Els excessos nadalencs i el colesterol

 Article publicat pel diari Levante el 7 de gener

ALFRED BERNABEU, cronista d'Ontinyent

Ostres, calamars, gambes, llagostins i altres viandes tan exquisides com el foie tenen un denominador comú: són rics en colesterol i, per tant, augmenten el risc de patir accidents cardiovasculars. No cal dir que, en aquestes passades festes, han format part de la nostra dieta juntament amb la ingesta d’aliments —rics en calories— amb una elevada dosi de sacarosa com torrons, polvorons i altres dolços. El nostre pes, en la bàscula, recorda els excessos nadalencs.

Fins ben entrat el segle XX  els nostres avantpassats esperaven aquestes festes per assaborir el putxero nadalenc i altres plats que no eren molt habituals en les taules dels ontinyentins. Em referisc a la major part del veïnat perquè els ciutadans més benestants menjaven com nosaltres, massa. Entre ells, els grans propietaris de terres i el clergat de Santa Maria. Estava ben considerat estar gros, era un signe de distinció social. Els rics acostumaven a seguir dietes hipercalòriques, juntament amb hàbits sedentaris. El resultat, evident: obesitat i alt risc cardiovascular. Una combinació perillosa!

En aquesta ocasió els narrarem els tristos successos de dos morts sobtades que van afectar tant els ànims dels seus coetanis fins al punt de ser enregistrades en les pàgines d’un vell dietari. A mitjans del segle XIX, la confraria de la Trinitat solia celebrar una missa extraordinària la vesprada de l’ 1 de gener. En 1843, el vicari de Santa Maria, Juan Cabanes, va predicar  “para mayor lucimiento” un sermó en el qual agraïa al Santíssim els beneficis rebuts “y de habernos conservado la vida en el pasado año”. Destacava l’efímera existència i la fragilitat de la salut “y que muchos de los que habiamos empezado el año no lo concluiríamos”.

Afegia en l’apocalíptic sermó que, malgrat trobar-se en bona salut, la mort era un destí inexorable i pròxim: “quien sabe si alguno de los oyentes o el mismo sería el primero del año. Els funestos  vaticinis del sacerdot prompte es van acomplir; de manera ben sobtada, el vicari de Santa Maria expirava l’endemà: “y quien se lo habia de decir que el amanecer del siguiente dia se había de morir sin alcanzar tan solo la extremaunción”.   

Altre luctuós esdeveniment amb semblant patologia cardíaca o cardiovascular (“un asombroso suceso de repentina muerte”) ocorregué quatre anys més tard. L’anònim dietarista explicava que l’apotecari, Luis Campos, havia mort “cuasi de repente” i el seu cosí germà —un ric terratinent— va quedar molt afectat perquè feia tan sols dos dies que havien mantingut l’última conversa. Es va desplaçar al cementeri (que estava situat en els terrenys de l’actual església de Sant Rafael) “y preguntandole al cadáver algunas coses (como fuera de si) se volvió al pueblo y al llegar a la plaza Nueva (plaça de baix) murió de repente causando grande terror”.

Estudis recents alerten de l’increment del sobrepès i obesitat infantil a Espanya entre les capes socials més desfavorides. Quina paradoxa respecte a d’altres temps! Es tracta d’un problema que els professionals sanitaris qualifiquen com la gran pandèmia actual i que pot tindre males conseqüències per a la salut dels afectats. De fet, els accidents cardiovasculars (atacs cardíacs, ictus cerebrals) són la primera causa de mortalitat en el món.

En aquesta primera quinzena de l’any, multitud de memes enviats pels xats de whatsApp animen a perdre pes mitjançant l’exercici físic i a reduir la ingesta d’aliments.  Des d’aquestes línies els anime a caminar per l’anomenada  ruta del colesterol.  La salut ens ho agrairà.