«La festa de les onze mil verges i altres relíquies de Santa Maria», per Alfred Bernabeu

Des del naixement de l’església, els catòlics sempre han venerat les restes mortals de les persones considerades com a santes. El culte a les relíquies es remunta al principi del cristianisme, les primeres basíliques construïdes en temps  de les persecucions foren erigides damunt de les criptes on reposaven els cossos dels màrtirs. Però ben prompte les relíquies es van convertir en instrument de prestigi i font d’ingressos que va ser aprofitat per  desaprensius que es lucraren amb la venda de multitud de falsificacions. El reformista protestant Joan Calvino es burlava d’aquesta proliferació de relíquies afirmant que amb el total de fragments de fusta procedents de la Vera Cruz o Lignum Crucis  es podria omplir un barco. En canvi, l’església de Roma  en el concili de Trento (1545-1563) va potenciar la devoció per les relíquies dels sants.

En aquell temps, la plebania de Santa Maria era una parròquia important; segons el cronista Martín de Viciana, comptava amb el servici de 37 eclesiàstics. Una església en la qual també es veneraven relíquies dels sants, entre elles, el crani d’una de les onze mil verges i màrtirs.

Les actes municipals proporcionen més notícies sobre aquell objecte sagrat. El consell general de veïns, reunit el 27 de juliol de 1586,  va agrair   la donació de la monja descalça Sor Maria Gabriel, filla del duc de Gandia, i va acordar celebrar-la perpètuament el 21 d’octubre, onomàstica de santa Úrsula. La festa de les onze mil verges era una celebració important i  —en el seu honor— es disparaven coets, s’encenien torxes o atxes i solemne processó. Aquesta festivitat a Ontinyent va continuar en el temps. De fet, sabem per les ordenances municipals de 1767 que la corporació havia d’assistir formalment —en comitiva i precedits pels macers— als actes religiosos en commemoració del martiri de les onze mil verges.

Els lectors més escèptics es  poden qüestionar aquella antiga devoció: és difícil de creure que foren martiritzades, al mateix temps, onze mil dones i verges. Tot es deu a una confusió. Santa Úrsula, que havia consagrat el vot de virginitat, en regressar a Alemanya va ser empresonada i es va resistir junt amb d’altres donzelles. Una mala traducció d’un document conservat en un monestir prop de Colònia va provocar l’equívoc. En l’esmentat escrit apareixia la frase: ”Dei et sanctas Mariae ac ipsarum XI m virginum”, on havia de llegir-se com “undecim martyres virginum” (onze màrtirs verges) en el seu lloc entengueren “undecim millia virginum”  (onze mil verges). Durant segles aquesta errada es va estendre sense que ningú no ho posara en dubte.

L’església de Santa Maria comptava, a més, altres relíquies objecte de veneració pública. Entre d’altres, segons assenyala un antic autor, “una espina pequeña de las que al divino Redentor del mundo traspasaron las adoradas sienes", peces de roba de sant Vicent Ferrer, ossos del gloriós màrtir sant Blai i “un lignum crucis famoso y la cruz de plata que lo contiene”. En l’arxiu  parroquial també es guardaven altres relíquies “importadas de la inmortal Roma por el venerable Albuixech”(el promotor de la construcció de la capella de la Puríssima).

Totes aquestes relíquies desaparegueren... A l’igual que va succeir durant la Revolució Francesa que transformaren l’església de santa Genoveva en el Panteó, cremaren les  restes mortals de la patrona i les abocaren al riu Sena, els milicians ontinyentins, en l’estiu del 36, destruïren aquells objectes de veneració sobre els quals pesava una autenticitat ben discutible.