Entrevista a JOANA RUFINO VALOR

"La maduresa és una de les etapes més gratificants de la vida"

La professora de l'IES L'Estació, que s'ha jubilat el passat mes de desembre, espera que els partits polítics i tots els implicats "rubriquen definitivament un pacte nacional per l'educació"

La veterana Joana Rufino Valor, un dels rostres més familiars i estimats de l'IES L'Estació,  acaba de posar punt final a tota una dilatada i interessantíssima trajectòria professional que va començar l'any 1980 quan, en aprovar les oposicions, obtingué la plaça definitiva al nostre institut. Nascuda a Alcoi "poc temps després d'emetre's el primer programa de TVE", als nou anys la seua família es traslladà a Ontinyent, on ha viscut des d'aleshores i on ha exercit des del 81 de vicesecretària, vicedirectora (dues vegades) i directora.

Entre novembre de 1992 i desembre de 1994, aquesta catedràtica enèrgica que revoluciona tot al seu pas va dirigir el Centre de Formació i Inserció Professional, un organisme depenent de la Conselleria de Treball. Aquesta, reconeix, fou una experiència "molt interessant que em va servir per comprendre millor el món de les associacions d'empresaris, els sindicats i el funcionament d'altres administracions. Però, sobretot, per adonar-me que el meu lloc estava en aquest institut".

Un institut on ha impartit classes de Matemàtiques i d'Informàtica, on s'ha lluït amb naturalitat i desimboltura com a mestra de cerimònies durant les gales escolars, on ha lluitat fermament contra l'administració per reclamar les millores que el centre necessitava. Ara, per fi, li ha arribat la grata recompensa, el moment de gaudir de les coses senzilles: el camp, el Pou Clar, els passejos en companyia, la casa, el jardí, els animals... La família.

Després de quasi quaranta anys, què destacaries de la teua estància a l'IES L'Estació?

Joana Rufino amb els seus companys de jubilació

El nostre institut és vertaderament acollidor. Jo sempre he estat molt a gust com a alumna i com a professora. Aquest és l'aspecte que més s'ha de cuidar, la gent ha de trobar-se còmoda i sentir-se valorada. Per això, la tasca dels equips directius és fonamental, és molt important consensuar i saber comunicar les decisions que es prenen al centre. En aquest sentit, l'institut ha estat dirigit per molts bons equips directius que han sabut dinamitzar la participació de tota la comunitat educativa. 

Tu, de fet, has format part quasi sempre dels equips directius de l'IES L'Estació. Per què?

La direcció m'ha agradat perquè veus i vius l'institut des de diferents punts de vista: el del  professorat, el dels pares i mares, el de l'alumnat, el del personal no docent. Això comporta una gran responsabilitat, que sempre he compartit amb uns companys d'equip molt competents i compromesos. La relació amb les distintes AMPES i la inspecció sempre ha estat molt cordial i profitosa. L'únic que lamente és veure com s'aparcava el projecte de rehabilitació del centre.

Tot i això, probablement has viscut durant la teua trajectòria moments inoblidables, anecdòtics, positius...

La veritat és que guarde molts bons records coordinant activitats extraescolars des de la Vicedirecció. En les festes de final de trimestre solíem representar actuacions espectaculars, karaokes memorables... També hem organitzat durant molts anys desfilades de roba per finançar els viatges, i recorde com emplenàvem la discoteca amb tots els familiars dels models. Tota una experiència  a la qual he dedicat temps, però que ha estat gratificant.

Joana sempre comptarà amb l'afecte i el
record dels seus companys i companyes

També des del punt de vista educatiu?

Per descomptat. Crec que sóc una persona afortunada perquè he treballat en allò que m'ha agradat i quasi sempre he pogut fer el que he volgut. He estat a gust donant classes: les Matemàtiques són una assignatura amena i fàcil d'impartir.

De veritat? Què t'atrau dels números i no de les lletres?

Les Matemàtiques tenen moltes lletres, és molt important llegir bé les premisses per deduir una demostració. Cal examinar i visualitzar molt bé les condicions per poder resoldre els problemes. Però també és cert que cal tenir molt clars els comptes per administrar adequadament els recursos. En qualsevol cas, no crec que siga massa calculadora, no són els números el que més m’agrada de les Matemàtiques; quan estudiava m'interessaven altres assignatures com la Filosofia i la Història de l’art.

Per cert, com era Joana Rufino amb nou, deu, onze... anys darrere del pupitre?

Prou aplicada, però un poc impacient i xarradora. Un poc nerviosa també, sempre pensava que no estava prou preparada per fer els exàmens, fins que els començava i anava tranquil·litzant-me.

I ara, com eres ara? Series capaç de definir-te a tu mateix en poques paraules?

Sóc una persona observadora, responsable, positiva i extremadament respectuosa amb tothom. No sé estar parada, em considere molt pràctica i treballadora. M'agrada aprendre i no suporte gens perdre el temps.

Ens has enumerat els punts positius. I defectes?

A pesar que tinc molt clara la seqüència "escoltar, pensar, parlar i actuar", de vegades tinc poca paciència i em precipite.

Presentant una gala escolar

Quins motius o circumstàncies van fer que optares per una carrera professional com a docent?

He tingut bons professors i professores de Matemàtiques que em van fer que m'agradara  estudiar l'assignatura i explicar-la als meus companys. Als 14 anys ja donava classes particulars a les amigues de la meua germana. També tenia molta curiositat per saber com funcionaven els aparells i pensava estudiar electrònica, però l'any 1973 vaig quedar la 3ª en l'olimpíada matemàtica i em van donar una beca per estudiar la carrera de Matemàtiques. Des d'aleshores mai he parat d'estudiar i m'he anat adaptant als canvis metodològics i tecnològics. Quan vaig entrar a la universitat per estudiar ciències exactes, encara s'utilitzava la regla de càlcul.

Et consideres professora o educadora?

A mi m'agrada sentir-me mestra, crec que té una connotació més emocional. Hem de transmetre valors a través de la nostra forma de ser i del nostre comportament amb els companys i l'alumnat. Hem de contagiar-los amb les nostres actituds i interessos. D'altra banda, dóna nova vitalitat treballar sempre amb alumnat eternament jove.

En quins aspectes ha de millorar encara l'educació?

Espere que es rubrique definitivament un pacte nacional per l'educació. No es pot tindre a tota la comunitat educativa en constant desconcert. Es necessita estabilitat per poder treballar amb un professorat motivat i preparat. No és més que pura qüestió de sentit comú. Pel que fa a nosaltres, hem d'ensenyar l'alumnat a valorar el que tenen, a gestionar el seu temps i a utilitzar correctament les noves tecnologies. Han d'aprendre a aprendre.

Quins plans tens a partir d'ara?

En un principi imagine un any de desconnexió, espere tindre bona salut i més temps, fer més esport i poder anar a totes les conferències, exposicions i pel·lícules que facen i m'interessen. Poder viatjar, disfrutar dels bons moments i de les coses senzilles. Però sobretot gaudir tranquil·lament del dia a dia amb la meua família, sóc molt casolana.

I no et fa por la paraula jubilació?

Jo veig a tots els nostres companys jubilats molt contents en el seu estat. I francament els veig a tots molt joves d'esperit.  És clar que açò de l'edat és relatiu. Crec que hem de donar pas al professorat més jove i nosaltres passar a la rereguarda.

Amb Marisol Cardona, altra veterana insubstituïble
amb la qual va compartir etapa en la direcció

Què creus que és el que més trobaràs a faltar a partir de la teua jubilació?

Espere seguir preservant el contacte amb els companys i excompanys. Ara tindré més temps per mantenir la vida social. I com a bona jubilada, a la qual li agraden les reformes, tant de bo que puga observar el progrés de les obres de rehabilitació del centre.

Amb quina reflexió voldries concloure aquesta entrevista?

Sincerament, crec que la maduresa, si estàs en bona forma mental i física, és una de les etapes més gratificants de la vida.

Doncs trau-li profit.