Roma, la ciutat eterna

Nativitat Biosca.
Basílica de Sant Pere del Vaticà, en segon pla

Els programes de mobilitat que permeten realitzar pràctiques en altres països europeus són el somni de qualsevol estudiant que desitge millorar el seu futur professional. Precisament açò és el que ha sol·licitat Nativitat Biosca Mollà, alumna de l'IES L'Estació que està cursant enguany 2n del CFGS de Comerç Internacional i que des de Roma, on residirà tres mesos, ens ha enviat la crònica de les seues pràctiques Erasmus Plus, un programa de la Unió Europea que possibilita la realització de pràctiques formatives en empreses, organitzacions públiques o privades, centres de salut, museus o, com en aquest cas, l'Abadia de Sant'Anselmo. 

ROMA, LA CIUTAT ETERNA

Per Nati Biosca Mollà

Abadia de Sant'Anselmo

Com a estudiant de Comerç Internacional sempre havia vist com una oportunitat la beca Erasmus plus. Anar a l’estranger, parlar en altre idioma, viure una cultura diferent… era la possibilitat perfecta per posar en pràctica tot el que se’ns diu sobre el comerç internacional, on sempre ens hem d’adaptar als nostres clients.

En aquest cas, jo he tingut la sort de poder anar a Roma i treballar a l’Abadia de Sant’Anselmo en un projecte apassionant en el qual ja porten implicats diversos anys de preparació. Així que sóc tota una privilegiada per poder treballar per als benedictins en l’organització del 4t Congrés Internacional d’oblats benedictins. I a més puc practicar l’anglès ja que el meu tutor allí és natural dels Estats Units.

Jo poca cosa en sabia d’ells abans d’arribar ací, a banda d’alguna cosa dels de Montserrat que  en són tan reconeguts.

Viure amb ells és endinsar-se en una organització que té moltes variants, ja que els benedictins no només tenen un tipus. I a més, cada abadia té plena autonomia. Ací a Roma hi ha al voltant de 100 monjos, de diferents indrets del món. I això fa que es parlen diverses llengües: castellà, anglès, italià, alemany i francès són les llengües oficials, i a la web també estan presents.

De moment, estem organitzant un cens amb les dades que s’estan demanant a totes les abadies, tant masculines com femenines. I estem començant a engegar la pàgina a Facebook.

A més, el lloc on està l’abadia de Sant’Anselmo és un lloc privilegiat de descans i quietud dins de Roma, ja que es troba sobre el turó de l’Aventino.

Fontana di Trevi

I sobre Roma només dir que és una ciutat sorprenent. No et deixa indiferent. Només arribar,  el primer cap de setmana, vaig entrar als museus vaticans i vaig patir saturació de bellesa artística. Roma, a més, sembla creada per als turistes: l’aigua de les fonts brolla sense parar fresca, horaris adaptats als turistes de farmàcies o dentistes non stop 24 hores, l’autobús que et porta als llocs més coneguts del cor de la Roma Imperial...

També té Roma molts dels problemes d’altres capitals: massificació de persones en determinats indrets, un tràfic terrible i caòtic on els cotxes i les motos no conviuen, sinó que estan sempre en competència. Una de les grans qüestions a resoldre és que no saps mai quan de temps trigaràs a arribar als llocs, la crisi que ací també ha afectat molt a la ciutadania, l’existència de molta mendicitat i brutedat (moltes vegades creada pels mateixos turistes).

A l'esquerra de la foto
el Coliseu romà

Es podria concloure que l’experiència està sent més que positiva: és enriquidora i entusiasmant. Hauré conegut a gent molt diversa, col·laborat amb un equip de treball ampli i hauré viscut en un lloc fabulós, on encara es respiren els temps imperials.

I també hauré millorat el meu anglès, almenys això espere, perquè el temps està passant-me tant ràpid que em sembla mentida que ja hi haja passat un mes des de la meua arribada.

La beca Erasmus plus és altament recomanable. I espere que el pròxim any hi haja molts de l’Institut L’Estació d’Ontinyent que participeu d’aquesta iniciativa. No us penedireu de viure aquesta experiència única en la vida.

A Pompeia, amb l'alumnat de 3r d'ESO
del Col·legi Imperial de xiquets orfes Sant Vicent Ferrer de València

'Puja en bici' continua endavant

Paloma Tortosa i Pere Vañó amb Dimitar Stoyanov

El projecte Puja en bici, que el Departament d'Educació Física va encetar el passat mes d'octubre com a novetat a l'IES L'Estació, continua endavant. Així es demostra amb els fidels seguidors de la iniciativa, que diàriament s'acosten al centre en bicicleta per tal d'acumular la puntuació necessària i obtindre una merescuda gratificació.

Els alumnes guanyadors d'aquests darrers mesos han sigut Dimitar Stoyanov Harizanov (1r ESO C), campió del mes de febrer, i Antonio Muriana Reig (1º ESO B), vencedor del mes de març. Els dos han rebut com a recompensa diversos accessoris per al manteniment del seu vehicle de dues rodes.

Enhorabona, xics!

Antonio Muriana, orgullós del seu kit de ciclista

Facilitant als joves la futura incorporació al mercat de treball

L'IES L'Estació continua apostant per l'FP Dual

Tres alumnes de 2n del CFGS de DAW realitzen enguany les pràctiques formatives en aquesta modalitat alternativa a la Formació Professional ordinària

Àngel Conesa i David Ureña amb Luis Cambra i dos companys més

Àngel Conesa, Toni Revert i David Ureña són tres xics afortunats. Des del passat mes de desembre porten a terme les seues pràctiques formatives en dues empreses vinculades al món del software: Luis Cambra i Soluntec. I fins al proper mes de juny compatibilitzaran l'horari del centre educatiu amb l'horari del centre de treball elegit per desenvolupar les seues destreses i competències. Així combinaran la formació rebuda a l'IES L'Estació amb l'activitat pràctica en una empresa real.

Toni Revert amb els responsables de Soluntec,
Jose I. Torró i Javier Moscardó

Aquesta és l'essència de l'FP Dual, una iniciativa que augmenta les expectatives d'inserció laboral i de contractació directa de l'alumnat i que té com a objectiu bàsic millorar les competències professionals i personals dels estudiants matriculats, dotant-los d'una vasta experiència pràctica. "Mitjançant la connexió entre l'empresa i el centre educatiu", assegura la professora Yolanda Monerris, "perfeccionem la formació actualitzada de l'alumnat i del professorat, que atén les necessitats reals del sector web".

A més, aquesta modalitat de formació facilita a les empreses col·laboradores poder disposar de professionals qualificats i instruïts en les noves tecnologies del segle XXI, un fet "imprescindible per seguir creixent cap a una societat dinàmica", apunta Monerris.  

La Direcció de l'IES L'Estació i el professorat del Departament d'Informàtica agraeixen públicament a aquestes empreses col·laboradores la implicació que han manifestat durant anys i anys de cooperació  mútua. 

III Fira de l'Estudiant d'Ontinyent

Amb una setmana de retard, aquest divendres dia 5 de maig es va inaugurar la III Fira de l'Estudiant d'Ontinyent, ajornada pel persistent mal oratge que vam patir l'última setmana del mes d'abril. Enguany un total de 23 expositors de diferents instituts, universitats, centres de formació o organismes es van instal·lar tot el dia a la Plaça de la Concepció, que també va acollir altres activitats paral·leles com ara tallers, exhibicions i exposicions, com es pot observar en les fotografies.

Com tots els anys, l'IES L'Estació estigué present en aquesta fira mostrant l'oferta formativa referent als seus cicles formatius i al Batxillerat Artístic, únic a la comarca de la Vall d'Aldaida.

Us deixem amb unes quantes fotografies de la jornada, facilitades pels nostres companys Encarna Soriano y Vicent Lladosa.

L'alumnat que integra el Projecte Trèvol visita les nostres instal•lacions

Abans de les vacances de Setmana Santa, l'alumnat de 2n de Formació Professional Bàsica va rebre la visita dels xavals i xavales que formen part del Projecte Trèvol, un programa d'integració sociolaboral per a persones amb discapacitats que està promogut per la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida amb la col·laboració de l'Associació Trèvol.

Els visitants, que esmorzaren al bar de l'institut amb alumnes i professors, estigueren acompanyats en tot moment pels estudiants d'FPB, que els explicaren les característiques d'aquesta modalitat de la Formació Professional i els detallaren tots els treballs que han realitzat durant aquests dos darrers anys. "L'objectiu de la visita", explica la professora Pepa Llorca, "és fomentar la solidaritat, la integració, el voluntariat i la socialització. És important que el nostre alumnat siga conscient de l'envergadura d'aquest tipus de projectes", afegeix.

Aquesta visita de cortesia respon a l'encontre previ entre els joves del Projecte Trèvol i l'alumnat de 2n d'FPB, que fa unes setmanes va acudir a les seues instal·lacions per tal de conéixer de primera mà les diferents tasques d'integració que es duen a terme des d'aquest programa de treball que s'estén a totes les parcel·les de la vida (inserció laboral, oci, amics, família, vivenda...). L'encontre, que fou organitzat per la professora Rosalia Pascual, s'emmarca dins de les activitats extraescolars programades anualment pel Departament d'Administració del nostre centre. 

La plaga de la llagosta de 1756: una catàstrofe per a l’agricultura ontinyentina

Juvenil de llagostí

Text, Alfred Bernabeu, cronista d'Ontinyent i professor de Valencià

Fotografies, Salvador Argente, professor de Biologia

La primera vegada que vaig tindre coneixement sobre les plagues de  la llagosta (en castellà “saltamontes”) va ser per boca de Don Roberto Tormo, mestre del “Patronato”, quan un divendres de vesprada explicava la lliçó d’Història Sagrada a una nombrosa aula de 4t de Primària amb 52 alumnes. També en les vespertines sessions cinematogràfiques dominicals vaig poder visionar “Moisés” —la gran producció cinematogràfica de Cecile B. DeMille—  que presentava, en technicolor, un Charlton Heston amenaçant el faraó (Yul Brynner) amb una plaga de llagosta si no permetia al poble jueu partir d’Egipte.   

Calliptamus sp

El capítol 10, versicle 15 del llibre de l’Èxode descriu els estralls que produeix una invasió d’aquest insecte ortòpter: “Cubrieron toda la superficie del país hasta oscurecer la tierra; devoraron toda la hierba y todos los frutos de los árboles que el granizo había dejado; no quedó nada verde...”. Exageració bíblica? No, en absolut. La llagosta en determinades circumstàncies és capaç de migrar i de reproduir-se molt ràpidament formant devastadors eixams capaços de devorar la vegetació de grans extensions de terrenys. Cada exemplar menja diàriament l’equivalent del seu propi pes.

Les nostres terres han patit en diverses ocasions els efectes calamitosos d’aquests insectes ortòpters. Unes plagues que devastaven les collites: la font d’ingressos més important d’una economia basada en l’agricultura. En aquest article tractarem de la invasió, el 15 de juliol de 1756, d’un núvol de llagostes procedents de Villena que va devorar els conreus dels Alforins. L’endemà, el vent de ponent va traslladar la plaga cap a Ontinyent. La visió que ofereix la documentació de l’època és molt semblant a la descrita a l’Egipte de Moisés: “caía como una espesa niebla que obscurecía el Sol”. Les conseqüències foren catastròfiques; quan va arribar la nit no quedaven plantes de panís en les hortes del Llombo i del Pla, “devoraron hasta las raizes”.

Chortippus sp

El 17 de juliol les llagostes atacaven vinyes, moreres i altres arbres; fins i tot les hortalisses com  els naps, xirivies, cebes “y muchas cosas bajo tierra solo quedaban los huecos o vacios de ellas”. L’espècie invasora va respectar pocs vegetals “y solo quedaron intactas las fresoleras y tomateras con sus frutos”. Van consumir totes les herbes que pasturaven els animals i les aigües dels abeuradors, en caure els insectes, es van fer malbé, “por lo que padecieron mucho los ganados”.

La corporació municipal decidí actuar contra la plaga com en altres ocasions encomanant al clergat, que conjurarà l’insecte amb aigua beneïda. A tal efecte es distribuïren les distintes partides rurals del terme a cada comunitat conventual (dominics, franciscans, descalços i caputxins), excepte les terres dels Alforins que van quedar a càrrec dels sacerdots de Santa Maria. Les autoritats municipals també ordenaren combatre la llagosta mitjançant mètodes més efectius. Uns treballs d’exterminació que van ser sufragats per tots els veïns en funció de la seua riquesa.      

En febrer de 1757, l’ajuntament ordenava llaurar els camps infestats d’ous per tal d’eliminar-los. Els insectes, pel fred de l’hivern, havien desaparegut; però en les primeres calors nasqueren cries dels nius que no havien estat destruïts i, de nou,  amenaçaren els cultius: “Pero aunque pasaba la langosta hacia el Levante como hiba fermentando por todas partes especialmente en los terrenos firmes haciendo como un cañoncito como el dedo el qual quedava lleno de huevecitos de su simiente y, por lo tanto, permaneció en este termino durante dos años”.

Exemplar de grill

En l’actualitat les plagues de llagosta continuen produint fortes pèrdues econòmiques i greus problemes alimentaris en certes zones d’Àfrica i d’Àsia. La persistència de la llagosta en determinades regions del planeta  mostra que és un problema endèmic, tot i que ara disposem de mitjans efectius per a combatre-la. Les plagues han desaparegut a Espanya i han deixat de ser un problema greu per a la nostra agricultura gràcies a l’adopció de mesures preventives. Però no oblidem que encara en 1992 a Extremadura van causar danys per valor de 900 milions de pessetes i van afectar a 50.000 hectàrees. També al novembre de 2004 les illes de Lanzarote i Fuerteventura es van vore afectades per un núvol de llagostes de l’espècie Schistocerca gregaria  procedent  de les costes africanes.

El claustre de l'IES L'Estació assisteix a una conferència instructiva de dos experts en educació

Javier Espinosa i Chema Lázaro, Premis d'Innovació Educativa: "Els docents han de generar escenaris per implantar un aprenentatge actiu i significatiu"

Chema i Javier, després d'impartir la conferència

Els superherois del segle XXI. Aquesta és l'etiqueta adjudicada als docents de hui en dia, considerats com uns generadors d'experiències que no sols han de ser profunds coneixedors de la matèria que imparteixen, sinó també grans experts en metodologies didàctiques.

És la percepció dels professors Javier Espinosa i Chema Lázaro, dos Premis Nacionals en Innovació Educativa que el passat dimecres 26 d'abril oferiren una captivadora i suggerent conferència al Centre Cultural Caixa Ontinyent. La xerrada, oberta al públic i emmarcada en la II Setmana Pedagògica promoguda pel consistori ontinyentí, fou possible gràcies a l'arbitratge de l'IES L'Estació, que va contactar amb els dos ponents perquè prepararen una jornada de formació per al seu professorat.

Titulada Neurodidàctica aplicada a l'aula, la conferència presentà el concepte de Gamificació, tècnica d'aprenentatge que trasllada la mecànica dels jocs a l'àmbit escolar. "Actualment", afirma Espinosa, "estem acomiadant-nos d'un món antic i en desús. Els canvis són cada vegada més ràpids i evidents. L'escola ha de saber adaptar-se i desenvolupar les capacitats, habilitats i destreses que l'alumne necessita".

Contràriament al que es creu, les noves metodologies educatives no són tan modernes com sembla. De fet, referents com "la Institució Lliure d'Ensenyament, Montessori, Decroly o Vigotsky ja parlaven de la importància d'un mètode d'ensenyança centrat en els processos de desenvolupament naturals de l'alumnat", expliquen els conferenciants.

Plenament conscients del paper que l'educació acompleix en la societat actual, Espinosa i Lázaro reserven el protagonisme absolut per al jove que s'està formant. "Ell és un agent actiu, és el que construeix, modula i canvia l'entorn que el rodeja". Per consegüent, cal aplicar, recomanen, metodologies estimulants com ara l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), l'Aprenentatge Cooperatiu o la Gamificació. En aquest sentit, la funció del professor, conclouen, és "generar escenaris perquè l'aprenentatge siga vertaderament actiu i significatiu".

Javier Espinosa i Chema Lázaro van ser guardonats el 2015 i 2013, respectivament, amb un premi nacional que s'atorga a aquells docents d'ensenyament no universitari per la implementació de les TIC i la millora del procés d'aprenentatge.