 |
El saló d'actes del centre es va convertir una vegada més
en l'escenari d'un emotiu homenatge a tota una trajectòria |
Fotos de Toni Ferrero
Dir adeu sempre costa,
sobretot quan t'acomiades d'aquells companys amb qui has compartit tants bons
moments. Fa escassos dies, amb un nuc en la gola, diguérem adeu a tres figures
de referència de l'IES L'Estació: la professora de Francés Rosa Lapiedra, la
mestra de Castellà Antonia Llinares i el mestre de Ciències Naturals Pep Nàcher,
tres docents que ja formen part a hores d'ara
del nodrit grup de professionals retirats que un dia ompliren les aules i els
corredors del nostre institut amb la seua presència i saviesa.
Anem a
conéixer-los un a un.
Rosa Lapiedra Blasco
Després d'exercir
la docència a València, Quart de Poblet, Bocairent, Albaida, Oliva, Canals,
Alcoi o Cocentaina, Rosa Lapiedra Blasco, que fou la primera en jubilar-se el
passat mes d'octubre, arribava al nostre centre amb eixa timidesa i prudència
intrínseques que l'han acompanyada des de sempre, cosa que no ha sigut obstacle
per convertir-se en un dels membres més valorats que amb el seu savoir
faire s'ha guanyat la simpatia i el respecte de l'alumnat,
professorat, equip directiu i personal no docent.
 |
| Rosa Lapiedra amb les seues étudiants |
De mirada honesta, humil i noble, Rosa aterrava a l'IES
L'Estació el 2008 i començava en aquest institut i un 1 de setembre d'eixe
mateix any l'última etapa de la seua trajectòria professional. "Va ser
curiós", confessa, "el fet de tindre col·legues que havien sigut
professors meus, i més curiós encara transitar pels corredors reservats sols
per a ells".
Empàtica com poques amb els joves, Rosa Lapiedra, que ara
gaudirà de tots els petits instants que ens ofereix la vida, ha volgut
acomiadar-se alliçonant-nos sobre la importància de la motivació del
professorat. "Un professor motivat", afirma, "és aquell que se
sent respectat i valorat en el seu treball diari pels alumnes i pels companys".
Antonia Llinares Juan
 |
| Antonia, orgullosa del seu alumnat |
Natural de Bocairent, Antonia Llinares Juan és mestra des
de 1975. Un total de quaranta-tres anys d'experiència docent —catorze d'ells
viscuts a l'IES L'Estació— fan d'aquesta apassionada de la intel·ligència
emocional i dels cursets i congressos sobre lingüística una enèrgica professional
més que competent per actuar com a mediadora en situacions conflictives i per mantenir
a ratlla i parar els peus als grups amb greus problemes conductuals. Dotada
d'una predisposició connatural per a l'organització de múltiples esdeveniments
i celebracions, ha impartit com a mestra diverses matèries (Socials, Educació
Física, Francés, Plàstica, Teatre, Castellà, Valencià...) i ha exercit de
directora a Agres per ordre d'Inspecció així com de cap d'estudis i encarregada
del menjador a la seua localitat natal.
Assegura que l'estància a l'IES L'Estació ha sigut molt
enriquidora, que ha aprés un muntó d'alguns companys i companyes i que ha
viscut inoblidables moments recorrent el món amb el grup de las Callejeras Viajeras. "El que més
trobaré a faltar", manifesta, "és l'ambient i les festetes que fem
ací al nostre IES. Per això, el meu desig és que es mantinga la bona
companyonia entre tots, que no perdem el contacte i que no oblidem els llaços
tan bons que hem creat. Vos tindré sempre al meu cor". Els seus plans
futurs: conservar les aficions (nadar i caminar), actualitzar coneixements de
Francés i Informàtica i prendre's la vida amb més calma.
Josep A. Nàcher Ases
Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de
València, aquest atzenetí amant de l'agricultura, la música —ens ha confessat
que quan era jove tocava la guitarra— i les obres de divulgació científica va
començar a treballar en el món de la docència a Linares de Mora, província de
Terol, fa trenta-sis anys. Des d'aleshores, ha estat en altres centres de la
mateixa regió fins a l'any 1985, quan el nomenaren professor d'EGB al col·legi
Bonavista d'Ontinyent, on també ha ocupat el càrrec de secretari. Com Antonia,
imparteix les seues classes a l'IES L'Estació des del 2004.
 |
| Pep, rodejat dels ja excompanys, però sempre amics |
Discutidor com pocs, és expert en portar la contra al seu
interlocutor, i això és precisament el que més trobarà a faltar cada matí:
pujar a l'institut, seure al tendur a l'empara del calor del braser i
conversar, de vegades enardidament, amb els companys i companyes. De fet, la seua
opinió sobre el nostre centre no dista molt de la d'Antonia. "Les
instal·lacions són velles, però tenen el seu encant", reconeix Pep. "L'alumnat,
bastant bo. Solen donar-te algun que altre disgust, però no està mal. Del
professorat, cada vegada millor. Hi ha un bon ambient que cal mantenir".
Pessimista tenaç, considera que la tasca del docent està escassament
reconeguda. "Ja s'han encarregat els polítics que així siga", admet.
Per això, no demana impossibles: una xarxa única, no privada ni concertada, una
forta inversió en personal que permeta disminuir les ràtios ("uns deu
alumnes per aula", fantasieja) i un bon equipament en materials didàctics
i tecnològics que ajuden a fer les classes més atractives.
Finalitzada la seua trajectòria professional en
l'educació, on està per pura casualitat, a partir d'ara viurà dia a dia,
aprofitant tot el temps que li queda.
