Marisol es jubila

 La nostra estimada companya de la secretaria de l'IES l'Estació, Marisol Navarro, es jubila avui, després de dedicar vint-i-nou anys de treball al nostre institut.

 Potser coneixeu només Marisol d'encreuar amb ella unes paraules, des de l'altra part del mostrador; potser només us heu fet una salutació afectuosa, mentre ella ordena un interminable llistat. Potser ella us ha fet arribar el vostre títol de batxillerat o d'educació obligatòria, o d'un cicle formatius; o us ha ajudat a completar una matrícula o una beca, una instància o un escrit. Haureu notat de seguida el seu caràcter dispost, respectuós, amable i sempre discret; i haureu notat també de seguida la seguretat de qui porta tota una vida entre papers i documents administratius, com un peix en l'aigua, simplement fent més fàcil la vida a la gent.

  Els que hem tingut la sort de conèixer-la de prop, de treballar a prop d'ella, hem gaudit a més a més de la seua diligència, de la seua facilitat de copsar i comprovar el més mínim detall, de corregir l’error administratiu més petit; també la seua capacitat d'esmenar les errades involuntàries dels altres, amb la naturalitat de qui se sap completament necessària, sense un sols gest de vanitat.

  Els que hem tingut l'oportunitat de treballar a prop d'ella, de compartir el dia a dia, sabem a més a més que és una dona encantadora i entranyable a qui és un gust saludar de bon matí i donar-li un bes afectuós, i una abraçada, en tornar d'unes curtes vacances. Perquè fa la impressió que Marisol viu i creix només de l’afecte dels altres, que el seu somriure dolç i agraït és capaç d'il·luminar ell sol les fredes entranyes de paper del nostre vell institut.

  Marisol és una gran persona i una gran professional, que deixarà un inesborrable record en les seus companyes d'administració, en els i les conserges, en les altres persones dels diferents serveis, també en el professorat i en l’alumnat.

 Adéu, Marisol, molta sort en el teu nou viatge per la vida; te'n vas, altres afectes et reclamen. Et trobarem molt a faltar. Ens quedem ací, a la nostra sort, plantant cara a uns nous temps ingrats. Sabem que ningú podrà omplir el teu buit, perquè la teua amistat, la teua dolçor, la teua discreció, la teua alegria, se'ns havien fet absolutament imprescindibles; i tu ho saps i somrius.