La dramaturga Paula Llorens visita l’IES L’Estació

La dramaturga Paula Llorens ha visitat l’IES L’Estació per a mantenir un encontre amb l’alumnat de Literatura dramàtica (2n de Batxillerat) i Literatura universal (1r de Batxillerat), que havia llegit una de les seues últimes obres teatrals, L’abraçada dels cucs. Llorens va aprofitar l’encontre per a parlar no sols de la seua faceta com a escriptora, sinó també com a actriu i productora de diverses produccions dramàtiques. 

Amb L’abraçada dels cucs, estrenada el 26 de maig de 2021 a la XXX Mostra de Teatre d’Alcoi, ha pretès trencar el tabú que envolta la salut mental i afavorir el diàleg entre els adolescents i el seu entorn sobre un tema socialment tan estigmatitzat. I per a aconseguir-ho, l’autora se serveix del gènere de la tragicomèdia, és a dir, recorre a l’humor com a mecanisme per a tractar temes durs o dolorosos.

Per tal d’escriure-la, Paula Llorens es va inspirar en testimoniatges de molts joves que intervingueren fa uns anys en el programa Salvados. El respecte i la veritat amb què van tractar el tema Jordi Évole i els participants la van ajudar molt a l'hora de trobar el lloc des d'on contar aquesta història. Afortunadament, el tabú està començant a trencar-se, ja que els mitjans de comunicació tracten sovint el tema i a molts instituts s'estan organitzant xarrades de familiars de persones que s'han llevat la vida o de joves que han tingut temptatives de suïcidi i són “supervivents” que comparteixen la seua història per a desestigmatitzar el problema de la salut mental.

Paula Llorens Camarena (Canals, 1986) és una actriu, dramaturga, directora i pedagoga teatral que forma part de la nova generació de dramaturgues valencianes que aborden sense cap tipus d’embuts temes socials com ara la rebel·lió contra les injustícies i l’heteropatriarcat, els estereotips que la societat imposa a les dones o, com és el cas d’aquesta peça teatral, el suïcidi, que no ha estat molt present en la ficció.

L’alumnat commemora el 8 de març

Cada 8 de març, el món s'uneix per a celebrar el Dia Internacional de les Dones, una data que ressalta la lluita contínua per la igualtat, per l’empoderament de les fèmines i pel reconeixement de la seua valuosa contribució en tots els àmbits de la societat. Amb un poc de retard com a conseqüència de les pluges de la setmana passada i la suspensió de les classes, l’IES L’Estació ha commemorat aquesta data amb diverses activitats que han fomentat la reflexió sobre els desafiaments que encara ens queden per afrontar. 

Totes les iniciatives d’enguany han tingut una significativa vessant artística. A més de l’exposició al voltant de la Dona en la Bauhaus, penjada a la cafeteria del centre, l’alumnat de l’ESO ha pintat cartells i il·lustracions relacionats amb aquesta diada, mentre que els estudiants matriculats en l’optativa de Francés han preparat una performance amb un missatge clar de suport i solidaritat, el mateix que han intentat transmetre els joves del Batxillerat Artístic a través de les seues creacions pictòriques.

Però la paraula, ferramenta per a la reflexió, també ha tingut el seu espai durant la jornada reivindicativa. És per això que una escolar del centre ha escrit una poesia que reproduïm tot seguit. Perquè hem de treballar junts cap a un futur més just i inclusiu.

Entrevista a Álex Celada Penadés

«El vertader progrés arriba quan alinees cos, ment i emocions»

En la moderna societat del segle XXI, on cada vegada amb més freqüència el ritme és frenètic i accelerat, amb alts índexs d’obesitat, sobrepès i, en conseqüència, falta d’autoestima, aprendre a gestionar les emocions i l’estrès crònic s’ha convertit en un objectiu essencial per a millorar la nostra salut i qualitat de vida. En un context com aquest, els especialistes en nutrició i entrenadors personals, amb la seua metodologia i plans personalitzats, proporcionen ferramentes que ens ajuden a reduir els mals hàbits, però sobretot, a trobar eixa estabilitat mental que tots desitgem. 

Un d’aquests experts, coach de professió, el trobem en la figura d’Álex Celada Penadés, un ontinyentí de 25 anys, exalumne de l’IES L’Estació, que des de fa 5 assessora particulars per a oferir-los un estil de vida més saludable on el binomi cos i ment siga indissoluble. Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de València, compta amb una àmplia formació complementària relacionada amb la nutrició i la salut. De fet, el seu espai d’acció se sustenta en tres pilars. «Vull ajudar les persones a entendre que no sols els hàbits alimentaris sans o l’entrenament físic són fonamentals», explica Álex. «Treballar l’autoestima, l’autoconfiança i, especialment, la gestió de les emocions també és clau per a mantenir l’equilibri vital», afegeix.

Amb aquest objectiu en ment, el nostre exalumne ha programat per al proper divendres 14 de març una conferència a la Fundació Caixa Ontinyent. Sota el títol Disciplina: l’antídot a l’estrès, ensenyarà els assistents a saber gestionar les situacions diàries i a trobar la pau interior en un món replet, com assegura, d’infelicitat i pressions constants.

Aprofitant aquest esdeveniment, L’Andana ha volgut entrevistar-lo per a conèixer-lo com al gran professional, amb evidents dots de comunicador, que està arribant a ser i, com no, per a retrobar-se amb l’antic estudiant que un dia va passar per les aules de qui subscriu aquestes línies.

Ja fa set anys que deixares l’IES L’Estació. Com recordes aquesta etapa?

Amb certa nostàlgia, amb moments molt bonics i rialles, sobretot durant el Batxillerat. Recorde haver tingut bons professors com per exemple Antonia, José Miguel o tu mateix, que m’han marcat per la seua disciplina de treball i amor al que feien. Però no sempre ha sigut així.

Què altres èpoques han sigut més dures o complicades?

La Primària i els primers anys de la Secundària, quan vaig patir assetjament escolar, amb insults i burles pel meu estat físic. Això va danyar la meua autoestima. Pensa que als 16 anys ja pesava 96 kilograms.

En quin moment la teua vida va començar a canviar?

Cap als 18 anys, quan vaig perdre al voltant de 15 kilos i em vaig iniciar en la lectura sobre autoestima i creixement personal. En eixe camí d’introspecció vaig millorar molt, em veia bé físicament. Per fi, començava a desenvolupar l’autoestima, l’autoconfiança i la seguretat en mi mateix. A finals de 2023 vaig començar a reconstruir-me, a establir uns valors, a llegir moltíssim sobre Déu i el cristianisme. Des d’aleshores, la meua vida és altra: Déu ha tancat el cercle perfecte, ja que l’energia, la felicitat, la pau i les ganes de viure i ajudar els demés són colossals.

Així és com et converteixes en coach o entrenador personal. Amb quina metodologia?

Centre el treball en la persona, vull desenvolupar i extraure el seu màxim potencial, tant a nivell físic com mental. Escolte els seus objectius, preocupacions i problemes per a poder traçar un pla amb accions enfocades en la millora o solució del problema. La meua metodologia va molt més enllà d’un simple pla d’entrenament o una dieta. No crec en solucions ràpides ni en canvis superficials. El vertader progrés arriba quan alinees cos, ment i emocions. Per això, no només ajude a entrenar i menjar millor, sinó que també treballem junts la gestió de l’estrès, l’autodisciplina, la constància i l’eliminació de distraccions. Tot amb un enfocament estratègic i sostenible que encaixe amb el teu estil de vida.

Què et va portar a aquesta professió o a tindre aquests interessos professionals?

Vaig nàixer amb una pilota en la mà, sempre he tingut clar que volia dedicar-me al món de la salut, ajudar els demés i transmetre que l’activitat física és imprescindible per a estar bé física i mentalment.

Com definiries el teu estil? Creus que et diferencies d’altres coaches?

És extremadament pràctic i senzill, clar, directe i sense relats absurds. Divulgue coneixements amb les idees molt clares: dir el que necessites i no el que vols escoltar, sense autoenganys. Per això, els meus clients valoren tant que els diga la veritat sempre, encara que aquesta siga complicada. No deixe que la gent busque excuses, ni queixes, sinó donar-los el paper actiu i la responsabilitat del que deuen fer, perquè és el millor per a ells.

Com que has nomenat els teus clients, conta’ns a quines persones dones servei.

Fa dos anys em vaig fer autònom, llançant un projecte personal que vaig començar divulgant per mitjà de les xarxes socials. Actualment realitze la meua feina en tres àmbits: entrenaments reduïts de força en Kenko Salud i plans de nutrició i pèrdua de pes; plans online d’entrenament i nutrició; i sessions de mentoria 1 a 1, on treballe la gestió de l’estrès i l’ansietat, l’autoestima, les habilitats laborals, les crisis existencials, les preses de decisions, etc. Ara, per exemple, estic acompanyant el procés d’un xaval de 13 anys que està patint assetjament escolar.

I com veus la resposta de tota aquesta gent a la qual dones servei?

La resposta és bestial. La majoria dels clients actuals porten amb mi des que vaig començar i això parla molt del treball tant bo i diferenciador que estic oferint. Estic molt segur del que faig i tracte de donar el millor de mi cada dia i a cada persona.

Algun projecte nou?

Al llarg del 2025 tinc en ment programar conferències privades per a empreses o per a centres. Em vaig endinsar en el món de les conferències a l’estiu del 2024, amb 15 persones, parlant sobre la disciplina i com viure amb pau i amb un estrès mínim. Ho vaig repetir al novembre del 2024 amb 100 persones i la resposta va ser espectacular. La pròxima serà aquesta setmana, el 14 de març, sobre la disciplina com a antídot a l’estrès.

Suposem que la teua formació serà contínua.

Per descomptat. El meu ritme de lectura sol ser un llibre a la setmana, de vegades dos, sobre empresa, teologia, filosofia, màrqueting, estrès, gestió emocional, nutrició i hàbits de salut. Els meus clients em necessiten amb la màxima capacitat i les millors ferramentes per a ajudar-los cada dia.

Amb quin consell per als nostres lectors t’agradaria acabar.

Saber dir que no, posar límits, deixar d’orbitar problemes, aprendre a prendre bones decisions, augmentar l’autoestima i confiança i veure les conseqüències tant devastadores en forma de càncer, dolors o insomni que a dia de hui és el normal.

Moltes gràcies, Álex. Tot açò i molt més per a saber viure una vida plena i feliç ho tindrem el proper divendres 14 de març a la Fundació Caixa Ontinyent.

Una auxiliar de conversa millora l’expressió oral en francés d’alumnat i professorat

Que l’IES L’Estació aposta per l’aprenentatge de múltiples llengües sempre ha sigut una realitat, que enguany també està implementant-se amb la incorporació a la nostra plantilla de Sarah Benson, una jove de la Costa d’Ivori, a l’Àfrica Occidental, que està realitzant les funcions d’auxiliar de conversa en francés.

Sarah, que ha estudiat Literatura Hispànica (la seua tesi doctoral versa sobre la història de la dona en la literatura del segle XIX), no sols està ajudant el nostre alumnat a desenvolupar les destreses orals en l’idioma de Molière, sinó que també els està inculcant la seua estima per la llengua i la cultura franceses. «Aprendre una llengua no consisteix solament a memoritzar frases o construccions gramaticals», ens comenta Sarah, que incideix en la idea d’adquirir una adequada i fluida competència comunicativa. 

Però la tasca de Sarah va més enllà, ja que la jove s’ha mostrat encantada d’ajudar el professorat a introduir-se en aquest idioma o a perfeccionar la competència comunicativa oral dels que ja tenen certes nocions de francés. «Sarah, en funció dels nostres interessos i necessitats, ens ensenyarà a comunicar-nos de manera fàcil i efectiva», assegura Júlia Sanchis Tolsà, la cap del Departament de Francés. 

L’auxiliar de conversa estarà a la nostra disposició dos dies a la setmana (dimarts de 9:55 h a 10:50 h i divendres de 9:00 h a 9:55 h), així com quasi tots els esplais.

Si no heu tingut mai el plaer d’estudiar francés, ara és un bon moment per a fer-ho!

Màgic moment musical durant la visita al Museu de les Arts i les Ciències

L’alumnat de 2n d’ESO de l’IES L’Estació ha visitat aquesta setmana el Museu de les Arts i les Ciències, on ha pogut gaudir d’una experiència educativa i entretinguda gràcies a l’assistència a diversos tallers científics que han servit per a despertar la seua vocació.

Els estudiants també van poder disfrutar d’un moment especial, quan un dels nostres alumnes va interpretar algunes peces musicals amb el piano que la Ciutat de les Arts i les Ciències ha instal·lat de forma permanent en un espai de lliure accés al públic. La presència contínua del piano convida qualsevol visitant a tocar espontàniament aquest instrument durant el seu recorregut pel museu.

Amb el lema “Prohibit no tocar”, aquest museu emblemàtic de la nostra comunitat ofereix diverses exposicions interactives sobre ciència i tecnologia i ja s’ha convertit en un referent per a aquells docents que aposten per un ensenyament més pràctic i interactiu.

Marc Pérez, Premi extraordinari d’ESO, conversa amb L’Andana

El passat mes de desembre fórem sabedors d’una excel·lent notícia que ens ompli d’orgull com a comunitat educativa: la concessió a Marc Pérez del Premi extraordinari de Secundària per haver obtingut l'excel·lència en el seu currículum escolar.

Sense conèixer personalment Marc (no he tingut el plaer d’haver sigut el seu professor), pots intuir, gràcies a l’entrevista que li hem fet des de L’Andana, com és com a persona i estudiant: sensat, afable en el tracte, modest, agraït i madur i amb les idees ben estructurades.

Com a futur professional de l’educació que aspira a ser, li fascina compartir els seus coneixements amb la gent amb qui conviu en el seu dia a dia. Però l’ensenyament no és l’única passió d’aquest jove amant de la Filologia Clàssica i Catalana. La vessant artística també se li manifesta a través de l’escriptura d’històries i de cançons que després, potser, interpreta amb la seua guitarra. «Perquè la meua passió és la música», afirma amb rotunditat, la mateixa amb què assegura que el rock és un dels seus estils musicals predilectes, tot i que està començant a familiaritzar-se amb altres gèneres.

El que sí tenim clar és que el reconeixement que ha obtingut Marc és ben merescut, «una experiència increïble i una raó per a continuar endavant i perseguir els meus somnis», assegura. De tota manera, tot i que posa de manifest el seu esforç, no li dona una excessiva importància. «El premi pot arribar a crear expectatives inversemblants», explica, «o pressions per a mantenir aquest rendiment. No vull que la gent es faça una imatge de mi solament a partir d’aquest fet».

Preguntat per la seua generació, contesta de forma categòrica: a pesar que hi ha joves mandrosos, és un error generalitzar i menysprear-los des de la premsa. El que sí li preocupa és el gir ideològic cap a la dreta manifestat per la societat i que aquesta nova tendència estiga protagonitzada per un jovent que «segueix cegament dogmes extremistes i és obertament masclista, homòfob, xenòfob, transfòbic... Si he de ser sincer, m’entren calfreds només de pensar que aquesta joventut puga votar en les properes eleccions i el que això pot significar per a la democràcia».

Però Marc, amb la mirada posada en el futur, manté encesa la flama de l’esperança. «S’ha de continuar lluitant no solament per a avançar», ens diu per a acabar aquesta entrevista, «sinó per a protegir tot allò que hem aconseguit. Fins fa ben poc pensava que érem pocs, però ara tinc una mirada més positiva sobre el nostre futur i el jovent en general».

Que siga així, Marc.

L’IES L’Estació visita per primera vegada AFAO

AFAO, el centre de dia d’Ontinyent que atén els malalts d’Alzheimer, ha rebut la visita de l’alumnat de l’IES L’Estació que està matriculat en 1r de Batxillerat en la matèria de Cultura Audiovisual. L’activitat, organitzada pel Departament de Dibuix amb la col·laboració del de Música, ha tingut com a objectiu promoure la interacció dels usuaris del centre amb els estudiants, que busquen fonts d’inspiració per a dissenyar el cartell que anunciarà les XXVIII Jornades del dia mundial de l’Alzheimer, que se celebraran durant el proper mes de setembre.

Els joves artistes de l’IES L’Estació van aprofitar la visita per a descobrir per primera vegada totes les instal·lacions d’AFAO, fer-se una idea de les activitats que s’organitzen per als malalts i conéixer les rutines tant dels usuaris com dels professionals que els atenen.

«L’encontre ha sigut molt fructífer», ha reconegut Reme Pérez, docent del centre. «L’alumnat va eixir molt inspirat i amb moltes idees que ara han de saber plasmar en el seu cartell», ha afegit la professora de Dibuix.

Tots els anys, AFAO, amb la col·laboració del nostre centre, convoca aquest concurs del cartell anunciador de les jornades, que dona l’oportunitat als estudiants de l’IES L’Estació matriculats en el Batxillerat Artístic de lluir-se i demostrar la seua creativitat.

Moment en què una alumna que estudia cant els delecta amb unes cançons