divendres, 10 de juliol del 2015

Entrevista a María Úbeda, exalumna i estudiant de Belles Arts

Ha presentat a Ontinyent la seua primera exposició individual basada en la cultura original canadenca

 "Recomane a l'alumnat qualsevol tipus d’intercanvi, a nivell nacional o internacional, perquè t’ajuda a conèixer-te i a conèixer altres persones i cultures.  Hi ha infinites possibilitats esperant-nos"

Entrevista de Paula Gramage, exalumna i estudiant de Medicina


María Úbeda i Paula Gramage, cosines, a Lapònia
María Úbeda Morales és exalumna de l’IES l'Estació. L’any 2011 va ingressar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. L’any 2014 va rebre una beca d’intercanvi internacional, amb la qual ha tingut l’oportunitat de realitzar el seu últim curs de grau a l’Alberta College of Art and Design de Calgary, Canadà i a l’Acadèmia d’Art de Turku, Finlàndia.  Fruit de la seua enriquidora experiència a Canadà, va decidir centrar el seu Treball Final de Grau en la cultura i l’art d’aquest país i, com a resultat de tota aquesta dedicació i treball, el passat juny ens va presentar a Ontinyent la seua primera exposició en solitari. La visita a aquesta fantàstica mostra ens ha dut a interessar-nos un poc més per les ambicions i els projectes de futur d’aquesta jove artista ontinyentina.

Cartell de l'exposició realitzada
a Ontinyent,
del 19 de juny al 4 de juliol 
Per què vas decidir centrar el TFG i l’exposició en aquest tema?
Maria: Bé, després de passar un parell de mesos a Canadà vaig pensar que podia centrar el meu TFG en aquella experiència que estava vivint.  A més, a mesura que anava descobrint a poc a poc la història i l’art de la societat canadenca, sentia que despertava un interès creixent en mi. Finalment, em vaig decidir per emprendre una recerca teòrica i pràctica sobre la cultura de les Primeres Nacions.

I quin era l’objectiu principal que volies assolir amb aquest treball?
Maria:  L’objectiu principal de l’exposició era retractar tot aquest treball sobre una col·lecció de gravats.  A més, vaig pensar que també seria bona idea realitzar aquesta exposició per tal de poder transmetre a tots els meus amics i a la meua família tot allò que havia vist i viscut durant els meus mesos a Canadà.

¿Quines diferències trobes respecte del nostre país, després d’un llarg any a l’estranger, on hauràs pres contacte amb la situació de l’art en diferents països?
Maria:  Bé, és una mica diferent. Els països on he estudiat es preocupen una mica més per l’art i per la cultura, en general.  També és perquè són països més rics i realitzen més inversió en aquest camp per la qual cosa hi ha moltes més oportunitats. Una diferència important que sí que destacaria és que pense que els coneixements teòrics que proporciona el grau són insuficients. Quan l’alumne finalitza la carrera, normalment té poques eines i recursos per realitzar crítiques sobre obres d’art, anàlisis... En canvi, en les dues universitats que he estudiat aquestes competències es treballen des de primer.

I quins són els teus projectes de futur? Tens alguna previsió de tornar a l’estranger?
Maria:  Doncs, per ara, m’he matriculat en un Màster Internacional de Gestió Cultural, a Barcelona. És un camp molt obert que abraça des de la realització de projectes culturals (teatres, exposicions...) fins al galerisme, que és un dels camps que més m’agrada.
I, sí, tinc previsions de tornar a l’estranger.  Conviure amb altres societats i altres cultures que tenen diferents formes de percebre la vida i l’art m’enriqueix i em permet realitzar-me. Tot i això, vull tornar per enriquir el meu bagatge artístic, però m’agradaria treballar i viure ací, a Espanya.

Sé que guardes molts bons records de la teua trajectòria acadèmica i supose que, entre tots ells, hi haurà algun relatiu als teus anys a l’institut. Si fas memòria, què en destacaries?
Maria: L’IES va ser per mi  el punt que va marcar la transició entre dues etapes.  Van ser dos llargs anys que, a banda de ser decisius per dirigir el meu futur, van ser  fonamentals per acabar d’educar-me. Allí vaig trobar el microambient adient que em va permetre créixer. Tinc molts bons records dels amics que vaig fer i dels professors, que em van ajudar en tot moment.

Invitació i imatges de l'exposició
 al Palau dels Barons de Santa Bàrbara
I a l’alumnat que ara seu al mateix pupitre que tu fa uns anys, què li recomanes?
Maria: Doncs, a l’alumnat li recomane que estudie allò que li agrada i que el realitza dia a dia. Pense que val la pena lluitar per poder dedicar la teua vida a allò que t’encanta fer. I, sobretot, recomane que no limiten el coneixement al currículum, que han de conservar una motivació viva per aprendre. També pense que és important compartir experiències acadèmiques amb altres persones i companys i, per això mateix, recomane qualsevol tipus d’intercanvi, a nivell nacional o internacional, perquè t’ajuda a conèixer-te i a conèixer altres persones i cultures.  Hi ha infinites possibilitats esperant-nos. 







dimarts, 7 de juliol del 2015

L'experiència de Javier Nadal en el Programa Erasmus+

Javier Nadal

Athlone Community College
El professor José Javier Nadal Morant, de l'IES l'Estació, ha completat de manera satisfactòria la seua participació en el programa Programa Erasmus+ de l'Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus. Des del 5 de març al 15 de maig, ha realitzat aquest  programa de formació de professors en Athlone Community College, a la ciutat d'Athlone, Irlanda. El programa Erasmus+ és pioner a la Comunitat Valenciana, i també a nivell estatal, i és una oportunitat per al docent de compartir experiències en centres d'altres països. Recordem que el nostre professor va obtenir la màxima qualificació per accedir a aquest programa.
Javier amb la Direcció de l'Athlone
i la companya al projecte, Vicenta Vanaclocha

 Quina va ser la primera impressió en arribar a Irlanda?
El que  em va sorprendre és que és una societat que manté molt viu el llegat cultural i històric, cosa que els fa tenir un pensament més conservador. Però són gent  oberta i desenfadada quan compateixes una “Guinness” en qualsevol pub local. Irlanda és un país que està patint molt l'austeritat econòmica causada pel rescat de la última recessió. Ara, amb mesures econòmiques austeres i arriscades, amb una forta reducció en l’impost sobre societats, moltes multinacionals tecnològiques s’han establert al país i això ajuda al creixement econòmic.     
Els mitjans de comunicació locals feren
gran ressò de la participació a l'intercanvi
dels professors valencians Javier i Vicenta

Quina era la teua rutina diària?
Javier: Des del primer dia, ens van dir que faríem les mateixes tasques que qualsevol dels professors del centre: Docència directa,  observació en diferents assignatures, supervisió en l’espai educatiu, correcció d’exàmens, reforç a alumnes en matèries, tutorització en grups o individualment, assistència a reunions del professorat, recolzament a estudiants espanyols, mediació de conflictes entre alumnes, substitució de professors per absència, etc. 

Com ha anat la convivència amb els professors i alumnes nadius?
Javier: Molt bona. El caràcter acollidor i obert de l'irlandés facilita molt la integració en el centre. Sempre et donaven conversa i tenien paraules amables i de recolzament. Recorde el molt emotiu acomiadament que ens van fer. Ens van fer regals, ens van dedicar paraules amables i inclús vam haver de fer un discurs d'agraïment.  Uns alumnes ens van cantar cançons irlandeses. Els alumnes ens miraven amb curiositat i era molt gratificant que sabien els nostres cognoms. "Mr Nadal" o "Sir", em deien amb cortesia.
Són diferents els alumnes irlandesos i els nostres?
Javier i Vicenta participaren en diferents
iniciatives educatives i socials,
com és la campanya contra el suïcidi,
un greu problema a Irlanda.

Javier: Els irlandesos són més introvertits i mostren molt de respecte cap al professor. Semblen més disciplinats. En canvi els espanyols són més oberts, vius, espavilats, encara que això comporta alguns problemes a les aules. Al centre, a Athlone, hi havia molt d'alumnat espanyol que decidia estar a Irlanda per raó d'una immersió lingüística.   

Què et va semblar el Athlone Community College i el sistema educatiu irlandés?
Javier: Vam tindre sort, perquè el centre sols tenia un mesos de funcionament; l'antic era mol vell i s'ha construït un centre molt avantguardista. Al país, està molt establert l'ús d’uniformes per disciplina escolar i evitar distincions. Encara hi han molt centres que discrimina sols xic o sols xiques. Molts del centres són gestionats per religiosos, però nosaltres estàvem en un public.
Quant al sistema educatiu irlandés, hi ha dues revàlides( el Junior Cerificate i el Leaving Certificate) que avaluen de manera externa l'alumnat equivalent a nostre 3r de ESO i 2n de Batxillerat. No obstant això, com que sols són determinats aquestes dues revàlides, en la resta de cursos es promociona encara que no es tinga un nivell suficient. Per altra banda, un disseny curricular tan estricte, fa que s'aprenga molt de memòria i s’estimula poc la creativitat. També resulta curiós que, per als dos nivell de certificació, l'alumne pot optar per dos nivells de dificultat (ordinari i elevat). És un sistema molt competiu, centrat en la obtenció d’un certificat final que deixa molt al marge l'alumne desmotivat i sense objectius de estudis universitaris.
També hi ha un controvertit 4t d'ESO, anomenat “Transition Year” amb activitats molt obertes. És un curs que causa molt de debat; alguns diuen que és fonamental per la maduresa de l’alumne però altres consideren que perden pressió i ritme d’estudi i el rendiment acadèmic es ressent.  En general considere  que, a nivell de continguts, el sistema espanyol és més elevat i requereix més esforç de l'alumnat.
Entrada al modern edifici
de l'Athlone Community College,
amb el cartell en llengua gaèlica.

Què destacaries de l'experiència?
Javier: Ha sigut un experiència única ser professor en l'estranger, amb una altra llengua i metodologia, El fet d’estar fora del entorn diferent del quotidià és molt positiu per reflectir sobre la nostra pràctica docent; per millorar o valorar aspectes del nostre sistema. Ha sigut una gran satisfacció aconseguir els objectius educatius programats pels agents organitzadors dins del programa Erasmus+. Espere incorporar l’experiència a la pràctica docent diària i difondre entre l'alumnat i professorat que cada experiència d’intercanvi i mobilitat a l’exterior ens aporta coneixement i experiència, tant a nivell professional com personal.
Imatge de Javier Nadal
d'uns bells penya-segats de les costes d'Irlanda