divendres, 31 de maig del 2019

Entrevista al poeta Pep Calero amb motiu de la publicació de «Hitchcock al sofà»

«El moment més bonic i encoratjador és quan algú et diu que ha llegit el teu llibre»
L'escriptor i professor de l'IES L'Estació Josep Calero acaba de publicar el recull de relats Hitchcock al sofà, la primera incursió significativa del poeta de Benigànim en el gènere narratiu. L'obra, un homenatge en tota regla al genial cineasta anglés, va rebre el passat mes d'octubre el premi de narrativa del XXXIV Certamen Literari Vila de Puçol. Aquest reconeixement és l'excusa perfecta per conversar amb ell sobre la seua trajectòria i el seu procés de creació literària.
Què representa per a tu haver guanyat aquest certamen?
Representa, en realitat, un canvi de perspectiva literària notable. D'una banda, el fet d'haver rebut un premi d'una certa rellevància; d'una altra, que el llibre pot tenir una major difusió editorial; i també, òbviament, el canvi d'enfocament que suposa el pas de la poesia a la narrativa. A més, és un incentiu per continuar treballant diversificant temàtiques i gèneres.
Quina és l'essència dels relats guardonats a Puçol?
Es tracta d'un conjunt d'onze històries que fixen la seua mirada en onze pel·lícules del magnífic director anglés. Cadascun dels relats explica una trama encapçalada pel títol del film, encara que pel que fa al contingut alguns pretenen mantenir una certa fidelitat als models originals, d'altres només en conserven l'essència i poc més. El que és comú a tots els contes és la presència de Hitchcock i d'elements recurrents en la seua filmografia, com ara la intriga, els colps d'efecte, les psicologies turmentades o l'humor negre.
Portada de l'obra guardonada
Com ha decidit un apassionat de la poesia com tu donar el pas necessari que t'ha permés aquesta immersió en la narrativa breu?
Ja havia escrit algun relat breu en més d'una ocasió i, fins i tot, dos d'aquests relats havien estat premiats en dues convocatòries literàries a les comarques de Tarragona, però sempre m'ha costat donar-li continuïtat a la narrativa perquè necessita una major planificació i també un temps que moltes vegades no tenim.
Pel que dius, sembla complicat tot el procés de creació literària.
L'escriptura és un acte individual i solitari, almenys en el meu cas. És un treball d'absoluta concentració i, també, d'introspecció, de treball de documentació i de revisió. Té poc a veure amb teories d'inspiracions màgiques. No soc un gran defensor de la inspiració, al contrari, tot parteix de dos elements essencials: la formació i el treball, encara que sempre va bé tenir certes dosis de talent, que ben administrades són un complement ideal per a aquests dos elements esmentats.
Però a pesar de les dificultats, sempre compensarà.
Sempre existeix un moment fantàstic, i aquest és precisament el de la trobada amb els lectors i les lectores: els silencis respectuosos de les presentacions literàries que desemboquen en felicitacions posteriors i en l'amable i necessari contacte de les signatures i dedicatòries, que jo mire de personalitzar tant com puc. Tanmateix, el moment més bonic i encoratjador és quan algú et diu que ha llegit el teu llibre i te'n comenta alguns aspectes, perquè és, en definitiva, l'objectiu primordial d'allò que has escrit, que el lector o la lectora el faça seu. Ací resideix l'ànima màgica de la lectura.
En una entrevista concedida a L'Andana afirmares que "escriure una novel·la és un mur insalvable". Continues sostenint aquesta afirmació?
Tinc un bon amic, professor, com jo, de l'IES L’Estació, que és un excel·lent novel·lista. És metòdic, rigorós i constant. A mi em falten aquestes qualitats, i crec que són del tot necessàries per elaborar una novel·la que siga suficientment atractiva i que complisca les exigències de lectors i lectores. Supose que tinc altres virtuts, però no confie en excés en les meues aptituds com a escriptor de narrativa llarga, i prou que ho lamente.
Què et proporciona la poesia enfront de la narrativa?
En general, la poesia em permet verbalitzar tot allò que em preocupa del meu entorn, però també allò més íntim que en el dia a dia roman més ocult. Vivim en societat, i m'interrogue sobre les desigualtats, sobre el patiment, sobre la identitat, sobre el valor de la cultura, sobre les contradiccions de l'ésser humà. El més extraordinari de tot açò és que el que faig em permet ser conscient de les meues evidents contradiccions i m'ajuda, i ho dic amb tota la humilitat del món, a conviure amb les meues febleses.
Com a docent, quin consell donaries als joves que comencen a escriure?
Crec que en alguna altra ocasió vaig comentar que no soc molt bo aconsellant, però si he de dir alguna cosa útil, sense ser massa original, considere que la feina, la decisió, el coneixement, la passió i la perseverança han de formar part de l'inventari ineludible de qualsevol persona que tinga coses a dir fent servir la paraula escrita.
Ja estàs planificant nous projectes?
Fa poc temps que he deixat enllestits un poemari i un altre conjunt d'històries breus. Tant l'un com l'altre busquen encara el seu lloc com a publicació. El cap sempre bull, però no sempre troba el punt idoni de cocció. De tota manera, ara tinc el cap en altres projectes personals i pense que això anirà en detriment de l'escriptura. O potser no, perquè els camins de l'escriptura, almenys en el meu cas, són inescrutables i, tal vegada, aquest nou camí que inicie em permeta retrobar-me amb el jo poètic o amb el jo narrador. Del que estic convençut és que la meua vida personal i professional està lligada a la paraula.

Doncs, tot queda dit. Moltes gràcies, com sempre, per la teua disponibilitat i proximitat. I molta sort amb el nou projecte que encetes ara.


dimarts, 28 de maig del 2019

«Lenta agonia», un assaig de l'alumne Jesús Ribera sobre la situació actual de la llengua dels valencians

La diglòssia és, des que es produí la unió dinàstica entre Castella i Aragó, una constant al territori valencià. A partir d'aquest moment, la noblesa i els funcionaris decidiren aprendre el castellà en detriment del català occidental per tal de distingir-se dels plebeus. Aquesta obsessió per part de les elits valencianes de demostrar el seu estatus usant la llengua de Castella s'accentuà arran dels decrets de Nova Planta (1707), pels quals la nostra llengua quedà marginada als àmbits populars.
A pesar que, amb el pas del temps, el valencià  ha anat recuperant força gràcies a moviments com el de la Renaixença i ha aconseguit superar diversos obstacles, com la dictadura de Francisco Franco, el cert és que mai no ha tornat a aconseguir l'esplendor de què gaudí en els temps medievals, quan la Corona d'Aragó dominava el Mediterrani occidental i València era un dels principals centres comercials. Aquest passat gloriós de la llengua, idioma de reis i senyors, ha quedat oblidat en el temps i tan sols aquells que han tingut la sort de gravar a foc les explicacions d'història del català del professor de valencià tenen consciència d'aquesta realitat pretèrita.
En aquests temps que corren, malgrat els esforços de l'administració per tal de retornar a la nostra llengua materna el prestigi que mereix, molta gent va arraconant el català occidental a un segon pla, especialment a les ciutats, on la por d'alguns parlants a faltar el respecte al seu interlocutor els fa canviar d'idioma. Açò, ho he d'admetre, ens pot passar a la majoria però, de vegades, aquest recel a emprar el valencià arriba fins a situacions tan absurdes com que dos valencianoparlants parlen castellà entre ells sense saber que comparteixen la llengua de Martorell.
Imatge relacionadaTanmateix, aquesta por pot ser curada simplement prenent consciència de la validesa de la nostra llengua en qualsevol àmbit dins de la Comunitat Valenciana (validesa recollida a l'Estatut d'autonomia). Allò que té més difícil solució, però, és l'autoodi que senten alguns compatriotes que, lluny d'apreciar el valencià, tenen la idea que és un signe d'inferioritat cultural o, fins i tot, la llengua dels "rojos revolucionaris" que pretenen aconseguir la independència de l'Antic Regne de València. No obstant això, la llengua és més que un simple tret ideològic: és un element de la nostra idiosincràsia; una característica que ens distingeix com a poble. I, si bé els partits de dreta valencians no han donat bastant suport al català occidental a causa de la seua tendència cap a la preponderància del castellà, tots i cada un de nosaltres hauríem de sentir-nos orgullosos de posseir tan magnífica llengua com és el valencià, ja que és un important lligam que afavoreix la germanor entre les tres províncies.
Malgrat tot, el procés de diglòssia va avançant paulatinament entre les classes socials urbanes, fins al punt que a la capital del Túria pocs són els qui parlen la llengua de Teodor Llorente o Vicent Andrés Estellés. A més, per si açò no fora suficient, la ruralia, on el valencià continua usant-se en la quotidianitat, va despoblant-se lentament a causa de l'absència d'activitats que mantinguen viva l'economia dels pobles.
En conclusió, qui sap si, després d'un temps incert, la nostra descendència contemplarà la mort del valencià i, en conseqüència, la pèrdua d'un llegat de valor incalculable.

divendres, 24 de maig del 2019

Xarrada «Com sobreviure a un adolescent» (Segona part)

Text: AMPA de l'IES L'Estació
El passat dimecres dia 8 de maig, al saló d'actes del nostre institut, es reunírem al voltant de 150 persones per escoltar la xarrada de la psicòloga Carmen Felip, organitzada per l'AMPA d'aquest institut. Després de la gran acollida que va tindre la primera al mes de març, i davant dels punts que quedaren per tractar, aquesta segona part va girar al voltant de com dur-se bé amb un fill en aquesta etapa de l'adolescència.
Carmen ens explicava com tenir una bona comunicació amb ells, ja que l'adolescent vol trencar amb la seva etapa d'infant. Nosaltres com a pares hem de crear un clima familiar on puga desenvolupar-se físicament, intel·lectualment i, no menys important, donar suport perquè el seu entorn afectiu i social també es cree.
El recolzament dels pares serà decisiu en aquesta etapa. Els hem de demostrar amb fets que els respectem, comprenem i acceptem, malgrat que no hem de compartir necessàriament el mateix. Sempre caldrà escoltar i facilitar la comunicació. Hem d'arribar a poder tenir amb ells una conversa adulta.
Tot açò va estar acompanyat de diferents exemples de la vida rutinària, i sembla que no hem acabat amb Carmen. Per al proper curs la tornarem a convidar i, mentrestant, anirem posant en pràctica tot el que hem après d'ella en aquestes dues xarrades. “El camí no és fàcil, però com a pares no anem a deixar-se vèncer”.
Moltes gràcies a Carmen Felip i a l'institut L'Estació per deixar-nos el saló d'actes.
Fins l'altra.

dimecres, 22 de maig del 2019

Olimpíades de Dibuix Tècnic i Dibuix Artístic

Els sis alumnes participants amb els seus tres professors
Text: Ximo Epifanio, professor de Dibuix
El passat dia 13 d'abril es varen convocar les II Olimpíades de Dibuix Tècnic i les I Olimpíades de Dibuix Artístic. En aquesta convocatòria, que es va fer a la Universitat Politècnica de València (Facultat d'Arquitectura Tècnica i Facultat de Belles Arts), es varen presentar els alumnes de l'assignatura de Dibuix Tècnic Jesús Ribera, Carlos Aliaga i Rafael Albert, acompanyats per Vicent Lladosa, i els alumnes de Dibuix Artístic Lidia Santonja, Jana Ruiz i Wan Bang Zhang, recolzats per Ximo Epifanio. També va acudir la professora Cristina Garrido.
Els alumnes participaren en la prova i, malgrat que no van obtindre cap premi, pensem que l'experiència va ser prou bona. Els jóvens del nostre institut estigueren en contacte amb components d'altres centres i passaren una estona diferent.
Les proves de Dibuix Artístic foren tant de dibuix objectiu com creatiu, tots dos realitzats a l'aula de dibuix de la Facultat de Belles Arts, prenent com a motiu les estàtues que es troben allí. Les proves de Dibuix Tècnic, realitzades a la Facultat d'Arquitectura Tècnica, consistiren en exercicis amb els quals es treballaven els diferents sistemes de representació i la Geometria Plana.
Jesús, com sempre, fa amena
qualsevol situació
En finalitzar les proves, els alumnes de Dibuix Tècnic participaren en un taller de milotxes tetraèdriques, per a després prendre un descans i dinar en la cafeteria de la Facultat de Belles Arts.
Per acabar la jornada, es va fer una entrega de premis amenitzada per un presentador, i donà la casualitat que en demanar la presència d'algú del públic, un alumne del nostre centre, Jesús Ribera, es va presentar sense cap vacil·lació a ajudar en l'acte, i ho va fer de forma molt satisfactòria i divertidíssima, eclipsant fins i tot el presentador.
En definitiva, passàrem una molt bona jornada, diferent i amena.
Gràcies a tots per la participació.

dilluns, 20 de maig del 2019

Graduacions del curs 2018-2019

Una emotiva festa de graduació posa punt final a sis anys de Secundària
L'IES L'Estació acomiada el seu alumnat de 2n de Batxillerat en una vetlada que es va dilatar fins a ben entrada la matinada
Victoria Gutiérrez, Patricia Soler i Fernando Moreno,
amb els seus alumnes de 2n de Batxillerat
D'única i irrepetible. Així qualifica un servidor la promoció del 2018-2019. Dos anys com a tutor i quatre com a professor de molts d'aquests estudiants són més que suficients perquè l'autor del present text s'expresse amb coneixement de causa. Comença així la crònica d'una inoblidable nit festiva.
Ben elegants i perfumats per a l'ocasió, els joves de 2n de Batxillerat s'han acomiadat en gran del que ha sigut el seu institut amb una multitudinària cerimònia de graduació que tanca una etapa de les seues vides. Acompanyats com sempre per amics, companys i familiars, en una nit tan especial també tingueren el suport d'uns professors que, probablement, han marcat més del que ells pensen la seua trajectòria.
La gala, celebrada el passat divendres 17 de maig, tingué com a escenari el saló d'actes de l'IES L'Estació i va comptar amb el patrocini de la cooperativa elèctrica Seneo, Papes Buquet i l'AMPA del centre. En qualitat de mestra de cerimònies, una radiant Imma Cambra, respectant el protocol que marquen les circumstàncies, va donar pas a la intervenció inicial del cap d'estudis de Batxillerat, Francesc Albero, que va recordar als allí congregats la responsabilitat dels nostres xics i xiques de formar-se com a ciutadans d'un planeta anomenat Terra. "Teniu les ferramentes per a canviar el món. Aprofiteu-les", els aconsellà el professor de Física i Química.
Alumnat de Fontanars, irrepetible i únic
Abans de traslladar-se als corredors del centre, on es va servir un vi d'honor, els representants dels protagonistes de la vetlada —Blass, Arantxa, Esperanza, Carmen, Raquel, Nerea i Jesús Ribera, showman nat— pujaren a l'escenari per a evocar, entre bromes ocurrents, rialles i al·lusions simpàtiques a alguns professors, el seu pas pels diferents nivells i etapes educatives. Després dels discursos entendridors i el visionat d'emotives fotografies, els tutors dels tres Batxillerats, Artístic, Humanístic i Científic, així com el director i el cap d'estudis, feren entrega a cadascun dels graduats d'un obsequi i un diploma que acreditava el seu pas per un institut que trobaran a faltar.
Gaudint de la música i la bona companyia
en el local Peor para el sol
El responsable de la clausura de l'acte fou Pere Vañó, que com a màxim representant pronuncià unes sàvies paraules adreçades a tots els joves graduats amb les quals els desitjà tota la sort del món. "Esteu davant d'una oportunitat que vos farà créixer com a persones", va reconéixer, "i encara que els nostres camins no tornen a confluir, ja ens heu deixat records, somriures i un entusiasme desbordant que ens han fet molt feliços". El director de l'IES L'Estació també aprofità el moment per agrair a Alfred Bernabeu, professor de Valencià que es jubila en breu, els anys de docència.
Cap a les nou i mitja de la nit, alumnat i professorat gaudiren d'un exquisit sopar a l'Hotel Kazar, on continuaren els diàlegs, els riures i les anècdotes fins que bona part dels allí presents, professors inclosos, seguiren la festa en Peor para el sol, una coneguda discoteca de la ciutat.


divendres, 17 de maig del 2019

L'IES L'Estació, únic centre d'Ontinyent que permetrà fer compatibles la Secundària i els estudis musicals

L'IES L'Estació tornarà a posar en funcionament el Programa de coordinació horària amb el Conservatori
L'institut ontinyentí també ha sol·licitat per al proper curs un auxiliar de conversa que donarà suport al professorat de la matèria de Francés
L'equip directiu de l'IES L'Estació, que valora sempre les necessitats dels estudiants d'una ciutat com Ontinyent, ja està planificant el curs 2019-2020. Entre les diverses mesures que s'estan estudiant, ja podem confirmar la posada en marxa, per segon any consecutiu, del Programa de coordinació horària amb el Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis, un programa de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport que busca compatibilitzar l'horari de l'alumnat que cursa simultàniament els ensenyaments de règim general i els ensenyaments de Música i/o Dansa en règim especial. Aquest conveni entre el Conservatori i l'IES L'Estació, l'únic centre de la localitat que ofertarà el servei, permetrà a molts joves rebre al nostre centre les seues classes amb el professorat del Conservatori. De fet, l'institut ja disposa de cinc espais perfectament habilitats perquè els escolars puguen cursar en aquestes instal·lacions els seus estudis musicals durant l'horari lectiu.
L'IES L'Estació, per altra part, també ha sol·licitat per al proper curs la participació en altre programa amb el qual es pretén potenciar la competència comunicativa oral en llengua estrangera. Si el centre ontinyentí ha comptat enguany amb una auxiliar de conversa escocesa que ha contribuït a millorar les classes d'anglés de més de 200 alumnes, per al curs vinent s'espera que aquesta mesura s'amplie per al Departament de Francés. "El fet de tindre una persona nativa que ens puga relatar les vivències i els esdeveniments més destacats del seu país ha provocat que l'alumnat desperte una certa curiositat per la cultura anglesa i, per descomptat, per la llengua", valoren des del Departament d'Anglés. A més, aquestes classes han estat dedicades exclusivament a la pràctica comunicativa a través d'activitats més dinàmiques basades en la cooperació i els jocs de rol, "per tal que l'alumnat utilitze la llengua de manera natural sense sentir que està sent jutjat, cosa que ha possibilitat la participació, fins i tot, dels més tímids", explica el professorat de la matèria.
Altres de les nostres apostes presents i futures són la potenciació del Batxillerat Artístic a l'IES L'Estació, únic centre de la Vall d'Albaida que l'ofereix; la baixada de les ràtios tant a l'ESO com al Batxillerat, que redunda en benefici d'uns millors resultats i d'una major personalització; i la implementació dels reforços escolars fora de l'horari lectiu, sobretot per a perfeccionar el rendiment acadèmic de l'alumnat en les anomenades assignatures instrumentals: Castellà, Matemàtiques i Valencià.

dimecres, 15 de maig del 2019

Reportatge sobre la discapacitat intel•lectual elaborat per l'alumnat del Batxillerat Nocturn

L'alumnat de 2n de Batxillerat Nocturn de l'IES L'Estació ha realitzat, sota la supervisió del professor de Filosofia Raül Francés Gómez, un reportatge en l'optativa de Psicologia sobre la discapacitat intel·lectual i les malalties mentals. El projecte, publicat en YouTube, ha comptat amb la participació d'un educador així com de diverses entitats ontinyentines com ara el Centre Ocupacional, el Centre de Rehabilitació i Integració Social de persones amb malaltia mental crònica, l'Associació per a la defensa i integració del malalt mental i el Centre d'Educació Especial Vall Blanca.
El resultat, aquest. 

dilluns, 13 de maig del 2019

Viatge final de curs i d'etapa: ROMA

Què té Roma, que mai deixa de sorprendre els seus visitants? Serà el clima? Seran els costums? Seran els seus més de dos mil anys d'història? O serà el fet d'estar rodejada de tanta obra artística? Ben mirat, a la Ciutat Eterna tot són avantatges, raó per la qual l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES L'Estació ha gaudit, abans de concloure aquesta etapa educativa, d'un espectacular viatge a la capital d'Itàlia replet de noves experiències i d'itineraris carregats d'història.
Tot i que l'oratge no va acompanyar en algunes ocasions, les pluges no els van impedir disfrutar de les localitzacions més visitades pels estrangers: el Coliseu, la Fontana de Trevi, el Panteó, el Circo Massimo, la Plaça Navona, la Columna Trajana, les Catacumbes, les escultures de Borromini... El cansament produït pel transcórrer de les jornades tampoc els va impossibilitar passejar per Ciutat del Vaticà o per un dels barris amb més encant de la ciutat, el Trastevere, que amb el seu ambient tranquil i bohemi encisa els milers de turistes.
Segons ens han comentat les professores acompanyants —Pepa Aguilar, Imma Cambra i Cristina Sabater—, el grup al complet va respondre en tot moment de manera molt positiva. De fet, Mónica, la guia que els va conduir pels carrers durant dos dies, va felicitar els nostres estudiants per la seua excel·lent actitud.
"Considerem que ha sigut una experiència molt positiva", confessa la nostra Vicedirectora. "Les dues guies han destacat l'educació de la colla. Han sigut dies molt intensos i de gran cansament, però, per damunt de tot, molt enriquidors. Ara resten les anècdotes i els records que de segur seran eterns", valora Imma Cambra.
Arrivederci, Roma.

dijous, 9 de maig del 2019

L'Andana entrevista per primera vegada l'escriptor i docent Vicent Belda amb motiu de la publicació de la seua última novel•la

Vicent E. Belda: «El que compta al final és si has aconseguit o no una bona obra literària»
El conseller d'Educació Vicent Marzà fou un dels
assistents al lliurament del guardó a Vicent Enric Belda
Vicent Enric Belda (Agullent, 1962), un autor de narrativa infantil i juvenil amb una llarga i reconeguda trajectòria literària, acaba de publicar aquest mes d'abril la seua última novel·la, Unes veus a l'altra part del mur, un relat guanyador del 38é Premi Enric Valor amb el qual l'escriptor culmina de manera brillant la seua immersió en la literatura fantàstica.
Protagonitzada per Paula, Unes veus a l'altra part del mur és una novel·la de terror que ens presenta una adolescent amb una sensibilitat tan extraordinària que la fa capaç de comunicar-se des de ben petita amb els morts. A partir de la defunció de son pare, que provocarà un canvi radical en la seua vida, Paula descobrirà la vertadera història familiar, uns fets amb un rerefons terrible que arrossegaran la jove protagonista.
Aprofitant que el tenim ben a prop, hem entrevistat aquest docent que imparteix classes de Valencià a l'IES L'Estació des de fa més de vint-i-cinc anys.
Què representa per a tu haver guanyat el 38é Premi Enric Valor de narrativa juvenil?
Tots els premis són un motiu de felicitat. En el cas de la literatura, rebre un premi també comporta la publicació de l'obra amb la qual l'has guanyat. Per això la satisfacció ja és doble. Després, si és un premi amb el prestigi de l'Enric Valor de Literatura Juvenil, podeu bé imaginar el goig que produeix.
Portada de la novel·la
Com catalogaries Unes veus a l'altra part del mur?
La novel·la té com a element principal les aparicions de fantasmes o espectres, així que es pot catalogar com una ghost story (història de fantasmes), dins de la narrativa de terror, que és un dels subgèneres de la literatura fantàstica.
És la teua primera incursió en aquest subgènere?
No, no és la primera vegada. Sols cal recordar el títol de la meua primera obra: L'estirp de l'horror. En tota la resta de les meues novel·les, fins i tot en la ciència ficció, podem trobar igualment la presència de l'element fantàstic, generalment per parlar dels temes més humans i reals dels quals es pot parlar.
D'on va sorgir la història de Paula, protagonista de l'obra guardonada?
Va començar com un exercici d'estil a partir d'una excursió amb uns amics al Barranc de l'Infern, a la Vall de Laguar. Era un dia de desembre boirós, fred i obscur. Em vaig desfer els genolls baixant i pujant els seus interminables 6000 escalons. Supose que aquell va ser el germen de tot, i allí segurament vaig imaginar Pare, que és un mort que se li apareix a Paula. Després hi ha la lectura de Lovecraft, especialment del conte Beyond the Wall of Sleep, en el qual parla d'aquesta realitat màgica que sovint intuïm al nostre voltant en entrar en una casa abandonada o en quedar-nos sols de nit.
Ara, a l'abril, s'ha publicat la novel·la i suposem que hauràs signat exemplars. Com definiries la relació amb els lectors i les lectores de les teues històries?
Els lectors són la prova de foc. Així i tot, és un factor que cal relativitzar bastant, sobretot si la teua és una llengua minoritzada. Hi ha el màrqueting, les modes, les imposicions culturals... A pesar de tot, puc dir que sóc un autor bastant llegit en literatura juvenil i infantil, dins de l'àmbit valencià. Per exemple, ja s’han venut al voltant de 20.000 volums de La llegenda de l'amulet de jade. Però tot és relatiu. Realment, el que compta al final és si has aconseguit o no una bona obra literària.
Has pensat en un possible salt a la novel·la d'adults?
Sí, de fet vaig escriure Unes veus a l’altra part del mur en un descans que em vaig prendre enmig de l'escriptura d'una novel·la per a adults que duc entre mans ja fa alguns anys. Ja la tinc bastant avançada, però em costa trobar el temps i la concentració que em requereix.
Moment dels discursos d'agraïment
Premi Samaruc Juvenil, Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil en dues ocasions, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, finalista del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, Premi Tinet de narrativa curta, Premi de Narrativa Felipe Ramis i ara el Enric Valor. Sens dubte, eres un narrador amb una trajectòria literària consolidada, repleta de reconeixements significatius. Amb la perspectiva que dona el temps, quina valoració fas de tots aquests anys?
Sempre dic que compagine la meua tasca de docent amb la literatura. Fa més de trenta anys que sóc professor i ja fa quasi un quart de segle que vaig escriure la primera novel·la. Crec que la literatura forma part de la meua vida d'una manera definitiva. Ara, quasi amb cinquanta-set anys, tinc menys necessitat d'ensenyar i més d'escriure, però sóc un docent militant i no pense abaixar la guàrdia fins que em puga jubilar.
És encara prou prompte per a parlar de nous projectes?
Un escriptor sempre escriu, fins i tot quan està fent una altra cosa. Tinc una novel·la infantil ja acabada, navegant de premi en premi, i idees per a escriure deu anys seguits. Però bé, primum vivere..., com se sol dir. La realitat s'imposa.

Vicent, moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, pel teu valor humà com a persona i per transportar milers de joves al fantàstic i insubstituïble món de la literatura.

dimarts, 7 de maig del 2019

Visita cultural a Orihuela: casa-museu de Miguel Hernández

Entrada de la casa-museu
L'alumnat de 2n de Batxillerat va visitar fa unes setmanes tres emplaçaments de la capital de la comarca del Baix Segura: la casa-museu de Miguel Hernández, el col·legi Santo Domingo i la Catedral.
La nostra primera parada fou la casa on va viure el poeta oriolà amb els seus pares i germans. Ubicada en el número 73 del popularment conegut com a carrer d'Arriba, es tracta d'una vivenda amb explotació ramadera, similar a altres existents al mateix carrer a principis del segle XX. L'habitatge conserva el mobiliari i l'aixovar domèstic típics de les cases oriolanes de l'època, junt amb fotografies dels distints moments de la vida del poeta republicà.
Col·legi de Santo Domingo
La visita, guiada per una professional de l'Oficina de Turisme d'Orihuela, va continuar amb l'entrada al col·legi Santo Domingo. Anomenat L'Escorial de Levante, és un edifici monumental d'estil renaixentista amb influència barroca, declarat Bé d'Interés Cultural.
L'excursió va finalitzar amb la visita a la Santa Església Catedral del Salvador y Santa María d'Orihuela, capital de la Diòcesi. Construïda sobre restes visigodes, hispanoàrabs i mudèjars, la Catedral va començar a edificar-se a principis del segle XIV, i sense ser un edifici de grans dimensions, té bellíssimes proporcions. 

La Catedral
Cuina de la casa-museu
Pati de la casa-museu
Interiors de la casa-museu
Interior del Col·legi Santo Domingo