dimecres, 28 de febrer del 2018

Els interns de l'establiment penitenciari de Villena, a l'institut

El destí dels alumnes, a les seues mans
Un grup de reclusos de Villena participen en una mena de taller preventiu contra el consum adolescent d’estupefaents amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO
Crònica d'Elena Prieto Ferrero, professora en pràctiques de l'IES L'Estació
Alexei Leontiev, psicòleg rus i creador de la Teoria de l’Activitat, deia que les activitats humanes, caracteritzades per tindre una motivació o intenció que les done sentit, estan formades per accions inscrites en contextos que formen part dels entorns que les condicionen. La de dimecres passat era una d’aquelles activitats que van fer coincidir en el ací i en el ara a un grup de 15 reus de la presó de Villena i als grups de 3r i 4t de l'ESO de l'IES L'Estació. La intenció? Que els joves de l’auditori no tornaren a produir les errades que els presos havien comés. Com? Contant-los de primera mà el que havien viscut. Després de tot, l’experiència és sempre un grau. 
Amb la veu trencada, Félix —nom imaginari— dóna un pas endavant i, amb l’atenta mirada de l’auditori, es llança, com si li fos la vida, al relat de la seua història. Té dos fills, una exdona i una parella que l’espera. Amb 40 anys, en porta dos en presó, però la seua càrcer interior començà molt abans. Amb emoció, s’atura uns segons quan recorda que amb 8 anys, al seu país d’origen, Bèlgica, va patir assetjament escolar i que quan va arribar amb els seus pares a Espanya la situació a l’escola no va millorar gens ni mica. “Estava grosset”, en deia, i “tots es reien de mi”, contava. Després, les coses es van succeir com sempre transcorren, l’una darrere de l’altra: el primer cigarret, el primer canut, la primera ratlla… i no va mirar enrere mai més. El seu balanç: 25 anys de la seua vida desperdiciats per la droga. L’esperança? Els 25 mesos que porta sense consumir.
Abillada com qualsevol dóna corrent, allunyada de la concepció inicial adherida a la condició de presa que tenim, Paula —nom imaginari— camina amb peu ferm, cap a la part central de l’escenari. Es mou amb la seguretat de qui és conscient del que li ha succeït i del per què està fent el que es disposa a fer. Segura de si mateixa, comença el relat dels fets que l’han portat fins a aquest moment. És colombiana, perruquera de professió i va aterrar a Espanya fa 15 anys. La seua història comença amb l’enamorament d’un narcotraficant i acaba detinguda per la Interpol i amb 8 anys de condemna. La llum? Fa un mes li van donar el grau i el pròxim mes arriben els seus fills i, a més, es casa amb la seua parella.
Són dos veus de l’experiència mal conduïda, però pel saló d’actes de l’institut en van passar altres cinc, veus que amb més o menys coratge exposaven les seues vides, unes vides anònimes, desfetes per la droga. Totes les històries personals dels qui formen part d’aquest projecte són distintes, però totes tenen alguna cosa en comú: compartixen duresa i superació personal. Potser per això, els alumnes de 3r i 4t d’ESO guardaren silenci durant tota l’activitat i escoltaren atentament el que els presos havien vingut a contar-los.
L’obra teatral, com a punt de partida
Els testimonis dels convictes conformaven la segona part de l’activitat programada. Abans, després dels aplaudiments inicials, els presos s’havien col·locat el cartell d’actors i havien interpretat “Destí”, una obra teatral de caràcter moralitzant, escrita per un pres que havia estat intern a Villena. La peça, de curta extensió, pretenia fer reflexionar als alumnes assistents al voltant de la capacitat de decisió del ser humà i al voltant de les xicotetes decisions que afecten la nostra vida. Els protagonistes principals són dos adolescents, Antonio i Jose, que s’endinsen en el perillós món de les drogues sense assabentar-se de les seues conseqüències. Els dos arrasen pas a pas amb tot el que es creua pel seu camí fins que el destí els separa. 30 anys després es produeix el reencontre en un hospital: Antonio, casat i esperant una filla, va poder reconduir la seua vida; José, en canvi, ha sigut diagnosticat amb el VIH i la seua parella va morir de sobredosi. El personatge del destí, interpretat per un dels membres de l'UTE (Unitat Terapèutica i Educativa del centre penitenciari de Villena) sembla tenir la clau: “La sort la fa u mateix, les decisions les prenem nosaltres. Som el que fem i les decisions que prenem, la decisió és sempre nostra”.  
I els presos ho saben. Abans de poder formar part d’aquest grup han de passar per un reconeixement psicològic i s’ha de determinar fins a quin punt el projecte els va a ajudar. Aquest no és un projecte per a tothom, s’ha d’anar amb cura amb les eleccions perquè és molt fàcil que es trenque la dinàmica del grup. Per a ells, el teatre és una teràpia que els unix, perque és un projecte de tots.
L’experiència directa i personal
Després de la representació teatral i dels testimonis, els alumnes van ser els protagonistes. Llavors es van situar en grups d’uns 10 o 15 i van poder conversar amb un pres durant aproximadament un hora. Els alumnes escoltaven atentament i preguntaven de forma directa tot allò que volien conéixer i que els interessava: què has fet per a estar en presó?, com es viu en una presó?, és dur? Què feu allí tot el dia?... Els presos contestaven a les ocurrències dels adolescents intentant transmetre-los en tot moment un únic missatge: no escolliu el camí que jo erròniament vaig triar. 
Per a finalitzar, el centre va organitzar un dinar al bar del recinte on van participar alguns professors, membres de l'expedició de Villena, entre els quals figuraven funcionaris de presó i psicòlegs, i els propis presos. Després d’una picaeta tradicional, els participants van poder gaudir d’un bon plat de cassola, directament portada des d’Olleria, i de postres, unes coques variades, amb origen bocairentí, que de segur els presos no oblidaran fàcilment.

dilluns, 26 de febrer del 2018

Gala d'entrega dels Premis EDUCA ABANCA 2017

Juan Torres Mancheño rep el diploma que l'acredita com a segon millor docent d'FP del país
L'elegant Hotel Attica 21, a A Coruña, s'ha convertit en la seu que va acollir el passat divendres 23 de febrer la gala d'entrega dels Premis Educa Abanca 2017, un certamen nacional organitzat per EDUCA, amb la col·laboració de MIAC i ABANCA, que busca premiar els millors docents del país. A l'acte, presentat per la modelo i presentadora de TVE Paloma Lago, assistiren els deu finalistes de cadascuna de les categories del certamen, així com acompanyants i familiars dels guardonats i nombroses autoritats de l'àmbit educatiu i polític.
Entre els convidats podem imaginar un exultant Juan Torres, professor d'Informàtica de l'IES L'Estació que fa un mes es va proclamar segon millor professor d'Espanya en la modalitat de Formació Professional i que ha viatjat a Galícia per recollir el diploma commemoratiu que li correspon com a finalista del concurs. "Ha sigut una vetlada increïble", comenta eufòric. "Per ací pots respirar passió per l'educació amb cada persona que coneixes, i això dóna moltíssima energia per continuar endavant".
Els Premis Educa Abanca, que han celebrat la seua primera edició, pretenen difondre la bona praxi docent i sensibilitzar la societat de la important tasca desenvolupada pel col·lectiu de professors i professores de totes les etapes educatives.  

dijous, 22 de febrer del 2018

Emotiu article de l'alumna de 2n de Batxillerat Humanístic Gabriela Dobromirova Uzunova

A partir d'un text de l'autor de Beniopa Josep Piera, Seduccions de Marràqueix (Barcelona: Edicions 62), al voltant de la temàtica del viatge, l'alumna de 2n Batxillerat Gabriela Dobromirova ha creat un commovedor article en què reflexiona sobre el seu entorn, a cavall entre dues realitats, dos països allunyats en el mapa, Bulgària i Espanya. Ens hi explica Gabriela que, quan marxa a Bulgària per vacances, marxa a sa casa; tanmateix, quan hi torna, torna també a casa seua. Enhorabona pel teu treball, Gabriela!
Vicent E. Belda, escriptor i professor de Valencià
Anar-se'n. Anar-se'n i tornar. Anar-se'n, anar-se'n, i tornar a tornar. Així, sempre així, sempre. Fins que anar-se'n, un dia, siga anar-se'n…, i no tornar mai més.
És aquest el desig d'escapar de la rutina i els problemes que tinc ací? És el desig de veure els familiars?
Tal vegada sóc jo que pense que vull fugir dels problemes i la rutina, però en realitat m'agraden, per molt estrany que parega. Viatjar cap a l'est sempre ha sigut per a mi una alegria, el fet de veure els avis, els amics amb els quals feia temps que no parlava o el simple fet de seure en la taula del jardí i contemplar la tranquil·litat del lloc, l'emoció de sentir-te en casa. Això és el que em fa realment feliç. Ara bé, també trobe a faltar Espanya, lloc on he crescut i m'he acostumat. Aleshores, quina és la meua casa? Pregunta que sempre em feien en Bulgària i a la qual sempre responia amb un ´´no ho sé´´. Ara sé que casa són els dos llocs, i no puc triar quin m'agrada més. És impossible.
Per això, els viatges amb cotxe durant tres dies sempre els passaré amb felicitat, perquè en el camí d'eixida i tornada, sé que estic anant a casa.
Gabriela Dobromirova Uzunova

dilluns, 19 de febrer del 2018

Visita a la Biblioteca Valenciana

Text, Departament de Valencià

El 14 de febrer de 2018 els alumnes de 4t d’ESO es van desplaçar a València, concretament a la seu de la Biblioteca Valenciana, ubicada a l’església de Sant Miquel dels Reis.
L’ocasió ho mereixia. Els alumnes, les setmanes prèvies a la visita, havien llegit la novel·la El meu nom no és Irina de l’escriptor xativí Xavier Aliaga, i un dels propòsits de l’activitat era conèixer personalment l’autor per tal de satisfer els dubtes i les preguntes que havien sorgit després de la lectura d’una narració que, en general, els havia semblat apassionant. Aliaga no va decebre els seus lectors i va respondre les qüestions que aquests li plantejaven. A més, va encoratjar-los perquè gaudiren de la lectura, dels llibres, perquè els podia proporcionar plaer, així com ser d’una indubtable utilitat en el futur.
La visita comptà també amb d’altres al·licients, ja que els alumnes, dividits en dos grups, pogueren participar d’una visita guiada a l’espai cultural, de notable interès històric, i conèixer alguns dels secrets i misteris que amaguen els indrets més representatius del conjunt: el claustre renaixentista, l’església dessacralitzada o el panteó on reposen les restes de personatges tan destacats com la virreina Germana de Foix, tomba que cada 29 de setembre es veu il·luminada per un raig de sol que a les deu del matí es filtra, dotant la menuda cripta d’una atmosfera misteriosa i màgica. 
Si no hi heu estat mai, us aconsellem que no perdeu l’ocasió de visitar Sant Miquel dels Reis en alguna de les moltes ocasions que la Biblioteca Valenciana organitza xarrades, concerts, trobades amb autors, tallers literaris, etc. Un autèntic luxe a l’abast de tothom.


dijous, 15 de febrer del 2018

6é Concurs de cartells - 8 de març Dia Internacional de la Dona

La Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament ontinyentí acaba de convocar la sisena edició del Concurs de cartells - 8 de març Dia Internacional de la Dona amb l'objectiu de premiar el treball que ha d'il·lustrar la campanya amb què es commemora aquesta jornada.
Segons les bases del concurs, que guardona els millors cartells amb dos premis de 200 i 100 euros en material escolar, hi podrà participar l'alumnat d'ESO i Batxillerat dels instituts d'Ontinyent. Els cartells han d'incloure la llegenda “8 de març, Dia Internacional de la Dona”, presentar una temàtica relacionada amb la commemoració i disposar d'un espai per a inserir els logotips oficials. A més, els treballs han de tenir un format de DIN-A 3 en paper o cartolina, sense cap limitació de tècnica o de procediment, sempre que açò no implique inconvenients a l'hora de reproduir-los a la impremta. Les obres, on no figurarà ni el nom ni la firma de l'artista, s'hauran de portar a la Regidoria d'Igualtat i Dona entre el 15 i el 22 de febrer de 2018. Amb les obres presentades es farà una exposició en el mes de març.
La nostra alumna Jana Ruiz Castro, que actualment cursa 1r de Batxillerat Científic, fou guardonada amb el segon premi en l'edició passada. 

dilluns, 12 de febrer del 2018

Javalambre, una blanquíssima jornada esportiva

L'alumnat del nostre centre trau partit del fred i de la neu. I ho fa amb l'esperada excursió a l'estació hivernal de Javalambre, que anualment organitza el Departament d'Educació Física amb motiu de la Setmana Blanca. Enguany han sigut els joves de 3r d'ESO, Batxillerat, 1r d'FP Bàsica i 1r i 2n d'SMX (torn matutí) els que han gaudit de les millors classes d'esquí i snowboard oferides per autèntics professionals dels esports d'hivern.
Ben abrigats i amb la seguretat com a lema a fi d'evitar riscos innecessaris, docents i estudiants han passat aquest 9 de febrer allunyats de les aules, rodejats d'un paratge excepcional, compartint bromes i rialles i realitzant exercici físic en plena natura.
Sens dubte, una bona oportunitat per descobrir els paisatges nevats de la província de Terol. 


divendres, 9 de febrer del 2018

La Gamificació arriba a les classes de Psicologia del Batxillerat Nocturn

El professor de Filosofia Raül Francés Gómez crea amb l'alumnat un Trivial psicològic
El popular Trivial Pursuit, un joc de taula ideat pels canadencs Scott Abbott i Chris Haney, ha aterrat a l'IES L'Estació després de trenta-cinc anys en el mercat. L'espectacular èxit d'aquest entreteniment, del qual s'han venut més de cent milions d'unitats, ha impulsat Raül Francés, professor de Filosofia de l'IES L'Estació, a crear amb el seu alumnat de 2n de Batxillerat un Trivial molt particular però basat en la mecànica del joc original. Aquest passatemps, ens explica l'educador, consta d'un tauler amb fitxes, un dau i diverses preguntes entre les quals trobem curiositats, llibres, patologies, psicòlegs o continguts que permeten entendre el significat de la Psicologia i la seua evolució en el temps des dels seus orígens fins a l'actualitat.
La creació del joc, que ha reforçat la cohesió grupal i la implicació de l'alumnat en les activitats de classe, ha possibilitat que els estudiants de l'optativa de Psicologia aprenguen la matèria d'una manera més dinàmica, lúdica, interactiva i original. "Els alumnes s'han mostrat molt interessats mentre jugaven", comenta Raül, "ja que els ha fet interactuar i adonar-se'n del treball que han realitzat a l'aula, unint-los més com a grup-classe".
Amb aquesta activitat, l'IES L'Estació i el seu professorat posen de manifest, una vegada més, la seua preocupació per potenciar la innovació educativa, el treball cooperatiu i la Gamificació dins de les aules. 

dijous, 8 de febrer del 2018

«La grip espanyola a l’Ontinyent de 1918», pel cronista i professor Alfred Bernabeu

Enguany es compliran cent anys des que la terrible epidèmia deixà un reguer de morts. Els hospitals de l’època es trobaren desbordats de malalts i els mitjans sanitaris resultaren insuficients per plantar cara a la malaltia.  La grip va causar entre 40 i 50 milions de víctimes en tot el món –xifra superior a la dels soldats caiguts en combat durant la Gran Guerra–. A  Espanya es van calcular en 200.000 els morts. La nostra ciutat també va patir els seus embats. L’historiador J. Gandia, citant fonts oficials de la Diputació de València, xifra la incidència de la grip al districte d’Ontinyent en 9.267 malalts i més de 200 defuncions.
Sembla que el primer brot sorgí als Estats Units i que les tropes americanes en desembarcar, a l’agost de 1918, a França –per entrar en combat en la Primera Guerra Mundial– escamparen la malaltia per Europa. L’epidèmia prompte va afectar al nostre país i els periòdics espanyols informaren del reguer de víctimes, mentre que els països bel·ligerants censuraren l’existència de l’epidèmia i començaren a nomenar-la  “ grip espanyola”.
Poques setmanes abans d’entrar la malaltia, els ontinyentins havien celebrat unes festes de Moros i Cristians esplendoroses: el compositor Rafael Martínez Valls havia estrenat l’himne dedicat a Ontinyent i el comte de Torrefiel –diputat a Corts pel districte de la Vall d’Albaida– havia obsequiat als seus paisans amb un nou castell per a representar les ambaixades. A més, el 7 de setembre “la Asociación General de Ganaderos del Reino” havia organitzat conjuntament amb l’ajuntament una multitudinària fira cavallar. En acta municipal de 19 de setembre, el regidor José Simó Marín –el fundador de Paduana– informava que el concurs equí va ser tot un èxit “por el número y calidad de los ejemplares presentados”.
Pocs dies després es presentaven els primers casos. El 26 de setembre se suspenien les operacions de prova de la nova canonada d’aigües potables “hasta que desaparezca el peligro sanitario con motivo de la epidemia reinante”. A pesar de l’adopció de mesures per evitar el contagi, l’epidèmia va continuar. El regidor carlí, José Maria Perseguer, preguntà en sessió plenària del 10 d’octubre les mesures preventives que havia adoptat la junta municipal de sanitat “con motivo de la epidemia reinante, excitando su celo para que no perdone remedio alguno a fin de llevar a efecto el saneamiento de la población desinfección de casas en donde haya ocurrido algún caso”.
De fet, hagué de suspendre la celebració de la tradicional fira de novembre i desviar part del fons de la Junta de Subsistències, que s’ocupava de proporcionar aliments a les classes més desfavorides, a la compra de desinfectants i altres medicaments. En aquella mateixa sessió celebrada el 15 d’octubre, el regidor republicà Francisco Montés Tormo denunciava la passivitat d’alguns agutzils i guàrdies municipals en l’execució de les mesures preventives de contagi ordenades per la Junta de Sanitat local.
No costa molt d’imaginar la desesperació dels familiars per intentar salvar la vida dels éssers estimats. A finals d’aquella fatídica tardor de 1918, la documentació ens ofereix la dramàtica escena d’un home que, pistola en mà, amenaçà  de mort els practicants sanitaris que anaven de camí a Fontanars  “con objeto de prestar sus Servicios bajo las órdenes del médico titular de aquel, con motivo de la pasada epidemia y que fueron sorprendidos por un individuo  armado”. L’alcalde, Antonio Tortosa va disculpar l’acció perquè  “obró bajo la impresión de la pena que le producía los muchos enfermos que en su casa tenía”.
A principis de 1919 sembla que l’epidèmia a Ontinyent havia cessat. En l’acta del 16 de gener s’agraïa la tasca dels metges i l’auxili espiritual dels sacerdots de la localitat –entre ells, l’arxipreste Tomàs Valls– i de la comunitat franciscana por su loable comportamiento observado en todos ellos con motivo de la epidemia gripal que se dejó sentir en esta población durante los meses de septiembre, octubre y noviembre”. Finalitzava la pandèmia més devastadora de la història de la humanitat.

dimarts, 6 de febrer del 2018

II OLIMPÍADA DE L’OCUPABILITAT

L'IES Jaume I acollí el passat 25 de gener la II Olimpíada de l'Ocupabilitat, on van participar no sols els joves de 1r de Comerç Internacional del nostre centre, sinó també els estudiants del Pou Clar, el Jaume I, El Palmeral, a Oriola, i el CIPFP La Costera, a Xàtiva. Aquestes jornades, organitzades per l'institut de l'avinguda Albaida, permeteren als escolars realitzar diverses dinàmiques grupals a fi de desenvolupar les seues habilitats socials, incentivar la marca personal i potenciar el treball en equip, ferramentes summament necessàries per millorar la seua ocupabilitat i competència professional.
Segons ens comenta la professora de l'IES L'Estació Cristina Belda, cada grup implicat en les olimpíades estava constituït per alumnes de tots els centres participants, els quals afrontaren diversos reptes com per exemple elaborar un videocurrículum, superar una entrevista de treball o construir una torre d'espaguetis. "Ha sigut una excel·lent experiència treballar amb alumnes de diferents perfils professionals", assegura Gonzalo, un estudiant de Comerç Internacional que ha destacat durant les olimpíades, qui afegeix que ha pogut intercanviar idees i coneixements d'una forma dinàmica i divertida gràcies a la presència en les jornades d'especialitats tan variades com ara comerç, electricitat, sanitària i agrària.
Per a l'IES L'Estació significa molt que Bernat Escalera, membre del Jaume I, compte amb la nostra participació per desenvolupar aquestes activitats tan interessants. Així que moltíssimes gràcies. 

divendres, 2 de febrer del 2018

Dia Escolar de la No Violència i de la Pau 2018

L'IES L'Estació i el CEIP Lluís Vives commemoren el Dia Escolar de la No Violència amb l'elaboració d'un Arbre de la Pau
Com cada 30 de gener, una jornada on se celebra el Dia Escolar de la Pau, l'IES L'Estació i el CEIP Lluís Vives han impulsat conjuntament una campanya de sensibilització que promou de forma transversal la cultura de la no violència. Si el curs passat l'alumnat d'ambdós centres commemorà la jornada amb una reinterpretació de l'obra picassiana, enguany s'ha optat per l'elaboració d'un Arbre de la Pau que s'erigira en emblema de la concòrdia, la tolerància i el respecte als drets humans.  
L'activitat, que fou realitzada a les instal·lacions del col·legi LLuís Vives, va possibilitar als estudiants escriure en cintes de colors múltiples missatges d'amistat i solidaritat, que després eren enrotllats al voltant de l'arbre. A continuació, un portaveu de cada classe explicava a la resta la simbologia de la planta. Així, mentre que el tronc representava la diversitat de cultures i races del nostre món, les branques encarnaven cadascuna de les civilitzacions i els arrels eren la personificació dels nostres orígens i dels avantpassats que sempre han vetlat per un planeta més fraternal.
Una competició de cementeri entre tots els participants posà punt final a una jornada ludicoeducativa on tots gaudiren de debò.
Cada 30 de gener, des de 1964, se celebra el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP) per recordar el llegat de Mahatma Gandhi, líder pacifista de qui es commemora aquest 2018 el setanta aniversari del seu assassinat. 

dijous, 1 de febrer del 2018

L'alumnat d'FP Bàsica participa a Xàtiva en un joc d'escapament: Escape Room

S'obri la porta d'un habitacle on penetres amb amics o familiars. De sobte, s'activa el compte enrere i comença una aventura l'objectiu de la qual serà desxifrar els enigmes que et permetran sortir de la cambra abans que transcórreguen 60 minuts. Així s'inicia Escape Room, una nova activitat d'oci divertida i diferent que pretén posar a prova l'enginy dels participants, que durant un hora es converteixen en els millors detectius de la història, els quals han de resoldre els trencaclosques necessaris per trobar les claus que activen el mecanisme d'obertura de la porta.
En aquesta emocionant aventura ha participat l'alumnat dels dos cursos de Formació Professional Bàsica de l'IES L'Estació, qui ha exhibit el seu talent i la seua habilitat per solucionar totes les endevinalles i interpretar totes les pistes que ofereix aquest passatemps. De fet, els nostres estudiants pogueren eixir de l'habitació tancada abans que es consumís el temps estipulat en les regles del joc.
Els Escape Room, inspirats en els contes d'Agatha Christie, van nàixer l'any 2006 a Silicon Valley (Califòrnia) quan un grup d'informàtics crearen un joc en equip on s'havia de resoldre un misteri en un temps limitat.
Càmeres que registraven l'evolució del joc dins de l'habitacle tancat