El professor de Matemàtiques, Pepe Ferrero, es jubila

El professor Josep Ferrero Reig és un dels grans, en l'equip que formen els professors de l'IES l'Estació. Els seus gustos i inquietuds l'han dut a interessar-se per totes les branques del coneixement, des de les matemàtiques a la música, des de l'astronomia al món dels bolets, des de la ciència més exacta a la prosaica i equívoca agricultura. Un home tan apassionat en tot el que fa com alhora discret, tan inquiet com pacífic, tan inconformista com tolerant, tan savi com alhora humil; una mena d'Enstein molt pròxim que ha sabut guanyar-se curs a curs el respecte i l'estima de tots els que hem pogut reconèixer la seua enorme talla humana.

Li hem fet una entrevista, a manera de comiat, per poder traure-li unes quantes paraules que parlen sobre ell mateix. Odia el protagonisme. "A mi? Jo no...", ens ha dit de seguida; però s'ha adonat prompte que aquesta vegada no pot fugir: 

Quants anys has estat a l'IES l'Estació?

Pepe Ferrero: La meua vida professional ha estat repartida en distints llocs. Després d’una inicial i breu estada en l’antiga Escola de Formació Professional d’Ontinyent “La Cens” (on de xicotet vaig  ser alumne), una tercera part del total dels  anys treballats els vaig viure repartits entre la veïna localitat d’Alcoi i l’actual IES Jaume I del nostre poble. Així que, com que un menys un terç és igual a dos terços, aplicat a trenta-tres anys ixen exactament vint-i-dos cursos complets, que és el que demana la pregunta.

Què destacaries del teu pas per l'IES l'Estació?

Pepe Ferrero: Difícil pregunta que té una fàcil resposta. Respecte de mi, res; perquè tot ha sigut d'una regularitat i normalitat envejosa, cosa de la qual estic molt satisfet i content. Dels altres, tot: treball normalment agradable i majoritàriament gratificant, excel·lents companyes i companys, i bons alumnes, que m’han fet treballar a gust, uns més que altres; però, al final, tots bons.

Quines són les teues aficions i gustos?

Foto: Cristina Biosca

Pepe Ferrero: Les meues aficions principals són dues, i romanen repartides meitat en el cel i meitat en la terra. Dels darrers anys en la facultat de Matemàtiques em ve la mania i curiositat per escodrinyar el cel. Al  principi, tenia verdadera obsessió de comprovar per mi mateix que era cert allò que deien i calculaven aquells professors: on estaven els planetes, quan serien els eclipsis i que el Sol rodava i no era impol·lut; tot era veritat, i els càlculs amb nombres i  equacions no fallaven. Més endavant vaig dirigir la mirada cap a la terra i vaig descobrir les satisfaccions que pot donar el cultiu agrícola, la recollida de pebrassos o l’horteta domèstica. Açò és, Cel i Terra.

Foto: Cristina Biosca

M’agrada la música, tota la música, o quasi tota. Vinc d’una generació, la dels anys 70 del segle passat, on la música, el rock'n'roll, era part de la forma de ser i de viure dels joves. Supose que igual o paregut que ara, i  també igual açò explica un poc  allò  de cantar en classe.

Quins són els teus plans futurs?

Pepe Ferrero: Junt als meus familiars més pròxims, deixar-me portar per l’esdevenir del temps i anar fent cosses segons vagen sorgint. Continuar cultivant antigues aficions i tal vegada experimentar amb noves activitats. No puc concretar, però de moment provarem de viatjar un poc més del que ho he fet fins ara.

Foto: Cristina Biosca

Pepe Ferrero s'acomiada de nosaltres amb un somriure contagiós, quasi impúdic, ara que s'ha afaitat el seu gros i característic bigot. Li diem adéu també amb un somriure, a pesar que sabem que el trobarem molt a faltar. Li ha arribat el temps de canviar el rumb de les seues preferències i inquietuds, encara que sabem que no podrà estar-se mai quiet. Adéu, professor; adéu, company; adéu, estimat amic! 

Pepe Ferrero amb els seus antics alumnes del Jaume I, en un projecte d'investigació astronòmica que va ser premiat pel Ministeri d'Educació i Ciència, i que els va dur fins a Nashville (Tenessee - USA)

Es recupera el transport públic gratuït a l'IES l'Estació

Després de tres cursos complets de supressió del servei, la Conselleria d'Educació aprova el transport escolar gratuït des d'Ontinyent a l'IES l'Estació. La mesura de supressió presa en 2012 ja havia sigut qüestionada en 2014 pel Tribunal Suprem de Justícia

Manifestació realitzada a Ontinyent el dia
 21 d'octubre de 2012 en protesta
 per la supressió del transport escolar. 

El passat dilluns, dia 28 de setembre, la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana ha comunicat a la direcció del Centre i a l'empresa encarregada del transport escolar que –si més no- es podrà disposar de forma immediata d'un autobús gratuït per al transport de l'alumnat, amb possibilitats d'ampliació a dos vehicles en pocs dies. L'alumnat beneficiat serà prioritàriament el de 1r i 2n d'ESO. Amb la possible ampliació es podrà també donar cobertura a 3r i 4t d'ESO. La ruta 4613228 s'integra a la capçalera de la ruta del Centre, la 4613222, que també dona servei a l'alumnat de Fontanars.

Amb aquesta mesura, es corregeix la injustícia comesa en setembre de 2012, a dos dies de començar el curs escolar, quan va ser cancel·lat el transport a 231 alumnes. Per a la supressió d'aquest transport escolar es va esgrimir l'argument que la distància de la localitat al centre IES l'Estació era inferior a tres quilòmetres en línia recta. Precisament, aquesta controvertida mesura va ser contestada en octubre de 2014 per la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que anul·lava l'ús del terme "en línia recta" emprat en la resolució de la Conselleria d'Educació per al curs 2012/2013, ja que es considerava incorrecta per "falta de motivació" i "tracte desigual".

La supressió en 2012 del transport escolar va donar lloc a les conseqüents manifestacions i protestes de tota la comunitat escolar de l'IES l'Estació, especialment de l'alumnat i dels pares i mares (AMPA), a les quals es van sumar la corporació municipal. Precisament en aquest sentit, Pere Vañó, director del centre, vol manifestar el seu agraïment tant a l'alcalde, Jorge Rodríguez, com al regidor d'educació en aquell moment, Pepe Pla, pel seu incondicional suport en aquesta demanda que s'ha demostrat tan justa.

Projecte Second Round a l'IES l'Estació

L'IES l'Estació participarà durant aquest curs en el projecte Second Round, una exposició itinerant que pretén reivindicar la importància de l’educació artística en Secundària. Hi participaran també altres onze centres que imparteixen la modalitat del Batxillerat Artístic, a més de la Universitat de València, el CEFIRE de Torrent i altres associacions com ara AVALEM (Associació Valenciana d’Educadors en Museus) i EARI (Educació Artística Revista d'Investigació).

Aquest projecte se centra en el desenvolupament de l'activitat artística en els nostres centres educatius durant les dècades de democràcia, ja que, com podem constatar, l'estudi de les arts i el foment de la creativitat artística van sempre unides al desenvolupament de les societats més lliures i avançades.

Aquestes exposicions Second Round faran èmfasi en l'activitat artística a les aules, referida especialment al treball de l’alumnat, les accions artístiques als centres i el paper del professorat en la gestació i la consecució de projectes artístics que han tingut repercussió tant als centres com en altres àmbits locals i comarcals.

El projecte es concretarà en les accions següents: una exposició itinerant, una exposició completa al Centre Cultural La Nau de València, un catàleg de l’exposició, una investigació sobre la temàtica de l’impacte de les activitats artístiques als centres de secundària valencians en les darreres dècades, una web amb les incorporacions més remarcables, un vídeo sobre el que ha estat l’activitat artística i la seua repercussió educativa a Secundària en els darrers anys, a més de conferències i cicles de cinema sobre art als centres educatius.

Imatges del panell elaborat a l'IES l'Estació

Arranca el curs 2015-2016

Divendres, 11 de setembre, s'iniciaren les classes a l'IES l'Estació. 

Nou alumnat de 1r ESO

Després d'un canvi en el calendari escolar, promogut per la renovada Conselleria d'Educació, el passat divendres va iniciar-se el curs escolar; enguany, amb les novetats que comporta la implantació de la LOMCE en els nivells de Primer i Tercer d'ESO i Primer de Batxillerat.

1r ESO A, amb la tutora Pilar Asensio

Finalment ha arribat la nova reforma educativa, una nova reforma que, com totes les que s'han promogut des de 1992, té els seus dies comptats; ja que parteix, com les anteriors, de la manca del consens necessari en una qüestió tan elemental i tan fonamental com és l'educació.

A part d'això, des de L'ANDANA volem saludar a tots i totes els que formeu part d'aquest grup de persones que formem l'IES l'Estació i expressar-vos els nostres millors desitjos per al curs que tot just comencem.

1r ESO B, amb el tutor Julio Juan

Recordeu que també ens podeu seguir pel Facebook.

Benvinguts a L'ANDANA; comença el viatge!

1r ESO C, amb la tutora Antonia Llinares

El director, Pere Vañó, amb un grup de tutores i tutors

La feliç retrobada de l'alumnat de 2n ESO

Grup de 2n de Batxillerat

Imatges de diferent alumnat de diferents nivells

Entrevista a María Úbeda, exalumna i estudiant de Belles Arts

Ha presentat a Ontinyent la seua primera exposició individual basada en la cultura original canadenca

 "Recomane a l'alumnat qualsevol tipus d’intercanvi, a nivell nacional o internacional, perquè t’ajuda a conèixer-te i a conèixer altres persones i cultures.  Hi ha infinites possibilitats esperant-nos"

Entrevista de Paula Gramage, exalumna i estudiant de Medicina

María Úbeda i Paula Gramage, cosines, a Lapònia

María Úbeda Morales és exalumna de l’IES l'Estació. L’any 2011 va ingressar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. L’any 2014 va rebre una beca d’intercanvi internacional, amb la qual ha tingut l’oportunitat de realitzar el seu últim curs de grau a l’Alberta College of Art and Design de Calgary, Canadà i a l’Acadèmia d’Art de Turku, Finlàndia.  Fruit de la seua enriquidora experiència a Canadà, va decidir centrar el seu Treball Final de Grau en la cultura i l’art d’aquest país i, com a resultat de tota aquesta dedicació i treball, el passat juny ens va presentar a Ontinyent la seua primera exposició en solitari. La visita a aquesta fantàstica mostra ens ha dut a interessar-nos un poc més per les ambicions i els projectes de futur d’aquesta jove artista ontinyentina.

Cartell de l'exposició realitzada
a Ontinyent,
del 19 de juny al 4 de juliol 

Per què vas decidir centrar el TFG i l’exposició en aquest tema?

Maria: Bé, després de passar un parell de mesos a Canadà vaig pensar que podia centrar el meu TFG en aquella experiència que estava vivint.  A més, a mesura que anava descobrint a poc a poc la història i l’art de la societat canadenca, sentia que despertava un interès creixent en mi. Finalment, em vaig decidir per emprendre una recerca teòrica i pràctica sobre la cultura de les Primeres Nacions.

I quin era l’objectiu principal que volies assolir amb aquest treball?

Maria:  L’objectiu principal de l’exposició era retractar tot aquest treball sobre una col·lecció de gravats.  A més, vaig pensar que també seria bona idea realitzar aquesta exposició per tal de poder transmetre a tots els meus amics i a la meua família tot allò que havia vist i viscut durant els meus mesos a Canadà.

¿Quines diferències trobes respecte del nostre país, després d’un llarg any a l’estranger, on hauràs pres contacte amb la situació de l’art en diferents països?

Maria:  Bé, és una mica diferent. Els països on he estudiat es preocupen una mica més per l’art i per la cultura, en general.  També és perquè són països més rics i realitzen més inversió en aquest camp per la qual cosa hi ha moltes més oportunitats. Una diferència important que sí que destacaria és que pense que els coneixements teòrics que proporciona el grau són insuficients. Quan l’alumne finalitza la carrera, normalment té poques eines i recursos per realitzar crítiques sobre obres d’art, anàlisis... En canvi, en les dues universitats que he estudiat aquestes competències es treballen des de primer.

I quins són els teus projectes de futur? Tens alguna previsió de tornar a l’estranger?

Maria:  Doncs, per ara, m’he matriculat en un Màster Internacional de Gestió Cultural, a Barcelona. És un camp molt obert que abraça des de la realització de projectes culturals (teatres, exposicions...) fins al galerisme, que és un dels camps que més m’agrada.

I, sí, tinc previsions de tornar a l’estranger.  Conviure amb altres societats i altres cultures que tenen diferents formes de percebre la vida i l’art m’enriqueix i em permet realitzar-me. Tot i això, vull tornar per enriquir el meu bagatge artístic, però m’agradaria treballar i viure ací, a Espanya.

Sé que guardes molts bons records de la teua trajectòria acadèmica i supose que, entre tots ells, hi haurà algun relatiu als teus anys a l’institut. Si fas memòria, què en destacaries?

Maria: L’IES va ser per mi  el punt que va marcar la transició entre dues etapes.  Van ser dos llargs anys que, a banda de ser decisius per dirigir el meu futur, van ser  fonamentals per acabar d’educar-me. Allí vaig trobar el microambient adient que em va permetre créixer. Tinc molts bons records dels amics que vaig fer i dels professors, que em van ajudar en tot moment.

Invitació i imatges de l'exposició
 al Palau dels Barons de Santa Bàrbara

I a l’alumnat que ara seu al mateix pupitre que tu fa uns anys, què li recomanes?

Maria: Doncs, a l’alumnat li recomane que estudie allò que li agrada i que el realitza dia a dia. Pense que val la pena lluitar per poder dedicar la teua vida a allò que t’encanta fer. I, sobretot, recomane que no limiten el coneixement al currículum, que han de conservar una motivació viva per aprendre. També pense que és important compartir experiències acadèmiques amb altres persones i companys i, per això mateix, recomane qualsevol tipus d’intercanvi, a nivell nacional o internacional, perquè t’ajuda a conèixer-te i a conèixer altres persones i cultures.  Hi ha infinites possibilitats esperant-nos. 

L'experiència de Javier Nadal en el Programa Erasmus+

Javier Nadal

Athlone Community College

El professor José Javier Nadal Morant, de l'IES l'Estació, ha completat de manera satisfactòria la seua participació en el programa Programa Erasmus+ de l'Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus. Des del 5 de març al 15 de maig, ha realitzat aquest  programa de formació de professors en Athlone Community College, a la ciutat d'Athlone, Irlanda. El programa Erasmus+ és pioner a la Comunitat Valenciana, i també a nivell estatal, i és una oportunitat per al docent de compartir experiències en centres d'altres països. Recordem que el nostre professor va obtenir la màxima qualificació per accedir a aquest programa.

Javier amb la Direcció de l'Athlone
i la companya al projecte, Vicenta Vanaclocha

 Quina va ser la primera impressió en arribar a Irlanda?

El que  em va sorprendre és que és una societat que manté molt viu el llegat cultural i històric, cosa que els fa tenir un pensament més conservador. Però són gent  oberta i desenfadada quan compateixes una “Guinness” en qualsevol pub local. Irlanda és un país que està patint molt l'austeritat econòmica causada pel rescat de la última recessió. Ara, amb mesures econòmiques austeres i arriscades, amb una forta reducció en l’impost sobre societats, moltes multinacionals tecnològiques s’han establert al país i això ajuda al creixement econòmic.     

Els mitjans de comunicació locals feren
gran ressò de la participació a l'intercanvi
dels professors valencians Javier i Vicenta

Quina era la teua rutina diària?

Javier: Des del primer dia, ens van dir que faríem les mateixes tasques que qualsevol dels professors del centre: Docència directa,  observació en diferents assignatures, supervisió en l’espai educatiu, correcció d’exàmens, reforç a alumnes en matèries, tutorització en grups o individualment, assistència a reunions del professorat, recolzament a estudiants espanyols, mediació de conflictes entre alumnes, substitució de professors per absència, etc. 

Com ha anat la convivència amb els professors i alumnes nadius?

Javier: Molt bona. El caràcter acollidor i obert de l'irlandés facilita molt la integració en el centre. Sempre et donaven conversa i tenien paraules amables i de recolzament. Recorde el molt emotiu acomiadament que ens van fer. Ens van fer regals, ens van dedicar paraules amables i inclús vam haver de fer un discurs d'agraïment.  Uns alumnes ens van cantar cançons irlandeses. Els alumnes ens miraven amb curiositat i era molt gratificant que sabien els nostres cognoms. "Mr Nadal" o "Sir", em deien amb cortesia.

Són diferents els alumnes irlandesos i els nostres?

Javier i Vicenta participaren en diferents
iniciatives educatives i socials,
com és la campanya contra el suïcidi,
un greu problema a Irlanda.

Javier: Els irlandesos són més introvertits i mostren molt de respecte cap al professor. Semblen més disciplinats. En canvi els espanyols són més oberts, vius, espavilats, encara que això comporta alguns problemes a les aules. Al centre, a Athlone, hi havia molt d'alumnat espanyol que decidia estar a Irlanda per raó d'una immersió lingüística.   

Què et va semblar el Athlone Community College i el sistema educatiu irlandés?

Javier: Vam tindre sort, perquè el centre sols tenia un mesos de funcionament; l'antic era mol vell i s'ha construït un centre molt avantguardista. Al país, està molt establert l'ús d’uniformes per disciplina escolar i evitar distincions. Encara hi han molt centres que discrimina sols xic o sols xiques. Molts del centres són gestionats per religiosos, però nosaltres estàvem en un public.

Quant al sistema educatiu irlandés, hi ha dues revàlides( el Junior Cerificate i el Leaving Certificate) que avaluen de manera externa l'alumnat equivalent a nostre 3r de ESO i 2n de Batxillerat. No obstant això, com que sols són determinats aquestes dues revàlides, en la resta de cursos es promociona encara que no es tinga un nivell suficient. Per altra banda, un disseny curricular tan estricte, fa que s'aprenga molt de memòria i s’estimula poc la creativitat. També resulta curiós que, per als dos nivell de certificació, l'alumne pot optar per dos nivells de dificultat (ordinari i elevat). És un sistema molt competiu, centrat en la obtenció d’un certificat final que deixa molt al marge l'alumne desmotivat i sense objectius de estudis universitaris.

També hi ha un controvertit 4t d'ESO, anomenat “Transition Year” amb activitats molt obertes. És un curs que causa molt de debat; alguns diuen que és fonamental per la maduresa de l’alumne però altres consideren que perden pressió i ritme d’estudi i el rendiment acadèmic es ressent.  En general considere  que, a nivell de continguts, el sistema espanyol és més elevat i requereix més esforç de l'alumnat.

Entrada al modern edifici
de l'Athlone Community College,
amb el cartell en llengua gaèlica.

Què destacaries de l'experiència?

Javier: Ha sigut un experiència única ser professor en l'estranger, amb una altra llengua i metodologia, El fet d’estar fora del entorn diferent del quotidià és molt positiu per reflectir sobre la nostra pràctica docent; per millorar o valorar aspectes del nostre sistema. Ha sigut una gran satisfacció aconseguir els objectius educatius programats pels agents organitzadors dins del programa Erasmus+. Espere incorporar l’experiència a la pràctica docent diària i difondre entre l'alumnat i professorat que cada experiència d’intercanvi i mobilitat a l’exterior ens aporta coneixement i experiència, tant a nivell professional com personal.

Imatge de Javier Nadal
d'uns bells penya-segats de les costes d'Irlanda

Vicent Enric Belda en la campanya llegir en valencià de Fundació Bromera

Il·lustració de Marc Bou

Diumenge 20 de juny ha arrancat la desena campanya d'animació a la lectura Llegir en valencià. Paraules d'amor, que organitza amb encomiable treball, amor a la nostra llengua i un exquisit gust literari la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Amb el diari Levante i al mòdic preu d'1 euro, les lectores i lectors poden adquirir cada dissabte i diumenge un dels 11 volums de la campanya.

La campanya d'enguany, compta com és habitual amb les plomes més conegudes de la nostra literatura, com és el cas de Joan Pla, Gemma Pasqual, Joanjo Garcia, Francesc Gisbert, Pasqual Alapont, Maria Jesús Bolta, Àngels Moreno, Josep Millo, Vicent Sanhermelando, Mercè Climent i també el professor de l'IES l'Estació Vicent Enric Belda.

Els animalets de Sant Antoni és el títol del llibre amb el qual el  nostre professor participa en aquesta campanya; una història que tracta de l'amor als animals i de la relació dels néts amb els seus avis, embolcallat tot en l'entorn tan especial de les tradicionals festes de Sant Antoni de Canals. El 26 de juliol al vostre quiosc!

Imatge institucional de la campanya

Dia 17 de juny, presentació de la campanya Llegir en Valencià, amb Maria Jesús Bolta, Pasqual Alapont, Joanjo Garcia, Vicent Santhermenaldo, Mercè Climent, Joan Pla, Francesc Gisbert, Vicent Enric Belda, Josep Millo, Àngels Moreno i Josep Antoni Fluixà.