Mònica Gandia, alumna del Pràcticum del curs 22-23

L’ontinyentina Mònica Gandia Fernàndez és una jove de 31 anys que hem entrevistat en relació amb el Pràcticum que va realitzar el curs passat a l’IES L’Estació. Estudiant del Màster Universitari en Professor de Secundària i graduada en Psicologia per la Universitat de València i amb un Màster en Intervenció Psicològica en Àmbits Socials, durant els passats mesos de gener i febrer va comptar amb el suport de la seua tutora, l’orientadora del centre María Ángeles Sanchis Torró. Aquesta és la seua experiència.

Què et va impulsar a llicenciar-te en el teu grau?

Per una banda, la curiositat i interès sobre el comportament humà i, per altra, la seguretat que les persones tenim capacitat de canvi i poder ser suport en aquest canvi per a la resta.

Per quin motiu vas decidir cursar el Màster de Secundària a l’IES L’Estació?

Després d’uns anys treballant en un àmbit de la intervenció social en psicologia i donades les eixides laborals que presenta actualment el Màster, em vaig matricular. A més a més, persones properes hi treballen a l’àmbit de l’orientació acadèmica en col·legis i instituts i el estar en contacte amb elles m’ha motivat a iniciar-me en aquest perfil professional.

Què has aprés de la teua tutora o d’altres professionals de l’institut?

En general, faig una valoració positiva, tot i que l’estada es fa curta per ser de huit setmanes només. Trobe que totes les persones de l’equip docent i, més concretament, Mª Àngels, han fet el possible per fer-nos sentir benvingudes i que aprenguem de la feina realitzada al centre. A més a més, se’ns ha possibilitat la pràctica directa i supervisada amb l’alumnat i han confiat en les nostres capacitats per a les tasques encomanades.

Què és el que més t’ha cridat l’atenció durant el temps en què t’has format amb nosaltres?

Vaig estudiar a l’IES L’Estació des de 3r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, d’on tinc molt bons records tant del professorat com del centre i dels companys/es. L’institut en fa sentir com estar a casa, perquè el clima és molt bo, molt familiar.

Has apreciat diferències entre la teoria del Màster i el dia a dia, molt més pràctic, d’un centre educatiu?

Més que diferència, he constatat la quantitat de feina i de vegades els pocs recursos que des de l’administració pública faciliten per a eixe volum de tasques. En relació amb l’especialitat d’orientació, m’ha ajudat a transferir i aterrar en la realitat dels “protocols” i diferents eines que a nivell teòric es plantegen des d’una perspectiva, però que a l’aplicació pràctica (en general com tot) la realitat és molt més complexa i canviant.

Com a futura orientadora, quina opinió tens sobre el sistema educatiu del segle XXI?

Trobe que hi ha un canvi important respecte a l’estil pedagògic d’aprenentatge, més enfocat en el procés i no tan sols en els resultats i intentant donar resposta a la diversitat de l’alumnat. També crec que estem vivint un procés de modificacions i implementacions que generen resistències davant dels models més clàssics d’ensenyament. Si pense en l’educació de la meua infància i adolescència i la compare amb l’actual, trobe que s’han millorat en diferents aspectes,  com ara el treball en metodologies variades, l’accés a tecnologies de la informació i comunicació i una atenció més individualitzada i més visibilització de la diversitat (LGTBI+, TEA, ...).

Es fa complicat motivar l’estudiantat hui en dia?

Com que l’orientació acadèmica i professional té una vessant diferent a les matèries del currículum, no sabria ben bé què dir. Es parla més del malestar i de la desmotivació, però continua sent difícil trobar eines per a facilitar que tot l’alumnat finalitze almenys el període d’escolarització obligatori fins els 16 anys de manera satisfactòria. Hem de tindre en compte que molts factors influeixen per a la motivació: experiències prèvies, situació familiar, situació de salut, esdeveniments significatius vitals, etc.

Com es perfila el futur?

Variable. Ens trobem en un moment social i històric amb un ritme bastant vertiginós en relació amb quasi qualsevol aspecte. Per exemple, en orientació una eixida professional de hui molt important d’ací 10 anys pot ser-ho no tant. O a l’inrevés, un perfil que no existeix ha emergit. Per tant, respecte a l’àmbit que ens pertoca trobe imprescindible estar en constant evolució, amb coneixement de l’actualitat i formació rigorosa en psicologia i pedagogia.

Algun consell per a l'alumnat al qual has impartit classe o has orientat?

Els diria que allò important és “anar fent” a nivell acadèmic i personal, no deixar-ho tot; també que anaren gaudint i valorant el camí. De vegades, podem entrar en dinàmiques de molta pressió/exigència i no valorar allò que sí tenim o que estem canviant/millorant. Els comentaria que és important implicar-se per tal de cercar les oportunitats. Per últim, que hi ha alternatives que poden triar, que és important estar segurs i segures de la nostra decisió, però que si pel que fora després decidim canviar, sempre hi ha opcions.

Molta sort, Mònica.