«La tecnologia està molt integrada en el
sistema educatiu americà»
Tombar els límits entre països per a construir
ponts en una era globalitzada genera —qui ho dubta hui en dia— un efecte
intens i positiu en les comunitats de tot el món. És per això que l’intercanvi cultural
que ultrapassa les fronteres s’ha convertit realment en una aventura a la qual s’animen cada any milers de docents que comuniquen els
seus sabers a través de diverses matèries educatives.
A Espanya, centenars de professionals de l’educació participen anualment de manera
voluntària en el Programa de Professors Visitants als EE.UU, un programa del
Ministeri d’Educació amb el qual es pretén fomentar la millora de la qualitat
de l’ensenyança de la llengua i la cultura espanyoles a l’estranger, així com
la formació dels professors que la imparteixen. De fet, per al proper curs
24-25 s’han convocat 638 places per a professorat visitant a EE.UU., Canadà, Irlanda,
Alemanya i Xina. Aquest programa, una oportunitat única per a aprofundir en
noves cultures i metodologies docents, va començar a Califòrnia l’any
1986, fruit d’un acord de col·laboració entre el Ministeri espanyol i el
Departament d’Educació d’aquell estat.
 |
| Silvia Sancho (dreta de la foto) animà Elena a participar en el programa |
En aquesta gran
empresa, no exempta de riscos però repleta de grates compensacions, s’ha involucrat
la professora Elena Prieto Ferrero, una jove de 36 anys, periodista de professió,
que va aterrar a l’IES L’Estació fa cinc anys per a cursar amb qui subscriu
aquestes línies el Pràcticum programat en el Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària. Demanar una plaça en aquest programa «va ser una decisió
que ja tenia en ment fa alguns anys», ens comenta, «quan estava a l’IES L’Estació
realitzant les pràctiques formatives del Màster. Aquell any vaig conéixer Silvia Sancho,
professora d’Informàtica del centre, i ella em va explicar en què consistia tot
el procediment».
Després d’aprovar les oposicions en plena pandèmia
mundial, la idea d’obtenir un lloc de treball a l’estranger la va fascinar, per
la qual cosa va enviar la seua sol·licitud ara fa dos cursos. Perquè aquest és
ja el segon any d’Elena en territori americà. La jove ontinyentina, que també
va residir a Austràlia abans de convertir-se en docent, porta més de 12 mesos impartint
classes d’Espanyol i d’Història dels EE.UU. al Clinton Rosette Middle School, un
centre ubicat a Dekalb, ciutat situada a una hora de Chicago, a l’estat d’Illinois.
Comunicadora nata, Elena no s’ha acovardit enguany davant de la idea d’impartir
classes de Matemàtiques i Ciències com a codocent.
Aquests dies ens comenta que ha estat fent classe online.
Les intenses nevades que ha patit l’estat així com unes temperatures que es
desplomen fins als 20 graus negatius han provocat que es reprenguen uns hàbits que
tots aplicàvem durant la pandèmia de coronavirus.
Per la seua valentia demostrada hem decidit
entrevistar-la, perquè ens conte com ha anat adaptant-se a un sistema educatiu
que sembla situar-se en les antípodes del nostre.
Com està estructurat el sistema educatiu americà?
El sistema educatiu d’EUA divideix l’ensenyament
en tres blocs: l’Elementary, que
equival a la nostra Primària; el Middle
School o escola intermèdia, que comprèn des de 6é a 2n d’ESO, i el High School, una etapa on trobes alumnat
de 3r d’ESO fins a Batxillerat.
A banda d’aquesta particular estructuració, trobaràs
moltes més diferències rellevants, veritat?
Exacte, i molt substancials. Ací la tecnologia, per
exemple, està molt integrada, els alumnes dominen les aplicacions informàtiques
i estan habituats a realitzar les tasques en línia, de fet, no s’escriu quasi a
mà. També s’aposta molt per la lectura, els alumnes escullen els llibres que
volen i sempre hi ha temps a classe per a llegir. La biblioteca és una peça
fonamental. En general, hi ha molta més opcionalitat per a l’alumnat en nivells
superiors. Es dona molt de suport a l’esport, la música i l’art, en general.
Però segur que has observat inconvenients o situacions
desfavorables en contrapartida.
Els ordinadors fan que els alumnes tinguen moltes
més dificultats per a concentrar-se i, en alguns casos, s’utilitza la
tecnologia per a jugar en lloc de treballar. A grans trets, hi ha un pitjor
comportament de part de l’alumnat i, en ocasions, les faltes de respecte i les
baralles estan més generalitzades. A més a més, les jornades són molt intenses
amb un sol pati de 38 minuts per a descansar. El professorat pot entrar al
centre en qualsevol moment, fet que propicia situacions com que hi haja docents
que treballen a l’institut els caps de setmana o en vacances.
Què és el que més et crida l’atenció del sistema educatiu
americà?
La quantitat de recursos de què disposa el
professorat. Ací cada professor té la seua classe totalment equipada amb
escriptori, pissarra digital, pissarres normals, telèfon, càmera i projector. A
més, només arribar em van proporcionar un portàtil i vaig descobrir que cadascú
tenia un pressupost individual per a materials i decoració, altre per a cada
departament i cada alumne té un ordinador. Com he dit abans, tot funciona a
nivell tecnològic, des dels materials fins a les notes. De fet, no hi ha
llibres de text.
Per què has decidit quedar-te un curs més als
EE.UU.?
El programa facilita un visat per a tres anys amb
opció d’ampliar a dos anys més, és a dir, un professor pot estar fins a cinc
anys ací. És evident que l’experiència és única i molt enriquidora, però crec
que amb dos anys gaudint d’aquesta aventura és suficient, tot i que no descarte
en un futur conéixer altres llocs, ja que el programa està obert a Canadà,
Austràlia i Alemanya.
Com és la gent amb qui has estat convivint des de
fa dos anys a Illinois?
La gent és molt amable, tant les persones que he
conegut fora del centre, com els companys de feina. On jo visc es parla del
“Midwest Kindness”, és a dir, de l’amabilitat d’aquesta regió que seria el “Mig
oest”, i jo ho he experimentat.
La meua gran afició és viatjar, així que ací he
aprofitat per a visitar molts llocs dins d’aquest país tan gran, però també
tinc temps per a anar al gimnàs, ajuntar-me amb amics, llegir, veure sèries i
també anar al cinema, al teatre o, fins i tot, al bingo.
Per tots els teus comentaris podem deduir que la
vivència és altament recomanable.
Sens dubte, anime el professorat a que isca de la
seua zona de confort i aprofite aquest tipus d’experiències que ofereix el
Ministeri d’Educació. És un programa obert per a docents tant de Primària com
de Secundària i està disponible tant per a funcionariat interí com per a funcionariat
de carrera.
Moltes gràcies, Elena, aquest estiu t’esperarem, com fas tu en aquesta imatge, amb els braços oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada