Diari de la visita del Lycée L’Escaut – Jornada 3

Com cada matí, aquest dijous 14 de març hem anat a l'institut on, juntament amb l'alumnat francés, hem esperat l'arribada de l'autobús que ens ha portat fins a Bocairent.

Amb els professors Sergio Gandia i Júlia Sanchis, que ens han fet de guies, hem visitat diferents llocs de la localitat veïna: les Covetes dels Moros, la Cava de Sant Blai, la plaça de bous, la plaça de l'Ajuntament, el mirador i els carrers del poble.

En finalitzar la visita a Bocairent, hem anat al Pou Clar a dinar, a descansar i a refrescar-nos una miqueta. Les companyes i el company francés no s'han pogut resistir i han acabat ben remullats.

Finalment, amb les forces recuperades hem anat al Polero on hem gaudit dels seus granissats.

Diari de la visita del Lycée L’Escaut – Jornada 2

Aquest matí, 13 de març, hem visitat l’institut i hem fet una observació de les classes per tal que l'alumnat francés conega en primera persona el nostre sistema educatiu. Després hem caminat fins al poble i hem muntat al campanar per a veure les vistes i conéixer la seua història. Més tard hem anat a l’Ajuntament i ens ha rebut el regidor d'Educació i Esports, Ferran Gandia.

També els hem donat a conéixer la nostra gastronomia: hem dinat una bona paella al Nac i per a finalitzar hem provat la monjàvena.

De vesprada, hem fet una visita per Ontinyent, en què l'alumnat de l'IES L'Estació els hem mostrat no sols la ciutat, sinó també les diferents festes locals. La visita ha finalitzat al Mirador, on hem disfrutat d’un bon gelat del Polero.

Diari de la visita del Lycée L’Escaut – Jornada 1

Text, alumnat de 1r de Batxillerat

El dia 12 de març va ser un dels dies que mai oblidarà l'alumnat de l'IES L’Estació de primer de Batxillerat que participem en el projecte Erasmus+ junt amb l’institut Lycée L'Escaut de Valenciennes, una localitat ubicada en la regió d’Hauts-de-France, al nord del país gal.

Vam començar el matí preparant jocs a l'institut perquè estigueren preparats per a l'arribada dels nostres companys francesos, que després rebríem amb una mescla d’entusiasme i nervis, que a poc a poc s'anaven a convertir en energia per a començar aquesta gran experiència.

Aquesta va ser una vesprada que constava de jocs que ens van fer trencar el gel i conèixer-se, una xicoteta presentació sobre el nostre sistema educatiu, ja que és diferent al seu, i una picadeta en companyia de les famílies, la qual va ajudar aquestes a entrar en contacte amb els francesos que pròximament acollirien.

«La brecha de reconocimiento», article de Nuria Vidal, alumna de 1r de Batxillerat

Hoy en día, es evidente que ciertas profesiones son vistas con mayor admiración y respeto que otras. Pero ¿quién realmente tiene el poder de decidir qué trabajos merecen más prestigio y reconocimiento positivo?

Esta disparidad en la valoración de las profesiones no es un fenómeno nuevo; ya se podía observar en la antigua Grecia, donde los filósofos y oradores eran reverenciados por su sabiduría y habilidades retóricas, mientras que los artesanos y agricultores eran considerados inferiores en relación con el estatus. Esta jerarquía persiste hasta nuestros días. Profesiones como la medicina, la abogacía o la ingeniería son ampliamente elogiadas y respetadas, mientras que trabajos manuales y de primera necesidad, como la mecánica, el trabajo doméstico o la agricultura, suelen pasar desapercibidos y olvidados por la sociedad.

Foto RTVE

Los agricultores, en particular, son uno de los grupos más afectados por esta jerarquización. A pesar de ser la columna vertebral de nuestra sociedad, a menudo son infravalorados y cubiertos por una sombra. Su labor incansable es la que alimenta a la población y mantiene la economía en marcha, pero rara vez se les reconoce el mérito que merecen. Por esta razón, están llevando a cabo protestas en toda España para reclamar la importancia de la comida como una necesidad básica y exigir así la atención y el respeto que merecen. La necesidad de valorar a los agricultores se ve reflejada en el dicho popular: “Al menos una vez en la vida necesitaremos de un abogado, un médico o un arquitecto, pero tres veces al día por el resto de nuestras vidas necesitamos de un agricultor”.

En resumen, todas las profesiones desempeñan un papel crucial y vital en el funcionamiento de la sociedad. Entonces, ¿no sería más justo dar a todos el reconocimiento y el respeto que requieren, independientemente de los prejuicios sociales y las percepciones preconcebidas? El verdadero valor del trabajo reside en la dedicación, las habilidades y las aportaciones de cada persona, independientemente del estatus superficial e incoherente asociado a su carrera ocupacional.

Dia Internacional de les Dones 2024

Moment de la inauguració aquest 8 de març
de la Ronda de les Valquíries

L’IES L’Estació ha commemorat aquest 8 de març el Dia Internacional de la Dona, una cita anual marcada en el calendari que té com a objectiu reconéixer les dones en la seua lluita per la igualtat amb l’home. 

Una de les activitats que la Comissió d’Igualtat i Convivència de l’institut ha proposat enguany a tot el professorat, i que ha sigut realitzada pels estudiants de 2n d’ESO, és el Projecte Fotoveu, consistent a fotografiar les mans d’aquelles dones que són un exemple d’empoderament i a narrar mitjançant un codi QR les seues històries de vida.

Entre les accions reivindicatives fetes al pati, podem destacar l’habitual lectura pública del manifest que va preparar l’alumat de 4t o el miniconcert que van oferir els estudiants del Conservatori i que va incloure peces com ara Pearl Harbor (banda sonora), Close your eyes and listen (de Piazzolla) i Cha-cha-cha (de l’obra Sud-Amèrica, de Lino Florenzo).

Des de l’àrea d’Educació Plàstica, la professora Reme Pérez ha instal·lat al bar de l’institut una mostra amb els treballs realitzats per l’alumnat de 2n d’ESO sobre dones artistes. I els menuts de 1r també han exhibit pel centre Les dones a Egipte.

Per la seua part, Aloma Martínez, cap del Departament de Física i Química, ha treballat amb els escolars de 1r de Batxillerat unes fotos de les dones de Senegal, exposades al Centre de Cultura.

Alumnat del Conservatori

I en un dia tan significatiu, l’alumnat que ha secundat la vaga d’aquesta jornada ha participat en la inauguració, en la zona del Salt del Bou, de la Ronda de les Valquíries, denominació que ret homenatge a la primera esquadra de dones que va desfilar en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. «No podem parlar de progrés sense la meitat de la població, que som les dones. Per això, estem ací per a commemorar i reivindicar. És important visibilitzar tot allò que hem aconseguit», ha manifestat aquest matí Paula Soler, regidora d’Igualtat, durant l’acte d’inauguració.

Cada 8 de març commemorem el Dia Internacional de les Dones, establit per l’Organització de les Nacions Unides l’any 1952. Durant aquesta jornada se celebren els drets conquistats per les dones en tots els àmbits i es recorda la seua lluita i els seus sacrificis per a aconseguir-los.

Benvinguts al mercat medieval de l’IES L’Estació

L’alumnat de 2n d’ESO de l’IES L’Estació ha obert les portes d’una fira medieval com a colofó d’una de les situacions d’aprenentatge que ha treballat aquest trimestre passat, denominada Oratores, bellatores et laboratores, una unitat que els ha permés endinsar-se en la sempre curiosa etapa de l’Edat Mitjana. 

Convertits en joglars, dames i cavallers, camperols i artesans i tota mena de personatges medievals, els estudiants muntaren a l’entrada principal del nou aulari prefabricat diverses zones d’exposició que van atraure la mirada curiosa de la comunitat educativa del centre.

Els visitants del mercadet pogueren trobar diferents entreteniments com ara paradetes on comprar herbes i sabons artesanals, tallers dedicats als més menuts de 1r d’ESO, zones de jocs o espais amenitzats amb la música i la presència dels joglars més professionals.

Sens dubte, una excel·lent oportunitat de demostrar tots els coneixements apresos durant les passades setmanes.

Un conte de 3r d’ESO a l’estil de ‘El conde Lucanor’

El pequeño pez que quería ganar

Arnau e Iván eran dos amigos que iban juntos a judo. A pesar de tener la misma edad, Iván era más fuerte que Arnau y siempre le ganaba. Cansado de esta situación, Arnau tuvo que preguntar al maestro para solicitar ayuda.

—Maestro Marcos, necesito su consejo. ¿Cómo puedo vencer a Iván? Él siempre me gana, sin importar lo que haga… —dijo Arnau cabizbajo.

—Arnau, déjame contarte una historia —respondió el maestro mientras recogían.

Hace muchos años, en las lejanas tierras orientales, había una pequeña carpa que vivía en un río. La pequeña carpa solo conocía la parte del río donde ella vivía y nunca supo qué había río arriba.

Deseoso de descubrir los secretos que escondía la cima de la montaña, el pez empezó a subir río arriba. Nadó durante mucho tiempo, días y noches, pero no se movía del sitio. Siguió y siguió nadando hasta que, finalmente, un día empezó a avanzar por el curso.

El tiempo pasaba y cada vez el pez conseguía remontar más. Había lugares en los que la corriente era verdaderamente fuerte, pero la carpa seguía nadando y la superaba más fácilmente.

Después de mucho tiempo y esfuerzo, la carpa ya podía otear el río desde la cima de la montaña, y se dio cuenta de que había cambiado: la pequeña carpa que no había podido nadar río arriba ahora era un gran dragón que podía ascender hasta el cielo.

—Entonces, maestro, si sigo intentando nadar río arriba, ¿podré ganar a Iván? —preguntó Arnau emocionado, que había entendido la historia de su maestro.

—Así es, Arnau. Si sigues esforzándote mucho y practicando, ganarás a Iván —dijo el maestro satisfecho.

Durante las siguientes semanas se llevaron a cabo muchos torneos de judo y Arnau siempre perdía contra Iván. Pero cada vez a Arnau le costaba menos. Y cada vez menos. Y menos. Hasta que pocas semanas después, finalmente Arnau consiguió vencer a Iván. Y se percató de que había dejado de ser una carpa.

Aunque el destino sea muy lejano,

si lo intentas cada vez te será más liviano.