dissabte, 26 de març del 2016

Activitas de Pasqua

Dimecres 23 de març va tenir lloc a l'IES l'Estació el tradicional dia de final de trimestre i celebració de les vacances de Pasqua.


Com cada any, per començar les activitats, l'AMPA ens ha oferit el seu clàssic esmorzar de Pasqua: una enorme i deliciosa ensaïmada amb una barreta de xocolate. Després d'alguns canvis d'última hora a causa de la climatologia, l'alumnat de 1r cicle d'ESO ha realitzat una excursió per diferents parcs urbans de la ciutat. Per altra banda, ha hagut al centre una projecció cinematogràfica i diferents tallers, com ara el de malabars. Ha hagut també torneig de voleibol i la clàssica final professorat/alumnat, que ha guanyat, per poc, l'alumnat. També s'ha dedicat el temps necessari a la preparació per a l'atrezzo de l'obra de teatre "Los pájaros", basat en la coneguda obra d'Aristòfanes, que ja es troba en una fase avançada d'assaig i preparació. També s'ha seguit treballant en un vídeo de caràcter professional, activitats de les quals us seguirem informant més endavant. De moment, conformeu-vos amb aquestes fotos de la jornada, a les que n'afegirem prompte altres més.   













dijous, 24 de març del 2016

L'alumnat de Comerç Internacional visita Johnson Controls

Crònica de Javier Nadal, professor
El dia 22 de març, l'alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior de primer de Comerç Internacional i alguns del seus professors van visitar les instal·lacions de la empresa Johnson Controls. L’empresa, ubicada a Agullent, és part d’una multinacional americana; una planta operativa de producció i fabricació de teixits i matèries per seients per a cotxes.
Presentació  de Johnson Controls
 en la International Motor Show 2013 a Frankfur
El senyor Jorge Soler, gerent de planta, ens va fer una presentació en la sala de reunions, on ens va presentar de forma il·lustrativa l’empresa, l'organització, les fases dels processos productius i relacions de proveïdors i clients de grans marques com Renault, Seat, Dacia, etc. Va incidir també en la importància de la cultura americana d’empresa, que s’aplica en tota la planta, i es reflexa en una casi obsessió per l’eficiència, el control dels processos i un rigorós pla de prevenció de riscs laborals.   
Acte seguit, també ens va oferir un exhaustiu recorregut per totes les instal·lacions: des de magatzems logístics i de matèries, a zona de maquines d'ordit i de teixits, i també a àrea d’acabats i de control de qualitat.
La visita va ser molt interessant, ja que ens mostrà de primera mà la realitat empresarial, l'esforç de les empreses per ser eficients, per complir amb les normatives ambientals i de seguretat per al treballador, en la qual es fomenta de manera directa l'adaptació i el desenvolupament continuat per seguir sent competitiu en aquest entorn de mercat canviant i globalitzat.


divendres, 18 de març del 2016

Les fotos de l'esquí a Valderinares


Ací us adjuntem algunes de les fotos de les dues jornades d'esquí a Valderinares: la del dia 19 de febrer amb la participació de l'alumnat de 3r i 4t  d'ESO, i 1r de Batxillerat;  i les del dia 11 de març, amb la participació de 1r i 2n d'ESO, i de 2n de Batxillerat. Dues sessions intenses per gaudir de la natura i practicar un esport molt complet.

 













dimecres, 9 de març del 2016

La pesta de 1600. Crònica històrica

La  pesta de 1600: la mortífera epidèmia que afectà Ontinyent                                                                                  
Alfred Bernabeu, cronista d’Ontinyent

A principis de març de 1600 es declaraven els primers casos de l’epidèmia entre els veïns de la Cantereria, la zona més deprimida socialment d’Ontinyent. Malgrat l’aplicació de mesures preventives -aïllar el focus infectat- la malaltia s’estengué a tots els carrers de la població. Un manuscrit descrivia els primers moments d’aquell contagi: “ Y en pocos días murieron todos los moradores de aquel barrio, la enfermedad solo hera un grano que les salía en cierta parte del cuerpo y en 24 horas, morían”.

La magnitud de la malaltia va ser tan terrible que, en pocs mesos, un de cada cinc ontinyentins moriren de pesta bubònica. Per tal que el lector puga copsar els terribles efectes, voldríem fer una equivalència amb la demografia actual: la mort de 7.000 persones. L’esgarrifadora epidèmia truncà la gran expansió demogràfica d’Ontinyent que l’havia convertit en la quarta població de l’antic regne de València; tan sols  les ciutats de València, Oriola i Xàtiva l’avantatjaven  en habitants.

La lluita contra l’epidèmia causà nombroses despeses a les arques del consistori. Eren  tantes que l’ajuntament demanà préstecs per valor de 12.000 lliures, una suma que corresponia als ingressos municipals de tres anualitats. A banda de les negatives repercussions que va causar en la demografia i l’economia de la població, la pesta va  provocar un impacte  social important.

Podem trobar actituds personals ben diferents davant la malaltia: unes conductes heroiques sacrificant la pròpia vida; altres pusil·lànimes fugint de la població infectada i recloent-se en llocs aïllats. Una mesura de salvaguarda habitual en l’època i que ja havien practicat personatges com el metge Jaume Roig, que escriví la cèlebre obra misògina “l’Espill” al seu refugi de Callosa d’En Sarrià. També en la ficció literària, Giovanni Boccaccio centra el marc de referència narratiu de l’universal  Decameró en una vil·la prop de Florència on un grup de jóvens  intenta protegir-se dels embats  de la  pesta negra.
    
Bona part de l’oligarquia ontinyentina va buscar la salvació abandonant la vila. Els tres jurats i el justícia es queixaven al virrei de la solitud en el govern  perquè molts capitans de la milícia local i consellers (regidors) “estan fuera, de manera que queda esta villa con muy poca gente de respecto y autoridad...”. Però, malgrat els estralls de l’epidèmia, el nucli de govern de la vila continuà  exercint el regiment municipal.

Molts eclesiàstics de l’església de Santa Maria, com la resta d’elements privilegiats, mantingueren unes conductes insolidàries i gens edificants; en lloc de prestar atenció espiritual als malalts, fugiren. És clar que hi hagué sacerdots que  acompliren a la perfecció les funcions sagramentals i confortaren els malalts arriscant la vida: el plebà i el vicari moriren... El patriarca i arquebisbe Joan de Ribera, en carta als jurats, va disculpar les seues primers pors i va elogiar el gran sacrifici oferit per auxiliar espiritualment els empestats.  El clergat regular també observà un comportament molt divers. Les comunitats conventuals dels ordes mendicants es comprometeren a fons. El pare guardià de Sant Francesc i altres frares que combregaven els moribunds ho pagaren amb la mort; el paper dels caputxins, encomiable, també es dedicaren a impartir els sagraments  als malalts. Ben diferent va ser l’actitud dels pares dominics que es guardarem molt a mantindre  relacions fora del monestir i clausuraren tots els accessos  desatenent tot auxili espiritual o material.      

Cal recordar, que a hores d’ara, la pesta continua estenent-se a través de les mossegades de les puces. Cada any, el bacil Yersinia pestis  afecta a  prop de 3.000 persones en els països subdesenvolupats. Afortunadament, les mesures higièniques i antisèptiques- completades amb el tractament amb antibiòtics- impedeixen que es tornen a repetir aquelles epidèmies pestíferes que delmaven poblacions senceres.    



dimarts, 8 de març del 2016

Dia de la Dona


Avui, 8 de març, Dia de la Dona, l'alumnat de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat tenen una sessió de cinema amb la pel·lícula "Sufragistes", la qual explica la història de les sufragistes angleses al començament de la Primera Guerra Mundial. 

La configuració del moviment feminista en el segle XIX va lligat als moviments sufragistes que van aparèixer a mitjan d'aquest segle als països anglosaxons. A la Gran Bretanya, tot i l'existència d'iniciatives anteriors, el moviment comença realment a partir de 1897 quan es va fundar la NUWSS (National Union of Women Suffrage) i l'any 1903, quan Emmeline Pankhurst va fundar WSPU (Women Social and Political Union). Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que a més del vot, demanaven canvis a la família, el treball, la sexualitat, etc. Segons aquest corrent, el vot es veu com a condició necessària però no suficient. Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir que les dones tingueren vot.

dijous, 3 de març del 2016

Jornada de portes obertes a l'IES l'Estació

Fotografies de Toni Ferrero
L'IES l'Estació celebrà divendres 26 de febrer una jornada de portes obertes a l'alumnat i el professorat del centres d'Educació Primària adscrits: "Lluís Vives", "Carmelo Ripoll" i "Comte de Salvatierra" de Fontanars dels Alforins.


Les activitats s'iniciaren a les nou del matí amb una trobada a les escoles i la pujada al centre en bicicleta. Hi seguí un acte de benvinguda i el visionat de vídeos de Comunicació Audiovisual. Posteriorment es realitzà la visita a diferents exposicions (Dibuix, Informàtica, Ciències Naturals, Tecnologia) i la participació en un taller de Jazz Dance (Departament d'Educació Física). Finalment el nou alumnat va poder gaudir de l'elaboració i el tast de saborosos crêpes, organitzat pel Departament de Francés. L'activitat de portes obertes s'emmarca dins de les diferents propostes que coordinen i faciliten el pas de l'alumnat dels centres de Primària a la Secundària.







 ... i encara més fotos: