Entrevista al ja exprofessor JOAN CAMBRA MATAIX

"És molt satisfactori veure com l'alumnat progressa en professionalitat i autoestima"

L'estimat professor d'Administració i Finances de l'IES L'Estació, retirat el passat mes de novembre, assegura que el seu objectiu és a partir d'ara "saber passar el temps sent feliç".

Amb motiu de la seua justa i merescuda jubilació, aquest curs hem acomiadat un dels grans de l'IES L'Estació, Joan Cambra, professor del centre des del 2004. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials l'any 1979, Cambra, una persona afable i de tracte fàcil, ha compaginat al llarg de la seua trajectòria l'ensenyament amb l'activitat professional d'economista, especialitzant-se en assessorament fiscal i, sobretot, control i auditoria de processos concursals, suspensions de pagaments i fallides.

Els últims dotze anys de permanència a l'IES L'Estació ha exercit de tutor de les pràctiques formatives de l'alumnat en centres de treball i ha impartit els mòduls corresponents del cicle d'Administració i Finances de temàtica comptable, financera, fiscal i empresarial. També ha sigut tutor de la UNED i, durant sis anys, regidor del Bloc Nacionalista Valencià del consistori ontinyentí.

Entre les seues aficions, que han anat modificant-se amb el transcórrer del temps, trobem el futbol i el ciclisme. Actualment practica a diari la natació i un dels esports més saludables i econòmics: caminar per la serra en busca de pebrassos, que després guisa amb amor com a bon amant de la cuina. Completen aquest llistat de distraccions el cinema, la música, la ràdio, viatjar amb la seua parella o, segons afirma sense perdre el somriure, "escarxofar-se al sofà per llegir o veure sèries, informatius i programes d'investigació".

Avui L'Andana conversa amb aquest ontinyentí amb hàbits de comptable —ordenat, meticulós, precís i perfeccionista— que deixarà una impressió intensa i duradora entre la comunitat educativa.

Com a bon cuiner, deixa la cuina impecable

Com foren els teus inicis als 80, Joan?

Joan Cambra: En acabar la carrera, vaig fer classes particulars i comence a preparar oposicions a l'actual cos de Tècnics de la Hisenda Pública, amb la sort d'aprovar-les en l'especialitat de Gestió Duanera. M'incorpore a la Duana ferroviària de Portbou el 2 de febrer de 1981. El 23 d'eixe mes Tejero assaltava les Corts. Un bon ensurt. A Portbou prepare l'especialitat d'Inspecció de Tributs, aconseguint un nou lloc de treball i destí a l'abril de 1984: València. Any i mig després, i recent oberta l'Administració d'Hisenda de Xàtiva, em trasllade a tan bonica i històrica ciutat, però ja establim la residència definitiva a casa, Ontinyent. Fórem pares de seguida. L'any 1987 un anunci al diari m'informava que s'obria una contractació per a professorat de Formació Professional. M'inscric i passades unes setmanes, per sorpresa, rep un telegrama. L'11 de novembre de 1987 m'incorporava com a interí i al juny de l'any següent aprovava les oposicions. Des d'aleshores he exercit de professor.

I dotze anys a l'IES L'Estació. Què destacaries del teu pas com a alumne i professor per aquest centre de Secundària i Formació Professional?

Joan Cambra sempre ha presumit de bons companys.
En la foto l'acompanya Félix Cortés

Joan Cambra: Que el temps corre de pressa, senyal que he estat molt bé. Jo destacaria les companyes i companys del departament, que són persones i professionals magnífics i hem sigut un grup molt ben avingut. Un record especial pel desaparegut company Miguel Furió, que es feia d'estimar. Els viatges amb l'alumnat a la neu, a banda de passar-s'ho bé, m'han permès conèixer alumnat d'ESO i de 1r de Batxiller. Em semblen molt més joves i em recorden més el meu pas com a alumne de l'IES L'Estació, que aleshores s'anomenava simplement l'Institut. Aquells dos últims anys de Batxillerat i el de COU m'ompliren de coneixements, amistats, llibertat i responsabilitat. Tinc un gran record i estima per aquells anys, pels companys i pel professorat.

Recordes algun grup especialment o algun alumne en particular?

Joan Cambra: Crec que seria injust nomenar un grup solament perquè durant tots aquests anys sempre m'han paregut molt bon alumnat. Sí que hi ha hagut alumnes que m'han sorprès pel seu domini del valencià i a més dos d'ells van ser menció honorífica en tots els mòduls del cicle: Jaume Morant i Vicent Sanjuan. També ressaltaria el fet que les alumnes d'origen estranger, Romania i Bulgària especialment, arriben a dominar les dues llengües oficials. Una d'elles, Mariya Ivanova, va ser menció honorífica en tots els mòduls. És molt satisfactori veure com l'alumnat progressa en professionalitat i autoestima.

Recollint l'obsequi que el claustre li va entregar el passat novembre

Ser tutor de les FCT també t'ha omplit, veritat?

Joan Cambra: Ser tutor de les pràctiques de l'alumnat en centres de treball m'ha comportat una relació molt més personal amb l'estudiant i sempre ha sigut vertaderament satisfactori. Recorde amb enyorança els plors d'una alumna que se'n volia tornar de Londres, on estava realitzant les pràctiques. Entre Amparo Asensio i jo la convencérem perquè es quedara, que ja ploraria per no voler tornar. I així va ser i va narrar la seua experiència en L'Andana.

Ara que deixes de ser docent, creus que aquesta feina està subestimada o escassament reconeguda?

Joan Cambra: Sincerament, sí. Em sembla que els pares atribueixen el fracàs escolar dels fills al professorat. I per acabar d'arrodonir-ho, hi ha polítics que volen treure profit d'eixa insatisfacció.

En quins aspectes ha de millorar, per tant, l'educació?

Joan Cambra: Les bases de l'educació haurien d'estar molt més consensuades, amb una legislació que perdurara en el temps. Però a la qüestió fiscal també li calen unes normes més perdurables. És a dir, que l'educació i la fiscalitat no formaren part de la picabaralla política diària. També pense que les comunitats autònomes, almenys les que tenim llengua pròpia, haurien de tindre autonomia plena en Educació.

I observes diferències entre l'alumnat d'abans i el d'ara?

Joan Cambra: A l'alumnat jo el trobe com el d'abans, tenen les mateixes inquietuds i les mateixes ganes de llaurar-se un futur. Si alguna cosa ha canviat és que jo m'he fet major.

Joan Cambra i el seu bon amic, el conserge jubilat Tari

Creus que la paraula "jubilació", associada al fet de fer-se major, manté actualment una connotació negativa o ha canviat aquesta forma de pensar?

Joan Cambra: No he percebut mai la connotació negativa de la jubilació. Tal vegada es valora massa la situació d'actiu laboral, tendint a pensar que després no sabrem què fer. Les primeres jubilacions de companys que vaig viure al san Juan Bosco regalava un llibre d'autoajuda, “El plaer de no treballar”, i no consisteix a deixar de fer o no fer res, sinó en fer diferent. Crec que és una justa recompensa, i el saber passar el temps sent feliç ha de ser l'objectiu.

Quins plans tens a partir d'ara?

Joan Cambra: No he fet cap pla concret. De moment, anar vivint sense obligacions i gaudint de les aficions. Per si ve al cas, l'any passat vaig acudir a un curs de “cultiu ecològic de solanàcies (tomata, albergínia i pebreres)”. Ja tinc tota la teoria i ja he plantat dos codonyers, ja veurem.

Què creus que és el que més trobaràs a faltar amb la jubilació?

Joan Cambra: Ja no veuré l'alegria de l'alumnat quan ha assolit el seu objectiu i superat totes les pors i dificultats. Ja no veuré com són tot ulls i orelles quan et pregunten a classe, quan els dónes les notes... En definitiva, ja no coneixeré per sempre més alumnat. A les companyes i companys continuarem veient-los sempre que vulguem.

En efecte, Joan, i a l'IES L'Estació, ta casa, sempre seràs benvingut.

Acròstic elaborat per Antonio Emilio Melià, excompany jubilat de Joan Cambra
al san Juan Bosco i artista aficionat que signa amb el seu cognom al revés