La violència masclista: una
constant en la història
Per Alfred Bernabeu, cronista
El maltractament de les dones -exercit en el si familiar- ha sigut una
constant al llarg de la història. De manera més o menys oculta, aquesta
violència ha transcendit l’àmbit familiar quan la víctima ha patit danys
corporals o, pitjor, la mort a mans de la seua parella. Per desgràcia, casos
d’aquesta naturalesa els podem trobar en totes les èpoques. Telenotícies i
mitjans de comunicació continuen omplint les pàgines amb aquests successos.
Un antic manuscrit en el XIX proporciona detalls esgarrifadors del
brutal atac a una dona. El 25 d’abril de 1851, un llaurador resident al carrer
de Teixidors “se calentó tanto la cabeza
que, medio loco degolló a su pobre mujer joven con una podadora”. L’anònim
dietari en certa manera “disculpava” l’alienació del marit de la jove parella
que sols portava dos mesos de casament adduint que un parent -carreter d’ofici- havia estat empresonat per haver atropellat un xiquet i no podia pagar-li el
deute ocasionat per la venda de diversos cafissos de blat.
Afortunadament, la novençana no va morir perquè la ferida “no tocó ninguna vena por haberse defendido
mucho ... por haber podido hechar el cerrojo de la puerta”. La jove es va
poder recuperar de les ferides. L’agressor intentà suïcidar-se amb la ingestió
de “caboticas de fósforos y suerte que le
pudieron sacar la mayor parte y de esto estuvo con mucho cuidado en la cárcel”.
Va ser encausat. En el judici “no
contestó a nada, pasó por loco y le mandaron al hospital de Valencia”.
Altre cas luctuós —relacionat probablement amb violència de gènere o amb l’alienació mental
de la víctima— va succeir el 21 de novembre de 1812 en el carrer Trinquet de
Barberà número 11 (actual Arquebisbe Segrià). Per cert, cal anotar que en
aquells dies les tropes napoleòniques ocupaven militarment Ontinyent i la soldadesca havia causat certs
desordres. Desconeixem els motius exactes que van motivar el suïcidi d’una jove
de família noble, però el que sí sabem és que van trobar a la filla de
l’Administrador de les rendes reial (un càrrec amb similars atribucions del
batle d’època foral) Doña Mariquita Soto “ahorcada
en el cordel de habrir la puerta”.
En l’any 2016 van morir, a mans de les seues parelles, 55 dones, set
d’elles a la Comunitat Valenciana. Enguany i fins el 22 de febrer eren 15 les víctimes
de la violència masclista. La pitjor xifra des de 2009! Una lacra horrible! Malgrat
l’aplicació de mesures judicials, les dones continuen sent l’esglaó més feble
de la nostra societat. Certament, existeix la voluntat política i ciutadana
d’eradicar aquesta violència. En aquest sentit, el govern valencià ha
implementat en el currículum educatiu actuacions dirigides a la prevenció de la
violència contra les dones mitjançant l’aprenentatge de mètodes no violents per
a la resolució de conflictes i de models de convivència. Caldrà observar si les
noves generacions modifiquen certs comportaments masclistes. L’eliminació de
prejudicis en funció del sexe construïts per patrons socioculturals obsolets
requereix el seu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada