divendres, 27 de novembre del 2015

Presentació de "La llegenda de l’amulet de jade"

Ressenya de Pau Ribera Francés, 2n ESO
El passat dimecres, 18 de novembre, al saló d’actes de l’IES L’Estació, el professor de llengua i literatura i escriptor Vicent Enric Belda, ens va fer la presentació, als alumnes de 2n d’ESO, del seu llibre La llegenda de l’amulet de jade.

Amb aquesta obra, Vicent va guanyar el XI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre l’any 2.006, i la novel·la també fou escollida per als White Ravens (2008), la selecció que fa la biblioteca de Munic de les obres infantils i juvenils més destacades d'arreu del món.
Aquest llibre tracta sobre l’amor i l’amistat d’un jove i d’una xiqueta xinesa, amb moltes aventures, misteris i llegendes xineses. Així mateix ens fa reflexionar sobre temes com l’eterna joventut i la convivència familiar.
Durant la presentació, Vicent ens anà contant curiositats de la petita aldea Han situada a la vora del llac Quinghai Hu, al nord-est de la Xina, on se situa la llegenda, i poguérem gaudir del vídeo de l’estrena, el passat maig, per la Banda d’Agullent, de l’obra musical “De llegenda”, de l’autor agullentí Josep Maria Bru, inspirada en la seua novel·la.
La veritat és que m’ha agradat molt el teu llibre, Vicent. Gràcies per aconseguir que, amb la lectura, obrim la imaginació i viatgem a un món desconegut, ple de misterioses aventures. 

dilluns, 23 de novembre del 2015

Visita a la Vila rere les petges del Justícia

Crònica de Carla Soriano Soler
Com cada any, l'alumnat de l'IES l’Estació participa en un concurs de fotografia en el qual cadascú retrata el racó d’Ontinyent del segle XVI que més l'ha captivat. Per aquesta raó, durant el mes de novembre, l'alumnat de Quart d'ESO hem baixat des del nostre centre fins a la Vila perquè el nostre professor de valencià, Alfred Bernabeu, ens mostre alguns dels llocs els quals apareixen en la novel·la que hem llegit aquest trimestre: El Justícia, de Joan Torró.
Quan hem arribat, hem travessat el pont vell, construït fa més de cinc-cents anys i que ha resistit, impàvid, les fortes riuades del Clariano. També hem vist el Palau de la Vila, on vivia El Justícia en la novel·la; el Mirador, des d’on es poden apreciar unes vistes fabuloses d’Ontinyent, i molts altres llocs de la Vila.

Personalment, pense que està fantàstic que els joves coneguem com era l’antic Ontinyent i la seua història mitjançant aquest tipus de concursos, ja que ens dóna  la iniciativa per a participar i descobrir nous racons d’Ontinyent desconeguts per a nosaltres fins al moment.










dijous, 19 de novembre del 2015

Inauguració de l'exposició "Second Round" a l'IES l'Estació d'Ontinyent

Òscar Borrell, Ricard Huerta, Àngela Montesinos,
Pere Vañó, Reme Pérez, Vicent Lladosa
Dimecres, 18 de novembre, ha quedat inaugurada l'exposició ‘Second Round: art i lluita als instituts valencians"  a l'IES L’Estació d’Ontinyent, la quarta parada d'un total de dotze que es realitzen en diferents instituts valencians. Aquesta iniciativa, que naix amb una clara vocació reivindicativa de la presència de l'art en el dia a dia de les societats més avançades, és un projecte en comú de la Universitat de València i dels instituts.
La inauguració ha comptat amb la presència del Regidor d'Educació, Òscar Borrell, i, per part de la Universitat de València, de Ricard Huerta, Director de l'institut Interuniversitari de Creativitat i Innovacions Educatives, a més d'Àngela Montesinos, Coordinadora de la Unitat de Suport al Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial; també de Maria José Góméz,  que realitza el seu doctorat sobre el projecte "Second Round", i d'Almudena Rodríguez, exalumna de l'IES l'Estació, que ha col·laborat com a professora el la Facultat de Belles Arts i que ara realitza un màster relacionat amb les arts visuals.
El Director de l'IES l'Estació, Pere Vañó, moderà l'acte de presentació realitzat al saló d'actes, on van intervenir, a més de les personalitats abans referides, la professora Cèlia Vidal, que parlà sobre la presència de les arts visuals en el món actual a través de la publicitat. Per la seua banda, Almudena Rodríguez reflexionà sobre la seua motivació professional en el món de les arts. Conclogué l'acte Ricard Huerta, que féu un repàs sobre la presència de les arts gràfiques en algunes ciutats actuals.
L'exposició "Second Round" romandrà a Ontinyent fins el proper 1 de desembre. Consta de 21 panells que fan visible allò que s'ha impulsat al voltant de les arts en el món educatiu amb la intenció de defensar l'aprenentatge de les arts en els diferents nivells de l'ensenyament obligatori. S'acompanya també d'una exposició dels treballs realitzats per l'alumnat del Batxillerat d'Arts.
L'exalumna Alma Rodríguez durant la presentació











dimarts, 17 de novembre del 2015

La Fira d'Ontinyent a través de la història

Foto de Sergi Gómez
Article d'Alfred Bernabeu, cronista de la ciutat d’Ontinyent i professor de l'IES l'Estació, publicat al periòdic LEVANTE el dia 14-11-2015

En el cor de la tardor -el tercer cap de setmana del mes de novembre- els ontinyentins tenim una cita ineludible: la fira, una celebració sempre compartida.  Els pares o iaios acompanyaran  uns infants que no es cansen mai de pujar als cavallets, a la “nòria”, als diminuts cotxets de “choque”. La jovenalla preferirà atraccions més atrevides amb les quals descarregar l’adrenalina. Molts dels meus paisans buscaran el motiu, l’excusa,  per a passejar en un atapeït  recinte firal tafanejant i procurant comprar a bon preu, entre les “paraetes”, l’obsequi desitjat.
            A hores d’ara, la fira d’Ontinyent és pur entreteniment i diversió. No sempre ha sigut així, les fires eren molt importants per a l’economia dels nostres avantpassats. A elles, acudien comerciants i compradors buscant una transacció avantatjosa perquè estava exempta del pagament d’impostos i, al mateix temps, còmoda, ja que durant un període determinat es concentrava un ampli ventall de productes; uns articles que normalment no estaven a l’abast de la gent. No cal remuntar-se massa en el temps per a recordar que  les  vies de comunicació de la comarca han sigut sempre deficients i han dificultat  l’intercanvi comercial. 
                Cal destacar que fins a meitat del segle XIX  els ontinyentins estaven obligats a adquirir els productes  en les  tendes que tenien reservada la  venda de manera exclusiva. Hui en dia resulta inimaginable. Però, exceptuant el dia de mercat o fira, els ontinyentins tenien limitada les opcions  de mercat a causa de l’existència d’aquests monopolis que controlava l’ajuntament. Per tant, la fira era un oasi de llibertat en un entramat comercial sotmès a molts entrebancs i aranzels.
            Sens dubte, aquesta concentració comercial potenciava l’economia del municipi, ja que en un curt període de temps es realitzaven moltes transaccions amb el natural benefici dels veïns. No és d’estranyar  que, a mitjans del segle XVII, l’ajuntament d’Ontinyent interposara litigi legal  contra el marqués d’Albaida, perquè   havia canviat unilateralment la data de celebració de la seua fira fent-la coincidir amb la nostra, amb la lògica competència mercantil que aquesta mudança  suposava.
Foto: Turisme Ontinyent
            Els ontinyentins, molestos després de sis anys d’esperar la sentència dels tribunals en aquest conflicte comercial, es dirigiren el 22 de setembre de 1675 -en aquell temps la fira se celebrava en la segona meitat d’aquell mes-  al territori del marquesat més pròxim -que era el poble de Benissoda- i, en venjança, cremaren algunes cases d’aquell llogaret.  La concòrdia de pau entre les dos poblacions -que necessità la intervenció reial- va estipular una sanció per als ontinyentins i el pagament dels danys causats; però també l’obligat canvi de dates de la fira per part  de la vila d’Albaida.                           

A poc a poc ens acostem al 600 aniversari del naixement de fira, un privilegi concedit pel monarca Alfons el Magnànim i datat el 2 de març de 1418. Sóc dels que consideren que cal  potenciar aquest esdeveniment. Tenim un  exemple ben a prop en l’espai i en el temps de celebració:  Cocentaina, una fira més antiga  (1346), però que ha sabut adaptar-se als nous temps. La nostra fira no pot ser únicament una  festa lúdica que molts vinculem a la nostàlgia de la infantesa, quan començava a fer fred i s’estrenava la roba d’hivern. Ara més que mai, hem de buscar solucions per al futur. 

diumenge, 15 de novembre del 2015

El proper dia 18 s'inaugura l'exposició ‘Second Round’ a l'IES l’Estació


Imatge de l'exposició a l'IES Lluís Vives de València
El proper dimecres, 18 de novembre, l'exposició ‘Second Round’ s'inaugura a l'IES L’Estació d’Ontinyent, la quarta de les 13 parades de la mostra itinerant fruit del treball col·lectiu de la Universitat i 12 instituts d'educació secundària. Els 21 panells que componen l'exposició seran comuns per a tots els instituts, però cada centre incorporarà aquell material expositiu que considere adequat: obres artístiques d'alumnes i exalumnes, performances, vídeo projeccions, etc.  

Com ja apuntàvem en L'ANDANA, La Universitat de València, en col·laboració amb 12 instituts de secundària valencians, presenta  aquesta exposició itinerant ‘Second Round: art i lluita als instituts valencians’. Els 21 panells expositius donen visibilitat a tot allò que s'ha impulsat al voltant de les arts en el món educatiu amb la intenció de defensar l'aprenentatge de les arts en els diferents nivells de l'ensenyament obligatori.

L'exposició estarà a l'IES L’Estació fins a l’1 de desembre, després continuarà el recorregut itinerant pels instituts que han participat en el projecte: IES Laurona de Llíria (4 desembre), IES Tirant lo Blanch de Torrent (15 gener), IES Número 1 de Requena (2 febrer de 2016), IES Benlliure de València (17 febrer), IES Josep de Ribera de Xàtiva (2 març), IES Ausiàs March de Manises (15 d'abril), IES Sanchis Guarner de Silla (3 de maig) i IES María Enríquez de Gandia (18 de maig). Una vegada conclòs l'itinerari, el Vicerectorat de Cultura i Igualtat organitzarà una exposició final en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, on s'exhibiran, a més dels panells, una selecció del material artístic dels centres de secundària participants.



dijous, 12 de novembre del 2015

L'alumnat d'Administració visita les Corts

Divendres 6 de novembre, l'alumnat dels cicles formatius de primer i segon curs de Gestió Administrativa, a més del primer curs d'FP Bàsica, visità la Diputació de València i les Corts Valencianes. Els acompanyaren les  professores Encarna Soriano, Mariola Garrido i Carmen Chaveli.
La visita a les Corts Valencianes va estar conduïda per en Fèlix Vergara, Cap de protocol. Segons explica Encarna Soriano, cap del Departament, aquesta activitat formativa és relacionada amb el mòdul d'empresa i administració i resulta molt interessant perquè l'alumnat conega in situ el lloc on els representants del poble valencià organitzen totes les àrees de l'activitat política i social dels valencians.
L'activitat es completà amb un passeig pel centre de la capital valenciana, a més d'una visita a un centre comercial per tal d'analitzar les tècniques comercials i d'escaparatisme. 


dimarts, 10 de novembre del 2015

El ángel caído del cielo. Un gran relat de Carla Soriano basat en el famós microrelat de Monterroso

L'alumna Carla Soriano Soler guanya un joc literari promogut pel Departament de Castellà i el seu professor Fernando Moreno
Augusto Monterroso, escriptor guatemalenc, és universalment conegut per haver escrit El dinosaurio, considerat un dels contes més breus en llengua castellana.

EL DINOSAURIO
Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
L'autor, suposem que deliberadament, no va voler aclarir les incògnites que ara Carla Soriano, alumna de 4t, ens ha desvetlat. Qui va despertar? Què feia el dinosaure en aquell lloc? Quin tipus de rèptil era? A quin espai concret es refereix el narrador quan empra el díctic allí?
De vegades, només cal un vers o frase suggerent perquè s'òbriguen les portes de la imaginació. 



EL ÁNGEL CAÍDO DEL CIELO

por Carla Soriano


Entre la multitud de las frías calles de Nueva York del año 1930, caminaba Jack Johnson, un importante arquitecto de la época, y como siempre, llegaba tarde al trabajo. Por su mente pasaban mil y una cosas a la vez: la cena de navidad con su familia, su siguiente proyecto arquitectónico… Estaba tan absorto en su mundo que no se percató del escalón de la panadería a la que iba cada mañana. Como consecuencia de ello, tropezó, se golpeó la cabeza y quedó inconsciente.
Cuando Jack abrió los ojos, reparó en que se encontraba en un hospital, en el Hospital Presbiteriano de NY, concretamente. -¿Cómo habré llegado aquí?- se preguntó el arquitecto. De pronto, apareció una dama con una vestimenta un tanto extraña que interrumpió sus pensamientos. Pero no cualquier señorita, sino una hermosísima, con cabellera rubia y ojos como diamantes, la cual llamó mucho la atención del joven arquitecto. -Es un ángel caído del cielo, debe de serlo- pensó.  Ella era Rose, una paleontóloga que se había encontrado al muchacho sin consciencia delante de la panadería.
Esa tarde, Jack tuvo la cortesía de invitar a Rose a tomar un té, ya que le había salvado la vida. Cada palabra que intercambiaban equivalía a una historia, como si hubieran sido destinados a conocerse. Jack miró su reloj de mano. Ya era hora de  irse a la cena de Nochebuena.
Desde esa tarde de navidad, Jack no dejó de pensar en Rose, en cada risa que había surgido de su boca, en sus ojos cristalinos. Todo había sido absolutamente perfecto, excepto el pequeño detalle de que Rose era una mujer casada, pero esto no importaba, ya que Jack pensaba que todo había sido un bonito sueño. Cuando una mañana de febrero del treinta y uno sus miradas se volvieron a encontrar en la panadería, Jack sonrió. No había sido un sueño. Tuvo la idea de ir a dar una vuelta con ella por los helados parques de Central Park. Andando y andando, entraron en el Museo de Historia Natural. De cada dinosaurio que veían, Rose compartía con Jack todos los datos que sabía sobre él. A Jack le brillaban los ojos cuando observaba hablar con tal pasión a la chica que tenía al lado. Decidió preguntarle por qué había escogido esa profesión tan desconocida para él hasta el momento. Rose cambió sus facciones por completo, fingiendo una breve sonrisa. Seguidamente le respondió que su padre había sido paleontólogo, y que murió en una explosión en las Honduras, provocada intencionadamente para encontrar el protoceratops, una especie muy rara de dinosaurio. Jack se vio afectado con la respuesta de Rose, ya que no entendía cómo tras una chica tan alegre y entusiasta se podía esconder un pasado tan triste.
Cuando regresaron a sus casas, Jack comprendió que debía hacer algo para demostrar su amor por Rose, así que escribió una carta a un primo suyo que trabajaba en Guatemala para que encontrara el dinosaurio del que había hablado Rose y se lo trajese lo antes posible al Museo de Historia Natural para entregárselo a Rose como regalo de compromiso.
El dinosaurio tardó dos meses en llegar, pero finalmente estaba allí. Ese mismo día, Jack envió una carta a Rose en la que le confesaba su amor. Si este era correspondido,  ella debía  ir al Museo de Historia Natural para recoger el regalo que le tenía preparado Jack. Si Rose acudía y lo aceptaba, se casarían. Por lo contrario, si ella no aparecía y no aceptaba el dinosaurio, la olvidaría para siempre.
Jack estuvo toda la tarde esperando al lado del gran dinosaurio protoceratops, pero estaba tan cansado que se durmió. Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

dilluns, 9 de novembre del 2015

L'IES L'Estació, pioner en la introducció del ioga i mindfullness a les aules

El Servef ha proporcionat tres alumnes en pràctiques per al desenvolupament de les sessions
"L'aplicació del ioga i la meditació hauria de ser considerada en els programes educatius, per tal d'ajudar els alumnes a trobar moments de pausa i introspecció, en el seu frenesí diari", considera el Departament d'Educació Física*
L'alumnat de l'IES l'Estació ha participat en un programa d'aprenentatge inicial de ioga, que s'ha desenvolupat del 23 de Setembre al 5 de novembre a les instal·lacions del centre de la mà del Departament d'Educació Física i el Centre de Formació del Servef d'Ontinyent.
El curs d'instructor de Ioga impartit en el Servef té una durada de 590 hores. Som la segona localitat en tot Espanya que ha apostat per incloure aquesta disciplina en la seua oferta educativa i a Ontinyent ha finalitzat la segona edició.
El seu contingut és molt complet. S'estudien els orígens i fonaments teòrics del Ioga, la seva filosofia, pedagogia i didàctica, anatomia, gestió de centres, creixement personal  i pràctica, molta pràctica.
El mòdul pràctic té una durada de 120 hores i és on els alumnes acudeixen als centres i institucions per a posar al seu servei tots els coneixements adquirits.
Elena García Navarro, psicòloga-psicoterapeuta i professora de ioga, responsable del curs del Servef, opina que tant el ioga com el mindfullness beneficien l'alumnat a tres nivells: físic, mental i emocional:
1.- Físicament el Ioga ajuda a guanyar en força, flexibilitat i to muscular que milloren la propiocepció i la consciència corporal. A més, es desenvolupen hàbits posturals saludables que previndran un gran nombre de malalties i patologies a l'esquena, entre d'altres.
2.- Mentalment, mitjançant la meditació i l'atenció plena (mindfullness) l'alumnat aconsegueix augmentar la seua atenció i concentració amb la possibilitat de millorar els resultats acadèmics.
3.- Emocionalment, l'alumnat aprèn a tindre un contacte respectuós i afectuós, honest i real amb ell mateix. Això desenvolupa qualitats com l'empatia i la compassió que afecten directament a la convivència del centre. 
Els centres educatius i els nostres joves estan cada dia més dotats de tecnologia i noves aplicacions informàtiques, però menys preparats per a escoltar el seu “jo intern” i gestionar les pròpies emocions de manera eficient.
El professorat d'Educació Física que ha participat en l'experiència per segon any  consecutiu opina que “a la nostra societat actual hi ha poc temps i espai per a la introspecció i el contacte íntim, la qual cosa justificaria la introducció del ioga i mindfullness al currículum, ja que és una ferramenta molt poderosa per a l'autoconeixement”, i expliquen: "Hauríem d'aconseguir el repte de conjugar coneixements i emocions; dades i intel·ligència amb sentiments. Hemisferi esquerre i dret al servei de l'alumnat, oferint-los la possibilitat que trien el que volen ser en la vida amb responsabilitat, consciència i passió. Els nostres alumnes i fills són el nostre futur".
[*Article elaborat pel Dep. d'Educació Física]

dimecres, 4 de novembre del 2015

Xavi Castelló, exalumne, solista de percussió a l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki

Xavi Castelló
Avui a L'ANDANA tenim el plaer d'entrevistar un gran músic, un percussionista internacional, Xavier Castelló Aràndiga, exalumne  de l'IES l'Estació que va formar part de la primera promoció del Batxillerat Artístic. Actualment Xavi Castelló, que va nàixer a Aielo de Malferit fa trenta-dos anys, és el solista de percussió de la Helsinki Philharmonic Orchestra i resideix a la capital de Finlàndia. Germà del també percussionista de l'Orquesta Nacional de España, Joan Castelló, Xavi és un xicot alt, d'aspecte molt saludable i somriure permanent als llavis, una persona discreta a qui realment paga la pena de conèixer.
Secció de percussió de la
Helsinki Philharmonic Orchestra
Xavi, com vas arribar al lloc que ara ocupes a la Helseinki Philharmonic Orchestra?
Xavi Castelló: Jo vivia a Madrid, on estudiava i treballava, i des d'allí va començar tot. Vaig veure un anunci en una web sobre una vacant a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki. Havies d'enviar un DVD on interpretares una sèrie de peces, a més del currículum. Una vegada admès, calia anar a Hèlsinki i passar una sèrie de proves, on no hi cabia el mínim error. Recorde que el primer dia vam estar des de les vuit fins les sis de la vesprada, i al dia següent els finalistes vam realitzar una l’última ronda on es decidiria qui formaria part de l'orquestra.
A València tenim un gran nivell de musics, ja que, dels quatre finalistes que hi érem, a Hèlsinki, dos érem valencians: un gran músic i amic meu d’Albaida, Manolet Martínez, també va arribar a la final amb mi, i ara ocupa una plaça de percussió a Amberes (The Royal Flemish Philharmonic), on, per cert, hi ha un músic ontinyentí i amic meu també, Jaume Santoja, també exalumne de l'IES l'Estació.
Hèlsinki, Finlàndia
Com és el teu dia a dia a Hèlsinki?
Xavi Castelló: Ací a l'orquestra no tenim un horari fix, varia molt cada setmana segons els concerts o la programació a l’auditori. Però un dia bàsic consta d'assaig amb l’orquestra, estudi personal i alguna activitat física.
Què fas en el temps lliure?
Xavi Castelló: Quan en tinc, aprofite per netejar un poc casa. També solc anar a jugar a tennis o pàdel, o algun tipus d’activitat a l'aire lliure.
Com dus el fet de viure tan lluny de casa?
Xavi Castelló: Hui en dia, gràcies a la tecnologia, les distàncies es fan molt més curtes; pots estar en contacte amb la gent constantment i automàticament. Es graciós perquè moltes vegades m’assabente de coses que han ocorregut al poble, a Aielo, abans que la mateixa gent que hi viu.  Però tot i això, sempre trobes a faltar la família, la gent a la qual estimes i l'ambient on t’has criat: les teues arrels. Crec que no s’han de perdre mai de vista.
Primera promoció del Batxillerat Artístic (2000-2002)
Busqueu en un dels quadres el nostre protagonista!
Què destacaries del teu pas per l'IES l’Estació?
Xavi Castelló: Bé, recorde que no vaig ser uns dels alumnes més aplicats, ja que compaginar els estudis musicals amb els de batxillerat em costava bastant. Però sí que recorde molt bé al bon ambient estudiantil que hi havia i les classes d’art del gran professor Joan Martí.
Quin consell donaries a l'alumnat que ara es troba a l'IES l’Estació?
Xavi Castelló: Segons l'experiència pròpia, crec que és una etapa molt important, on cadascú va a poc a poc prenent decisions més importants i intentant visualitzar el seu propi camí o destí. Jo els recomane que s’escolten ells mateixs, que pensen molt bé què volen ser i que no estudien una carrera pensant en l'eixida laboral, sinó que en trien una que els apassione, que els motive a diari, que els faça alçar-se tots els dies del llit d’un bot perquè és realment el que desitgen fer.
Només escoltes música clàssica?
Xavi a la Sala de Concerts de Colònia, Alemanya
Xavi Castelló: No. M’agrada escoltar un poc de tot. Crec que cal escoltar música variada, però sempre de qualitat. Últimament escolte jazz, salsa, o cantants com Stevie Wonder, Sting, Rubén Blades…
En acabar l'entrevista, Xavi encara ens explica algunes intimitats, com són les sensacions que s’experimenten quan s’és dalt d’un escenari, els nervis abans d’eixir i l’eufòria quan ha acabat satisfet la seua actuació. També ens parla dels seus projectes immediats: alguns concerts de música de cambra i altres projectes com a solista. I així, amb ecos llunyans de bongos, timbals, vibràfons, xilòfons i marimbes ens acomiadem d'aquest gran músic d'Aielo. La seua passió per la percussió l'ha dut a la costa del Mar Bàltic; raigs de sons mediterranis escalfant les fredes terres del Golf de Finlàndia.