PRÒXIMA PARADA: JUBILACIÓ

Fotos: Toni Ferrero

Recollint al saló d'actes sengles rellotges

Dos dels maquinistes més destacats d’aquest comboi anomenat IES L’Estació se’n baixen la pròxima parada. Ens referim a Vicent Enric Belda i Victoria Gutiérrez, dos referents de l’institut que, després de tres dècades entre nosaltres, han decidit gaudir de la seua merescuda jubilació. Dimecres passat, en un homenatge celebrat al saló d’actes del centre, Vicent i Victoria eren acomiadats pels seus companys de professió. Darrere queden més de trenta anys com a docents. 

Impulsor del blog de premsa L’Andana i reconegut escriptor amb una significativa motxilla de premis i reconeixements a la seua esquena, Vicent Enric Belda és professor de Valencià, pràcticament, des que va finalitzar la seua formació universitària. Els seus inicis es remunten als vuitanta, en concret, al Col·legi La Concepción. Després del seu pas per alguns instituts públics d’Alacant i Petrer, arribà a l’IES L’Estació l’any de les Olimpíades i de l’Expo de Sevilla, amb un breu parèntesi de quatre anys. «Vaig estar en comissió de serveis a l’IES Sivera Font, de Canals, de 1994 a 1997, de cap d’estudis», recorda el nostre company. «Era el moment d’encetar un sistema educatiu nou, la LOGSE, de manera anticipada, i aquesta experiència educativa em va aprofitar a l’IES L’Estació, on vaig exercir de cap d’estudis de 1997 a 2001, al costat de Joana Rufino».

Emotiva intervenció de Pep Calero,
que va comptar amb el suport
d'Imma Cambra i Imma Pérez

És impossible negar que alumnat i professorat l’admiren i el valoren com es mereix. Així ho van posar de manifest les paraules de la seua parella, la professora Imma Pérez, i del seu amic i company Pep Calero, que visiblement tremolós per l’emoció ens va delectar amb la seua inconfusible veu de poeta i locutor. També ho vol fer palès aquest cronista, amb qui va confiar fa sis anys cedint-li la gestió d’aquesta «carta de presentació immillorable del nostre centre», en referència al blog de premsa L’Andana. Però ell tampoc escatima les mostres d’afecte cap a l’institut que ha considerat com sa casa i com «el tercer angle del meu triangle equilàter afectiu perfecte: Agullent, Canals, Ontinyent».

Ara acaba de publicar Pavana per a un infant difunt, novel·la amb la qual ha obtingut el Premi València de narrativa; sens dubte, tot un estímul per a continuar amb aquesta tasca que ha fet compatible amb la docència. «Em jubilaré de professor», afirma amb rotunditat, «però no em pense jubilar d’escriure mentre el meu cap m’acompanye. He decidit fer un salt qualitatiu i quantitatiu en la meua tasca literària, per això, he acceptat jubilar-me com a docent, en unes condicions a què és difícil negar-se».

Encarna Soriano, jubilada des de desembre,
es va sumar a l'acte d'acomiadament

La pèrdua de Victoria com a companya també ha deixat una ferida en tota la comunitat educativa de l’IES L’Estació. Quasi 39 anys com a professora de Matemàtiques són una clara carta de presentació de la seua figura. Metòdica, organitzada, discreta, l’elegància personificada... Són qualificatius que vam escoltar a Sílvia Soler i Abelardo, companya de departament i parella sentimental, respectivament, encarregades d’elogiar-la sense matisos.

Victoria està entre nosaltres des de l’any 86, quan va aterrar a l’institut. Tot i que la seua intenció era acostar-se a València, Cupido va alterar els seus plans inicials. La mateixa Victoria ens ho resumeix amb aquestes paraules: «Vaig arribar al centre en setembre del 86. Després d’estar ací durant dos cursos, vaig demanar trasllat a Carcaixent, ja que volia apropar-me a València. Però com que ja havia començat a eixir amb Abelardo, vaig fer una permuta amb una professora de matemàtiques de Benifaió i vaig tornar definitivament en setembre del 89».

L’IES L’Estació, institut clau en la seua vida personal i professional, es va convertir d’aquesta manera en la primera destinació definitiva. «Ací vaig conèixer a la persona que m’acompanya des de fa 34 anys», ens conta. «El centre també va ser important a l’hora de decidir el lloc on viuríem, ja que els dos estàvem molt a gust i ningú dels dos som d’ací».

Encara que no ha ocupat cap càrrec en una junta directiva, almenys conservarà un grat record de la seua participació com a actriu en Estem salvats, un curtmetratge on interpretava el paper protagonista de directora.

Ara podrà gaudir de més temps lliure per a estudiar anglés a l’Escola Oficial d’Idiomes o complementar amb més activitat física el pilates que ja practica habitualment. També ha programat dedicar més temps a la lectura, al cinema i a les manualitats, tres ocupacions amb les quals omplirà el buit que li ha deixat la docència.

Els desitgem als dos la tranquil·litat que es mereixen en aquesta nova etapa.