Aquest mes d'octubre s'ha
celebrat el Dia Mundial dels Animals, una cita anual que va nàixer l'any 1929
per iniciativa de l'Organització Mundial per a la Protecció Animal. Des d'aleshores,
la jornada ha tingut un caràcter marcadament reivindicatiu: sensibilitzar la
població de la importància de cuidar els éssers vius que habiten el planeta i advertir-nos d'aquelles espècies en perill
d'extinció que requereixen tot el nostre mirament.
Per aquest motiu, Mar Fité
Serna, estudiant de 16 anys de l'IES L'Estació, ha volgut compartir amb els
lectors i lectores de L'Andana un microrelat escrit per ella. Mar, que està
cursant enguany 1r de Batxillerat Científic, assegura tindre molt bona mà per
als animals. De fet, la seua il·lusió seria poder dedicar-se a la Veterinària,
una branca complexa de la ciència mèdica que pretén formar professionals altament
qualificats que mostren gran respecte pels animals i compromís amb la natura i
el medi ambient.
El microconte, protagonitzat
pel llegendari cavall que les fonts literàries atribueixen al noble castellà
Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador,
ha estat inspirat, possiblement, en Jesulín, company inseparable de Mar, amb el qual
apareix en la fotografia superior.
«Amigo, hermano»
Per Mar Fité Serna
Amigo Babieca:
Compañero de tristezas, destierros,
guerras y carencias.
Camarada de alegrías, triunfos, gloria y
felicidad.
Siempre a mi lado, desde niño.
Recuerdo cuando te vi por primera vez, el
padre Pedro me llevó a las caballerizas del monasterio y me dijo que eligiera
un potro de los que allí había.
Tus ojos en los míos me hablaron al
corazón y supe que tenía que quererte. Tu fealdad y fragilidad no me
desengañaron. Y los años me dieron la razón, jamás me decepcionarías y siempre
permaneceríamos juntos.
Desde Castilla hasta Valencia, pasando
por África, me llevaste cuando la gloria y el reconocimiento, me sostuviste
cuando el destierro y la batalla.
Paseaste la nobleza y amor de mi esposa
Jimena en tus grupas y la dulzura y ansias de vida de mis tres pequeños, María,
Cristina y Diego.
Luciste tu gallardía a través de Castilla
y pisando los adoquines de las ciudades árabes del Mediterráneo.
Hoy me dejas y yo te sobrevivo.
Allí a donde vayas, espérame...
Rogaré a Dios por que nos conceda la
merced de reunirnos de nuevo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada