Eleccions al Cosell Escolar

28 de novembre, renovació parcial del Consell Escolar

L'alumnat parla

El proper dia 28 de novembre se celebraran les eleccions al Consell Escolar. El Consell Escolar és un òrgan representatiu de tots els grups que formen el centre: direcció, professorat, alumnat, pares i mares d’alumnat i personal no docent. El Consell Escolar és fonamental per al bon funcionament del centre, però, per a molts, especialment per a l’alumnat, de vegades és alguna cosa desconeguda, o fins i tot hostil.

Des del meu punt de vista, opine que a l'alumnat se li fa poc de cas en el Consell Escolar, així que he assistit poques vegades, afirma Sergi. Amb un to més conciliador, José Luis diu: Moltes voltes les reunions es fan massa llargues i avorrides, en el moment en què es parla d'alguna cosa que no m'importa massa. Però veig com la gent intercanvia els seus diferents punts de vista i els raona, i pots aprendre a fer-ho tu també.

Finalment, Anna Soler, de primer de batxillerat, ha accedit a respondre’ns algunes preguntes.

Com va ser això de presentar-te al Consell Escolar?

Anna Soler i Sergi Garcia

Mai havia donat importància al Consell Escolar, no perquè no en tinga, al contrari!, simplement perquè mai m'havia parat a pensar en la necessitat i valor d'aquest grup, professorat, pares, alumnat, junts.  La primera vegada que em vaig informar sobre la tasca del Consell Escolar va ser quan l'actual director, Pere Vañó, ens va buscar a un grup d'alumnes de tercer d'ESO per a animar-nos a ser candidats, així, quan arribaríem a segon de batxillerat, ja hauríem acabat tota l'etapa de quatre anys. Va ser un poc per compromís. Com podíem dir-li que no? Ens vam tirar avant i hi vaig ser una de les elegides.

Com ha sigut l’experiència?

La primera reunió em va resultar un poc estranya. Què hi feia jo, allí? Érem professors, pares, alumnat, però no m'hi trobava... Però açò em va ajudar a ser coneixedora de molts temes importants: el progrés dels resultats acadèmics, l'administració dels diners, el que costen algunes reparacions de mobiliari, la tasca de cada estament: AMPA, direcció, etc. Per desgràcia, no sempre m'és possible acudir a totes les reunions, però realment el que mai m'agradaria tractar són temes que són motiu de vaga, com les pèssimes condicions del sistema educatiu.

Quina valoració fas?

La valoració general és bastant positiva, és una experiència que m'ha ajudat a madurar com a persona i com a alumna. Hi ha bastants reunions, però no estàs obligat a acudir-hi a totes, així que des d’ací vull animar a les persones que us considereu responsables a formar-hi part. Ànim!

Estellés inèdit

Fills de Vicent Andrés Estellés

Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig presenten L'inventari clement de Gandia a l'IES l'Estació

  

La poetessa Maria Josep Escrivà i el poeta Josep Lluís Roig han presentat a l'IES l'Estació el llibre L'inventari Clement de Gandia (Edicions 96) de Vicent Andrés Estellés, llibre que restava inèdit i perdut en els arxius de l'Ajuntament de Gandia des de 1966, any en què el poeta de Burjassot va resultar guanyador  del Premi Ausiàs March. L'any 1971 es va publicar un Inventari Clement, però tot apunta que aquest no era l'original, sinó que el llibre guanyador s'havia extraviat i es va haver de confeccionar un altre poemari diferent al que havia resultat premiat. De fet, són Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig els artífexs de tan excepcional troballa, mentre preparaven un estudi sobre el "Premi Ausiàs March", que se celebra a Gandia des de 1959, en plena dictadura franquista.

L'acte a l'IES l'Estació de tots dos poetes se centrà a presentar l'obra ja coneguda de Vicent Andrés Estellés, mentre que restà per als minuts finals la millor part de la seua intervenció, centrada per fi en aquesta tan excepcional troballa que hem esmentat abans. Sempre va bé recordar grans poemes com "Els amants", però tots ens hem quedat amb ganes de més, de més d'aquest "Estellés inèdit".  

Erfurt

Lliuramnet de certificats d'Erfurt

Finalment foren entregades les acreditacions oficials de participació al youthcamp d'Erfurt. D'aquesta manera posem punt i final a aquesta experiència. Done les gràcies als membres de l'organització a Erfurt, als pares dels estudiants participants, a l'Ajuntament d'Ontinyent i especialment a Cristina.

Una forta abraçada a tots.

Vicent Lladosa

Seguiu aquesta informació a: http://mantalcoll.blogspot.com.es/

Opinió: LOMQE

Prohibit pensar

Paula Gramage

Cartell: www.revoltaglobal.cat

Fa tres dies que observe trist l’edifici Lluís Vives del campus universitari d’Ontinyent. Penjades per tot hi ha pancartes contra la nova llei educativa. Tota la gent que passa es queda mirant-les, però sembla que no acaben de percebre la còlera i la indignació que amaguen. Jo sí les percep i per això entenc que l’edifici estiga tan trist.

    Dins d’aquell gegant de pedra vaig aprendre a escriure i a llegir. Vaig aprendre els números i moltíssimes paraules. Però deixant de banda totes les competències que actualment el govern creu úniques i imprescindibles al sistema educatiu, vaig aprendre moltes coses més que m’han permés arribar a ser una persona. Vaig descobrir l’art. La música, les milers d’explosions de colors que podíem crear, poesies que encara recorde i els meus primer contes. Vaig conéixer un amic àrab que creia en un Déu diferent al que sempre m’havien parlat. Vaig saber que la seua llengua s’escrivia amb un abecedari distint al del valencià, que ell no menjava porc i jo sí. Vaig obrir la meua primera finestra al món.

     Sempre he pensat que la riquesa d'una societat plural i crítica és el motor del desenvolupament i la clau d’accés al progrés però, desafortunadament, Wert i molts companys seus no pensen igual que jo. I és a la LOMCE on proclamen clarament la voluntat uniformitzant dels estudiants i per tant, de les persones.

    Un model educatiu on la importància es focalitza en assignatures com la religió o la suposada nova assignatura d’educació financera. En compte de recolzar assignatures com la història o la filosofia, clars incentius per aprendre a pensar de manera crítica i per analitzar la realitat a través del pensament. Un model on les competències bàsiques de l’alumne deixen d’incloure la necessitat d’aprendre la llengua cooficial que passa a ser una assignatura d’especialitat. Un atemptat contra el procés de normalització  de la llengua després d’un període relativament recent i malaltís per a aquesta (el franquisme). Un model que no deixa de banda la massificació a les aules, la reducció de les ajudes de beques de menjador, la disminució de la importància de les assignatures amb vessant artística, l'autorització de subvencions a escoles que segreguen per sexe, un augment de les competències educatives del govern central respecte els governs territorials...

   Una wertgonya. I és que com ja he dit i seguiré proclamant, la riquesa de la pluralitat i del pensament crític és la clau del futur, el precursor del desenvolupament, el cultiu de persones amb capacitat d’imaginar i sorprendre, d’inventar i crear, el principi de les idees. Volem formar a cada persona, no volem fabricar persones en sèrie. I la llei Wert està programada per a això. 

FP Dual

FP Dual, un nou model de formació professional

La formació professional dual és una nova modalitat educativa, dins de la formació professional. Es caracteritza perquè es realitzarà en règim d’alternança entre els centres educatius i les empreses, amb un nombre d'hores a l'empresa o al centre que serà variable. Aquesta modalitat dual preveu les pràctiques remunerades en les empreses, però han de ser els centres educatius els que han de presentar ara els seus projectes per a iniciar-ne la posada en marxa.

Amparo Asensio, cap d'estudis de cicles formatius de l'IES l'Estació, ha assistit al primer encontre de formació i pràctiques, que es va realitzar a l'hotel Las Arenas de València. La jornada que portava com a nom FpDual va tenir  dos parts diferenciades:

En primer lloc, una roda d'experts en formació i empresa, en la qual van participar Fernando Giner, assessor de màrqueting estratègic en empreses de formació, alimentació i exportació; Àlex Penadés, soci-fundador de Mychiringuito.com, consultor-formador i professor de la Universitat Europea de Madrid; Gonzalo Alabau, director general d'FP de la Comunitat Valenciana; José Manuel Boquet, vicepresident nacional de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament, membre del Consell Valencià de l'FP, i membre del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana); i per últim, Miguel Javaloyes, director de la fundació Formació-empresa de la Comunitat Valenciana.

I posteriorment, un cicle de casos pràctics amb empreses, centres i alumnes, com Pascual Gadea, tècnic de sistemes en Dulcesol, i Cristina de la Mata, alumna de l'IES Tirant lo Blanc de Gandia; Flora Andreu, directora de personal de Kamax, i l'Institut Eduardo Merelló del Port de Sagunt.

Per finalitzar van dir unes paraules Amalia Blanco, directora general adjunta de comunicacions i relacions externes de Bankia, i Mª José Català, consellera d'educació, cultura i esport de la Generalitat.

La cap d'estudis, Amaparo Asensio, opina que ha sigut interessant formar part d'aquest primer encontre, ja que a partir del curs 2014-2015 els cicles formatius han d'anar incorporant-se a la FP Dual; és a dir, accions i iniciatives formatives mixtes de treball i formació.

Mariola Vila, cantant

Mariola Vila, una anunciada sorpresa musical

Mariola Vila és una alumna de segon de Batxillerat, però tots sabem que és també una magnífica cantant, una cantant amb una llarga experiència, malgrat els seus recents disset anys. Ho sabem des que, fa cinc anys, va eixir a cantar en la festa de Nadal del centre. Era llavors sols una xiqueta, però cantava i es movia per l'escenari amb unes taules d'autèntica professional. Ara sentir-la cantar, acompanyada per Cesc Cerdà a la guitarra o amb el grup Pink Paraband, és un autèntic luxe. A L’ANDANA estem convençuts que d'ací a poc temps farem per recordar algun detall de com era Mariola Vila quan estudiava a l'IES l'Estació, tan pareguda a molts i moltes altres alumnes, però al seu torn tan extraordinària i única.

"No puc recordar-me sense cantar. Des que tinc memòria que cante. Quan a penes parlava correctament, ja cantava. Ma mare escoltava la ràdio i la meua germana es posava CDs de música americana. Jo cantava, preferiblement en anglès. També m'agrada tocar la guitarra i el piano", afirma Mariola.

Quan vas cantar per primera vegada en públic? Com va anar aquella experiència?

Mariola: La primera actuació davant de gent desconeguda va ser al concurs de televisió Veo Veo. Jo tenia 10 anys. Hi vaig aconseguir quedar semifinalista, encara que també em vaig endur la primera gran decepció al món de la música. Per desgràcia, en aquest tipus de concursos, alguns concursants tenen amistats entre el jurat, i d'altres no en teníem. 

Quins són els teus projectes?

Pink Paraband

Mariola: En un parell de mesos aproximadament vorà la llum el primer disc del meu grup de blues i funk Pink Paraband, amb temes propis que tenen molt de ritme i esperit negre. També estic preparant-me per poder fer les proves d’accés a l'ESMUC de Barcelona i estudiar el grau superior de cant modern.

Sembla que tens un ventall de gustos musicals bastant ample...

Mariola: M'agrada el funk, el blues, el rock, el nu metal, el grunge, el heavy metal. Escolte moltíssima música, però solc fugir d’allò comercial, de la música d’usar i tirar.

Hi ha penjat un vídeo extraordinari a You Tube, d'un acústic amb el teu xicot, Cesc Cerdà.. 

Mariola: Cesc estudiava a l'institut. El vaig conèixer al meu grup de rock clàssic Roll n’Rock, abans de començar el curs passat. Ens vam interessar l’un per l’altre, pels gustos musicals en comú. I una cosa va dur a l'altra... el set de gener farà un any que estem junts.

A Mariola Vila li agrada: 

Cantants: Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Amy Lee i Imelda May, i en veus masculines m’encanta Robert Plant, el cantant de Led Zeppelin, i el de Muse, entre d'altres.

Grups: Korn, Slipknot, Led Zeppelin, Nirvana, Evanescence, Alice In Chains, etc.

Cançons: Lithium (Evanescence), Strange fruit (Billie Holiday)

Si voleu escoltar Mariola, podeu buscar els seus vídeos a You Tube. Actualment, Mariola Vila és la cantant de Pink Paraband i Roll n’Rock, a més de la cantant del conjunt Tekila. Fa acústics amb el seu amic Cesc i d'ací a poc temps formarà part d’una nova orquestra. 

    

Extraescolars - Administració i Finances, i Comerç Internacional

Tast de vins a Fontanars dels Alforins

El dia 14 d'octubre, l'alumnat dels Cicles de grau superior d'Administració i Finances i els de Comerç Internacional realitzaren un curs bàsic de tast de diferents varietats de vins a les instal·lacions de l'empresa vitivinícola Bodegas Los Pinos, a Fontanars dels Alforins.

Aquest celler es caracteritza per ser una de les primeres empreses a Espanya que fan vins de producció ecològica, per la qual cosa ha rebut nombrosos premis internacionals.

En primer lloc visitaren, les instal·lacions de l'empresa on el tècnic anava explicant el procés d'obtenció dels diferents vins i les seues característiques més importants. A continuació, es va realitzar el tast de dos tipus de vins, un de clar i un altre de negre. 

Els tècnics explicaven com cal agafar la copa de vi, com observar-ne el color, el pòsit, les aromes... entre d'altres característiques.

Carlos Pardo, professor