¿És el llenguatge sexista?

Per Leyre Tortosa García, 

alumna de 1r de BAT-D

La sociedad de hoy en día vive con la presunción de que nuestro sistema lingüístico es sexista. Como en toda lengua con una historia machista, quedan rasgos que podrían conllevar discriminación, pero no siempre es el caso. Las nuevas generaciones proponen un modelo de lengua con el que se pierden completamente nuestras bases y nuestro esqueleto.

En primer lugar, es necesario incluir en el diccionario palabras que antes no existían por el simple hecho de que no eran necesarias. Por ejemplo, en oficios como soldador, donde antes solo trabajaban hombres, se debe admitir soldadora, como también sargenta, jueza o pilota. De la misma manera, azafato o costurero, antiguas ocupaciones de las mujeres, son términos reconocidos. Así, hemos dejado huella y demostrado que queremos eliminar los prejuicios que han persistido hasta nuestros tiempos.

No obstante, aceptar soluciones como nosotres o todxs para referirse a un conjunto de personas es renunciar a las características de nuestra propia lengua. El castellano es un idioma culto, rico en todos los ámbitos, ampliamente desarrollado y con una inmensa cantidad de hablantes diarios. Ser considerado machista por no dirigirse específicamente en femenino es tan inmoral como obligar a un anciano a usar correctamente las nuevas tecnologías.

Avanza una corriente que ve falta de equidad por todas partes, incluso cuando no la hay. Los vínculos entre el latín y el castellano no son perfectos, y muchas veces los orígenes nos engañan. Conseguir un lenguaje inclusivo no es añadir nuevas formas gramaticales o fonéticas, sino trabajar en la modificación de nuestra cultivada lengua conservando nuestros principios, que de ninguna manera son precarios.

Erasmus a Sicília

Dos professores dels Cicles d’Administració del nostre centre, Mariola Garrido i Isabel Revert, han estat recentment a Sicília. Es tracta d’una mobilitat que ha fet possible que conegueren les instal·lacions de l'institut en Capo d’Orlando, un edifici dels anys 80 (que recorda el vell edifici de l’IES L’Estació) que és centre ambaixador del Parlament Europeu.

Durant diversos dies, les dues docents van poder observar la metodologia educativa emprada pel professorat gràcies a un itinerari per diferents classes organitzat per l’equip amfitrió.

Capo d'Orlando es troba sobre un promontori que s’endinsa en les cristal·lines aigües del mar Tirreno, a la província de Messina, des d’on es pot admirar l’esplèndid espectacle de les illes Eòlies, una de les atraccions turístiques més destacades de Sicília.

Una entrada morocristiana i la graduació de 4t marquen el final de curs

Fotos: Toni Ferrero

Per fi, ha arribat el gran dia i el final de curs ja està ací. Enguany ha vingut marcat per diverses activitats lúdiques (excursions a Aqualandia, jornades en la piscina municipal...), entre les quals cal destacar l’entrada morocristiana de l’alumnat de 2n d’ESO i l’acte de graduació dels joves que acaben una etapa educativa.

Per una part, diverses esquadres, liderades, com no, pel seu corresponent cap d’esquadra, van desfilar dijous passat amb elegància i estil a l’entrada de l’aulari prefabricat. Els festers van estar acompanyats per un públic que els va ovacionar mentre la música sonava majestuosament. La desfilada va comptar amb dos convidats que no van perdre detall de cap moment: el nostre company Julio Juan, professor de Música, i l’administrativa Paqui Font, que es jubilen després de dècades dedicades a la funció pública.

Un dia després, divendres 21 de juny, es va celebrar al Teatre Echegaray la cerimònia de graduació dels estudiants de 4t d’ESO del curs 23-24, que amb una barreja d’alegria i tristor s’acomiadaven dels seus companys i professors que els han acompanyat al llarg d’aquests quatre anys.

Ara ha aplegat el moment de començar una nova aventura. Tot i que alguns ja pensen a incorporar-se al món laboral, aquesta gala de graduació, plena d’orgull i emocions intenses, segurament suposarà un punt i seguit en la seua formació acadèmica, ja que una gran majoria continuarà ampliant coneixements en el Batxillerat o en la Formació Professional.

Vos deixem amb els seus somriures, els seus discursos i les seues mirades còmplices en aquest matí tan especial que, sens dubte, marcarà un abans i un després en les seues vides.

«Piezas oscuras», un article de Nuria Vidal Bellido (1r BAT-D)

A lo largo de nuestra vida experimentaremos situaciones dolorosas que nos dejarán una huella imborrable. Estas experiencias, para algunos, serán el fin del mundo y, para otros, una oportunidad para salir adelante con una lección de vida aprendida.

Las experiencias traumáticas no son únicamente un fenómeno actual, pues a lo largo de la historia el ser humano ha tenido que lidiar con problemas inimaginables. Un claro ejemplo son los afectados por el holocausto nazi, que tras una vivencia devastadora tuvieron que salir adelante de la mejor manera posible, y aunque no todos lo hicieron, muchos salieron de aquella experiencia traumática con la esperanza de una nueva vida próspera, sabiendo que nunca sanarían totalmente de esos recuerdos.

No obstante, la sociedad actual parece carecer de la valentía necesaria para afrontar los impedimentos de la vida humana, especialmente la llamada “generación de cristal”. Esta generación crece de la mano de las comodidades, la sobreprotección paternal, las pocas preocupaciones… Pero, sobre todo, sin la experimentación de fracaso, sentimiento clave que dota a los adolescentes en formación de unas aptitudes vitales para la vida adulta.

Cierto es que la vida es como el río de Heráclito, un cambio incesable, por lo que es imposible escapar del fracaso, el miedo o los traumas. Así pues, la mejor manera de afrontar la vida es aprender de cada paso hacia atrás que damos. Cada persona está constituida por un puzle de experiencias y aunque algunas piezas sean más oscuras, forjarán quienes somos, porque eso es la resiliencia.

Ontinyent acull la I Trobada de Secundària i Batxillerat de La Vall d’Albaida

La ciutat d’Ontinyent acollia aquest divendres al recinte firal la I Trobada de Secundària i Batxillerat de La Vall d’Albaida, en la jornada prèvia a la Trobada d’Escoles en Valencià que va tindre lloc a Otos aquest dissabte.

La trobada, organitzada amb el suport de l’Ajuntament per la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la defensa i ús del valencià (COVALBA), Escola Valenciana i els IES Jaume I i L’Estació, reunia centenars de joves adolescents, al voltant de 900, arribats dels centres educatius de la comarca, sota el lema “Fem poble, parlem valencià". El matí va incloure diversos tallers i una fira on els centres educatius participants han exposat diversos projectes didàctics.

Les activitats musicals també foren les protagonistes de la diada. Es va poder gaudir de l’actuació sobre l’escenari de Karlos K-DJ, així com dels tres grups finalistes del Premi Ressonant: «La banda del pati», del Col·legi La Milagrosa; «Fil i Cotó», de l’IES Biar, guanyador d’aquesta edició, i «Fem Fem», de l’IES L’Estació. «Amb Ressonant volem estimular els talents creatius dels nostres centres perquè s’inicien en el món musical component i interpretant en valencià», ha manifestat la nostra companya Laura Barberà, membre de COVALBA.

L’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, que acudia acompanyat del regidor d'Educació, Ferran Gandia, destacava que per a Ontinyent «és un orgull rebre a tot l’alumnat i els centres participants en la trobada, que acollim des de la plena convicció de la defensa de la nostra llengua».

Els CFGS de l’IES L’Estació celebren la seua graduació

El passat divendres 7 de juny va tindre lloc al Teatre Echegaray d’Ontinyent l’acte de graduació de l’alumnat de tots els Cicles Formatius de Grau Superior: Administració i Finances, Comerç Internacional, Desenvolupament d’Aplicacions Web i Transport i Logística.

La gala es va iniciar amb la presència, una vegada més, de la nostra estimada vicedirectora, Imma Cambra, que va donar la benvinguda a tots els assistents amb unes càlides paraules que van introduir a les presentadores de l’acte.

Durant la graduació es van concedir diplomes, detalls i distincions a cada curs en presència dels tutors o tutores i del cap d’estudis, Enrique Minguet, que va felicitar cordialment els estudiants en el seu parlament habitual per haver superat amb notable èxit els mòduls cursats.

A l’acte assistiren nombroses cares conegudes per l’alumnat, entre les quals cal destacar els familiars, el professorat i els amics més propers.

Ara només queda desitjar-los un futur prometedor a totes i tots.

Vos deixem amb les fotos de la nostra companya Yolanda Monerris.

Cicle AFI

Cicle Comerç Internacional

Cicle DAW Semipresencial

Cicle DAW

Cicle Transport i Logística

Intervenció d'Enrique Minguet

Intervenció d'Imma Cambra

Organitzadores de la gala

Parlament d'una jove d'AFI

Parlament d'un estudiant de DAW

Presentadores de la gala

Guardonats del IV Concurs de fotografia matemàtica

Ja tenim els guanyadors de la quarta edició del Concurs de fotografia matemàtica “Matemàtiques allà on mires”, que convoca anualment aquest departament per a commemorar el dia escolar d’aquesta disciplina, el 14 de maig.

En la convocatòria d’enguany s’han presentat més d’un centenar de fotografies, que han sigut valorades pel professorat de l’IES L’Estació i en les quals el nostre alumnat “ha sabut trobar la presència d’elements matemàtics per tot arreu”, ha destacat Ana Penadés, cap del departament.

En aquesta edició, els premiats han estat:

1r premi: Constanza Sáez Serrano, de 2n ESO D.

2n premi: Irene Gerona Penadés, de 1r ESO B.

3r premi: Izan Camarasa Pérez, de 2n ESO B.

Els guardonats van rebre el passat divendres 7 de juny sengles vals per a bescanviar en una papereria de la nostra localitat.

El Departament de Matemàtiques vol agrair expressament a la professora Celia Vidal la seua col·laboració en el disseny tant dels diplomes com dels vals lliurats als estudiants.

Immersió cultural i tecnològica a Grècia

Dues professores del Departament d’Anglés de l’IES L’Estació, Neus García i Patricia Soler, han estat fa escasses setmanes a Grècia en un curs de formació emmarcat en els programes Erasmus.

Durant cinc intenses jornades, les nostres companyes no sols pogueren interioritzar diferents aspectes de la cultura, geografia i gastronomia gregues, sinó també conèixer alguns secrets de la intel·ligència artificial aplicada a l’àmbit educatiu.

L’última sessió va ser una de les més profitoses, ja que es van dedicar a practicar tot allò que havien aprés. Així, amb l’ajuda d’ordinadors portàtils van poder posar a prova les diferents aplicacions i webs per a crear materials didàctics mitjançant la intel·ligència artificial.

Entrevista a Míriam Gilabert, alumna del Pràcticum 23/24

«On realment aprens a ser docent és al centre»

La jove ontinyentina Míriam Gilabert Montava, una exalumna de 28 anys, és l’última de les entrevistades per L’Andana en relació amb el Pràcticum que han realitzat aquest curs a l’IES L’Estació diversos estudiants del Màster Universitari en Professor de Secundària. Graduada en Conservació i Restauració de Béns Culturals a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, i amb una especialització en pintura de cavallet i document gràfic, ha comptat amb el suport del seu tutor, el professor del Departament de Dibuix Ximo Epifanio. Aquesta és la seua experiència al nostre centre.

Què et va impulsar a llicenciar-te en el teu grau?

Sempre havia tingut clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb l’art. Des de ben xicoteta he anat a classes de pintura i dibuix i m’ha encantat aquest món. Quan a l’institut vam fer l’excursió per a visitar la universitat, em vaig quedar enamorada d’aquesta especialitat, on s’amalgama l’estudi de la història de l’art, el dibuix, la pintura i l’escultura des d’un punt de vista conservatiu.

Per quin motiu vas decidir cursar el Màster de Secundària?

M’ho havia plantejat fa molt de temps, però quan em vaig graduar en el màster de la meua especialitat, vaig començar a treballar al mateix temps que em preparava unes oposicions al Cos Facultatiu de Conservadors de Museus, a nivell estatal, cosa que vaig estar fent durant més d’un any, encara que vaig acabar abandonant. Una conversa amb una amiga em va llançar a cursar aquest màster a la Universitat Internacional de València (VIU), de manera online, a la vegada que estava treballant, i hui per hui, crec que ha sigut una de les millors decisions que he pres.

Com valores la teua estada al nostre centre?

Ha sigut quasi com tornar a casa. Que em tutoritzara Ximo sense haver-lo tingut de professor abans va crear en mi certa inseguretat al principi, però res més lluny de la realitat, ja que ha sigut tot un regal que siga ell el meu tutor aquestes setmanes.

Unes setmanes on hauràs viscut algunes anècdotes, veritat?

Més que anècdotes, és l’alegria de veure que, després dels anys, alguns dels professors que vaig tenir durant l’etapa d’estudiant al centre em reconeguen, i que fora un bon record, tant per la meua part com per la seua.

Quines diferències has trobat entre la teoria del Màster que has cursat i el dia a dia d’un institut?

Des que vaig començar el màster, m'he adonat que la teoria és necessària i és la base sobre la qual es crea tot, però on realment s’aprèn és al centre, és al dia a dia.

Quin paper té el docent en la motivació de l’estudiantat?

En l’especialitat de Dibuix hi ha diferents realitats, ja que no és el mateix estar davant d’alumnes de tercer de l’ESO, els quals cursen la matèria de Plàstica perquè és el que han de fer eixe curs, que estar davant d’escolars que cursen un primer o segon de Batxillerat artístic, a qui els agrada aquest camp i que inclús aporten idees de què treballar a l’aula.

Com a futura professora d’un Departament de Dibuix o Arts plàstiques, en quin estat trobes que està la creativitat dels joves de hui en dia?

Diria que hi ha de tot, alumnes a qui els desborda la creativitat, a qui tan sols has d’acompanyar durant els processos creatius, i d’altres als quals els costa molt trobar inspiració. Aquesta qüestió crec que també té a veure amb l’excessiva informació que hi ha hui en dia, a la qual tenen accés tan fàcilment que moltes vegades no es calfen el cap per a buscar alternatives o altres acabats.

Com es perfila el futur?

Per a mi ara comença tot: preparar les oposicions i, si és possible, treballar abans, agafant-ho amb molta il·lusió.

Ací finalitza l’entrevista amb l’agraïment de Míriam per la càlida benvinguda que va tindre per part de l’alumnat i del professorat, especialment del seu tutor. Moltíssima sort!