall d'Albaida amb necessitats de contractació de personal s'han posat en contacte amb el Departament que encapçala Pepa Llorca per tal de requerir alumnat dels diversos cicles que imparteix el centre. Les gestions s'han efectuat o bé des del Departament de Pràctiques o bé mitjançant els tutors de les FCT, els quals han fet possible que els estudiants contactaren amb les empreses interessades.

D'altra banda, l'institut també ha rebut les felicitacions dels instructors de l'alumnat de 2ⁿ de Formació Professional Bàsica, que han reconegut la magnífica tasca executada per aquestos durant les seues pràctiques.

Alumnat i professorat de Formació Professional Bàsica

L'alumnat d'ESO construeix un omnipolíedre

La combinació dels cinc políedres regulars, deguda al matemàtic italià Luca Pacioli, es coneix amb el nom d'omnipolíedre. 

El Departament de Matemàtiques de l'IES l'Estació, coordinat per Pepe Sampío, ha construït al centre un omnipolíedre amb l'ajuda de l'alumnat de Diversificació i de 2ⁿ d'ESO que ha cursat l'optativa de Taller de Geometria, impartida per la professora Reme Pérez. Un omnipolíedre és una composició realitzada amb les armadures dels anomenats sòlids platònics o políedres regulars (octaedre, tetraedre, cub, dodecaedre i icosaedre), de forma que cadascun d'ells queda inscrit en l'anterior.

L'artista holandès Maurits Cornelius Escher ja va construir al segle passat un model de filferro dels cinc políedres regulars platònics encaixats i sempre el portava amb ell com un símbol de la seua inspiració artística.

Model de filferro de l'holandès M.C. Escher

Aquesta estructura, que ha estat uns dies exposada davant de consergeria, és provisional, però la idea és poder construir el pròxim curs un omnipolíedre permanent.

Les següents fotografies ens mostren el procés de muntatge d'aquest cos geomètric, els components del qual també van ser estudiats pels antics grecs.

Finalitza la primera època de L'ANDANA

Imatge del bloc, obra de
 Míriam González Llorens

Avui, dia 22 de juny de 2016, finalitza, després de quatre anys, la primera època d'aquest bloc, L'ANDANA.

El bloc L'ANDANA va nàixer en octubre de 2012, fa quasi quatre anys, en plena època de les retallades més salvatges en l'educació pública, vinculat a la Direcció de l'IES l'Estació, a un grup humà que ara també just acaba el seu cicle. La idea inicial del bloc era crear una eina per fer visible el nostre centre, un institut antic però d'esperit innovador, jove i vitalista; per donar una imatge més real del nostre entorn, de les nombroses iniciatives educatives, formatives i culturals que l'IES l'Estació ofereix a la comarca. A més, el bloc té altres objectius, com són el foment de l'ús del valencià en els mitjans de comunicació més pròxims, i també el de crear una identificació emocional del nostre alumnat amb el centre educatiu i l'àmbit humà on s'està formant.

Estadística del bloc de 28 de maig de 2016

Durant aquest temps, s'hi han publicat 375 entrades, i hi hem rebut quasi 120.000 visites. El rècord de visites diàries és el del dia 28 de maig d'enguany, amb la notícia de la cerimònia de graduació del nostre alumnat de 2n de Batxillerat, amb un total de 2.812 visites en un sol dia. Sense anar més lluny, les visites d'ahir mateix han superat les 900. També han obtingut nombroses visites, en aquests quatre anys, les notícies referides als èxits del nostre alumnat dels Cicles Formatius d'Informàtica, els nostres Premis Extraordinaris d'ESO, les iniciatives artístiques del Departament de Dibuix, les entrevistes als nostres més brillants exalumnes, les jubilacions del nostre professorat... No hem d'ocultar, però, que l'èxit actual del bloc va lligat també al de la seua pàgina Facebook amb les seues ja 331 amistats, que disparen les visites al nostre bloc de manera exponencial. I tampoc no hem d'oblidar que les nostres notícies també han sigut difoses i compartides en els mitjans de comunicació local, comarcal i del País Valencià.

Jordi Micó i Paula Gramage en l'acte
de lliurament de guardons de l'Olimpíada de Valencià (2014)

Però bé, a banda de les dades, el millor de L'ANDANA, en aquests quatre anys, ha sigut, des del meu personal punt de vista, el contacte directe amb el nostre jove alumnat; fer visibles les seues inquietuds i ambicions, els seus èxits i els seus somnis. Hem descobert veritables talents de l'escriptura, com el de Paula Torró Albero; però és just recordar també les col·laboracions dels nostres professors: Alfred Bernabeu, Fernando Moreno, les fantàstiques fotografies de Toni Ferrero... Per acabar, no puc deixar d'esmentar amb profunda enyorança els elevadíssims articles de Paula Gramage Sanchis, ara ja aprenent de metgessa, i he d'estar sempre agraït a la imatge de L'ANDANA, vinculada a l'obra artística de Míriam González Llorens.

Imatge de Toni Ferrero

Així, moltes gràcies a totes i a tots, lectores i lectors, per venir a visitar-nos a ca nostra, a l'Andana de l'IES l'Estació. A partir d'ara, un nou conductor menarà el volant d'aquest tren de notícies; però, per favor, continueu venint a veure'ns de tant en tant, car el bloc encara ha de continuar obert molts més anys.

"Desfés-te dels teus temors, L'Andana, com si et fessis nova!". Una cordial abraçada! 

Vicent Enric Belda

Comiat de quatre professors de l'IES l'Estació

Divendres, 17 de juny, vam celebrar el comiat de quatre grans professors de l'IES l'Estació. Es tracta de la nostra Secretària, Mari Carmen Martí, la qual es jubila; a l'igual que el professor de FOL, Joan Català. Per altra banda, Joan Cogollos, de Dibuix, i Salvador Alemany, de Valencià, es desplacen a un altre centre, a una altra ciutat; el primer a Xàtiva i el segon a Oliva.

La veritat és que, en moments com aquest, és quan un troba mesquins i pobres els milers de vocables que conformen el diccionari, els milers de verbs que no serveixen cap d'ells per expressar què és realment el que se sent. Perquè és evident que ningú no pot celebrar, commemorar, festejar, rememorar, alegrar-se, congratular-se... del comiat de quatre membres tan imprescindibles del nostre claustre. Ningú no pot dir adéu sense pesar a quatre persones amb les quals tant s'ha compartit i a les quals s'ha estimat tant.

Ens conhorta, però, pensar que estaran millor el curs vinent. La primera, Mari Carmen, gaudint de la companyia dels seus netets amb eficiència administrativa i desmesurada adoració de iaia consentidora. Joan Català, vivint amb passió les seues estimades festes de moros i cristians d'Alcoi, descansant-hi després en els seus idíl·lics paisatges muntanyencs. Joan Cogollos, jubilant per fi el seu vell automòbil i anant a treballar a peu, amb xancles i aparença bohèmia, al prestigiós institut degà de les nostres comarques. Salvador Alemany, fent un bot a penes per saltar el Marge Gros i fer via cap a Oliva, prop de Daimús i de L'Atzúvia, en un terrer fecund a prop de la mar on té escampades les seues arrels i els seus afectes.

Així, ha arribat l'hora de l'adéu, amiga i amics. L'Andana també us trobarà molt a faltar; podeu estar-ne ben segurs. Fins sempre!