| Article publicat pel diari Levante el 15 d'octubre de 2016 ALFRED BERNABEU, cronista d'Ontinyent  |
| Edward Jenner (1749-1823), descobridor de la vacuna contra la verola |
La
història és coneguda (apareix en tots els manuals de Biologia); en 1796 Edward Jenner va comprovar que les dones que
cuidaven vaques contagiades per la verola bovina no desenvolupaven la temuda
pigota. El metge anglés s’arriscà i, sense més proves clíniques, va inocular líquid
procedent d’una pústula infectada del virus
boví a un xiquet i aquest va quedar protegit de la malaltia. Amb aquesta
profilaxi s’inicià el que coneixem com vacunació; precisament un terme que
prové de l’ètim llatí variolae vaccine
(verola de la vaca).
Sens
dubte, la vacunació és el mètode més eficaç per previndre les malalties
infeccioses. La immunitat que presenta ha permés que l’Organització Mundial de
la Salut considere, a dia de hui, eradicada la verola a nivell planetari. Fa
anys que no es vacuna ningú de la pigota, sols els majors de quaranta anys conserven
en el braç o en la cama una escara o cicatriu circular com a mostra d’aquella inoculació.
És clar que el camí va ser llarg...
A
Ontinyent, la primera campanya de vacunació data de la primavera de 1816. El
baró de Santa Bàrbara comunicava el 25 d’abril a l’ajuntament que comptava amb
mostres de la vacuna “en fluido y en
corteza”. És a dir, que disposava d’un pacient amb una pústula de la qual
extraure sèrum per inocular-lo a altres persones i així successivament... L’altre
mètode alternatiu -en corteza- era
aplicar material procedent del teixit
mort i cicatritzat de les llagues.
Les
campanyes de vacunació de la pigota es repetiren periòdicament, però calia
vèncer molts obstacles i prejudicis. En el cabildo celebrat el 16 de març de
1822 es llegí la circular del jefe
superior polític o governador de València, Don Francisco Plasencia, en la qual
instava la vacunació dels infants. Els regidors
aprovaren la difusió pública de
la campanya i la col·laboració dels sacerdots que tanta influència mantenien en
la població: “haciendo saber su
contenido a los curas párrocos de esta villa para que inviten a los citados
padres de familia no miren con indiferencia un obgeto de tanto interés a la salud pública”.
Els
ontinyentins, en el segle XIX, continuaren patint virulentes epidèmies. Encara
quedava molt per millorar les condicions sanitàries o de salut pública. Les
aigües contaminades provocaren distints episodis de còlera entre els anys 1834 i 1890. També tenim
notícies d’altres malalties -ara curables, excepte complicacions- que en aquell temps, sense les
medecines apropiades, causaven la mort
del pacient. Gener de 1832 va ser pròdig en afeccions respiratòries. Un
manuscrit anònim de l’època apuntava “hubo
en este mes muchos costipados fuertes y murieron muchísimos”.
Quina malaltia
s’amagava darrere de la denominació de “costipados fuertes”? Les fonts
documentals abans esmentades, indicaven que es tractava d’una malaltia assídua
i que tots els anys encara ens visita, la grip: “por este tiempo (1837) hubo un costipado fuerte que llamaban gripe y esta enfermedad había
(re)corrido Inglaterra, Francia y cuasi toda España y la tos y fiebre ahogó a
muchos”.
Els avanços mèdics
permeten minorar aquestes epidèmies i protegir-nos mitjançant mesures
profilàctiques de la grip. No s’entén com podem trobar persones amb prejudicis
contra les vacunes quan aquestes han demostrat la seua eficàcia contra les
malalties infeccioses. No hi ha dubte, malgrat alguns escrits pseudocientífics
que apareixen en les pàgines d’internet, els beneficis superen, en molt, els possibles
efectes adversos.
Ara que comença la campanya de vacunació contra la
grip, si vostè és una persona considerada de risc -entre altres, ser major de 60 anys- faça cas de les autoritats
sanitàries. Vaja al centre de salut i vacune´s! Ho agrairà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada