dijous, 20 de juliol del 2017

L'Andana finalitza la temporada 2016-2017 amb més de 140.000 visites

Fernando Moreno, professor de Castellà de l'IES
L'Estació, edita L'Andana des de fa un any
El bloc de premsa de l'IES L'Estació, que ha oferit quasi 500 entrades en cinc anys d'existència, acumula visualitzacions sense cessar
L'Andana no podria tancar aquest curs escolar més satisfeta que mai. Al llarg dels últims dotze mesos, el bloc de premsa de l'IES L'Estació, nascut el 2012, ha aconseguit quasi 140.600 visites dels seus lectors i lectores, cosa que ha provocat que s'hagen alcançat un total de 260.540 visualitzacions de pàgines durant els cinc cursos acadèmics en què el bloc ha estat en funcionament. Aquestes xifres, que no tenen precedents en L'Andana, han convertit aquest mitjà de comunicació en una aposta segura de l'IES L'Estació, un centre que es fa més visible a la comarca gràcies a les nombroses informacions que el bloc presenta.
Tres han sigut les entrades que han copat l'atenció dels visitants en dotze mesos de temporada. Amb un total de 4.402 pàgines visualitzades, la notícia sobre la jubilació de cinc membres de l'institut, publicada el 22 de novembre de 2016, s'ha situat en el pòdium de L'Andana. L'entrevista al director Pere Vañó, amb 2.755 visites, o l'homenatge al desaparegut company Rafael López, amb 2.491 visualitzacions acumulades, han acaparat igualment l'interés dels lectors i lectores. També han superat les 2.000 visites l'article de l'exalumna Paula Gramage sobre la LOMQUE o la notícia sobre el Projecte de Gamificació presentat pels professors d'Informàtica Miquel Sanchis i Juan Torres.
Imatge relacionada
Entrada principal del centre
Però no podem defugir dos obvietats. Per un costat, l'increment desbocat del nombre de visualitzacions de pàgines del nostre bloc és possible gràcies al Facebook de L'Andana, que també ha engrossit quasi en 100 les seues amistats en un any, fins a obtindre 434 amics. Per l'altre, els principals mitjans de comunicació locals, comarcals o provincials, sobretot Loclar, El Periòdic d'Ontinyent, Levante i TV Digital Ontinyent, s'han fet ressò setmanalment de les primícies publicades en el bloc, contribuint a difondre la idiosincràsia d'aquest institut per la qual tant lluitem els docents de l'IES L'Estació.
Gràcies a tots, lectors i lectores, amics i amigues del Facebook, col·laboradors i col·laboradores de L'Andana i mitjans de comunicació, per fer que la nostra veu arribe a qualsevol racó de la Comunitat Valenciana.
Bon estiu!



Resultat d'imatges de dibujo sol



dilluns, 17 de juliol del 2017

Dos nous alumnes han elegit l'IES L'Estació com a centre de pràctiques de postgrau

L'IES L'Estació, centre que des de fa uns anys col·labora en les pràctiques dels futurs professionals de l'educació, ha comptat enguany amb la presència d'Isabel i Sergio, dos alumnes recentment graduats que han realitzat al nostre institut el Pràcticum programat en el Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària, un curs que habilita per a l'exercici de la docència en els nivells secundaris del sistema educatiu espanyol.
Isabel Úbeda Soler, una ontinyentina de 22 anys que ha demostrat constància i tenacitat durant les vuit setmanes de permanència a l'IES L'Estació, és graduada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Esportista i lectora habitual, Isabel ha estat acompanyada en tot moment pel seu tutor de pràctiques al centre, el poeta i professor Pep Calero, de qui ha destacat el seu compromís absolut amb el període de pràctiques.
Sergio Mérida, un amant de les mascotes i de l'exercici a l'aire lliure nascut a Villena fa 23 anys, no tenia programat realitzar el pràcticum al nostre institut, però una eventualitat el va encaminar cap a la Vall d'Albaida. De tota manera, aquest graduat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport per la Universitat d'Alacant no lamenta la seua estància a l'IES L'Estació, on ha tingut l'incondicional suport de la seua tutora, Paloma Tortosa, a la qual agraeix "de tot cor" el seu magisteri.
Per tal de conéixer-los un poquet més, L'Andana ha conversat amb ells en aquest final de curs.
Per quin motiu triàreu la vostra carrera?
Isabel: Des de ben menuda sempre se m'han donat millor les lletres i sabia que el meu futur passava pel món de la literatura i la història. A l'inici de l'educació secundària tenia en ment estudiar periodisme, cosa que avui en dia encara no descarte. Però fou a partir de 4t d'ESO i durant el Batxillerat que la filologia començà a interessar-me de debò. Vaig escollir catalana i no cap altra perquè és la meua llengua, amb la qual m'identifique i visc el dia a dia.
Sergio: Desde pequeño siempre me ha gustado practicar diversos deportes y hoy en día sigo practicándolos casi sin parar cuando tengo oportunidad. Además, mi intención era seguir por la rama de la docencia para poder inculcar los valores positivos que el deporte educativo promueve para la convivencia en sociedad y sobre todo para la salud.
Resultat d'imatges de master en profesor de secundaria uvQuè et va impulsar a fer el Màster en Professor de Secundària?
Isabel: Em vaig decantar per aquest màster perquè el món de la docència m'atrau més que no la resta. Durant el grau i el màster he tingut l'oportunitat de fer dos períodes de pràctiques en un centre educatiu, i la veritat és que aquestes experiències han engrandit el meu interès pel món de l'educació.
Sergio: Me gusta enseñar y quiero llegar a ser profesor, así que tenía claro que necesitaba hacerlo para conseguirlo.
Què destacaríeu del vostre pas per l'IES L'Estació?
Isabel: Durant tot el període de pràctiques he estat molt a gust al centre. El Departament de Valencià m'ha ajudat a formar-me com a futur docent, solucionant tots els dubtes que em sorgien. Han estat dos mesos intensos, però alhora curts, en què he pogut impartir unes quantes classes que m'han ajudat a veure quina és la situació a què s'enfronta un professor cada dia.
Sergio: Lo que más me sorprendió de forma muy grata es el clima que se respira en todo el centro. ¡Es fantástico! Algunas de las actividades que realicé no se hubiesen podido llevar a cabo con un alumnado más conflictivo que las hubiera saboteado. Sin embargo, en todos los cursos este tipo de actividades salieron realmente bien, es decir, que el alumnado mantuvo el respeto por la actividad, por el profesorado y por el resto de compañeros.
Durant aquests dos mesos, heu viscut alguna anècdota a l'institut que voldríeu compartir amb els lectors i lectores de l'Andana?
Resultat d'imatges de orientación deporteSergio: Diseñé una unidad didáctica de Orientación y muchos no conocían este deporte originario de Escandinavia. Al principio, una parte del alumnado parecía escasamente motivado, quizás por el miedo a lo desconocido o a lo diferente. Sin embargo, tras programar las sesiones fue una gran sorpresa ver a más de 30 alumnos concentrados y motivados para realizar más recorridos de orientación que sus compañeros. Paloma no daba crédito a lo que veía.
Com podem motivar l'alumnat a practicar esport i fer exercici o a conservar un saludable hàbit lector?
Sergio: Para conseguir que el alumnado se motive con el ejercicio físico es necesario hacerles ver todos los beneficios que la práctica deportiva presenta, incidiendo tanto en salud física y mental como en ocio; no basta con limitarse a mencionar que practicar deporte es bueno.
Isabel: Crec que l'hàbit lector és un hàbit que s'ha de fomentar des de ben menut i a casa. Els centres no disposen d'hores suficients per inserir un alumne en l'hàbit de la lectura, però sí que pot realitzar algun taller, recomanar lectures o guiar-los amb bons autors.
Quina visió/opinió teniu sobre el sistema educatiu del segle XXI? Com seria l'escola ideal?
Isabel: L'escola ideal no existeix, ja que cada alumne té unes necessitats i centrar-se en cadascuna és físicament impossible. Actualment, el sistema educatiu té moltes carències (d'aplicació de les noves tecnologies, de lectura, de continguts, etc.), però també té molts aspectes a destacar. Des de les darreres dècades, el paper de l'alumnat ha mutat positivament; els alumnes són l'eix vertebrador de l'educació i fer-los partícips actius de primera mà és fonamental. Per sort, el diàleg alumne-professor s'està millorant amb noves tècniques que permeten un aprenentatge cooperatiu i enriquidor, tant per als alumnes com per al professor.
Sergio: Sin duda, hay que invertir más en la formación del profesorado, incidiendo en la inteligencia emocional, y haría falta desvincular las instituciones educativas de la política para evitar reformas legislativas tan frecuentes. Desde mi punto de vista, habría que cambiar la forma en la que se entiende hoy en día la educación: en vez de centrarse tanto en una transmisión directa de conocimiento, tendría que ser una transmisión importante de valores, aumentando así la motivación del alumnado para que este se involucre más en las clases.
Quins son els vostres projectes de futur?
Isabel: Una vegada acabe el màster començaré a estudiar oposicions i mentrestant seguiré formant-me amb diversos cursos de l'àmbit de la filologia.
Sergio: Mi objetivo a largo plazo es llegar a ser profesor de Educación Física. Mientras tanto, seguiré formándome y realizando tareas de entrenamiento para potenciar habilidades comunicativas y didácticas que me sirvan como experiencia tanto profesional como personal.
Algun consell per a l'alumnat al qual heu impartit classe aquests dos mesos?
Isabel: He tingut la sort d'impartir classes en un centre on l'alumnat respon i és actiu. Des dels cursos més baixos fins al Batxillerat, el nivell és molt bo i es treballa molt bé. Com a consell per a tots ells, els diria que continuen estudiant, ja que el seu futur dependrà del que facen en aquests anys d'institut. Els hàbits, ja no sols els lectors, sinó els d'estudi s'agafen en aquest període educatiu, que han d'aprofitar al màxim. També els aconselle que disfruten al màxim aquests anys amb els companys. Com se sol dir: són els millors anys d'un estudiant.
Sergio: Todo el mundo tiene algo que aportar a los demás, si no destaca por unas cualidades lo hará por otras. Por ese motivo, no dejad que os afecten los comentarios negativos que escuchéis, no se puede controlar lo que los demás dicen pero sí se puede controlar la forma en la que uno mismo se lo toma. Además, dándole la vuelta a la tortilla, es importante tratar con respeto a los demás, intentando ponernos en su lugar, así se consigue ver las cosas desde muchos puntos de vista y conseguir más personas afines a nuestro alrededor durante toda la vida.

dijous, 13 de juliol del 2017

Visita al Museu d'Informàtica de la UPV i a la ciutat de València

Dalt del Micalet
L'alumnat de 1r de Batxillerat Nocturn ha finalitzat el curs escolar visitant el Museu d'Informàtica de la Universitat Politècnica de València, una activitat extraescolar que els ha permés comprovar el galopant progrés que ha experimentat la tecnologia durant les últimes dècades. Acompanyats pel cap d'estudis dels cicles formatius de l'IES L'Estació, Enrique Minguet, els estudiants gaudiren d'un recorregut per les instal·lacions museístiques que els va possibilitar entendre d'una manera didàctica l'evolució dels primers computadors personals, dispositius d'emmagatzematge, estacions de treball, sistemes operatius o videojocs, entre altres.
Instal·lacions del Museu d'Informàtica
de la Universitat Politècnica de València
El grup també va poder visitar l'edifici de la Facultat d'Informàtica, on els esperava una classe pràctica per exercitar-se en la ferramenta de programació Schatch, amb la qual van resoldre tots els reptes que el programa els va presentar.
En concloure l'activitat, la quadrilla regressà al centre de la ciutat per pujar al Micalet, contemplar la font on estan representades totes les sèquies que antigament regaven l'Horta de València i passejar per alguns dels indrets més emblemàtics de la capital del Túria, com ara Cavallers, plaça de Sant Jaume, Bolseries o Mercat Central.
La visita a Apple Store, on confirmaren l'extraordinari funcionament dels seus ordinadors i dispositius electrònics, va posar el punt final a aquesta jornada farcida d'anècdotes i puntualitzacions històriques sobre els edificis i escultures que els joves trobaven pel camí, cosa que va convertir l'excursió en una activitat multidisciplinar que proporcionà coneixements informàtics, històrics  i de sostenibilitat.  

dilluns, 10 de juliol del 2017

Entrevista al ja exprofessor JOAN CAMBRA MATAIX

"És molt satisfactori veure com l'alumnat progressa en professionalitat i autoestima"
L'estimat professor d'Administració i Finances de l'IES L'Estació, retirat el passat mes de novembre, assegura que el seu objectiu és a partir d'ara "saber passar el temps sent feliç".
Amb motiu de la seua justa i merescuda jubilació, aquest curs hem acomiadat un dels grans de l'IES L'Estació, Joan Cambra, professor del centre des del 2004. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials l'any 1979, Cambra, una persona afable i de tracte fàcil, ha compaginat al llarg de la seua trajectòria l'ensenyament amb l'activitat professional d'economista, especialitzant-se en assessorament fiscal i, sobretot, control i auditoria de processos concursals, suspensions de pagaments i fallides.
Els últims dotze anys de permanència a l'IES L'Estació ha exercit de tutor de les pràctiques formatives de l'alumnat en centres de treball i ha impartit els mòduls corresponents del cicle d'Administració i Finances de temàtica comptable, financera, fiscal i empresarial. També ha sigut tutor de la UNED i, durant sis anys, regidor del Bloc Nacionalista Valencià del consistori ontinyentí.
Entre les seues aficions, que han anat modificant-se amb el transcórrer del temps, trobem el futbol i el ciclisme. Actualment practica a diari la natació i un dels esports més saludables i econòmics: caminar per la serra en busca de pebrassos, que després guisa amb amor com a bon amant de la cuina. Completen aquest llistat de distraccions el cinema, la música, la ràdio, viatjar amb la seua parella o, segons afirma sense perdre el somriure, "escarxofar-se al sofà per llegir o veure sèries, informatius i programes d'investigació".
Avui L'Andana conversa amb aquest ontinyentí amb hàbits de comptable —ordenat, meticulós, precís i perfeccionista— que deixarà una impressió intensa i duradora entre la comunitat educativa.
Com a bon cuiner, deixa la cuina impecable
Com foren els teus inicis als 80, Joan?
Joan Cambra: En acabar la carrera, vaig fer classes particulars i comence a preparar oposicions a l'actual cos de Tècnics de la Hisenda Pública, amb la sort d'aprovar-les en l'especialitat de Gestió Duanera. M'incorpore a la Duana ferroviària de Portbou el 2 de febrer de 1981. El 23 d'eixe mes Tejero assaltava les Corts. Un bon ensurt. A Portbou prepare l'especialitat d'Inspecció de Tributs, aconseguint un nou lloc de treball i destí a l'abril de 1984: València. Any i mig després, i recent oberta l'Administració d'Hisenda de Xàtiva, em trasllade a tan bonica i històrica ciutat, però ja establim la residència definitiva a casa, Ontinyent. Fórem pares de seguida. L'any 1987 un anunci al diari m'informava que s'obria una contractació per a professorat de Formació Professional. M'inscric i passades unes setmanes, per sorpresa, rep un telegrama. L'11 de novembre de 1987 m'incorporava com a interí i al juny de l'any següent aprovava les oposicions. Des d'aleshores he exercit de professor.

I dotze anys a l'IES L'Estació. Què destacaries del teu pas com a alumne i professor per aquest centre de Secundària i Formació Professional?
Joan Cambra sempre ha presumit de bons companys.
En la foto l'acompanya Félix Cortés
Joan Cambra: Que el temps corre de pressa, senyal que he estat molt bé. Jo destacaria les companyes i companys del departament, que són persones i professionals magnífics i hem sigut un grup molt ben avingut. Un record especial pel desaparegut company Miguel Furió, que es feia d'estimar. Els viatges amb l'alumnat a la neu, a banda de passar-s'ho bé, m'han permès conèixer alumnat d'ESO i de 1r de Batxiller. Em semblen molt més joves i em recorden més el meu pas com a alumne de l'IES L'Estació, que aleshores s'anomenava simplement l'Institut. Aquells dos últims anys de Batxillerat i el de COU m'ompliren de coneixements, amistats, llibertat i responsabilitat. Tinc un gran record i estima per aquells anys, pels companys i pel professorat.

Recordes algun grup especialment o algun alumne en particular?
Joan Cambra: Crec que seria injust nomenar un grup solament perquè durant tots aquests anys sempre m'han paregut molt bon alumnat. Sí que hi ha hagut alumnes que m'han sorprès pel seu domini del valencià i a més dos d'ells van ser menció honorífica en tots els mòduls del cicle: Jaume Morant i Vicent Sanjuan. També ressaltaria el fet que les alumnes d'origen estranger, Romania i Bulgària especialment, arriben a dominar les dues llengües oficials. Una d'elles, Mariya Ivanova, va ser menció honorífica en tots els mòduls. És molt satisfactori veure com l'alumnat progressa en professionalitat i autoestima.
Recollint l'obsequi que el claustre li va entregar el passat novembre
Ser tutor de les FCT també t'ha omplit, veritat?
Joan Cambra: Ser tutor de les pràctiques de l'alumnat en centres de treball m'ha comportat una relació molt més personal amb l'estudiant i sempre ha sigut vertaderament satisfactori. Recorde amb enyorança els plors d'una alumna que se'n volia tornar de Londres, on estava realitzant les pràctiques. Entre Amparo Asensio i jo la convencérem perquè es quedara, que ja ploraria per no voler tornar. I així va ser i va narrar la seua experiència en L'Andana.
Ara que deixes de ser docent, creus que aquesta feina està subestimada o escassament reconeguda?
Joan Cambra: Sincerament, sí. Em sembla que els pares atribueixen el fracàs escolar dels fills al professorat. I per acabar d'arrodonir-ho, hi ha polítics que volen treure profit d'eixa insatisfacció.

En quins aspectes ha de millorar, per tant, l'educació?
Joan Cambra: Les bases de l'educació haurien d'estar molt més consensuades, amb una legislació que perdurara en el temps. Però a la qüestió fiscal també li calen unes normes més perdurables. És a dir, que l'educació i la fiscalitat no formaren part de la picabaralla política diària. També pense que les comunitats autònomes, almenys les que tenim llengua pròpia, haurien de tindre autonomia plena en Educació.

I observes diferències entre l'alumnat d'abans i el d'ara?
Joan Cambra: A l'alumnat jo el trobe com el d'abans, tenen les mateixes inquietuds i les mateixes ganes de llaurar-se un futur. Si alguna cosa ha canviat és que jo m'he fet major.

Joan Cambra i el seu bon amic, el conserge jubilat Tari
Creus que la paraula "jubilació", associada al fet de fer-se major, manté actualment una connotació negativa o ha canviat aquesta forma de pensar?
Joan Cambra: No he percebut mai la connotació negativa de la jubilació. Tal vegada es valora massa la situació d'actiu laboral, tendint a pensar que després no sabrem què fer. Les primeres jubilacions de companys que vaig viure al san Juan Bosco regalava un llibre d'autoajuda, “El plaer de no treballar”, i no consisteix a deixar de fer o no fer res, sinó en fer diferent. Crec que és una justa recompensa, i el saber passar el temps sent feliç ha de ser l'objectiu.

Quins plans tens a partir d'ara?
Joan Cambra: No he fet cap pla concret. De moment, anar vivint sense obligacions i gaudint de les aficions. Per si ve al cas, l'any passat vaig acudir a un curs de “cultiu ecològic de solanàcies (tomata, albergínia i pebreres)”. Ja tinc tota la teoria i ja he plantat dos codonyers, ja veurem.

Què creus que és el que més trobaràs a faltar amb la jubilació?
Joan Cambra: Ja no veuré l'alegria de l'alumnat quan ha assolit el seu objectiu i superat totes les pors i dificultats. Ja no veuré com són tot ulls i orelles quan et pregunten a classe, quan els dónes les notes... En definitiva, ja no coneixeré per sempre més alumnat. A les companyes i companys continuarem veient-los sempre que vulguem.

En efecte, Joan, i a l'IES L'Estació, ta casa, sempre seràs benvingut.


Acròstic elaborat per Antonio Emilio Melià, excompany jubilat de Joan Cambra
al san Juan Bosco i artista aficionat que signa amb el seu cognom al revés

dimecres, 5 de juliol del 2017

«Trekking» aquàtic pel riu Clariano

Paloma Tortosa i el seu esperit aventurer
deixaren empremta en els excursionistes
Una ruta pel riu Clariano permet a l'alumnat de l'IES L'Estació gaudir de l'esport a l'aire lliure
Juan Torres i Paloma Tortosa foren els professors encarregats de guiar el grup
El passat 15 de juny, coincidint amb l'última setmana del curs escolar, l'alumnat de 1r i 2n de Batxillerat i de 1r d'SMX va realitzar una refrescant eixida al Clariano, un riu que discorre per la Vall d'Albaida i descendeix fins a les cristal·lines aigües del paratge natural del Pou Clar.
L'excursió, que va comptar amb el suport de dos tècnics de Medi Ambient, Santi Sais i Enric Abad, transcorregué quasi en la seua totalitat per dins del cabal, que presentava una considerable quantitat d'aigua. "De vegades semblava que et trobaves en un indret inhòspit i llunyà", rememora Paloma Tortosa, cap del Departament d'Educació Física.
Els excursionistes també s'endinsaren en diverses zones de bany i gorgs naturals, on descansaren de la caminada a fi de contemplar les increïbles vistes que els regalà aquest entorn que alberga una rica flora i fauna.

dilluns, 3 de juliol del 2017

Entrega dels Premis Extraordinaris d'ESO de la Conselleria

Paula Torró Albero recull al Palau de les Arts Reina Sofía el Premi Extraordinari d'Educació Secundària Obligatòria
Paula amb els seus pares i el director de l'IES L'Estació
Aquesta jove de l'IES L'Estació, amant de les filologies i del Dret, acaba de cursar enguany 1r de Batxillerat Humanístic amb unes qualificacions extraordinàries.

Un moment de l'entrega dels diplomes
Paula Torró Albero ja forma part del nodrit grup d'estudiants de la província de València que la setmana passada reberen a la capital del Túria el Premi Extraordinari al Rendiment Acadèmic de Secundària corresponent al curs 2015-2016, un reconeixement oficial concedit per la Conselleria d'Educació a aquells i aquelles joves que van completar 4t d'ESO amb un brillant expedient escolar. Amb aquests guardons, la Generalitat reconeix i valora l'esforç de l'alumnat de Secundària dels centres públics, privats i concertats que va finalitzar etapa educativa amb una nota mitjana de 10.
Paula, que no va perdre el somriure i la humilitat que sempre l'acompanyen, estigué ben escortada durant l'acte d'entrega dels premis, ja que els pares de la jove així com Pere Vañó, en representació de l'institut, no es perderen cap detall de la cerimònia.
Educació ha atorgat enguany aquest reconeixement a 398 alumnes de Secundària de la Comunitat Valenciana. Tots els estudiants guardonats han rebut, per tant, un diploma a l'excel·lència expedit per la Conselleria. A més, aquesta distinció figurarà en el seu historial acadèmic.
Una vegada més, l'enhorabona a Paula i als seus progenitors.
Per a més informació, consulta aquesta entrada del mes d'octubre.