Au revoir, ma chère Rosa

La professora de Francés Rosa Lapiedra Blasco, recentment jubilada, assegura que ja és l'hora de donar pas als nous docents

Gran professora, gran companya, gran amiga. Tres qualificatius que podem aplicar a qui acaba de jubilar-se fa escasses setmanes. Rosa Lapiedra Blasco, que aterrava a l'IES L'Estació el 2008, començava en aquest institut i un 1 de setembre d'eixe mateix any l'última etapa de la seua trajectòria professional. "Va ser curiós", confessa, "el fet de tindre col·legues que havien sigut professors meus, i més curiós encara transitar pels corredors reservats sols per a ells".

Després d'exercir la docència a València, Quart de Poblet, Bocairent, Albaida, Oliva, Canals, Alcoi o Cocentaina, aquesta professora de Francés, de mirada honesta, humil i noble, arribava al nostre centre amb eixa timidesa i prudència intrínseques que l'han acompanyada des de sempre, cosa que no ha sigut obstacle per convertir-se en un dels membres més valorats que amb el seu savoir faire s'ha guanyat la simpatia i el respecte de l'alumnat, professorat, equip directiu i personal no docent.

Empàtica com poques amb els joves, Rosa Lapiedra, que ara gaudirà de tots els petits instants que ens ofereix la vida, ha volgut acomiadar-se recordant, per un costat, el nostre company desaparegut Rafael López i alliçonant-nos, per l'altre, sobre la importància de la motivació del professorat. "Un professor motivat", afirma, "és aquell que se sent respectat i valorat en el seu treball diari pels alumnes i pels companys".

"No és gens fàcil ser docent actualment", assegura. "Ser professor no només significa ser transmissor de coneixements de la matèria que s'imparteix; s'ha de ser també model i guia per als escolars, així com estar sempre disposat a aprendre, a col·laborar i a compartir amb els teus col·legues i alumnes. Adaptant-se als canvis i evolucionant de forma continuada cap a les noves tecnologies. Donem pas als «Nous docents»".

Sàvies paraules de qui ha sabut aplicar-les rigorosament. Fins sempre, chérie.