La nostra companya Silvia Sancho, professora visitant als EE.UU., ens conta la seua experiència a Santa Fe (Nuevo México)

Com seria conéixer altres països mentre exercites la docència? Cada any, centenars de professionals de l’educació del nostre país participen de manera voluntària en el Programa de Professors Visitants als EE.UU, un programa del Ministeri d’Educació amb el qual es pretén fomentar la millora de la qualitat de l’ensenyança de la llengua i la cultura espanyoles a l’estranger, així com la formació dels professors que la imparteixen. De fet, durant el present curs acadèmic un total de 1.288 professors amb visat d’intercanvi participaran en aquest programa que va començar a Califòrnia l’any 1986, fruit d’un acord de col·laboració entre el Ministeri espanyol i el Departament d’Educació d’aquell estat.

Sens dubte, una oportunitat única per a aprofundir en noves cultures i metodologies docents que va ser aprofitada el curs passat per Silvia Sancho Silvestre. I és que la nostra companya d’Informàtica, enginyera de Telecomunicacions, ha estat tot un any a Nuevo México a l’institut públic Santa Fe High School, un centre on ha impartit en espanyol i anglés les seues classes d’Àlgebra. “La recompensa professional i personal ha sigut tan gran que les dificultats inicials han quedat oblidades”, assegura la docent, que anima els seus companys de professió a viure una experiència completament enriquidora.

Per aquest motiu hem entrevistat Silvia, perquè ens conte de primera mà la seua adaptabilitat a un sistema educatiu situat en les antípodes del nostre. 

Primer de tot, què et va impulsar a dedicar-te a la docència?

Sempre m’ha agradat donar classe, però estar un any impartint classes a la Universitat va fer créixer en mi les ganes i em va servir d’espenta. Ara estic molt contenta de la meua decisió, ja que el món de la docència és molt ampli, i a més de donar classe, pots fer també projectes molt interessants i participar en activitats europees amb altres centres.

De fet, has estat un any als Estats Units. Com ha resultat l’experiència?

100% positiva. És una gran oportunitat per als docents per a créixer i aprendre a molts nivells, tant professionalment com personalment, així com per a viatjar i conéixer altra part del món i altra manera de fer les coses. No descarte repetir en altre lloc. El haver anat amb la meua família m’ha facilitat molt l’adaptació i també ho hem aprofitat els quatre. Per als xiquets és una oportunitat d’or per a adquirir la llengua anglesa d’una manera natural, ja que la immersió lingüística és brutal.

Les diferències entre els dos sistemes educatius seran evidents. Amb què et quedes del sistema educatiu americà?

A Amèrica es potencien molt les capacitats individuals de cada alumne, el que possibilita que allò que fan ho fan molt bé. No se centren en les assignatures instrumentals, sinó que li donen el mateix pes a altres disciplines com ara la música, l’esport i l’art. Les classes no s’organitzen per grups, sinó per assignatures i els alumnes trien el que volen cursar (funcionen per crèdits com a la Universitat). Sempre hi ha assignatures obligatòries com les matemàtiques i l’anglés, però tenen les mateixes hores d’aquestes que de les altres (ball, per exemple). Açò fa que l’alumnat no es frustre, ja que sempre té moltes hores d’allò que li agrada de veritat. En cada assignatura hi ha 3 nivells: el normal, l’honors i l’Advanced Program. Per tant, un alumne pot ser honors en matemàtiques però normal en anglés i en cuina, per exemple. Altre alumne pot ser excel·lent al bàsquet però normal a les matemàtiques. Açò reflecteix molt la realitat individual de l’alumne, ja que ningú és bo en tot o roïn en tot. L’accés a la Universitat amb beques pot obtindre’s tant per destacar a les instrumentals com per destacar, per exemple, al bàsquet, a la música o a l’art. Altra cosa que m’agrada és que hi ha molts recursos en educació a nivell de materials i a nivell de personal. Cada centre té un professor lliberat que es dedica a ser Instructional Coach, entrant a l’aula i veient on pot ajudar-te. La formació del professorat es realitza dins l’horari i no hi ha límit, la consideren superimportant. Qualsevol formació o reunió fora d’horari és remunerada com un extra.

I què et disgusta?

El que no m’agrada és que hi ha massa tests, sempre estan mesurant l’alumnat des de Kindergarten fins a la Universitat; trobem tot tipus de tests per a fer el rànquing dels estats i moltes vegades la pressió es trasllada al professorat, que pràcticament passa l’any preparant els alumnes per a aquest tipus de proves.

Al nostre institut també imparteixes classes en anglés, no és cert?

A l’IES L’Estació impartisc el mòdul Serveis en Xarxa, en el 2n curs de Sistemes Microinformàtics Xarxes. Tot i que la preparació sempre és més costosa, sempre m’han agradat els idiomes i és per a mi molt motivador poder impartir les classes en una llengua que no és la teua. També parle l’alemany, ja que vaig estar un any vivint a Stuttgart, on vaig desenvolupar el meu projecte final de carrera a l’empresa Daimler (Mercedes Benz).

Quina relació tens amb l’IES L’Estació?

El 2007 vaig arribar a l’IES l’Estació des del sector privat; era el meu primer centre ja que no vaig ser mai interina. Estava molt il·lusionada amb la nova etapa que encetava. Jo vaig estudiar ací BUP i COU, i tenia tan bons records del centre que em feia moltíssima il·lusió tornar com a professora. Anava a ser companya dels qui havien sigut professors meus i açò és molt enriquidor, encara que al principi resulte un poc estrany. M’he sentit sempre molt a gust a l’Institut i m’han tractat sempre molt bé. Coneixia a molts professors i açò pareix que et facilita molt la tasca. Encara que el Departament d’Informàtica no estava quan jo estudiava i no coneixia a ningú dels seus membres, ràpidament em van acollir molt bé i sempre he treballat molt a gust amb tots ells. Avui en dia és un dels més nombrosos del centre i he de dir que hi ha molt bon ambient i sempre amb moltíssimes ganes de fer coses noves, nous projectes, participar en tots els concursos que es presenten...

Alguna idea final amb què vols concloure?

M’agradaria animar els docents a eixir fora i viure aquest tipus d’experiències i també m’agradaria que la Conselleria o el Ministeri d’Educació utilitzaren tot aquest professorat per a millorar el nostre sistema educatiu.