L'IES L'Estació, destí de quatre estudiants del Màster de Secundària

Elena Prieto Ferrero i el seu tutor de pràctiques Fernando Moreno Niclós

L'IES L'Estació ha tingut la sort de comptar aquest curs amb quatre joves que han realitzat ací el Pràcticum programat en el Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària, un mòdul que apropa l'estudiant a la pràctica professional de la docència i el familiaritza  amb els aspectes administratius, organitzatius i curriculars d'un centre escolar.

Mario Calabuig, de l'especialitat de Matemàtiques; Rafael Cantavella, alumne de Biologia; José Pastor, graduat en Història, i Elena Prieto, llicenciada en Periodisme, són els quatre estudiants que durant els mesos de febrer i març han portat a terme les pràctiques de postgrau, convivint diàriament amb la resta de professionals de l'educació que imparteixen les seues classes a l'IES L'Estació.

Com tots els anys, L'Andana ha pogut parlar amb alguns d'ells perquè ens transmeten les seues impressions sobre aquesta experiència que, de segur, mai oblidaran.

José Pastor, amb el seu tutor Pep Pascual
Mario Calabuig, acompanyat pel seu tutorJoan Vañó

José Pastor Olcina, un ontinyentí de 25 anys amant de l'estudi dels successos del passat, és graduat en Història per la Universitat d'Alacant. Cambrer a temps parcial mentre finalitza la seua formació, ha compaginat el Màster de Secundària amb el Màster Interuniversitari d'Història Contemporània. José, que també escriu articles i desenvolupa xicotets projectes relacionats amb aquest camp, ha estat acompanyat en tot moment pel seu tutor de pràctiques al centre, el professor Pep Pascual, a qui agraeix la confiança dipositada en ell.

Tasmània (Austràlia), una de les últimes destinacions d'Elena

Comunicadora nata i defensora del pensament crític, l'ontinyentina Elena Prieto Ferrero, periodista i amb un Màster en Continguts i Formats Audiovisuals, ha aterrat a l'IES L'Estació amb 30 anys i després d'una dilatada trajectòria professional que l'ha duta per bona part d'Europa i Austràlia. Amb només 23 anys, marxà sense data de tornada cap a terres germàniques, on ha treballat en una multinacional d'allotjament web i al departament de màrqueting d'una empresa d'Hamburg. "Sempre m'ha cridat l'atenció conéixer altres cultures", assegura. "Una vegada fora de casa sempre et trobes amb persones que et marquen i que et transporten cap a altres costums, altre país, altra vivència... Hi ha gent meravellosa per tot el món". La seua última experiència laboral l'ha desenvolupada a Austràlia, gran país on ha viscut quasi dos anys treballant a Melbourne en una petita agència italiana. Ara, després d'una llarga temporada sense veure la família i els amics, era temps de tornar, confessa. "Quan vius a l'estranger, una part de tu sempre està a casa. Encara que no ho parega, jo sempre he sigut molt casolana". Pensant en el seu futur, s'ha decantat per cursar enguany el Màster de Secundària (especialitat Castellà), on ha tingut l'incondicional suport del seu tutor, Fernando Moreno, "una persona admirable, molt treballadora i amb gran capacitat d'ampliar les seues mires".

El professor Salvador Argente
i el seu alumne Rafael Cantavella

Per quin motiu triàreu la vostra carrera?

José: Conéixer la història sempre m'ha apassionat, veia que tenia interés en ella més enllà del que m'explicaven a classe, però no estava segur de voler fer d'ella la meua professió. No obstant això, amb l'ajuda i el suport dels meus pares em vaig adonar que era el que volia fer.

Elena: M'agrada comunicar, m'agrada el directe i el disposar de la capacitat de triar i d'adequar el llenguatge a la intenció que se li haja de donar a cada moment. Sempre he cregut en la responsabilitat social teòrica del bon periodisme, ara més necessari que mai. 

Què et va impulsar a fer el Màster en Professor de Secundària?

José: He de reconéixer que no vaig començar el grau pensant en ser docent, però a poc a poc anava resultant-me més atractiva i interessant aquesta professió.

Elena: Amb el pas del temps he constatat la importància i la necessitat de la formació permanent. Amb el màster he volgut explorar una de les vessants que sempre m'ha interessat: l'educació. D'una o d'altra forma sempre m'ha agradat ensenyar.

Què destacaríeu del vostre pas per l'IES L'Estació?

José: Sens dubte, el suport que he tingut de Pep, a més de la bona acollida per part dels alumnes.

Elena: Les pràctiques han sigut un període de constatació del meu interés al voltant d'aquest món. A més, gràcies al meu tutor he aprés moltíssim al voltant d'aquest ofici i he tingut l'oportunitat d'experimentar dinàmiques en tots els nivells de l'aula. També destacaria la gran capacitat de l'alumnat i el potencial del professorat de l'IES L'Estació. Com deia Galeano: "Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo".

Durant aquests dos mesos, heu viscut alguna anècdota a l'institut que voldríeu compartir amb els lectors i lectores de L'Andana?

José: En 4t d'ESO he tingut moments molt graciosos. Són alumnes molt espavilats i en algunes ocasions m'han fet preguntes que han requerit obrir debats en els quals han donat les seues opinions, que són realment interessants.

Elena Prieto, a Nepal

Elena: Cada dia és distint, hi hauria moltes, però me les guarde en la memòria. 

Es fa complicat motivar els estudiants en les vostres respectives matèries?

José: Crec que és molt interessant ficar-los en situació, que comprenguen la Història i reflexionen sobre els fets, més enllà de la simple memorització. Quan veuen que poden traure les seues conclusions d'un fet històric i dones valor a les opinions que es generen, ells mateixos ja es motiven.

Elena: En un món cada vegada més global i amb tantíssims estímuls, la motivació és ara més que mai la tasca més important d'un professor. Part de la motivació dels alumnes està relacionada amb l'actitud del docent, amb el seu entusiasme i amb la concessió d'autonomia a l'alumnat perquè siga partícip del seu aprenentatge.

Quina visió/opinió teniu sobre el sistema educatiu del segle XXI? Com seria l'escola ideal?

José: Cal canviar el concepte d'aprenentatge que es té, ja que no es pot seguir amb els mateixos objectius i la mateixa manera d'impartir classe que s'ha portat fent durant molts anys. Encara es dona més importància a allò que es memoritza i es "vomita" en un examen.

Elena: L'educació ha d'avançar a la velocitat que avança la societat i anar de la mà amb ella. Crec que l'educació ha d'anar en la línia del treball cooperatiu i estem caminant cap a una educació basada en projectes, com hem vist en diversos centres de tota Espanya. El secret no és altre que els alumnes siguen els vertaders protagonistes, perquè són els que fan i no els que es limiten a escoltar.

Quins són els vostres projectes de futur?

Elena, l'últim dia de les pràctiques amb l'alumnat de 1rBat-A

José: Acabar el millor possible els treballs finals dels respectius màsters que porte entre mans i endinsar-me en el món laboral amb la recerca d'un treball on puga desenvolupar aquesta professió. Tot això sense perdre de vista la convocatòria d'oposicions de Secundària, evidentment.

Elena: A curt termini acabaré el màster i després decidiré si seguisc a Espanya o marxe cap a l'estranger. Entre els meus pròxims destins tinc prevista una experiència de treball a Canadà, segurament per a l'any 2019. 

Algun consell per a l'alumnat al qual heu impartit classe aquests dos mesos?

José: Que seguisquen la seua formació educativa fins on ells s'ho proposen, però sobretot que el que decidisquen estudiar els apassione de veritat, sense que ningú els diga el que han d'estudiar o el que s'espera d'ells en la seua vida laboral.

Elena: El temps passa molt ràpid. Sembla que l'institut és un temps llarg i tediós, però al final t'adones que és un temps meravellós i que s'ha d'aprofitar en tots els aspectes, tant acadèmicament com socialment. Gaudiu de cada dia d'aquesta etapa de la vostra vida, pregunteu tot el que no entengueu i esforceu-se per trobar allò que vos agrada i  per descobrir les vostres passions. L'escola ha de ser un lloc on aprendre i descobrir allò que vos motiva i que vos farà ser qui sereu en un futur.    

Doncs, queda dit. Moltíssimes gràcies als dos i molt bona sort en el futur.