«Truco o trato»

Ara que s'aproxima una nit tan macabra i espectral, la del 31 d'octubre, l'alumnat de 2n del CFGM de Sistemes Microinformàtics i Xarxes i la seua professora, la Secretària de l'IES L'Estació Silvia Sancho, us desitgen un sinistre i esborronant Halloween. 

Premis Extraordinaris de Secundària corresponents al curs 16/17

Tres alumnes de l'IES L'Estació figuren entre els millors expedients d'ESO del curs 2016/2017

Jesús Ribera, Helena Falcó i Carlos Aliaga, que estudien 1r de Batxillerat Científic, han aconseguit finalitzar la Secundària Obligatòria amb unes qualificacions que superen el 9,5

L'IES L'Estació està d'enhorabona. Jesús Ribera Úbeda, un jove de setze anys de Fontanars dels Alforins amb un brillant expedient escolar, acaba de ser distingit amb el Premi Extraordinari al Rendiment Acadèmic de Secundària, un guardó concedit anualment per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport a l'alumnat de la nostra regió que ha obtingut una nota mitjana de 10 en el darrer curs de l'ESO. Amb aquest reconeixement, la Generalitat premia i valora l'esforç dels estudiants de Secundària dels centres públics, privats i concertats que van finalitzar etapa educativa amb un expedient admirable.

Jesús, exercint de cap d'esquadra a Fontanars

Jesús, qui va obtindre el curs passat la màxima qualificació en totes les assignatures de 4t d'ESO, rebrà molt prompte de l'Administració educativa un diploma que acredite i recompense l'ingent sacrifici que ha demostrat aquests últims quatre anys. "Com a alumne de Fontanars", ens comenta, "el meu pas per l'IES L'Estació ha suposat alçar-se ben prompte per agafar l'autobús de bon matí i baixar a l'institut, eixe edifici gran i vetust on he tingut el privilegi de créixer com a persona fent noves amistats i aprenent no sols les lliçons de classe, sinó també algunes de la vida".

Aquest jove servicial, treballador i alegre, aficionat a la lectura i l'esport, considera que la família i els amics de sempre han exercit un paper molt important en el seu desenvolupament moral. Segons confessa, ells "m'han recolzat quan més els he necessitat i sempre han sabut alegrar-me amb les seues rialles —encara que fóra de forma involuntària— qualsevol dia que se m'antullava avorrit".

Jesús amb amics i família, després de la representació de Las aves

Però la realitat afirma altra cosa, ja que Jesús no disposa de massa temps per experimentar avorriment o apatia. De fet, no sols comparteix grats moments amb els seus incondicionals, sinó que, com a bon fester, també reserva l'energia necessària per gaudir de les desfilades, dels sorolls dels trabucs i de tots els esmorzars oficials. "Si hi ha una cosa que m'apassiona", comenta amb orgull alforiner, "són les festes de Moros i Cristians del meu poble. Ai de mi si em faltaren!".

Tampoc podria prescindir del teatre, un art al qual s'aficionà ara fa quasi dos anys quan el desaparegut Rafael López, professor de Cultura Clàssica de l'IES L'Estació, fundà a l'institut el grup teatral Kukopolitai, integrat per alumnes del centre, incloent Jesús, que es van convertir en absoluts protagonistes de Las aves, una sàtira del comediògraf grec Aristòfanes que la companyia va estrenar amb notable èxit a la Sala Gomis. "L'aplaudiment del públic en finalitzar aquesta empresa que suposà tant d'esforç i sacrifici fou una de les millors experiències que vaig viure", recorda Jesús.

Tant és així que, després d'estar uns quants mesos sense representar cap obra, en breu pujarà de nou sobre els escenaris per interpretar un paper en un sainet que està preparant el grup de teatre de Fontanars. Sens dubte, aquesta inclinació per les arts escèniques és responsabilitat de l'exprofessor de l'IES L'Estació. "Rafa és una persona que, sincerament, ha deixat una forta empremta en la meua vida i de qui he aprés algunes lliçons de vida molt importants. I és que era una persona molt sàvia i humil que sabé guanyar-se la nostra confiança".

Alumnat de Fontanars amb dos membres del Regiment de
Transmissions número 21 que visitaren la localitat amb motiu
d'unes maniobres, un fet que provocà un canvi en els
plans de futur de Jesús Ribera

El que no li agradaria a l'exprofessor de Llatí i Grec, admet Jesús, és el fet que aquest jove de Fontanars desitge formar part de la institució castrense. "Tinc tres prioritats en acabar el Batxillerat: ingressar en l'Acadèmia Militar de Saragossa, on es formen els futurs oficials de l'exèrcit espanyol, especialitzar-me en alguna arma (infanteria, cavalleria, artilleria o transmissions) i servir a l'exèrcit de la nació el millor possible". Per aquest motiu, el jove alforiner ha abandonat les humanitats que havia començat a estudiar en 4t d'ESO per cursar enguany la modalitat del Batxillerat Científic.

En aquest Batxillerat és on ha coincidit amb Helena Falcó i Carlos Aliaga, dos ontinyentins que s'han quedat a les portes d'obtindre el reconeixement de Conselleria, que només l'atorga als alumnes que han alcançat el deu. Helena Falcó i Gandia, amb una mitjana de 9,82 en el seu expedient de Secundària, té clar que vol cursar estudis universitaris, però encara no s'ha decantat per cap grau. En canvi, Carlos Aliaga Torró, amb una puntuació de 9,64, optarà, presumiblement, per l'Enginyeria Informàtica.

Jesús, Helena i Carlos: una tríada de ments prodigioses a qui els espera l'èxit en aquesta vida.

Enhorabona als tres i a les seues famílies. 

Finalitzem aquesta entrada amb el videocurrículum que va elaborar Jesús el curs passat en l'assignatura de Castellà. En ell ja deixa constància de les seues inquietuds professionals.

«Amigo, hermano», un microrelat que ens recorda que els animals també tenen drets

Aquest mes d'octubre s'ha celebrat el Dia Mundial dels Animals, una cita anual que va nàixer l'any 1929 per iniciativa de l'Organització Mundial per a la Protecció Animal. Des d'aleshores, la jornada ha tingut un caràcter marcadament reivindicatiu: sensibilitzar la població de la importància de cuidar els éssers vius que habiten el planeta i  advertir-nos d'aquelles espècies en perill d'extinció que requereixen tot el nostre mirament.

Per aquest motiu, Mar Fité Serna, estudiant de 16 anys de l'IES L'Estació, ha volgut compartir amb els lectors i lectores de L'Andana un microrelat escrit per ella. Mar, que està cursant enguany 1r de Batxillerat Científic, assegura tindre molt bona mà per als animals. De fet, la seua il·lusió seria poder dedicar-se a la Veterinària, una branca complexa de la ciència mèdica que pretén formar professionals altament qualificats que mostren gran respecte pels animals i compromís amb la natura i el medi ambient.

El microconte, protagonitzat pel llegendari cavall que les fonts literàries atribueixen al noble castellà Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, ha estat inspirat, possiblement, en Jesulín, company inseparable de Mar, amb el qual apareix en la fotografia superior.

«Amigo, hermano»

Per Mar Fité Serna

Amigo Babieca:

Compañero de tristezas, destierros, guerras y carencias.

Camarada de alegrías, triunfos, gloria y felicidad.

Siempre a mi lado, desde niño.

Recuerdo cuando te vi por primera vez, el padre Pedro me llevó a las caballerizas del monasterio y me dijo que eligiera un potro de los que allí había.

Tus ojos en los míos me hablaron al corazón y supe que tenía que quererte. Tu fealdad y fragilidad no me desengañaron. Y los años me dieron la razón, jamás me decepcionarías y siempre permaneceríamos juntos.

Desde Castilla hasta Valencia, pasando por África, me llevaste cuando la gloria y el reconocimiento, me sostuviste cuando el destierro y la batalla.

Paseaste la nobleza y amor de mi esposa Jimena en tus grupas y la dulzura y ansias de vida de mis tres pequeños, María, Cristina y Diego.

Luciste tu gallardía a través de Castilla y pisando los adoquines de las ciudades árabes del Mediterráneo.

Hoy me dejas y yo te sobrevivo.

Allí a donde vayas, espérame...

Rogaré a Dios por que nos conceda la merced de reunirnos de nuevo.

I Concurs d'Escriptura en Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Termini 31 d'octubre

Fomentar la participació dels escolars i comprovar els seus coneixements sobre la institució normativa del valencià. Aquests són els dos principals objectius del I Concurs d'Escriptura en Valencià que ha convocat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua aquest mes d'octubre. Es tracta d'un certamen assagístic que convida a participar a tots els estudiants d'Educació Secundària Obligatòria dels centres públics, concertats i privats de la nostra regió.

Els treballs presentats, que hauran d'estar escrits en valencià i tindre entre cinc-centes i vuit-centes paraules, versaran sobre les funcions i les competències d'aquesta institució encarregada de redactar la normativa lingüística de la nostra llengua.   

L'organització ha previst tres premis amb una quantia de 2 000, 1 500 i 1 000 euros, que s'hauran de compartir entre els centres educatius i els alumnes guanyadors.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua donarà a conéixer la decisió del jurat el 20 de novembre amb motiu del Dia de les Lletres Valencianes, i el lliurament dels guardons se celebrarà una setmana després al monestir de Sant Miquel dels Reis, coincidint amb la III Jornada de Portes Obertes de l'AVL.

Aquest concurs ha comptat amb la col·laboració de l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés, de Caixa Popular i del Bioparc de València, que obsequiarà els guanyadors amb una visita a les seues instal·lacions.  

Per a més informació, consulta aquest enllaç.

«El primer Ontinyent cristià», per Alfred Bernabeu

La conquesta d’Ontinyent, tal i conforme volen simular les ambaixades de Moros i Cristians, no es va produir com a conseqüència d’una batalla davant de les muralles. Es va tractar de tota una campanya militar, tardor de 1244-gener de 1245- que va afectar  la zona compresa entre Xàtiva i Biar. Una vegada conquerit el castell de Biar, l’hisn Untinyân va obrir les portes als vencedors. El rei Jaume narrava aquesta victòria en el “Libre dels feits” amb aquestes paraules: “E quan (els musulmans) viren que nós havíem Xàtiva e Biar, rendés  a nos tot l’altre regne... ab convinença que nós los havíem feta, que els retinguessem en el regne. E, així haguem-ho tot”.

Certament, els sarraïns pactaren la submissió a canvi de continuar habitant la terra que els va vore nàixer. El monarca, per assegurar la possessió, instal·là en l’alcàsser —palau de la Vila— una reduïda guarnició de soldats: una gota cristiana en una mar mora. La immensa part de la població continuaria sent musulmana fins a 1248. Ara bé, la relació entre conqueridors i vençuts es va deteriorar vertiginosament.  El poderós xeic al-Azrâq, que dominava les serres d’Alcoi, s’alçà en armes. La insurrecció serví d’excusa al rei per a decretar “una neteja ètnica” al sud del regne amb les subsegüents expropiacions de béns i desterraments.  (6 de gener de 1248). Una Vall d’Albaida escenari de revoltes i fins i tot de derrotes cristianes a mans musulmanes com la batalla de Llutxent esdevinguda el 24 de juny de 1276.

S’iniciava l’assentament de colons i el progressiu desplaçament dels mudèjars enfora del recinte emmurallat per evitar més avalots i violències. El llibre de Repartiment (1248) mostra vint donacions a nous pobladors, alguns dels quals no es van instal·lar mai ací. Entre els llinatges d’aquells primers ontinyentins detectem alguns que encara sobreviuen en el temps: Vaello, Sanz, Revert, Cerdà. Hi ha un nom que crida l’atenció:  Llop de Baïlo, beneficiari de l’alqueria Iel·las (a prop de l’actual ermita de Morera) i de 3 jovades de terra -equivalents a 108 fanecades- i una jovada de vinya al nostre terme.

En l’arxiu municipal d’Ontinyent conservem un antic pergamí amb un segell de cera roig on esta imprés l’escut reial. En aquest document, datat el 18 de març de 1250, Jaume I aprova els repartiments de terres i cases efectuats pels cavallers aragonesos Artal de Foces, Llop de Vaello o de Baïlo i de Garcia Ortiz.   

Poc després de les donacions inicials, el 29 d’abril de 1250, el rei Jaume confirmava a la vila d’Ontinyent l’extensió del terme que tenia en temps dels sarraïns. També de certes millores com l’obertura de l’actual portal de Sant Roc (1256), la donació als ontinyentins de l’extensa partida dels Alforins (1257), la concessió franca de les serres per aprofitar llenyes i pasturar...

El repoblament  cristià d’Ontinyent es va veure afavorit per la devastadora destrucció que va causar el terratrèmol ocorregut en la Setmana Santa de 1258, un sisme que va provocar l’enderrocament de  moltes de les seues cases i, fins i tot, va afectar seriosament els murs de defensa. Poques setmanes després del desastre, entre el 5 i 7 de maig, el monarca visità Ontinyent per a supervisar la reconstrucció. Aquest procés  comportà el canvi general d’una estructura urbana musulmana per altra trama més ajustada a les necessitats dels pobladors cristians.  

Poques notícies disposem de l’economia dels primers ontinyentins. Afortunadament, conservem una anotació fiscal de 1263 que ens mostra una població amb recinte emmurallat, alcàsser, hostal per a viatgers, banys, taula de carnisseria, dos forns de coure pa i quatre molins fariners. Una població ja majoritàriament cristiana, 200 famílies (1000 habitants aproximadament) front a 100 cases de musulmans.     

Jaume I va nomenar  Ontinyent com a vila reial, amb vot a les Corts del Regne. Prompte adquirí especial rellevància. La seua situació estratègica -frontera amb el regne de Castellà (Villena)- era important per a la Corona. A més,  l’aspecte defensiu de la Vila, envoltada de muralles, la protegia dels atacs castellans i de les sublevacions mudèjars.

Una terra de conquesta que compartir entre els nouvinguts i la població autòctona sotmesa, a poc a poc minoritzada fins l’expulsió final en 1609. Aquells catalans i aragonesos, juntament amb uns pocs navarresos i occitans, ens llegaren una llengua, la mateixa que parlem hui. També es dedicaren a beneir les mesquites i transformar-les en esglésies, dedicades a Santa Maria. Tot aquest procés, segons afirma encertadament l’historiador Abel Soler, va definir els trets lingüístics i culturals que encara mantenim els ontinyentins del segle XXI. Jaume I va ser en bona mesura el “constructor” d’una nova Vall d’Albaida valenciana i europea, integrada en el món occidental.

Au revoir, ma chère Rosa

La professora de Francés Rosa Lapiedra Blasco, recentment jubilada, assegura que ja és l'hora de donar pas als nous docents

Gran professora, gran companya, gran amiga. Tres qualificatius que podem aplicar a qui acaba de jubilar-se fa escasses setmanes. Rosa Lapiedra Blasco, que aterrava a l'IES L'Estació el 2008, començava en aquest institut i un 1 de setembre d'eixe mateix any l'última etapa de la seua trajectòria professional. "Va ser curiós", confessa, "el fet de tindre col·legues que havien sigut professors meus, i més curiós encara transitar pels corredors reservats sols per a ells".

Després d'exercir la docència a València, Quart de Poblet, Bocairent, Albaida, Oliva, Canals, Alcoi o Cocentaina, aquesta professora de Francés, de mirada honesta, humil i noble, arribava al nostre centre amb eixa timidesa i prudència intrínseques que l'han acompanyada des de sempre, cosa que no ha sigut obstacle per convertir-se en un dels membres més valorats que amb el seu savoir faire s'ha guanyat la simpatia i el respecte de l'alumnat, professorat, equip directiu i personal no docent.

Empàtica com poques amb els joves, Rosa Lapiedra, que ara gaudirà de tots els petits instants que ens ofereix la vida, ha volgut acomiadar-se recordant, per un costat, el nostre company desaparegut Rafael López i alliçonant-nos, per l'altre, sobre la importància de la motivació del professorat. "Un professor motivat", afirma, "és aquell que se sent respectat i valorat en el seu treball diari pels alumnes i pels companys".

"No és gens fàcil ser docent actualment", assegura. "Ser professor no només significa ser transmissor de coneixements de la matèria que s'imparteix; s'ha de ser també model i guia per als escolars, així com estar sempre disposat a aprendre, a col·laborar i a compartir amb els teus col·legues i alumnes. Adaptant-se als canvis i evolucionant de forma continuada cap a les noves tecnologies. Donem pas als «Nous docents»".

Sàvies paraules de qui ha sabut aplicar-les rigorosament. Fins sempre, chérie.

IV Concurs d'escriptura crítica juvenil. Termini fins al 31 d'octubre

La nova edició del Concurs d'escriptura crítica juvenil, que organitza anualment el Consell Local de la Joventut d'Ontinyent, ja està ací. Es tracta d'un certamen que pretén fomentar l'ús del valencià mitjançant la redacció d'un article d'opinió que pose de manifest el pensament crític dels joves al voltant de temes vinculats a l'actualitat.

Els organitzadors de la iniciativa, dirigida tant a l'alumnat dels instituts com als joves entre 18 i 30 anys, recompensaran econòmicament i amb un e-book aquells articles originals que facen un ús correcte de la llengua, que respecten les regles de construcció d'un discurs coherent i que deixen constància d'un alt grau de maduresa en els comentaris.

Aquesta convocatòria, la quarta, ha comptat, com és habitual, amb la col·laboració de l'IVAJ, del consistori ontinyentí i d'alguns periòdics locals, que publicaran els textos premiats.

Pots consultar les bases d'altres concursos en diverses etiquetes que trobaràs en la part dreta d'aquest bloc.

Visita a l'exposició «No em toques el WhatsApp»

L'exposició fotogràfica itinerant «No em toques el WhatsApp» s'instal·la a la Casa de la Cultura d'Ontinyent

L'alumnat de 2n d'ESO de l'IES L'Estació visita una mostra que pretén previndre la violència de gènere i el control de la parella mitjançant les noves tecnologies 

Després d'haver visitat algunes localitats com Benidorm, Godella o Bétera, l'exposició fotogràfica «No em toques el WhatsApp» acaba d'aterrar a Ontinyent per sensibilitzar els joves entre 14 i 30 anys de les greus conseqüències que comporten les actituds agressives contra les dones. La mostra consta, essencialment, de diverses fotografies sobre panells verticals que promouen la igualtat, la convivència i el respecte entre sexes, i que a més reflecteixen la realitat actual sobre l'ús de les xarxes socials, segons expliquen antics alumnes del nostre centre, encarregats de l'exposició a la Casa de la Cultura d'Ontinyent.

La visita de l'alumnat de 2n d'ESO també incloïa la visualització de diversos curtmetratges i la participació en una dinàmica grupal que pretenia valorar els hàbits i les rutines diàries dels nostres joves en relació amb la utilització de les TIC.

Totes les fotografies i vídeos que recull aquesta mostra itinerant van participar l'any passat en el concurs homònim «No em toques el WhatsApp», un certamen convocat per l'Institut Valencià de la Joventut amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones, que se celebra cada 25 de novembre. Aprofitant els treballs presentats al concurs, l'IVAJ ha estat organitzant últimament diverses exposicions amb les fotografies i els vídeos guardonats i seleccionats pel jurat. 

Ací teniu un dels molts vídeos que es van presentar l'any passat al concurs «No em toques el WhatsApp». Es tracta d'un curtmetratge elaborat pels alumnes d'Imatge i So de l'IES Vicente Gandia de Castelló de la Ribera.

Reconeixement per a Vicent E. Belda Belda

L’escriptor agullentí Vicent Enric Belda guanya la XXXI edició del Premi de Narrativa en Valencià Felipe Ramis

El jurat del certamen, organitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Vila Joiosa, premia amb 1.700 euros el relat La mort de Gombrowicz 

L'escriptor va tindre paraules d'agraïment per als assistents

El professor i escriptor Vicent Enric Belda ha estat nomenat recentment guanyador de la XXXI edició del Premi de Narrativa en Valencià Felipe Ramis amb aquesta narració breu que ha captivat els membres d’un jurat compost per docents i filòlegs. El nom del guanyador es va donar a conèixer el passat 22 de setembre en el transcurs d'una gala celebrada als jardins de Donya Concha, a la Finca La Barbera.

El guardonat, que imparteix Llengua Valenciana i Literatura a l’IES L’Estació des de fa vint-i-cinc anys, va agrair la distinció a la seua obra i va destacar la importància de potenciar la narrativa en valencià a través de certàmens literaris com el Premi Felipe Ramis, un dels concursos de narrativa d’adults més importants del nostre àmbit. "Com cada reconeixement que es rep, sobretot és un al·licient per continuar conreant cada dia aquest art silenciós i discret que és la literatura", declarà l’autor durant l’entrega del guardó.

Vicent Enric Belda té en el seu haver un gran nombre de publicacions i ha estat guardonat amb importants premis com ara el Premi Bancaixa, el Premi Samaruc o el Premi Vicent Silvestre de narrativa infantil, entre d’altres.

Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Vila Joiosa han destacat la bona acollida d’un certamen, molt consolidat a la localitat, que portava sis anys sense convocar-se. "Aquests guardons", va comentar Mª Ángeles Gualde, regidora de Cultura, "són un referent a la nostra ciutat i una excel·lent eina per potenciar la nostra llengua".

La XXXI edició del Premi de Narrativa en Valencià Felipe Ramis va rebre un total de 66 obres d’autors de la Comunitat Valenciana, Balears i Catalunya, i només una d’elles no va poder concursar en incomplir les bases.

La mort de Gombrowicz, la història premiada, és, segons ens explica el seu autor, un relat breu que narra l’últim dia en la vida d’un vell psiquiatre infantil. Marginat pels seus col·legues a causa de la seua edat avançada i els seus desvaris, fantasmes del passat vénen a visitar-lo i recordar-li alguns fets horribles, dels quals ell en fou responsable.