divendres, 28 de febrer del 2025

Màgic moment musical durant la visita al Museu de les Arts i les Ciències

L’alumnat de 2n d’ESO de l’IES L’Estació ha visitat aquesta setmana el Museu de les Arts i les Ciències, on ha pogut gaudir d’una experiència educativa i entretinguda gràcies a l’assistència a diversos tallers científics que han servit per a despertar la seua vocació.

Els estudiants també van poder disfrutar d’un moment especial, quan un dels nostres alumnes va interpretar algunes peces musicals amb el piano que la Ciutat de les Arts i les Ciències ha instal·lat de forma permanent en un espai de lliure accés al públic. La presència contínua del piano convida qualsevol visitant a tocar espontàniament aquest instrument durant el seu recorregut pel museu.

Amb el lema “Prohibit no tocar”, aquest museu emblemàtic de la nostra comunitat ofereix diverses exposicions interactives sobre ciència i tecnologia i ja s’ha convertit en un referent per a aquells docents que aposten per un ensenyament més pràctic i interactiu.

dimarts, 25 de febrer del 2025

Marc Pérez, Premi extraordinari d’ESO, conversa amb L’Andana

El passat mes de desembre fórem sabedors d’una excel·lent notícia que ens ompli d’orgull com a comunitat educativa: la concessió a Marc Pérez del Premi extraordinari de Secundària per haver obtingut l'excel·lència en el seu currículum escolar.

Sense conèixer personalment Marc (no he tingut el plaer d’haver sigut el seu professor), pots intuir, gràcies a l’entrevista que li hem fet des de L’Andana, com és com a persona i estudiant: sensat, afable en el tracte, modest, agraït i madur i amb les idees ben estructurades.

Com a futur professional de l’educació que aspira a ser, li fascina compartir els seus coneixements amb la gent amb qui conviu en el seu dia a dia. Però l’ensenyament no és l’única passió d’aquest jove amant de la Filologia Clàssica i Catalana. La vessant artística també se li manifesta a través de l’escriptura d’històries i de cançons que després, potser, interpreta amb la seua guitarra. «Perquè la meua passió és la música», afirma amb rotunditat, la mateixa amb què assegura que el rock és un dels seus estils musicals predilectes, tot i que està començant a familiaritzar-se amb altres gèneres.

El que sí tenim clar és que el reconeixement que ha obtingut Marc és ben merescut, «una experiència increïble i una raó per a continuar endavant i perseguir els meus somnis», assegura. De tota manera, tot i que posa de manifest el seu esforç, no li dona una excessiva importància. «El premi pot arribar a crear expectatives inversemblants», explica, «o pressions per a mantenir aquest rendiment. No vull que la gent es faça una imatge de mi solament a partir d’aquest fet».

Preguntat per la seua generació, contesta de forma categòrica: a pesar que hi ha joves mandrosos, és un error generalitzar i menysprear-los des de la premsa. El que sí li preocupa és el gir ideològic cap a la dreta manifestat per la societat i que aquesta nova tendència estiga protagonitzada per un jovent que «segueix cegament dogmes extremistes i és obertament masclista, homòfob, xenòfob, transfòbic... Si he de ser sincer, m’entren calfreds només de pensar que aquesta joventut puga votar en les properes eleccions i el que això pot significar per a la democràcia».

Però Marc, amb la mirada posada en el futur, manté encesa la flama de l’esperança. «S’ha de continuar lluitant no solament per a avançar», ens diu per a acabar aquesta entrevista, «sinó per a protegir tot allò que hem aconseguit. Fins fa ben poc pensava que érem pocs, però ara tinc una mirada més positiva sobre el nostre futur i el jovent en general».

Que siga així, Marc.


dimarts, 18 de febrer del 2025

L’IES L’Estació visita per primera vegada AFAO

AFAO, el centre de dia d’Ontinyent que atén els malalts d’Alzheimer, ha rebut la visita de l’alumnat de l’IES L’Estació que està matriculat en 1r de Batxillerat en la matèria de Cultura Audiovisual. L’activitat, organitzada pel Departament de Dibuix amb la col·laboració del de Música, ha tingut com a objectiu promoure la interacció dels usuaris del centre amb els estudiants, que busquen fonts d’inspiració per a dissenyar el cartell que anunciarà les XXVIII Jornades del dia mundial de l’Alzheimer, que se celebraran durant el proper mes de setembre.

Els joves artistes de l’IES L’Estació van aprofitar la visita per a descobrir per primera vegada totes les instal·lacions d’AFAO, fer-se una idea de les activitats que s’organitzen per als malalts i conéixer les rutines tant dels usuaris com dels professionals que els atenen.

«L’encontre ha sigut molt fructífer», ha reconegut Reme Pérez, docent del centre. «L’alumnat va eixir molt inspirat i amb moltes idees que ara han de saber plasmar en el seu cartell», ha afegit la professora de Dibuix.

Tots els anys, AFAO, amb la col·laboració del nostre centre, convoca aquest concurs del cartell anunciador de les jornades, que dona l’oportunitat als estudiants de l’IES L’Estació matriculats en el Batxillerat Artístic de lluir-se i demostrar la seua creativitat.

Moment en què una alumna que estudia cant els delecta amb unes cançons

dijous, 13 de febrer del 2025

Jaume Bataller Martí, Premi al millor expedient de Secundària

Tal com vos informàvem el passat mes de desembre, Jaume Bataller Martí s’ha convertit enguany en un dels nostres dos Premis Extraordinaris de Secundària, uns guardons que concedeix la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport quan l’alumnat obté una nota mitjana de 10 en el darrer curs de l'ESO. «No hi ha cap fórmula secreta per a poder tindre aquest currículum, sols constància en l’hàbit d’estudi», reconeix aquest jove ontinyentí que amb modèstia resta importància a la evident capacitat intel·lectual demostrada al llarg dels cursos.

Igual que el seu company Marc Pérez, l’altre dels Premis Extraordinaris del present curs, Jaume ja forma part del nombrós grup d’escolars reconeguts per l’Administració educativa amb un diploma que recollirà en breu a València i que acredita l'ingent sacrifici que ha demostrat aquests últims quatre anys d’escolaritat obligatòria. «És un premi bastant important per a la meua carrera com a estudiant», comenta. «Sent que, d'alguna forma, tot el treball que he estat fent, no només en l'ESO, sinó també en Primària, ha sigut recompensat i serveix per a donar visibilitat a aquells estudiants que s'esforcen diàriament per a aconseguir la màxima qualificació».

Jaume, un aficionat del pilates, la natació i els videojocs amb amics, estudia 1r de Batxillerat Científic a l’IES L’Estació. La seua idea és cursar Medicina, tot i que sap que és complicat arribar a obtenir la nota mitjana necessària per a poder accedir-hi. Per això, es plateja altres opcions, totes elles relacionades amb la branca de la salut (Odontologia o Veterinària), perquè li fascina la biologia humana. 

Agraït a uns professors que li han ensenyat, sobretot, a gestionar els moments més estressants, es mostra, per altra part, molt crític amb la seua generació. «Cada vegada tendim a esforçar-nos menys», admet, per a afegir que els joves de hui dia ja no s'eduquen amb els valors amb els quals s'educaven en el passat, un fet que ha observat a les classes de l’institut.

En qualsevol cas, Jaume és, en definitiva, un exemple a seguir, una excepció en aquesta societat que sembla no valorar la cultura de l’esforç. Enhorabona i endavant!

dimarts, 11 de febrer del 2025

Care Santos analitza la seua novel·la ‘Mentida’ amb l’alumnat del centre

La novel·lista catalana Care Santos, en una videoconferència que va mantenir divendres passat amb l’IES L’Estació, ha estat acompanyant durant una sessió l’alumnat de 2n d’ESO per tal d’analitzar una de les seues novel·les més conegudes, Mentida, obra que va obtenir el Premi EDEBÉ de Literatura Juvenil.

L’escriptora, crítica literària i guanyadora del Premi Nadal va comentar l’origen de la novel·la i contestà amablement totes les preguntes que li van plantejar els estudiants, que han llegit aquesta obra que forma part d’una trilogia que es completa amb Veritat i Por.

Els nostres adolescents van poder traslladar-li durant l’hora que va durar la videoconferència tots els dubtes que havien sorgit durant la tertúlia literària que van organitzar a classe amb el professorat de l’Àmbit Sociolingüístic.

En definitiva, una fantàstica trobada en la distància que ens ha servit per a apropar-nos a l’obra de l’escriptora i comprendre un poc millor l’univers dels dos protagonistes, la Xènia i l’Èric.  

dimecres, 5 de febrer del 2025

Interpretació sobre ‘El emigrante’, el relat més curt en llengua espanyola

- ¿Olvida usted algo?

- ¡Ojalá!

Escrit per un alumne de 1r de Batxillerat

Luis Felipe Lomelí, autor del microrelat

Cuando leí El emigrante, de Luis Felipe Lomelí, me quedé pensando en la frase más corta del mundo que, sin embargo, podría llenar el espacio de un camión de mudanzas. Porque ese “¡Ojalá!” no es solo una palabra; es una mochila invisible cargada de todo lo que quisiéramos dejar atrás.

Imagino al emigrante en un aeropuerto cualquiera, mirando de reojo su pasaporte y su maleta. Una voz burocrática le pregunta: “¿Olvida usted algo?”. Él suspira. Quisiera responder: “Sí, por favor, olvídenme a mí también”. Pero no lo dice. En cambio, escupe un “¡Ojalá!” que lleva el peso de todas las despedidas. Esa interjección suena como si intentara enterrar un pasado incómodo bajo una alfombra, pero al mismo tiempo resuena como una esperanza, una pequeña plegaria de que todo irá mejor.

El cuento, con su mínima extensión, tiene un efecto expansivo. ¿Quién no ha sentido alguna vez ese deseo de olvidar algo? Quizás un amor que fracasó, una discusión que dolió o, incluso, una versión de nosotros mismos que ya no reconocemos. El emigrante nos pone frente a ese espejo incómodo y universal: todos llevamos cosas que desearíamos dejar atrás, pero el olvido no se incluye en la tarifa de equipaje.

En un mundo actual donde las migraciones están marcadas por el desarraigo y la búsqueda de nuevas oportunidades, el cuento de Lomelí no solo es moderno, sino necesario. Habla de aquellos que cruzan fronteras físicas y emocionales con la esperanza de que el futuro sea tan liviano como este microcuento.

En lo personal, creo que este “¡Ojalá!” es más un grito que un susurro. Un grito corto pero eterno que nos recuerda que, al final, lo único que no podemos dejar atrás es a nosotros mismos.