Després de vuit anys com a director de
l’IES L’Estació i dos com a cap d’estudis de l’ESO, Pere Vañó ha volgut posar
punt i final a una etapa «intensa i plena d’agraïments» de la seua trajectòria
professional. Així ho anunciava fa uns dies en un claustre històric amb totes
les mesures de seguretat que marquen els protocols anti-COVID. Reprèn,
d’aquesta manera, la seua tasca com a mestre d’Educació Física, que havia
deixat semiaparcada en aquesta última dècada.
En un comunicat adreçat a les famílies del centre, Pere
Vañó ha aprofitat l’acomiadament per a valorar l’esforç que han demostrat tant
els joves com els seus progenitors al llarg d’aquest últim trimestre marcat per
la inesperada pandèmia. «Enguany ha estat un final de curs diferent, complex i
esgotador», ha reconegut el director, «però les famílies heu marcat rutines,
revisat feines, resolt problemes i animat dia rere dia els vostres fills i
filles. Gràcies per la vostra generositat, per la paciència, constància i confiança que heu tingut
amb ells i elles, i pel suport que els heu donat».
El
professor d’Educació Física també ha lamentat que la situació sanitària haja
impedit acomiadar, com s’ha fet altres anys, aquell alumnat que conclou etapa
educativa. Per aquest motiu, amb el seu comunicat ha volgut felicitar
especialment els joves del centre que acaben enguany els estudis a l’IES
L’Estació.
Natural
de Bocairent, Pere Vañó va accedir a la docència fa més de 20 anys com a mestre
en l’especialitat d’Educació Física. Del
seu currículum, extens i variat, cal destacar la seua formació en higiene
dental, en Biblioteconomia o en Comunicació Audiovisual. El seu caràcter sincer
i obert, el seu bon humor així com la seua predisposició natural per a atendre
els companys o asserenar els alumnes més “valents” del centre fan d’ell una
persona de tracte afable amb la qual qualsevol conversa és un luxe.
Amb
aquest merescut descans podrà ara reprendre, amb més intensitat, algunes de les
seues aficions, entre les quals figuren el bàsquet o la família, amb qui surt
de tant en tant per la serra de Mariola.
Potser
les gràcies li les tindríem que donar, simplement, a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada