El professor Vicent Enric Belda presenta la seua última novel·la

Biblioteca de Sant Josep. Dimecres 22 d'abril a les 18,30. La presentació anirà a càrrec de Josep Calero

 

Quarta edició del Concurs de Microrelats

Els guanyadors de l'any 2014: Carlos i Paula,
 amb Fernando Moreno

DIVENDRES 17 ACABA EL TERMINI
Ja tenim ací la nova edició, la quarta!, del Concurs de Microrelats, que organitzen conjuntament els Departaments de Castellà i de Valencià. El curs passat, Carlos Tortosa Micó va obtenir el primer premi en la categoria ESO amb el relat "Océano de letras"; mentre que, en la categoria de Batxillerat i Cicles Formatius, la guanyadora va ser Paula Doria Borrell amb el relat "Escucha". 

Des de L'ANDANA, us animem a participar-hi. Ànim!

BASES DEL CONCURS 

1. Has de ser alumne o alumna de l’IES l’Estació, de qualsevol nivell, curs o estudi. Hi haurà dues categories: a) ESO,  b) Batxillerat i Cicles formatius.

2. Pots presentar el teu treball en valencià i també en castellà.

3. La temàtica del microrelat és lliure. No obstant això, tots el microrelats hauran de contenir les tres paraules següents en l'ordre que siga, tot adequant el gènere i el nombre: "llòbrec", "terrat", "histèria". O en castellà: "lóbrego", "buhardilla", "histeria".

4. L’extensió no ha de sobrepassar les deu línies (entre 100 i 130 paraules).

5. Ha de lliurar-se, en document adjunt, en format word o PDF, al següent correu: landanadelestacio@gmail.com . El nom de l’autor o de l’autora sols apareixerà en l’assumpte del missatge, amb el nom del relat.

Exemple:

Per a	landanadelestacio@gmail.com
Assumpte	Autor: Joanot Martorell – Relat: “El somni de Tirant”

Adjunta fitxer

6. La data límit de lliurament: abans de les 24h de divendres 17 d'abril de 2015.

7. Hi haurà premi en metàl·lic per als dos millors microrelats de cada categoria.

ORIENTACIONS PER ESCRIURE UN MICRORELAT

1.     Un microrelat és una història breu; només necessita unes poques línies per ser explicada.

2.     Un microrelat, com tots els relats, té plantejament, nus i desenllaç, i el seu objectiu és resoldre el conflicte que s'ha plantejat en les primeres línies.

3.     Cal evitar la proliferació de personatges. Per a un microrelat, tres personatges ja són multitud. Tanmateix, l'elecció depèn de tu.

4.     El microrelat té normalment un sol escenari, dos com a molt. Són rars els microrelats amb escenaris múltiples.

5.     Un microrelat és, sobretot, un exercici de precisió; per això, és recomanable seleccionar bé els detalls amb què descriuràs espais i personatges.

6.     El títol és essencial. No ha de ser superflu, sinó que ha d'estar estretament vinculat amb la història que es contarà.

7.     Encara que l’extensió és reduïda, els microrelats transmeten habitualment molt de significat; és a dir, narren una història breu però de gran abast.

8.     És recomanable fugir dels tòpics. No s'escriu un microrelat per explicar alguna cosa que ja s'ha dit mil vegades. Per tant, cal ser el més original possible.

9.     Si no se t'ocorre alguna història, t'aconsellem el següent: imagina un personatge davant d'un conflicte determinat (robatori al museu, accident de cotxe, naufragi a alta mar, persecució a la selva ...). A continuació, recrea mentalment la història fins que, al imaginar-la, la pugues viure com una cosa real, interessant i emocionant.

10.  Molt important: no s'ha de començar a escriure sense tenir la història creada. Aquest és un error que es comet molt sovint i és la causa d'històries esfilagarsades, fluixes, faltes d'interès i previsibles. Molts escriptors expliquen que passen tant o més temps imaginant la història com escrivint-la.

11.  Un cop la història ha estat creada en la teua ment i és interessant i rica en detalls (imatges, sorolls, diàlegs i sensacions), arriba el moment d'escriure. 

Representació del grup de teatre de l'Estació

Teatre: una visió divertida de Jaume I

El grup de 3r d'ESO de l'optativa de Teatre, dirigits pel professor Julio Juan, va oferir a l'alumnat de l'IES l'Estació una divertida representació teatral al voltant del rei Jaume I, fundador, entre altres, del Regne de València. La trama és la següent: un jove, jugant en un videojoc, realitza sense voler un fantàstic viatge en el temps, fins el segle XIII, on tindrà l'oportunitat de conèixer un xiquet destinat a fer història.

La representació, plena d'espontaneïtat i comicitat, va fer les delícies de tots els que ens trobàvem en la sala.

JAUME I I EL CAVALLER ALBERT. Octavi Egea

L’Albert és a casa seva, jugant amb la Play; la seva mare el crida per anar a sopar i... de sobte es troba en el 1214, al mig de la batalla de Muret! A partir d’aquest moment es veurà immers en una aventura sorprenent al costat d’un infant feble i desvalgut, però posseït d’un gran coratge, anomenat Jaume. Junts, l’Albert i el Jaume iniciaran un camí que els durà des del castell de Simó de Monfort, a Carcassona, al setge de Peníscola i des d’aquí, ja en solitari, el Jaume seguirà fins a convertir-se en un dels personatges més brillants de la nostra història i també de la nostra llegenda: Jaume I el Conqueridor. Tots aquests esdeveniments són presentats amb una perspectiva adequada al públic al qual va dirigit l’espectacle, és a dir, amb una intenció didàctica i amb humor. 

Excursió a Fontanars

Excursió d'agermanament a Fontanars dels Alforins

Crònica i fotografies de Toni Ferrero

El passat dimecres 1 d'abril, l'alumnat de l'IES l'Estació de primer cicle va fer una excursió d'agermanament amb l'alumnat de 5é i 6é de primària del CEIP Comte de Salvatierra de Fontanars dels Alforins.

Guiats pels professors del col·legi, van fer una ruta pel terme de Fontanars. Primerament, de baixada, travessant Ca Cubelles i buscant la carretera de Moixent, van arribar a les Penyetes, on l'aigua que baixava era el testimoni de les pluges que hem tingut. Prop d'allí i a l'ombra d'una carrasca centenària, vam esmorzar de forma copiosa i després, costera amunt, vam anar a buscar el Pla Mallaura.

Una vegada allí els alumnes de Fontanars van continuar més enllà per fer un dinar, i la resta vam tornar cap a l'institut amb l'autobús.

L'objectiu de conèixer millor aquest poble germà d'Ontinyent i també el seu alumnat, adscrit al nostre centre, es va acomplir sobradament, i de ben segur que el proper curs també la proposarem com a activat de Pasqua.

Fira de l'estudiant a Ontinyent

Més de 1500 alumnes d’ESO, Batxillerat i cicles formatius d’Ontinyent i la comarca visitaven la Fira de l’Estudiant d’Ontinyent que dilluns i dimarts, 30 i 31 de març, s’instal·lava en la Placeta Latonda.

En la fireta van participar l’Ajuntament d’Ontinyent, la Fundació Campus d’Ontinyent, els instituts Jaume I, Pou Clar i l’Estació, a més de l’Associació de Psicopedagogs d’Ontinyent i d'una dotzena de centres d’ensenyament. També va comptar amb la presència de la Universitat de València, la UNED, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I de Castelló.

 En aquesta fireta, l'IES l'Estació va presentar la seua oferta formativa, especialment referida als nostres interessants cicles formatius i al Batxillerat Artístic, que es realitza en exclusiva al nostre centre.

La fira inclogué a més a més una sèrie d’activitats paral·leles com ara tallers, exhibicions, exposicions i actuacions musicals. 

Trobada 2015

L'IES l'Estació participa en la Trobada d'escoles en valencià celebrada a Agullent

Més de dotze mil assistents donen suport a l’escola en valencià

L'IES l'Estació ha participat un any més en la Trobada, celebrada enguany a Agullent, el dia 28 de març. En aquest cas, la participació ha consistit en una parada de roses i les ja tradicionals xancles.

En  aquesta multitudinària Trobada van participar prop de cent parades, tallers i exposicions de centres educatius de la comarca, associacions de pares, entitats i col·lectius comarcals, editorials i llibreries.

Aquesta vint-i-vuitena edició ha estat organitzada pel col·legi Sant Vicent Ferrer del municipi i per la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, el president de la qual, Josep Andrés, ha declarat que ‘la Trobada enforteix el suport del teixit social de la comarca per a fer possible el model de l’escola que volem de cara el curs que ve. Ens sentim molt satisfets de tornar a Agullent i de ser la Trobada que en 2015 obri pas a la resta de festes per la llengua arreu de les nostres comarques’.

Exalumnes de l'IES l'Estació: Manuel Palomar, Rector de la Universitat d'Alacant

Manuel Palomar, investigador de llenguatges i sistemes informàtics i Rector de la Universitat d'Alacant: "A l’institut em vaig decidir per les ciències i per la Informàtica"

Manuel Palomar en la seua època amb l'Insitut,
amb professors i companys

Manuel Palomar, nascut a Ontinyent el 1964, és professor i investigador. És l'actual rector de la Universitat d'Alacant. La seua línia d'investigació se centra en les Tecnologies del Llenguatge Humà i desenvolupa la tasca docent en l'ensenyament de les bases de dades. És catedràtic universitari del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics.

Va començar els estudis de Batxillerat al nostre institut el 1978, amb 14 anys, i va acabar el COU (Curs d'Orientació Universitària) el juny de 1982. "Encara recorde els últims dies a l’institut; nosaltres estudiant per a la selectivitat mentre mig Espanya es preparava per a gaudir dels partits del Mundial de Futbol del 82, amb la selecció i la mascota del mundial, el Naranjito", rememora amb enyorança Manuel Palomar. 

Què recordes del teu pas per l’institut?

Manuel Palomar, ara

Manuel Palomar: Recorde amb molt d’afecte els companys i les companyes d’aquells anys, perquè la major part són els amics i els referents que em fan tornar constantment a Ontinyent. Els anys d’institut, els de l’adolescència són uns anys fantàstics. Suposen la fi de la infantesa i el despertar a la joventut, el món dels adults, l’amistat... Recorde amb molta estima el primers viatges de fi de curs, les primeres festetes, l’esport en equip, la competició, les amistats eixes de cor que romanen per sempre... Recorde que teníem un equip de vòlei i que féiem uns tornejos genials al pati del centre. També les instal·lacions esportives, les motxilles carregades de llibres i quaderns, els deures per a casa, les primeres nits sense dormir per a un examen, la cantina, els esmorzarets i les aules des d’on es veia tota la muntanya ontinyentina.

Pots destacar algun professor o professora d’aquells anys? 

Viatge de 3r a Pisa

Manuel Palomar: És clar que sí, a molts d’ells. Valentí Jorner, de Matemàtiques, que a més de professor ha sigut company a la Universitat d’Alacant. També Abelardo, de Física; Marisol, de Ciències; Marita, de Literatura; Concha i Agustín, d’Educació Física; Paco Bueno, d’Història... són professors que, sens dubte, van despertar en mi la vocació per la docència i l’interès per la formació, tasques essencials en la meua vida professional.

Què vas estudiar, per què et vas decidir per aquests estudis?

Manuel Palomar: A l’institut em vaig decidir per les ciències i després, per la Informàtica a la Universitat Politècnica de València. La veritat és que en aquell moment es tractava d’una disciplina molt nova i aquell era el primer any que es podia estudiar a València. A mi em va cridar molt l’atenció perquè havia escoltat parlar-ne i als ordinadors se’ls donava molta publicitat en els àmbits acadèmics, sempre com una gran porta oberta, una revolució de futur. En COU jo tenia una calculadora programable amb la qual treballava molt i em va picar molt la curiositat d’aprofundir en aquell món que era la informàtica i que em permetria fer les meues pròpies programacions amb aquella CASIO.

Quina és la teua ocupació diària, a nivell professional?

Manuel Palomar: Jo sóc informàtic, realment, catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Universitat d’Alacant on a més de fer classe, forme part d’un grup d’investigació i he ocupat diferents llocs de gestió. Ara, des del juny de 2012 vaig ser elegit rector, fet que implica estar al front d’una institució que, en el nostre cas, aglutina més de 45.000 persones, 4.000 d’aquestes, treballadors i treballadores. La gestió d’una institució tan gran comporta molta responsabilitat a l’hora de planificar la docència, la investigació, l’agenda cultural, els esports, les beques, la mobilitat... moltes tasques de representació social, etc. Per a això tinc un gran equip de professionals acadèmic i de gestió, però jo sóc el màxim responsable que tot funcione.

Què destacaries, a nivell personal, de la teua vida actual?

Manuel Palomar: En realitat allò que destacaria és que, a banda de l’honor i la responsabilitat que significa representar la Universitat d’Alacant, tinc una vida molt normal. Estic casat i sóc pare de dos fills adolescents, un xic i una xica, amb tot el que això implica. Em considere una persona molt sociable, a qui agrada molt l’esport i compartir el temps lliure amb la meua família i els amics. També sóc prou amant de les tradicions populars i, com no, de les festes el meu poble, que son una cita obligada cada mes d’agost.

Mantens alguna relació amb Ontinyent o la comarca?

Manuel Palomar: Tinc una estreta relació amb Ontinyent, on encara viuen els meus germans i els meus nebots i on vaig passar els millors anys d’infantesa i adolescència amb els meus pares, que també hi descansen. Per tant, sent que les meues arrels són ontinyentines. A més, també hi tinc algun dels meus amics més íntims. De fet –bromeja- em sent Chano, de la penya Pam i Mig des de fa 26 anys. A eixa comparsa estan els meus amics des de fa més de 40 anys, la major part, des dels temps de l’institut.

Quins consells donaries a l’alumnat actual de l’IES l’Estació?

Manuel Palomar: Doncs, la veritat és que jo pense que eixos anys que estan vivint són els més intensos, juntament amb els de la universitat. És el despertar a la joventut, quan es viuen les primeres experiències d’adult, o de quasi maduresa. Jo els diria que els aprofiten al màxim, que els han de viure amb intensitat, però també amb cap i seny. Són moments decisius per a la formació, per a adquirir hàbits que perduraran, per a acumular vivències i molt, molt, molt important, per a aprendre a conèixer-se a si mateixos, les sensibilitats personals, els gustos, els punts forts, les debilitats,... a posar les bases de les personalitats i les habilitats socials.

Bé, ací tanquem l'entrevista. El Rector, Manuel Palomar, torna a les seues ocupacions amb la mirada encara una mica entelada per la nostàlgia. Ens acomiadem també de Maria Martín, del Servei de Comunicació de la Universitat, que ens ha facilitat moltíssim la realització d'aquest article. Gràcies, Manuel; gràcies, Maria! Ha estat un autèntic plaer.