diumenge, 30 de desembre del 2012


Esther Blázquez, de l'IES l'Estació, 3r premi al concurs de curts "Acurta't" d'Agullent



L’alumna de l’IES l’Estació Esther Blázquez Casanova va obtenir el tercer premi del concurs de cinema curt, "Acurta’t" Vila d'Agullent 2012, lliurat el mes de juliol. L’alumna, que en l’actualitat realitza el segon curs del Batxillerat d'Arts, va realitzar el vídeo en companyia dels seus amics Lorena Velasco Puerto, Jairo Molina Carbonell i Alí Alien Fadli. El curtmetratge, titulat “Llum del camí” mostra les peripècies de Júlia Valor, una xica jove dedicada a la prostitució que és raptada i maltractada, Àngels la troba tirada al sol d'un polígon industrial i sense pensar-s’ho l'ajuda a canviar de vida per deixar els carrers, Júlia aconsegueix feina i parella i anys després publica la biografia de la seua vida titulada, "Llum del camí". La creació en suport audiovisual és un dels camps que abraça el Batxillerat Artístic. 

dissabte, 29 de desembre del 2012


UN POC DE BONA LITERATURA:


Si Nadal se us fa una mica llarg, L'ANDANA us convida a passar una bona estona amb un joc de creació pròpia i una mica de gran literatura. Seguiu les instruccions i podreu gaudir d'un inquietant conte de Nadal escrit pel gran escriptor francès Guy de Maupassant (5 d'agost de 1850 – 6 de juliol de 1893) 

No es pot mostrar la imatge https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCl5UOGB4lGAQ9a3rXnfevaY33KDPd-ZSg9udqLIsN3XzMe4FNEycUosdn7Y4X1v51A8Dslb2Qc4lI2K7wGA4sokH8ped-y07uHbYysS765a_zsH4UPbr6teR5Lr5NHKiIJURK94gL970z/s320/Guy-de_Maupassant.1, perquè conté errors.


CONTE DE NADAL
Guy de Maupassant
Completa aquest conte amb les paraules que trobaràs a la sopa de lletres i que obeeixen a les definicions del quadre següent:
sopa de lletres

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
A
s
o
c
a
r
r
i
n
m
a
e
s
p
e
c
t
r
a
l
t
i
a
B
i
e
r
l
a
o
n
h
i
p
n
o
t
i
t
z
a
d
a
i
a
ç
C
n
i
ü
u
e
s
g
a
r
r
i
f
a
n
t
t
t
o
o
r
g
ò
D
f
a
r
g
a
o
e
l
a
o
o
i
l
o
e
r
e
o
o
a
a
n
E
o
p
t
t
e
r
n
p
c
o
n
v
i
c
c
i
o
n
s
p
l
o
F
n
e
n
o
o
l
u
o
l
o
c
u
s
t
ò
d
i
a
c
a
l
é
G
m
m
o
l
v
o
l
v
e
s
o
í
t
o
l
o
q
u
e
e
i
s
H
t
a
d
a
ç
a
l
g
a
o
o
ò
a
r
p
l
o
u
o
c
n
o
I
b
o
r
r
a
t
x
o
n
t
r
a
g
e
r
g
n
o
c
a
a
s
definicions
1._________________________:
Fenomen estrany que no pot explicar-se per raons naturals, sinó per la intersecció d’alguna divinitat.
2. _________________________:
Idees fermes de les quals un està fortament convençut, siga de tipus moral, religiós, polític, etc.
3. _________________________:
Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina
4. _________________________:
Partícules menudes i lleus que poden surar en l’aire.
5. _________________________:
En plural, mesura itinerària de valor variable, segons els països.
6. _________________________:
Taller on es fon i treballa el ferro
7. _________________________:
Femella del gall
8. _________________________:
Que té les facultats pertorbades per la ingestió d’alcohol
9. _________________________:
Que causa pànic o terror
10. _________________________:
Innocent, que és fàcil d’enganyar o convéncer
11. _________________________:
Adjectiu, imatge relacionada amb els fantasmes
12. _________________________:
Reunir un grup de gent per algun motiu determinat
13. ________________________:
Resina gomosa i aromàtica que s’usa en algunes cerimònies religioses
14. ________________________:
Atifell sacramental que s’usa per contenir l’hòstia consagrada
15:_________________________:
Freda, congelada.
16________________________:
posseïda per una força psicològica externa



CONTE DE NADAL
Guy de Maupassant 

Un record de Nadal? Doncs, sí. En tinc un, un de ben estrany. Una història fantàstica. Sí: vaig viure un miracle, la nit de Nadal. Ja sé que sentir-me parlar així us resulta estrany. Jo no crec en res i, tanmateix, he vist un (1) ____________________. Sí, l’he vist amb els meus propis ulls, us ho assegure. Aquell fet que vaig viure em va sorprendre molt. No perquè crega en les vostres creences, sinó perquè sé que la fe pot moure muntanyes. Us confesse que si allò que vaig veure no em va fer creure, almenys, em va fer dubtar i molt de les meues (2)__________________________.
Per aquell temps, jo era (3)_______________ rural i vivia en un poblet de Normandia. L’hivern d’aquell any va ser horrorós. La neu va arribar a les darreries de novembre, després d’una setmana de gelades. Es veien avançar pel nord els grans i foscos núvols i les (4)___________________ de neu van començar a caure, monòtonament. Tanmateix, en una sola nit, tota la plana va quedar sepultada.
Les granges, aïllades enmig dels camps ocults entre cortines d’arbres emblanquinats de neu, semblaven desaparéixer sota aquella escuma espessa i lleugera. Cap soroll no travessava ja l’espai quiet. Solament els corbs, en bandades, descrivien figures brodades al cel, i després queien sobre els camps buscant sota la neu un poc d’aliment.
A les llargues nits, se sentia sols aquella lleu remor apagada de la neu que no parava de caure. 
Això va durar vuit dies amb les seues nits. Després, quan la nevada es va detenir, el terra acumulava un mantell de cinc peus. Durant les tres setmanes següents, de dia, un cel net i clar, com un cristall blau. De nit, el cel se sembrava d’estrelles en un espai com de pur gel.
Les cases ombrívoles, els arbres ennegrits i els camps deserts... tot feia efecte de mort, de mort de fred. Cap persona ni bestiar no eixia de casa. De tant en tant, se sentia espetegar algun arbre, com si les seues branques s’hagueren partit pel fred. En aquelles circumstàncies, les granges semblaven separades per milers de (5)___________________. 
Es vivia com es podia. Només jo, el metge, procurava desplaçar-me ací i allà per atendre els malalts més greus, exposant-me a quedar colgat en algun clot del camí invisible. Així, em vaig adonar que un terror misteriós planava sobre el país. Alguns deien sentir en la nit uns xiulets aguts. Altres unes veus desconegudes, com gent que passava misteriosament. Certament, un espant estrany envaïa els esperits de la gent, com si temeren que alguna cosa terrible haguera de passar.
El ferrer, el bo de Joseph, vivia en la seua (6)_______________________ en un petit llogaret. Com que necessitava pa, va decidir arribar al poble i, de pas, poder trobar-se amb algú amb qui intercanviar unes paraules. Va decidir tornar molt abans de la nit.
Es va enfilar pel camí ocult sota la neu i va creure distingir, vorejant un mur, un ou blanc. Un ou tan blanc com la resta del món que l’envoltava. Sí, era efectivament un ou. Però, d’on venia? Quin animal l’havia dipositat allí? En qualsevol cas, semblava un ou de (7) ___________________ i encara estava un poc calent. Així que va decidir portar-li’l a la seua esposa.
—Pren, dona, mira quin ou més bo he trobat al camí!
—Un ou al camí? De segur que estàs  (8) ___________________ —va estranyar-se la dona.
—Mira’l! Si encara és calent. L’he guardat a la butxaca perquè no es refredara.
La dona no va tenir més remei que creure’s el seu marit. Va deixar caure l’ou en l’olla on la sopa ja bullia. El ferrer li va comentar el que es deia en la comarca. Mentre, van servir el sopar i es disposaren a tastar la sopa.
—I si hi ha alguna cosa en aquest ou? —va esclatar la dona.
—Alguna cosa? Què vols que hi haja?
—Doncs, què sé jo? —va insistir la dona.
—Au! Menja-te’l i no sigues ximple.
Finalment, ella el va obrir. Era com tots els ous i semblava ben fresc. El va tastar.
—Què, quin gust fa aquest ou? —li va preguntar l’home.
Però ella no li va ja respondre, sinó que va clavar els seus ulls de sobte immòbils en els ulls del seu marit. La mirada es tornà embogida, (9) ______________________________ i va començar a proferir uns estranys xiscles i a manifestar unes convulsions indescriptibles de cap a peus. I va rodolar per terra i va fer uns crits horrorosos.
Tota la nit es va debatre entre espasmes espantosos, deformada per tremolors esfereïdors, per terribles convulsions. 
El seu marit, incapaç de dominar-la, va haver-la de lligar i ella bramava sense parar amb una veu horripilant i infatigable:
—El tinc dins! El tinc a dintre!
Em varen cridar a l’endemà. Vaig anar com vaig poder i vaig subministrar a aquella pobra dona tots els calmats que coneixia. Però no vaig poder fer res. Era boja.
A velocitat increïble, aquella estranya notícia va arribar a totes les cases i tots van saber que la dona del ferrer havia estat posseïda pel dimoni. La gent que va voler aproximar-se a la casa del ferrer, corria espantada en escoltar aquella veuarra deformada i inhumana de la dona.
Varen prevenir el rector del poble, un vell i (10) ________________________ sacerdot. Va acudir amb les seues coses com si anara a administrar els sagraments a un moribund. Finalment, alguns quatre homes valents sostenien la boja, el sacerdot va pronunciar unes fórmules d’exorcisme. I la dona es recargolava i feia crits i treia bromera per la boca. Tanmateix, aquell mal esperit no va ser expulsat en tota aquella nit.
Així, va arribar Nadal sense que haguera canviat res. La vespra de Nadal, al matí, el sacerdot em va visitar. Em va dir que desitjava que aquella malaventurada dona  assistira a la missa de la Nit de Nadal. Potser Déu podria fer un miracle en aquella mateixa hora en què Jesús havia nascut d’una dona.
No m’hi vaig saber negar. Tot i això, no creia en miracles.
A la nit, les campanes de l’església cridaven els fidels a la Missa del Gall. El seu so era com una súplica somorta en el cel desolat. La lluna blava il·luminava (11) ________________________ el paisatge. Les gents, com éssers negres es van (12) __________________________ en colles cap a l’església. 
Jo havia agafat els quatre homes mes forts del poble i em vaig dirigir a la casa del ferrer. La posseïda, nugada als extrems del llit amb grosses cordes, encara feia aquells horrorosos crits. Igualment nugada, ens la vam endur. Vam passar pel lateral de l’església, entre la mirada expectant i acovardida dels fidels. Vam tancar la boja  a la sagristia. Quan estaven donant la comunió, vaig donar l’ordre i varen obrir la porta de la cambra que ocupava la boja i la vam portar als peus de l’altar.
Els llums, els ciris encesos, la gent agenollada, l’olor d’(13)________________________, tot allò va fer un efecte horrible en aquella pobra dona, que va tornar a proferir aquells crits terribles que van fer fugir alguna gent. Però aquells quatre homes la tenien immobilitzada i la van ajupir fermament a terra.
Llavors, el capellà va agafar la (14) ________________________ flamejant de raigs d’or,  amb l’hòstia blanca al seu interior, i la va posar davant de l’endimoniada. I aquella dona es va quedar immòbil davant d’aquell objecte radiant. Semblava (15) _____________________, fascinada per aquella visió. I el capellà estava tan quiet que semblava una estàtua.
En un moment donat, la dona va baixar els ulls, com vençuda per aquella visió sagrada. I va tornar a obrir els ulls i els va tornar a tancar, i va fer un últim crit, que va ser com un eco que es va perdre en les penombres de la nau. Després, va semblar com dormida, o (16) ___________________.
Se la vàrem emportar a sa casa i allí va dormir durant quaranta hores. Quan es va despertar, res no recordava de la seua follia. I ningú no li ho va voler contar.
Així. Ho torne a dir, vaig assistir a un miracle, tot i que no sóc creient. 
      25 de desembre de 1882.

dimarts, 25 de desembre del 2012

Opinió: Nadal


Postal d'Agata Cano, 2n Batxillerat Artístic

NADAL

Paula Gramage

    L’escalfor de les cases, el fred al carrer. Els llums de Nadal il·luminen els sostres de les llars. Els arbres, arrelats a l’esperit nadalenc, intenten arrapar el cel amb l’estrella a la punta i apleguen, al seus peus, tots  els desitjos de prosperitat.  Els carrers també són plens de llums multicolors que il·luminen la ciutat i la desperten de la letargia infeliç que la cobreix anualment. I els aparadors de les botigues són llocs per als somnis. Als aeroports les mares tornen a sentir els fills entre els seus braços, i les famílies, aplegades al menjador, envoltant la taula, riuen i parlen incansablement mentre els vidres entelats de fred els aïllen del món i els deixen fruir dels preats instants de felicitat col·lectiva que estan esperant durant tot l’any.

dissabte, 22 de desembre del 2012

FESTA DE NADAL DE L'IES L'ESTACIÓ

Julio Juan i les alumnes de grup de teatre de 3r ESO
El dia 21 de desembre se celebrà al saló d'actes del centre la tradicional gala de Nadal, brillantment conduïda per Joan Albero i Anna Sanfèlix. La gala s'inicià amb el lliurament de premis del concurs fotogràfic "VII Recorregut literari per la Vila d'Ontinyent", que comptà amb la presència de la regidora Rebeca Torró. Continuà després amb el lliurament del premis del concurs del "X Concurs de targetes de Nadal". En acabant un duet musical format per Paula Gramage, flauta, i Anna Soler, oboè, ens amenitzà amb una peça interpretada amb exquisida sensibilitat. Continuà la gala amb el lliurament de premis del concurs de pastissos patrocinat per l'AMPA, que tingué enguany un èxit destacat . Finalitzà l'acte una paròdia de la sèrie televisiva "Lo que se avecina", interpretada pel grup de teatre de 3r d'ESO, dirigits pel professor Julio Juan, que divertí l'alumnat amb els seus gags.
Joan Albero i Anna Sanfèlix, presentadors
Premi fotogràfic: Alfred Bernabeu, la regidora Rebeca Torró, J.F.Maestre , Iolanda Gil, Sergi Garcia, Pere Vañó
Concurs de targetes de Nadal: Joan Cogollos, Bernat Ferrero,  Sílvia Llin  i Pere Vañó


Paula Gramage i Anna Soler

Guanyadors del concurs de pastissos 



   

divendres, 21 de desembre del 2012


L'IES L'ESTACIÓ LLIURA ELS PREMIS DE LA SETENA EDICIÓ DEL CONCURS "PASSEIG LITERARI PER LA VILA D'ONTINYENT"

Fotografia d'Irene Sanchis
  Com cada curs, des de fa ja set anys, l'alumnat de Quart d'ESO de l'IES l'Estació participa en la recreació d'escenaris i passatges de l'apassionant novel·la El justícia, de Joan Torró, guiats per Alfred Bernabeu, catedràtic de Valencià del nostre centre. L'activitat consisteix en una visita guiada per la Vila d'Ontinyent, on els lectors poden reconèixer alguns dels escenaris de la novel·la. En El justícia (Edicions Bromera) un jove filòleg ontinyentí realitza un fabulós viatge en el temps, fins a l'Ontinyent del segle XVI, on participa de forma activa en alguns fets protagonitzats pel justícia de la ciutat i on el jove s'enamorarà de la seua filla.
El primer premi ha recaigut en la persona de José Francisco Maestre Belda, mentre que Sergi Garcia Micó i Iolanda Gil Francés, han aconseguit el segon i tercer premi, respectivament. El lliurament de premis s’ha realitzat en la festa de Nadal celebrada el 21 de desembre al saló d'actes del centre, amb la presència de Rebeca Torró, Regidora de l'Ajuntament d'Ontinyent, que patrocina el concurs. Formaven el jurat la vicedirectora, Joana Rufino, la cap de departament de Dibuix, Cèlia Vidal, i Alfred Bernabeu i Vicent E. Belda, del departament de Valencià.
1r PREMI: José Francisco Maestre Belda

2n PREMI: Sergi Garcia Micó

3r PREMI: Iolanda Gil Francés 

L’alumnat de Comerç visita l’empresa Tèxtils Mora

El dia 20 de desembre l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau mitjà de Comerç, juntament amb els professors Ana García, M. Creu Fontana i Carlos Pardo, van visitar l'empresa TÈXTILS MORA d'Ontinyent. La visita va ser dirigida pels tècnics de fàbrica Miguel Ángel Camps i Teresa, que es van encarregar durant gairebé dues hores de mostrar i ensenyar al nostre alumnat tot el procés de fabricació de les mantes, des del procés de filatura, teixiduria de punt per ordit (Rachel), teixiduria de trama (Jacquard), l’estampació, acabats mecànics (gofrat, esmerilat, perxats, tundosat) fins a la confecció final, incloent el tractament d'aigües residuals que té l'empresa. Es va aprofitar també per veure l'organització de l'empresa, la logística interna, el moviment dels materials dins d'ella i el procés de preparació de les comandes per a la seua exportació i venda a nivell internacional. En finalitzar la visita l'empresa va tenir un detall d'agraïment amb tot l’alumnat.
L'objectiu global de la visita, que era donar a conèixer el procés de fabricació de la manta, es va complir molt satisfactòriament.
Des d'aquestes línies de L’ANDANA, el professorat vol agrair a l'empresa TÈXTILS MORA la seua inestimable ajuda i col·laboració en la formació del nostre alumnat, així com la seua predisposició a futures col·laboracions entre l'empresa i l'IES l'Estació. També cal agrair al Sr. Sebastià, com a Cap de Recursos humans i al Sr. José Maria Torras, el seu inestimable suport al centre.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Rubén Penadés Silvetre estrena la seua primera obra simfònica als setze anys



Rubén Penadés, que cursa 1r del Batxillerat Musical a l’IES l’Estació, i cinquè de Grau Professional (Grau mitjà) al Conservatori professional de música d'Ontinyent, ha estrenat amb gran èxit la seua primera obra amb sols setze anys. L’obra, titulada “Una altra vida” va ser  interpretada per La Unió Artística Musical, sota la batuta de Jordi Fuster, el passat 24 de novembre al teatre Echegaray. L'obra, que és el resultat de tres mesos de treball, intenta defugir els tòpics de la música festera.
“Una altra vida” pretén descriure els bons i els mals moments viscuts pel jove compositor ontinyentí junt a les persones que formen part de la seua vida. “Després de tindre clar quin seria el tema, se’m ma ocórrer que l’obra havia tindre en cada secció un instrument que pogués representar aquelles persones que sempre m’han acompanyat; així que podem trobar al llarg de l’obra un solo de flauta, de trompa, d'oboè…, que són com petits homenatges”.
Per a l’autor, que estudia percussió, l’obra és un repte amb ell mateix, que es va plantejar quan alguns companys músics es queixaven que quasi tots el nous “compositors” que sorgien solien iniciar-se sempre en la música festera. L’obra va rebre molt bones crítiques en la seua estrena El jove músic explica amb veritable modèstia que ell és l’autor de l’obra, però evita usar el nom de compositor perquè diu que encara li queda gran. Així i tot el resultat és certament notable i es pot escoltar en el següent enllaç d’internet: http://www.goear.com/listen/951cdbb/una-altra-vida-ruben-penades-silvestre

I també a YouTube:


Imatge de La Guia de Comerç Local

dissabte, 15 de desembre del 2012

Abelardo Muñoz, emèrit professor de l'IES l'Estació, una vocació didàctica inesborrable 


  El nostre estimat professor, el catedràtic Abelardo Muñoz, que gaudeix ja d'una merescuda jubilació, segueix vinculat al nostre centre. D’una manera totalment altruista, encara ens ofereix mostres de la seua notable experiència didàctica amb la realització puntual d'algunes pràctiques i lliçons magistrals als laboratoris del Departament de Física i Química.
  La figura del professor emèrit ha estat i és encara menystinguda en el nostre sistema educatiu, però és bastant evident que, si una societat no pot menysprear l'empenta i la capacitat d'aprenentatge i de treball del jovent (com ara ocorre), tampoc no pot prescindir de la basta experiència i del bagatge de coneixements que acumulen alguns professionals, que són ara jubilats per edat, però que conserven intactes les seues facultats, la seua capacitat d'ensenyar i d'il·lusionar l'alumnat.

  Tot seguit, adjuntem la ressenya d'una classe magistral, realitzada per l'alumne Pablo Ferri.


  El passat divendres dia 14, els alumnes de 2 de Batxillerat de la modalitat de ciències ( diürn ) tinguérem el privilegi de participar en una profitosa pràctica de física, a càrrec del durant molts anys catedràtic de l’IES L’Estació, Abelardo Muñoz.
  El professor, servint-se d'un to planer i entenedor, inicià la xerrada amb una breu introducció històrica vers l’electromagnetisme, en què emfatitzà el caràcter acumulatiu de les ciències, així com la trista falta de reconeixement que sofreixen les grans ments del passat. Seguidament, procedí amb l’exposició d'un conjunt de fenòmens de natura electromagnètica, deixant entreveure l’aparença “màgica” d'aquests (atracció i repulsió entre imants, desviació d'agulles imantades al pas de corrent elèctric, el seu canvi del sentit, en funció del sentit del corrent... ). Un cop mostrades les fonts del camp magnètic, continuà amb la realització d'un seguit de processos experimentals. Aquests últims tenien per objecte donar una visió general al voltant de les propietats que el camp magnètic atorgava a l’espai que voltava les seues fonts (atracció de determinats cossos, acció entre fils de corrent, interacció entre el camp i els corrents que circulen per espires tant circulars com quadrangulars...). Com a cloenda, comentà la gran utilitat que oferia la conversió d'energia elèctrica en energia mecànica i a l’inrevés.
  En conclusió, esdevingué una pràctica més que fructífera, que donà sentit als coneixements teòrics tractats al llarg del trimestre.
Pablo Ferri, 2n Batx. C








divendres, 14 de desembre del 2012

L'IES L'ESTACIÓ i L'ANDANA us desitgem Bon Nadal i un millor any 2013

Mil reis mags per fer possibles els nostres millors desitjos



Autora de la postal: Àgata Cano Blasco 
(2n del Batxillerat Artístic)
Postal guanyadora del concurs de targetes nadalenques organitzat pel Departament de Dibuix de l'IES l'Estació. 

dimecres, 12 de desembre del 2012

JA ÉS NADAL A L'IES L'ESTACIÓ


Amb el fred i la fi de la primera avaluació, per fi arriba Nadal a l'IES l'Estació. Com cada curs, l'alumnat del Cicle F.G. Mitjà de Comerç, dirigit pel professor Carlos Pardo, ha iniciat l'activitat de confecció d'objectes i motius decoratius nadalencs amb materials de diversa procedència. L'alumnat s´ha dividit en diversos grups: dos grups s´han encarregat del disseny, d'arreplegar tot el material necessari i del seu muntatge i decoració, mentre que el altres grups han decorat la classe per fora, utilitzant pintures per a finestres, paper de colors i altres materials de reciclatge.
Com podem observar a la imatge de l'arbre realitzat amb llaunes de refresc, el resultat és al mateix temps espectacular i paradoxal, ja que ens invita a una profunda reflexió sobre el veritable sentit d'aquestes festes. En qualsevol cas, cal felicitar l'alumnat i el seu professor pel seu treball i, des de L'ANDANA, desitjar-los, a ells i també a les nostres lectores i lectors, Bon Nadal i fer-los partícips a tots dels nostres millors desitjos.  






VERYGÜEVO

L'EQUIP CICLISTA DE PROFESSORS DE L'IES L'ESTACIÓ




Verygüevo és el nom de l'equip ciclista format per alguns professors de l'IES l'Estació (Julio Juan, Joan Cogollos, Ernest Seguí, Isaïes Blanco, Pep Pascual, Rafa Calatayud... ) i d'altres professors i professores amb ganes de fer esport, conèixer fantàstics paratges de muntanya del nostre entorn i passar una bona estona de companyonia en les eixides dels caps de setmana.
El nom "Verygüevo" és una deformació de la ja deformada expressió col·loquial "veriueu-ho" popularitzada pel gran humorista Xavi Castillo de Pot de Plom, en el seu punyent i divertidíssim programa de teatre d'investigació (Veriueu-ho).
Des d'aquestes pàgines de L'ANDANA, l'equip us convida a participar en una de les seues trepidants i competides "xallenger Verygüevo BTT", que tenen el seu punt de màxima rivalitat davant d'una gran taula i un bon esmorzar per agafar forces.












dimarts, 4 de desembre del 2012

Marisol es jubila



 La nostra estimada companya de la secretaria de l'IES l'Estació, Marisol Navarro, es jubila avui, després de dedicar vint-i-nou anys de treball al nostre institut.
 Potser coneixeu només Marisol d'encreuar amb ella unes paraules, des de l'altra part del mostrador; potser només us heu fet una salutació afectuosa, mentre ella ordena un interminable llistat. Potser ella us ha fet arribar el vostre títol de batxillerat o d'educació obligatòria, o d'un cicle formatius; o us ha ajudat a completar una matrícula o una beca, una instància o un escrit. Haureu notat de seguida el seu caràcter dispost, respectuós, amable i sempre discret; i haureu notat també de seguida la seguretat de qui porta tota una vida entre papers i documents administratius, com un peix en l'aigua, simplement fent més fàcil la vida a la gent.
  Els que hem tingut la sort de conèixer-la de prop, de treballar a prop d'ella, hem gaudit a més a més de la seua diligència, de la seua facilitat de copsar i comprovar el més mínim detall, de corregir l’error administratiu més petit; també la seua capacitat d'esmenar les errades involuntàries dels altres, amb la naturalitat de qui se sap completament necessària, sense un sols gest de vanitat.
  Els que hem tingut l'oportunitat de treballar a prop d'ella, de compartir el dia a dia, sabem a més a més que és una dona encantadora i entranyable a qui és un gust saludar de bon matí i donar-li un bes afectuós, i una abraçada, en tornar d'unes curtes vacances. Perquè fa la impressió que Marisol viu i creix només de l’afecte dels altres, que el seu somriure dolç i agraït és capaç d'il·luminar ell sol les fredes entranyes de paper del nostre vell institut.
  Marisol és una gran persona i una gran professional, que deixarà un inesborrable record en les seus companyes d'administració, en els i les conserges, en les altres persones dels diferents serveis, també en el professorat i en l’alumnat.
 Adéu, Marisol, molta sort en el teu nou viatge per la vida; te'n vas, altres afectes et reclamen. Et trobarem molt a faltar. Ens quedem ací, a la nostra sort, plantant cara a uns nous temps ingrats. Sabem que ningú podrà omplir el teu buit, perquè la teua amistat, la teua dolçor, la teua discreció, la teua alegria, se'ns havien fet absolutament imprescindibles; i tu ho saps i somrius.    







diumenge, 2 de desembre del 2012

OPINIÓ

El bou i el pont Vell
Paula Gramage 

Fot. Alba Sabaté (1r Batx. C), per al concurs de "El justícia" 2011
El pont Vell torna a sentir el lleuger formigueig sobre les seues gèlides pedres. Milers de cames inquietes fent-li cosquerelles li anuncien l’arribada de desembre. Escolta els trons, olora l’essència del corral i torna a sentir lliscar pel seu llom les potes del bou. La gentada nerviosa s’esmuny per sobre seu ràpidament, repel·lint els bruscos moviments de la bèstia. Potser és aquesta la força que manté en peu el vell pont Vell, que roman tot l’any a l’aguait, expectant, sols per poder tornar a sentir el ressò de les peülles del bou colpejant la seua pell, i el seu càlid i espantat alé. 

divendres, 30 de novembre del 2012


L'alumne de l'IES l'Estació, Alexandre Muñoz Gutiérrez, premi extraordinari al rendiment acadèmic d'Educació Secundària Obligatòria 

   Dels quatre expedients acadèmics més alts de la localitat,  tres pertanyen a l'IES l'Estació 


Jordi Micó, Alexandre Muñoz i Paula Gramage

    Els premis extraordinaris al rendiment acadèmic d'Educació Secundària Obligatòria són una iniciativa de la Conselleria d'Educació Formació i Ocupació, en la qual participa tot l’alumnat dels centres públics, privats i concertats de la Comunitat Valenciana. L’alumnat premiat rebrà un diploma a l'excel·lència en el rendiment acadèmic, i es farà constar en seu historial i expedient escolar.
   Alexandre Muñoz Gutiérrez va aconseguir una nota mitjana de 10 en els cursos de Secundària Obligatòria, la qual cosa significa que va merèixer la millor qualificació possible en totes les avaluacions de tots les àrees de l’ESO. Alexandre, que ara cursa primer del Batxillerat de Ciències,  toca el piano i és un gran amant dels esports, sobretot tennis i futbol.
    Per la seua banda, hi ha dos alumnes més entre les quatre millors notes de la localitat; es tracta de Paula Gramage Sanchis i Jordi Micó Torró, que estudien primer en el Batxillerat Científic i en el Batxillerat d'Humanitats, respectivament. Es dóna la circumstància que tots dos són també grans músics; Jordi toca la trompeta i Paula, la flauta i el piano.
    Tots tres alumnes, que són companys i amics des de fa anys, han destacat l’esperit de companyonia i de superació que es viu en les aules de l’IES l’Estació.  

dilluns, 26 de novembre del 2012


Alumnes d'informàtica de l'IES l'Estació, tercers a Alcoi en el concurs App Inventor

  Els alumnes de l'IES l'Estació, Vicent Párraga i David Jaén,  de primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà SMX (Sistemes Microinformàtics i Xarxes), han quedat en tercera posició al II Concurs de programació d'aplicacions per a mòbils  amb sistema operatiu Android  mitjançant l'ús de l'eina AppInventor (http://www.appinventor.es/)
   
   L'IES l'Estació va participar amb cinc aplicacions realitzades per onze alumnes de diferents cursos i tutoritzats pels professors Jose Federico Muñoz, Silvia Sancho, Mª José Micó i Pere Crespo. Aquesta segona edició, celebrada el 23 de novembre a la Universitat Politècnica d'Alcoi, ha sigut un èxit de participació amb 57 aplicacions presentades, 15 col·legis /instituts diferents de 6 poblacions diferents, amb una participació aproximada de 200 alumnes. Segons l'organització el nivell va ser molt alt, respecte de l'any anterior.


    Els nostres alumnes guardonats van ser obsequiats amb un Smartphone Android cadascun,  per la realització d'una aplicació anomenada "Aprender". Aquesta aplicació és pensada per als més menuts de la casa i consisteix en una sèrie de jocs educatius en tres idiomes, Castellà, Anglès i Valencià que els permeten aprendre els animals, formes i números d'una forma interactiva i divertida.



    L'aplicació guanyadora de l'IES Manuel Broseta de Banyeres va  ser "BabySiter", també pensada per als més menuts, i que va agradar molt a tothom. La segona classificada "¿Qué hay en la cocina?", una aplicació molt útil de l'IES Serra Mariola de Muro d'Alcoi, que et permet cercar receptes de cuina que continguen si més no una sèrie d'ingredients que l'usuari pot utilitzar com a filtre.