L'alumnat de Llatí i Grec visiten la Bastida de les Alcusses

Divendres 23 d'octubre, un grup d'alumnes del nostre IES, acompanyats dels seus professors de Grec i Llatí, van acudir a la Bastida de les Alcusses, a Moixent, on van poder vore in situ un antic poblat ibèric, datable en el s. IV aC, típic de la Contestània ibèrica. Parcialment excavat (es segueix treballant, poc a poc, anualment) van poder observar restes de la imponent muralla (amb portes defeses per torres), del traçat viari urbà i dels fonaments i l'estructura de diversos edificis (públics i privats). Allí van poder imaginar, a l'interior d'una típica casa ibèrica reconstruïda o albirant l'antiga via Heràclea (ara autovia A7) des de l'alt del turó, la vida diària dels nostres avantpassats preromans, que ja mostraven, com poguérem vore al xicotet museu de Moixent, un grau cultural prou avançat: domini de tècniques metal·lúrgiques del ferro, del teler, el torn ceràmic; variades i complexes creences religioses i d'ultratomba; ritus d'incineració; ús de l'escriptura; habilitats i destresa guerreres; relacions comercials amb pobles de l'altra part de la Mediterrània; etc.).

Javi Fita i Fernando Ferrero al Festival de rock Sa Rocketa

Carles Tortosa, del grup ontinyentí de rock ABLÈPSIA, ens relata la seua recent gira per terres mallorquines 

 Els passat dia 3 d’Octubre, la banda jove ontinyentina Ablèpsia va anar a tocar al Festival Sa Rocketa, a l’illa de Mallorca.

El viatge, que el grup va prendre com unes vacances, va transcórrer amb tranquil·litat. Els ontinyentins van agafar l’últim vol a Mallorca el divendres 2 d’Octubre, un dia abans del concurs de bandes on participava. Aquest vol, que era el primer per a dos membres d’Ablèpsia, va durar menys temps del previst, i uns membres de Factoria de So, l’associació organitzadora del Sa Rocketa, els van anar a recollir i els van portar a la masia de Factoria de So, situada al polígon industrial del poble de Santa Maria del Camí. Aquella masia estava formada per un local que feia les funcions de bar, i una segona part on hi havia una planta baixa i una primera planta. A la primera planta estaven les habitacions, on van dormir els membres d’Ablèpsia i Mafalda, l’altre grup de terres valencianes que va anar al festival a actuar.

A la vesprada del dissabte van tindre lloc els primers actes festius del Sa Rocketa, on cal destacar un espai habilitat amb caràcter de circ (on es feien contacontes, espectacles amb malabars, etc), el concurs de bandes joves i, per la nit, les batucades i el concert pròpiament dit del festival Sa Rocketa. El concurs de bandes va estar molt interessant; Ablèpsia va actuar en tercera posició, i va fer mostra de les seues cançons on es mescles estils com l’ska i el reggae amb tocs de rock. Després, els membres d’Ablèpsia van disfrutar d’una nit de música que abraçava estils tan variats com el funky del grup “Dr Zhaska & la Banda MIsterio”, fins al “reggaecore” creat per Mafalda. Un dels moment àlgids de la nit va ser quan els dimonis de Factoria de So van fer acte de presència, amb unes flames i un ambient que feia por a qualsevol.

Després del dissabte, l’estada a Factoria de So va discórrer amb molta tranquil·litat, i finalment el grup ontinyentí va tornar a la Península dilluns per la nit. Del viatge se’n poden extraure bones conclusions, en tant que Ablèpsia va establir un nexe amb la gent de Mallorca, va fer amics músics com la banda “El mono de jade”, i en definitiva va poder disfrutar d’una experiència única que qualsevol músic desitjaria tindre. Els resultats del concurs seran anunciats més avant, així que ens estarem a l’espera de saber noves notícies.

L'alumnat de Comerç Internacional a la Fira Encaja

El passat 22 d'octubre, l'alumnat i professorat dels Cicles de Comerç Internacional de primer i de segon curs visitaren la Fira Encaja, ubicada a la Fira València, una fira exclusivament professional dissenyada per facilitar la trobada, negoci, tecnologia i reconeixement entre la oferta i la demanda.

L'alumnat va poder veure les instal·lacions i equipament industrial, els elements d'emmagatzematge, els elements de manutenció i transportadors horitzontals, verticals, aeris, apiladors, carretons arreplega comandes, vehicles de guiat automàtic, l'embalatge i envasat, i també les noves tecnologies: equipament per a codificació, marcatge i identificació, RFID, Pick to Light, Sorter-sistemes de classificació, equipaments d'instrumentació, automatismes i control de processos i sistemes informàtics de gestió, SGAs, a més de tecnologies aplicades al punt de venda. També visitaren la zona demo on es va recrear un gran magatzem en funcionament, tot incorporant noves tecnologies a més a més de les conferències dels sectors productius.

La visita conclogué amb la visita a Made From Plàstic, Ecofira, Egètica i Efiaqua.

Estudis i disciplina esportiva

Ximo Reig estudia 1r de Batxillerat
Foto propietat del VCF 

Esportistes d'elit a l'IES l'Estació

Carla Vidal, triple campiona autonòmica de natació, El júnior del M. Valls, campió de la Lliga Valenciana o Víctor Sanz, sotscampió provincial de pista coberta són alguns exemples dels titulars de la premsa esportiva de la Vall d'Albaida amb els quals les lectores i lectors d'ací hem tingut l'ocasió d'enorgullir-nos últimament. Són només l'anotació puntual d'una notícia, d'un objectiu aconseguit; tanmateix, no hem d'oblidar que darrere d'un èxit esportiu hi ha sempre el treball titànic de l'esportista, amb el suport de les seues famílies, i que l'èxit sols s'aconsegueix fent compatible la vida normal d'un o d'una estudiant adolescent amb les dures exigències de la disciplina esportiva.

A l'IES l'Estació tenim esportistes de primer nivell, com per exemple, Carla Vidal en natació, Ximo Reig en futbol, Víctor Sanz i Andrea Sanchis en atletisme, o Carles Falcó i Jorge Mancebo en bàsquet. Alumnes que fan compatible l'esport d'alt nivell amb uns més que notables resultats acadèmics. Ens hem preguntat com ho fan i hem obtingut algunes respostes.

Carla, enmig, amb la medalla d'or

Carla Vidal, ha aconseguit un triple campionat autonòmic aquest mateix any en què es troba en 2n de Batxillerat. És nadadora federada des dels vuit anys, des que un entrenador descobrí el potencial d'una xiqueta i proposà als pares de fer un pas endavant. Com a esportista d'elit, és exempta d'una assignatura optativa, però a la resta d'obligacions acadèmiques normals, ha de sumar un entrenament de dues a tres hores totes les vesprades, d'una hora i mitja tres dies pels matins, abans de les classes, i de cinc hores cada dissabte. "És dur perquè els caps de setmana, que són els dies de “descans”, he de competir i estudiar el que entre setmana no he pogut, i aleshores sovint he de privar-me de moltes coses que les meues amigues sí que poden fer. Però en el tema familiar és diferent perquè tinc els meus pares en casa i els tinc tots els dies per a ajudar-me quan em fa falta i per a animar-me quan les coses es compliquen", ens explica Carla, que aspira a tot a nivell esportiu i que no renuncia a res en els seus estudis.

Jorge és el tercer des de l'esquerre.
Carles, el sisé, sosté el guardó
Foto: Benicadell Esportiu

Carles Falcó i Jorge Mancebo són dos grans amics, que comparteixen l'aula del 2n de Batxillerat Científic amb Carla Vidal. Recentment, a primers d'octubre, es van proclamar amb el seu equip, el júnior del Martínez Valls Bàsquet, campions de la Lliga Valenciana Junior Especial 2015. "Entrenem tres vegades per setmana, durant dues hores; a més hi ha dies que ens toca fer doble sessió per ajudar el primer equip quan falta algun jugador. A part dels entrenaments, intentem eixir a córrer almenys una vegada per setmana per millorar la condició física", ens explica Carles. Jorge hi afegeix: "Per a ser sincers cada vegada és més difícil compaginar els estudis i els entrenaments; segon de Batxillerat és un curs clau i hem de donar el màxim per a entrar a la universitat que nosaltres desitgem". Però, malgrat tot, tots dos amics consideren que els ha resultat extraordinària l'aportació de l'esport a les seues vides. "L'esport és necessari i aquestes hores que et lleva aporten a l'estudiant altres aspectes essencials, com són la capacitat per organitzar-te adequadament, el saber apreciar l'esforç i adonar-te que, sense sacrifici, no s'aconsegueix res", rebla contundent Carles Falcó.

Andrea és la primera per l'esquerre
Foto: Benicadell Esportiu

Per la seua banda, Víctor Sanz i Andrea Sanchis pertanyen al Club d'Atletisme de la Vall d'Albaida (CAVA-Kelme), Victor es troba en 2n de Batxillerat Humanístic, mentre que Andrea Sanchis Soriano es troba en 2n ESO, i ja ha estat catalogada com a esportista d'elit. Andrea practica atletisme des dels nou anys i entrena dues hores durant tres dies a la setmana. Des de la seua perspectiva: "Aquesta manera de compaginar l'oci amb l'estudi està molt bé. Molta gent pensa que deu ser difícil per culpa del temps, però,  en canvi, no ho és. És una manera de passar-ho bé i de desconnectar de tant d'estudi".

Víctor Sanz en plena competició

Víctor Sanz, que té sols dèsset anys, ja en porta dotze de pràctica de l'atletisme. Ara que és en segon de Batxillerat, entrena sis dies a la setmana. A la seua ambició d'aconseguir unes bones notes en les Proves d'Accés a la Universitat, ha de sumar la seua meta personal de tornar a anar al campionat nacional de cross per equips i aconseguir anar al campionat d'Espanya de pista. "Realment no he tingut problemes per compaginar els entrenaments amb els estudis, perquè des de ben menut ho he estat fent i he tret temps per a estudiar", afirma, "però ara el meu objectiu més urgent és aprovar segon de Batxiller i traure bona nota a les PAU".

Víctor, Andrea, Jorge, Carles, Carla, Ximo... representen el paradigma d'una joventut molt preparada i capaç de tot, un model de superació constant i d'esforç. Des de L'ANDANA, el nostre reconeixement i el nostre suport més sincer, i la súplica a les autoritats acadèmiques perquè elaboren normatives més adients a fer compatible l'ensenyament reglat amb altres activitats formatives, com és l'esport d'alt rendiment. Ànim, campiones i campions!     

L'experiència en les campaments d'anglés de quatre alumnes de l'IES l'Estació

Grup del campament de San Mamés, amb Vicent i Helena

Quatre alumnes de l'IES l'Estació, dues xiques i dos xics, han assistit aquest estiu als campaments d'anglés, unes colònies en règim d'internat d'immersió lingüística en la llengua anglesa, organitzades pel Ministeri d'Educació i Ciència, on es reforcen les competències orals a través d'activitats lúdiques i esportives.

L'alumnat becat del nostre centre havia acabat 1r i 2n d'ESO amb una nota superior a "7" en l'assignatura d'anglés. La beca incloïa les despeses d'ensenyament, materials, manutenció i allotjament. 

Andrea Mollà, de 2n ESO, va assistir al campament de Sierra de Gata, a Càceres, en un entorn en plena natura i amb una piscina natural. Andrea conserva un bon record de les instal·lacions, del seu tutor anglés, de les excursions: "Quan cridàvem als pares, es sorprenien del fet que no volíem tornar a casa i es posaven contents en veure que s'ho passàvem d'allò més be".

Helena Falcó, de 3r ESO, explica que va ser un professor del centre qui els havia parlat de la possibilitat d'optar a la beca. Tenia il·lusió de visitar la Comunitat de Madrid i la capital, i va tenir la sort que li tocara la colònia de San Mamés, a una hora de Madrid, que va ser una de les seues visites. Així resumeix la seua experiència: "En aquest viatge havíem de millorar el nostre anglés i, personalment, no pense que el milloràrem massa, però sí que em vaig ensenyar a valorar tot el que tinc a casa i que allí vaig trobar a faltar. Però, pensant en els amics que férem, sense pensar-m'ho dos voltes, tornaria a San Mamés amb tot el campament".

Els xics són Jordi Úbeda, 2n ESO, que hagué d'abandonar el campament per una indisposició i Vicent Ribera, de 3r.

Vicent Ribera també va anar a San Mamés, a la Comunitat de Madrid, i, com Helena, conserva un record extraordinari de l'experiència. "He de reconèixer que al principi estava un poc trist i desorientat perquè trobava a faltar a la meua família i amics, però tot i que vaig tindre la sort de poder coincidir amb una companya de classe, Helena, al cap del temps vaig fer molt bons amics d'arreu d'Espanya. Quant a l'anglés, vaig millorar un poc la meua expressió oral, però poc més; ara sí, les activitats i excursions van ser molt divertides". Aquesta és la sincera valoració de Vicent. En definitiva, una inoblidable experiència, una manera d'aprendre d'allò més divertida.

El professor de Matemàtiques, Pepe Ferrero, es jubila

El professor Josep Ferrero Reig és un dels grans, en l'equip que formen els professors de l'IES l'Estació. Els seus gustos i inquietuds l'han dut a interessar-se per totes les branques del coneixement, des de les matemàtiques a la música, des de l'astronomia al món dels bolets, des de la ciència més exacta a la prosaica i equívoca agricultura. Un home tan apassionat en tot el que fa com alhora discret, tan inquiet com pacífic, tan inconformista com tolerant, tan savi com alhora humil; una mena d'Enstein molt pròxim que ha sabut guanyar-se curs a curs el respecte i l'estima de tots els que hem pogut reconèixer la seua enorme talla humana.

Li hem fet una entrevista, a manera de comiat, per poder traure-li unes quantes paraules que parlen sobre ell mateix. Odia el protagonisme. "A mi? Jo no...", ens ha dit de seguida; però s'ha adonat prompte que aquesta vegada no pot fugir: 

Quants anys has estat a l'IES l'Estació?

Pepe Ferrero: La meua vida professional ha estat repartida en distints llocs. Després d’una inicial i breu estada en l’antiga Escola de Formació Professional d’Ontinyent “La Cens” (on de xicotet vaig  ser alumne), una tercera part del total dels  anys treballats els vaig viure repartits entre la veïna localitat d’Alcoi i l’actual IES Jaume I del nostre poble. Així que, com que un menys un terç és igual a dos terços, aplicat a trenta-tres anys ixen exactament vint-i-dos cursos complets, que és el que demana la pregunta.

Què destacaries del teu pas per l'IES l'Estació?

Pepe Ferrero: Difícil pregunta que té una fàcil resposta. Respecte de mi, res; perquè tot ha sigut d'una regularitat i normalitat envejosa, cosa de la qual estic molt satisfet i content. Dels altres, tot: treball normalment agradable i majoritàriament gratificant, excel·lents companyes i companys, i bons alumnes, que m’han fet treballar a gust, uns més que altres; però, al final, tots bons.

Quines són les teues aficions i gustos?

Foto: Cristina Biosca

Pepe Ferrero: Les meues aficions principals són dues, i romanen repartides meitat en el cel i meitat en la terra. Dels darrers anys en la facultat de Matemàtiques em ve la mania i curiositat per escodrinyar el cel. Al  principi, tenia verdadera obsessió de comprovar per mi mateix que era cert allò que deien i calculaven aquells professors: on estaven els planetes, quan serien els eclipsis i que el Sol rodava i no era impol·lut; tot era veritat, i els càlculs amb nombres i  equacions no fallaven. Més endavant vaig dirigir la mirada cap a la terra i vaig descobrir les satisfaccions que pot donar el cultiu agrícola, la recollida de pebrassos o l’horteta domèstica. Açò és, Cel i Terra.

Foto: Cristina Biosca

M’agrada la música, tota la música, o quasi tota. Vinc d’una generació, la dels anys 70 del segle passat, on la música, el rock'n'roll, era part de la forma de ser i de viure dels joves. Supose que igual o paregut que ara, i  també igual açò explica un poc  allò  de cantar en classe.

Quins són els teus plans futurs?

Pepe Ferrero: Junt als meus familiars més pròxims, deixar-me portar per l’esdevenir del temps i anar fent cosses segons vagen sorgint. Continuar cultivant antigues aficions i tal vegada experimentar amb noves activitats. No puc concretar, però de moment provarem de viatjar un poc més del que ho he fet fins ara.

Foto: Cristina Biosca

Pepe Ferrero s'acomiada de nosaltres amb un somriure contagiós, quasi impúdic, ara que s'ha afaitat el seu gros i característic bigot. Li diem adéu també amb un somriure, a pesar que sabem que el trobarem molt a faltar. Li ha arribat el temps de canviar el rumb de les seues preferències i inquietuds, encara que sabem que no podrà estar-se mai quiet. Adéu, professor; adéu, company; adéu, estimat amic! 

Pepe Ferrero amb els seus antics alumnes del Jaume I, en un projecte d'investigació astronòmica que va ser premiat pel Ministeri d'Educació i Ciència, i que els va dur fins a Nashville (Tenessee - USA)