Opinió: LOMQE

Prohibit pensar

Paula Gramage

Cartell: www.revoltaglobal.cat

Fa tres dies que observe trist l’edifici Lluís Vives del campus universitari d’Ontinyent. Penjades per tot hi ha pancartes contra la nova llei educativa. Tota la gent que passa es queda mirant-les, però sembla que no acaben de percebre la còlera i la indignació que amaguen. Jo sí les percep i per això entenc que l’edifici estiga tan trist.

    Dins d’aquell gegant de pedra vaig aprendre a escriure i a llegir. Vaig aprendre els números i moltíssimes paraules. Però deixant de banda totes les competències que actualment el govern creu úniques i imprescindibles al sistema educatiu, vaig aprendre moltes coses més que m’han permés arribar a ser una persona. Vaig descobrir l’art. La música, les milers d’explosions de colors que podíem crear, poesies que encara recorde i els meus primer contes. Vaig conéixer un amic àrab que creia en un Déu diferent al que sempre m’havien parlat. Vaig saber que la seua llengua s’escrivia amb un abecedari distint al del valencià, que ell no menjava porc i jo sí. Vaig obrir la meua primera finestra al món.

     Sempre he pensat que la riquesa d'una societat plural i crítica és el motor del desenvolupament i la clau d’accés al progrés però, desafortunadament, Wert i molts companys seus no pensen igual que jo. I és a la LOMCE on proclamen clarament la voluntat uniformitzant dels estudiants i per tant, de les persones.

    Un model educatiu on la importància es focalitza en assignatures com la religió o la suposada nova assignatura d’educació financera. En compte de recolzar assignatures com la història o la filosofia, clars incentius per aprendre a pensar de manera crítica i per analitzar la realitat a través del pensament. Un model on les competències bàsiques de l’alumne deixen d’incloure la necessitat d’aprendre la llengua cooficial que passa a ser una assignatura d’especialitat. Un atemptat contra el procés de normalització  de la llengua després d’un període relativament recent i malaltís per a aquesta (el franquisme). Un model que no deixa de banda la massificació a les aules, la reducció de les ajudes de beques de menjador, la disminució de la importància de les assignatures amb vessant artística, l'autorització de subvencions a escoles que segreguen per sexe, un augment de les competències educatives del govern central respecte els governs territorials...

   Una wertgonya. I és que com ja he dit i seguiré proclamant, la riquesa de la pluralitat i del pensament crític és la clau del futur, el precursor del desenvolupament, el cultiu de persones amb capacitat d’imaginar i sorprendre, d’inventar i crear, el principi de les idees. Volem formar a cada persona, no volem fabricar persones en sèrie. I la llei Wert està programada per a això.