El
passat mes de desembre fórem sabedors d’una excel·lent notícia
que ens ompli d’orgull com a comunitat educativa: la concessió a
Marc Pérez del Premi extraordinari de Secundària per haver obtingut
l'excel·lència en el seu currículum escolar.
Sense
conèixer personalment Marc (no he tingut el plaer d’haver sigut el
seu professor), pots intuir, gràcies a l’entrevista que li hem fet
des de L’Andana, com és com a persona i estudiant: sensat, afable
en el tracte, modest, agraït i madur i amb les idees ben
estructurades.
Com
a futur professional de l’educació que aspira a ser, li fascina
compartir els seus coneixements amb la gent amb qui conviu en el seu
dia a dia. Però l’ensenyament no és l’única passió d’aquest
jove amant de la Filologia Clàssica i Catalana. La vessant artística
també se li manifesta a través de l’escriptura d’històries i
de cançons que després, potser, interpreta amb la seua guitarra.
«Perquè la meua passió és la música», afirma amb rotunditat, la
mateixa amb què assegura que el rock
és un dels seus estils musicals predilectes, tot i que està
començant a familiaritzar-se amb altres gèneres.
El
que sí tenim clar és que el reconeixement que ha obtingut Marc és
ben merescut, «una experiència increïble i una raó per a
continuar endavant i perseguir els meus somnis», assegura. De tota
manera, tot i que posa de manifest el seu esforç, no li dona una
excessiva importància. «El premi pot arribar a crear expectatives
inversemblants», explica, «o pressions per a mantenir aquest
rendiment. No vull que la gent es faça una imatge de mi solament a
partir d’aquest fet».

Preguntat
per la seua generació, contesta de forma categòrica: a pesar que hi
ha joves mandrosos, és un error generalitzar i menysprear-los des de
la premsa. El que sí li preocupa és el gir ideològic cap a la
dreta manifestat per
la
societat i que aquesta nova tendència estiga protagonitzada per un
jovent que «segueix cegament dogmes extremistes i és obertament
masclista, homòfob, xenòfob, transfòbic... Si he de ser sincer,
m’entren calfreds només de pensar que aquesta joventut puga votar
en les properes eleccions i el que això pot significar per a la
democràcia».
Però
Marc, amb la mirada posada en el futur, manté encesa la flama de
l’esperança. «S’ha de continuar lluitant no solament per a
avançar», ens diu per a acabar aquesta entrevista, «sinó per a
protegir tot allò que hem aconseguit. Fins fa ben poc pensava que
érem pocs, però ara tinc una mirada més positiva sobre el nostre
futur i el jovent en general».
Que
siga així, Marc.