La democràcia suposa alternativa en el poder, triar
quines són les prioritats i intentar millorar la vida de les persones, en cap
cas crear problemes, enfrontar territoris i anar contra les evidències i la
comunitat científica. Volem explicar a la ciutadania, dos aspectes que afecten
al nostre centre però que són generalitzables a la resta de centres públics del
País Valencià, són la manca de recursos per a substituir el professorat i la,
mal anomenada, Llei de Llibertat Educativa.
Respecte del personal docent i de serveis dels centres,
cal explicar alguns canvis que s’han produït a l’inici d’aquest curs. Per
començar al mes de juny, les direccions dels centres educatius confeccionen,
amb les instruccions de la Conselleria, les plantilles de personal per al curs
següent. Enguany, vam començar assabentant-nos que l’acord en vigor entre la
Conselleria i els sindicats que marca les hores destinades a totes les
funcions, el denunciava la Conselleria, eufemisme per indicar que no l’anava a
complir, i el motiu era més que evident, volia reduir el nombre d’hores que
destinava als centres per al seu funcionament en: hores lectives, tutories,
coordinacions, hores codocència, etc.
No contents a reduir les hores disponibles, van idear un
sistema que ocultava les retallades. Perquè s’entenga, abans sabíem les hores
disponibles per a cada bloc i etapa, ESO, BAT i FP, amb les hores assignades a
cadascun respecte de lectives, tutories, desdoblaments, coordinacions,
manteniments, codocències... un sistema bastant transparent, doncs bé, enguany
no estava «desglossat» sinó tot en conjunt. Quan calculàvem les hores que ens
corresponien i no coincidien amb les que
ens donaven, no obteníem cap resposta, vam tragar després d’un mes de juny i
juliol de demanar explicacions a la Conselleria sense obtindre resposta.
A tall d’exemple, aplicant el nou càlcul d’hores, en el
nostre centre vam perdre a l'ESO 87 hores lectives en suprimir-nos una unitat (una
classe) de primer d’ESO, que tenia suficient demanada. Al Batxillerat, amb més alumnat
i més modalitats ens vam quedar com estàvem, només dues hores més perquè van
agrupar modalitats fins a l’extrem que actualment no podem agafar a gent
nouvinguda sense ampliar la ràtio. I en cicles, vam augmentar les hores però
perquè tenim dos grups nous: un de segon presencial (havia començat en primer
l’any anterior i l’alumnat passa a segon) i altre semipresencial, concedit per
a la comarca, això si, disminuint les hores de coordinació i sense donar hores a
la tant nomenada FP Dual ( i sense treure les instruccions de com aplicar-la
fins agost ! ). En total, vam perdre hores, tenint més cicles i un poc més
d’alumnat.
Pensàvem que ja estava tot, però no, ara amb el curs
començat, ens adonem que no estan cobrint les places del professorat de baixa,
directament i sense saber per quin motiu, hi ha places sense cobrir més d’un
mes, quan abans s’estaven cobrint-se en menys d’una setmana totes. Algunes
baixes estan afectant a alumnat de 2n de Batxillerat i altres a
cicles formatius de 2n, tots dos cursos terminals del sistema, i
quina explicació ens donen? Cap!
Per finalitzar, la Llei de Llibertat Educativa, que diu
que permetrà triar la llengua a les famílies, ja avancem que no podrà
complir-se perquè no tenen diners, van a mantindre les unitats i hi haurà
alumnat que no podrà estudiar en la llengua que trie, a més a més,
organitzativament és un desgavell perquè no permetrà organitzar els cursos, i
en determinades zones, serà el professorat més nou i inexpert el que atenga els
grups – gueto que poden formar-se.
Però més enllà de la qüestió organitzativa o econòmica (i
no parlem del banc de llibres que es dispararà la despesa o l’eliminaran...)
està la qüestió acadèmica, la llengua pròpia del País Valencià és un valor en si
mateixa, conéixer-la obri possibilitats no en tanca cap, de fet, el valencià té
una funció social d'integració i ens identifica com a poble. A més a més, està
demostrat que aprendre i dominar dues o més llengües facilita l’aprenentatge
d’altres i en millora la convivència.
Amb tot, cal afegir la dubtosa constitucionalitat de la
llei, però el debat jurídic el deixem per als experts i els tribunals. Ara bé,
sí que denunciem la clara discriminació lingüística, perquè es redueix l'ús del
valencià com a llengua base moltíssim en les zones valencianoparlants – només
un 20% de diferència respecte del castellà. En canvi, com pot ser que en les
zones castellanoparlants la diferència entre l’aprenentatge de les dues
llengües arribe fins el 65% de diferència?
Cap a finals de novembre, ens convocaran a les famílies a
triar la llengua base en una votació inèdita i sense cap explicació per part de
l’administració. Aquesta decisió afectarà al model d’aprenentatge i
l’organització dels centres, canvis dels quals no sabem com van a reduir el seu
impacte. Dubtem que amb més inversió en educació!
Per tot allò exposat amb anterioritat, hi ha una clara
manca d’interés –per dir-ho educadament- pel model d’escola pública i en valencià.
Ara bé, quan més s’ataca un poble més valent i combatiu es torna, combatrem
l’atac amb pau, amor per l’educació, il·lusió per l’escola pública de qualitat
i ho farem votant. Votant SÍ al valencià!
_en_Valencia.jpg)
