L’IES L’Estació visita per primera vegada AFAO

AFAO, el centre de dia d’Ontinyent que atén els malalts d’Alzheimer, ha rebut la visita de l’alumnat de l’IES L’Estació que està matriculat en 1r de Batxillerat en la matèria de Cultura Audiovisual. L’activitat, organitzada pel Departament de Dibuix amb la col·laboració del de Música, ha tingut com a objectiu promoure la interacció dels usuaris del centre amb els estudiants, que busquen fonts d’inspiració per a dissenyar el cartell que anunciarà les XXVIII Jornades del dia mundial de l’Alzheimer, que se celebraran durant el proper mes de setembre.

Els joves artistes de l’IES L’Estació van aprofitar la visita per a descobrir per primera vegada totes les instal·lacions d’AFAO, fer-se una idea de les activitats que s’organitzen per als malalts i conéixer les rutines tant dels usuaris com dels professionals que els atenen.

«L’encontre ha sigut molt fructífer», ha reconegut Reme Pérez, docent del centre. «L’alumnat va eixir molt inspirat i amb moltes idees que ara han de saber plasmar en el seu cartell», ha afegit la professora de Dibuix.

Tots els anys, AFAO, amb la col·laboració del nostre centre, convoca aquest concurs del cartell anunciador de les jornades, que dona l’oportunitat als estudiants de l’IES L’Estació matriculats en el Batxillerat Artístic de lluir-se i demostrar la seua creativitat.

Moment en què una alumna que estudia cant els delecta amb unes cançons

Jaume Bataller Martí, Premi al millor expedient de Secundària

Tal com vos informàvem el passat mes de desembre, Jaume Bataller Martí s’ha convertit enguany en un dels nostres dos Premis Extraordinaris de Secundària, uns guardons que concedeix la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport quan l’alumnat obté una nota mitjana de 10 en el darrer curs de l'ESO. «No hi ha cap fórmula secreta per a poder tindre aquest currículum, sols constància en l’hàbit d’estudi», reconeix aquest jove ontinyentí que amb modèstia resta importància a la evident capacitat intel·lectual demostrada al llarg dels cursos.

Igual que el seu company Marc Pérez, l’altre dels Premis Extraordinaris del present curs, Jaume ja forma part del nombrós grup d’escolars reconeguts per l’Administració educativa amb un diploma que recollirà en breu a València i que acredita l'ingent sacrifici que ha demostrat aquests últims quatre anys d’escolaritat obligatòria. «És un premi bastant important per a la meua carrera com a estudiant», comenta. «Sent que, d'alguna forma, tot el treball que he estat fent, no només en l'ESO, sinó també en Primària, ha sigut recompensat i serveix per a donar visibilitat a aquells estudiants que s'esforcen diàriament per a aconseguir la màxima qualificació».

Jaume, un aficionat del pilates, la natació i els videojocs amb amics, estudia 1r de Batxillerat Científic a l’IES L’Estació. La seua idea és cursar Medicina, tot i que sap que és complicat arribar a obtenir la nota mitjana necessària per a poder accedir-hi. Per això, es plateja altres opcions, totes elles relacionades amb la branca de la salut (Odontologia o Veterinària), perquè li fascina la biologia humana. 

Agraït a uns professors que li han ensenyat, sobretot, a gestionar els moments més estressants, es mostra, per altra part, molt crític amb la seua generació. «Cada vegada tendim a esforçar-nos menys», admet, per a afegir que els joves de hui dia ja no s'eduquen amb els valors amb els quals s'educaven en el passat, un fet que ha observat a les classes de l’institut.

En qualsevol cas, Jaume és, en definitiva, un exemple a seguir, una excepció en aquesta societat que sembla no valorar la cultura de l’esforç. Enhorabona i endavant!

Care Santos analitza la seua novel·la ‘Mentida’ amb l’alumnat del centre

La novel·lista catalana Care Santos, en una videoconferència que va mantenir divendres passat amb l’IES L’Estació, ha estat acompanyant durant una sessió l’alumnat de 2n d’ESO per tal d’analitzar una de les seues novel·les més conegudes, Mentida, obra que va obtenir el Premi EDEBÉ de Literatura Juvenil.

L’escriptora, crítica literària i guanyadora del Premi Nadal va comentar l’origen de la novel·la i contestà amablement totes les preguntes que li van plantejar els estudiants, que han llegit aquesta obra que forma part d’una trilogia que es completa amb Veritat i Por.

Els nostres adolescents van poder traslladar-li durant l’hora que va durar la videoconferència tots els dubtes que havien sorgit durant la tertúlia literària que van organitzar a classe amb el professorat de l’Àmbit Sociolingüístic.

En definitiva, una fantàstica trobada en la distància que ens ha servit per a apropar-nos a l’obra de l’escriptora i comprendre un poc millor l’univers dels dos protagonistes, la Xènia i l’Èric.  

Interpretació sobre ‘El emigrante’, el relat més curt en llengua espanyola

- ¿Olvida usted algo?

- ¡Ojalá!

Escrit per un alumne de 1r de Batxillerat

Luis Felipe Lomelí, autor del microrelat

Cuando leí El emigrante, de Luis Felipe Lomelí, me quedé pensando en la frase más corta del mundo que, sin embargo, podría llenar el espacio de un camión de mudanzas. Porque ese “¡Ojalá!” no es solo una palabra; es una mochila invisible cargada de todo lo que quisiéramos dejar atrás.

Imagino al emigrante en un aeropuerto cualquiera, mirando de reojo su pasaporte y su maleta. Una voz burocrática le pregunta: “¿Olvida usted algo?”. Él suspira. Quisiera responder: “Sí, por favor, olvídenme a mí también”. Pero no lo dice. En cambio, escupe un “¡Ojalá!” que lleva el peso de todas las despedidas. Esa interjección suena como si intentara enterrar un pasado incómodo bajo una alfombra, pero al mismo tiempo resuena como una esperanza, una pequeña plegaria de que todo irá mejor.

El cuento, con su mínima extensión, tiene un efecto expansivo. ¿Quién no ha sentido alguna vez ese deseo de olvidar algo? Quizás un amor que fracasó, una discusión que dolió o, incluso, una versión de nosotros mismos que ya no reconocemos. El emigrante nos pone frente a ese espejo incómodo y universal: todos llevamos cosas que desearíamos dejar atrás, pero el olvido no se incluye en la tarifa de equipaje.

En un mundo actual donde las migraciones están marcadas por el desarraigo y la búsqueda de nuevas oportunidades, el cuento de Lomelí no solo es moderno, sino necesario. Habla de aquellos que cruzan fronteras físicas y emocionales con la esperanza de que el futuro sea tan liviano como este microcuento.

En lo personal, creo que este “¡Ojalá!” es más un grito que un susurro. Un grito corto pero eterno que nos recuerda que, al final, lo único que no podemos dejar atrás es a nosotros mismos.

'Los ecos rotos', un poema d'una alumna de 2n ESO A per al Dia de la Pau

Los Ecos Rotos

Per Pau B. P.

El alba despierta con un grito ahogado,
un sol tembloroso entre el polvo y el fuego.
Las calles vacías son sombras de un mundo
que ayer respiraba y hoy en recuerdo quedó convertido.

Los muros susurran nombres olvidados,
rostros que el viento se llevó sin piedad.
Cartas rasgadas y sueños rotos,
duermen en tierra que nunca hablará.

El niño que juega con restos de escombros
nunca ha sabido lo que es un hogar.
No entiende el estruendo, la furia del hombre,
pero su silencio ya es algo habitual.

Su padre marchó con la cabeza alta,
su hermano partió y no volvió jamás.
Él solo recoge cenizas y polvo,
buscando respuestas en un campo de sal.

Los hombres avanzan con rostros de piedra,
marchan sin alma, con armas en pie.
No ven las lágrimas, no oyen las súplicas,
tan solo obedecen, no pueden volver.

El suelo respira cenizas y miedo,
la lluvia es de plomo, el río es de sal.
Los árboles lloran, las flores se apagan,
la guerra consume hasta la verdad.

Pero en la distancia, en rincones ocultos,
aún quedan voces que quieren cantar.
Voces que piden, entre el estruendo,
una tregua, un respiro, un nuevo comenzar.

¿Qué es la paz sino el sueño quebrado
de aquellos que un día dejaron de hablar?
Un puente invisible, un hilo tan frágil
que en manos de pocos se puede romper.

No hay paz en banderas, en muros ni espadas,
no es un decreto ni un falso papel.
La paz es la risa de un niño sin miedo,
el sol sin cenizas, la tierra sin hiel.

Es tiempo de alzarla, de hacerla eterna,
de darle un nombre, de hacerla real.
Porque tras la guerra no quedan vencedores,
solo cicatrices que no sanarán.

L’IES L’Estació se solidaritza amb el poble palestí en el Dia Escolar de la Pau

Hui l’IES L’Estació ha celebrat un any més el Dia Escolar de la No Violència i de la Pau, una jornada que ensenya a tot el món, especialment els més joves, a gestionar els conflictes de forma pacífica i emprant sempre una de les ferramentes fonamentals de qualsevol societat democràtica: la paraula. 

Per a commemorar aquesta fita tan significativa, des de la Comissió d’Igualtat i Convivència del nostre institut s’ha preparat aquest 30 de gener una activitat que ha comptat amb la col·laboració dels Departaments de Música i Arts Plàstiques. Mentre l’alumnat del Conservatori interpretava algunes peces musicals, els estudiants de l’ESO han estat pintant amb guix sobre el pati asfaltat dibuixos, lemes, paraules, cançons o missatges relacionats amb la cultura de la no violència.

Les actuacions d’aquest dijous també tingueren un objectiu ben clar: recordar el dramàtic conflicte que continua vigent entre Israel i Palestina. Per això, l’alumnat de 2ⁿ d’ESO ha treballat des de les diferents matèries el llibre I malgrat tot Palestina, que narra la història d’aquesta guerra, que dura moltíssimes dècades, a través de la innocent mirada de dues xiquetes.

Com a complement, els més menuts del centre han acudit als col·legis per a gaudir esportivament de la jornada, mentre que els joves de 3r han exposat als corredors de l’institut aquelles pintures que han estat composant en la matèria d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.

Les guerres com ara la d’Ucraïna, les tensions geopolítiques de l’Orient Mitjà o la violència al Sahel demostren que la celebració de diades com aquesta són encara completament necessàries.

Encontre amb el novel·lista Juan Ramón Barat

Juan Ramón Barat, autor de Clara en la oscuridad, ha sigut un dels escriptors convidats per l'IES L’Estació aquest mes de gener per a mantindre un encontre amb l'alumnat de 3r d'ESO, que durant el primer trimestre s'ha llegit aquesta novel·la com a part de la programació d'aula de la matèria de Llengua castellana i Literatura.

Barat també es va sotmetre gustosament a totes aquelles preguntes que li van plantejar els joves, àvids per conéixer qualsevol dada relacionada amb els personatges de la novel·la o amb el seu procés de creació literària.

Aquest encontre entre l'autor i l'alumnat porta celebrant-se des de fa diversos cursos amb motiu de les lectures que el professorat del Departament de Castellà proposa al seu estudiantat.

JR Barat ha obtingut diferents premis al llarg de la seua trajectòria. I, en concret, Clara en la oscuridad va ser guardonada l'any 2023 amb el Premi a la millor novel·la juvenil espanyola (Ciudad Real).