ALFRED BERNABEU, cronista d'Ontinyent
Ostres, calamars, gambes,
llagostins i altres viandes tan exquisides com el foie tenen un denominador
comú: són rics en colesterol i, per tant, augmenten el risc de patir accidents
cardiovasculars. No cal dir que, en aquestes passades festes, han format part
de la nostra dieta juntament amb la ingesta d’aliments —rics en calories— amb
una elevada dosi de sacarosa com torrons, polvorons i altres dolços. El nostre
pes, en la bàscula, recorda els excessos nadalencs.
Fins ben entrat el segle XX els nostres avantpassats esperaven aquestes festes per assaborir el putxero nadalenc i altres plats que no eren molt habituals en les taules dels ontinyentins. Em referisc a la major part del veïnat perquè els ciutadans més benestants menjaven com nosaltres, massa. Entre ells, els grans propietaris de terres i el clergat de Santa Maria. Estava ben considerat estar gros, era un signe de distinció social. Els rics acostumaven a seguir dietes hipercalòriques, juntament amb hàbits sedentaris. El resultat, evident: obesitat i alt risc cardiovascular. Una combinació perillosa!
Fins ben entrat el segle XX els nostres avantpassats esperaven aquestes festes per assaborir el putxero nadalenc i altres plats que no eren molt habituals en les taules dels ontinyentins. Em referisc a la major part del veïnat perquè els ciutadans més benestants menjaven com nosaltres, massa. Entre ells, els grans propietaris de terres i el clergat de Santa Maria. Estava ben considerat estar gros, era un signe de distinció social. Els rics acostumaven a seguir dietes hipercalòriques, juntament amb hàbits sedentaris. El resultat, evident: obesitat i alt risc cardiovascular. Una combinació perillosa!
En aquesta ocasió els
narrarem els tristos successos de dos morts sobtades que van afectar tant els
ànims dels seus coetanis fins al punt de ser enregistrades en les pàgines d’un
vell dietari. A mitjans del segle XIX, la confraria de la Trinitat solia
celebrar una missa extraordinària la vesprada de l’ 1 de gener. En 1843, el
vicari de Santa Maria, Juan Cabanes, va predicar “para
mayor lucimiento” un sermó en el qual agraïa al Santíssim els beneficis
rebuts “y de habernos conservado la vida
en el pasado año”. Destacava l’efímera existència i la fragilitat de la
salut “y que muchos de los que habiamos
empezado el año no lo concluiríamos”.
Afegia en l’apocalíptic
sermó que, malgrat trobar-se en bona salut, la mort era un destí inexorable i
pròxim: “quien sabe si alguno de los
oyentes o el mismo sería el primero del año. Els funestos vaticinis del sacerdot prompte es van
acomplir; de manera ben sobtada, el vicari de Santa Maria expirava l’endemà: “y quien se lo habia de decir que el amanecer
del siguiente dia se había de morir sin alcanzar tan solo la extremaunción”.
Altre luctuós
esdeveniment amb semblant patologia cardíaca o cardiovascular (“un asombroso
suceso de repentina muerte”) ocorregué quatre anys més tard. L’anònim
dietarista explicava que l’apotecari, Luis Campos, havia mort “cuasi de
repente” i el seu cosí germà —un ric terratinent— va quedar molt afectat perquè
feia tan sols dos dies que havien mantingut l’última conversa. Es va desplaçar
al cementeri (que estava situat en els terrenys de l’actual església de Sant
Rafael) “y preguntandole al cadáver
algunas coses (como fuera de si) se volvió al pueblo y al llegar a la plaza
Nueva (plaça de baix) murió de repente causando grande terror”.
Estudis recents alerten
de l’increment del sobrepès i obesitat infantil a Espanya entre les capes
socials més desfavorides. Quina paradoxa respecte a d’altres temps! Es tracta
d’un problema que els professionals sanitaris qualifiquen com la gran pandèmia
actual i que pot tindre males conseqüències per a la salut dels afectats. De
fet, els accidents cardiovasculars (atacs cardíacs, ictus cerebrals) són la
primera causa de mortalitat en el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada