dimecres, 24 de juliol del 2013

Bones perspectives de col·locació de l'alumnat dels cicles formatius de l'IES l'Estació

Entrevista a Jordi Terol, alumne de DAW i actual empleat a Ontinet SL
Jordi Terol a Ontinet SL

Alumnat de DAW millor equip classificat a Programa-me.
Google s'ha interessat per ells.
Com cada any, a partir del tercer trimestre de segon curs, els alumnes dels cicles formatius del nostre centre inicien l'última part de la seua formació, les pràctiques formatives en les empreses (FCT). Per tot això, existeixen els convenis entre els centres formatius (Conselleria d'Educació) i les empreses privades, que suposen per a l'alumnat posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits i, per a les empreses, disposar d'una mà d'obra a cost zero i, de vegades, provar les capacitats de l'alumnat en vistes a una possible contractació.
Les empreses col·laboradores són de tot tipus: tèxtils, assessories, empreses d'informàtica, cellers, ajuntaments, etc., a les quals cal agrair de manera molt sincera la seua col·laboració. En el present curs 2012-2013, noranta-nou alumnes del nostre centre realitzaren pràctiques; d'aquests, quinze acabaren les pràctiques amb un contracte laboral i deu en tenien opcions serioses. Quant a l'alumnat de Desplegament d'Aplicacions Web (DAW), dels vuit alumnes, cinc acabaren amb contractes i els altres tres tenien propostes laborals.   
En aquesta ocasió, hem tingut l'oportunitat d'entrevistar un alumne de DAW, Jordi Terol, que ja està treballant, i ens contarà la seua personal experiència i la seua valoració del seu pas pel nostre centre.
Quin cicle has fet a l'IES L'ESTACIÓ?
Jordi Terol: El cicle es diu Desenrotllament d'Aplicacions Web, i tinc molts bons records, ja que els professors considere que són dels millors en aquest àmbit. Dels companys, sols puc dir que he tingut l'honor de poder estudiar amb els que seran segur uns molt bons informàtics i dels quals m'he endut una gran amistat.
Quina valoració fas del teu pas pel centre?
Jo faig una valoració molt bona del centre, sé que moltes de les ferramentes que ens han donat a utilitzar com els ordinadors o el taller (en la primera etapa dels estudis) o les plataformes d'ensenyança, tals com les pissarres digitals, no han sigut molt novedoses, tecnològicament parlant, però la veritat és que els professors contrarestaven de molt bona forma les mancances de les tecnologies, posant-nos al nostre abast tots els coneixements que ells tenien per a ensenyar-nos les assignatures. Com una anècdota molt especial, he de dir que ara estic treballant, a l'empresa, colze a colze, amb la professora que em va assentar les bases de la programació, Tamara Riestra, a la qual vaig tindre en l'assignatura de Programació Java de primer. Em resulta curiós estar treballant amb ella, i puc constatar com és de gratificant la seua companyia.
Com han anat les pràctiques en empresa?
Les pràctiques han sigut a l'empresa Ontinet SL, de la qual vull destacar la bona relació que hi ha entre tots els companys i companyes. També dóna gust veure que, quan estàs fent les pràctiques, no tenen cap problema en ensenyar-te com es treballa. A més, es veu com aposta per tu i confia en el teu treball i te'l facilita. Ontinet SL és una empresa modèlica, de la qual moltes empreses podrien prendre exemple, ja que té el privilegi d'haver trobat l'equilibri entre el bon tracte als treballadors i la resposta que ells li proporcionen amb la seua feina ben feta.
T'has pogut quedar a Ontinet SL?
Sí, el contracte ha sigut de mig any, que aprofitaré al màxim per continuar aprenent dels meus companys que, la veritat, tenen un nivell molt superior al que jo tinc, però sé que amb esforç i perseverança puc aplegar a ensenyar-me'n moltes coses, i potser algun dia estaré al seu nivell.
Vols dir alguna cosa més als nostres lectores i lectors?

Vull aprofitar l'ocasió per fer una crítica a les diferents administracions educatives. Tinc el plaer d'estar treballant amb alguns companys que abans eren professors de centres com en el que jo he estudiat, i que ara són a l'empresa privada a causa de les retallades en educació. És una pena veure com molt del millor professorat, que avui podria estar ensenyant, no pot transmetre els seus coneixements a les aules.


 Ontinet: Equip ESET NOD32 Antivirus España: Foto: http://blogs.protegerse.com 

dilluns, 15 de juliol del 2013

Curtmetratge "La subhasta"

L'ANDANA estrena "La subhasta", últim curtmetratge de l'alumnat d'Audiovisuals de l'IES l'Estació


L'alumnat de Comunicació Audiovisual de l'IES l'Estació, dirigit pel professor Vicent Lladosa, tenen el plaer de convidar-vos a l'estrena del divertit curtmetratge "La subhasta". Han intervingut: Álvaro Llorens, Maria Albero, Jordi Sanchis, Àngela, David Morió, Carla Revert, Montse Borredà, Lorena Martínez, Christian, Núria Díaz, Sergio Abad; amb la col·laboració de les professores i professor Joana Rufino, Ana Canet i Pere Vañó. 
      El resultat, com podeu comprovar, és tan correcte, des del punt de vista formal i artístic, com ho és també de simpàtic; per això, des de L'ANDANA, felicitem Vicent Lladosa i el seu alumnat i els desitgem el merescut èxit de públic.


dimarts, 2 de juliol del 2013

Viatge de final de curs a Astúries

La darrera setmana de juny, va tenir lloc l'esperat viatge de final de curs de l'alumnat de 4t de l'ESO, que enguany ha tingut com a destí un campament d'aventura a Astúries. Ha plogut quasi tots els dies, però això no ha estat un inconvenient massa gran per a les ganes de passar-ho bé i traure's del damunt les teranyines d'un curs ple de treball i de responsabilitats. L'alumne Sergi Garcia en ofereix la seua personal crònica 

Se m'ha encomanat que descrigui en unes cent cinquanta paraules el viatge a Astúries i Madrid, fet per nosaltres, els estudiants de quart d'ESO de l’IES l’Estació, però no sé si sabré com emmagatzemar en un article tant reduït tantes vivències, activitats, emocions...
Començaré, evidentment, pel principi, res més i res menys que dotze llarguíssimes hores dins d'un autobús en el qual passaríem molt, realment molt de temps.
Però la llarga espera valgué la pena en arribar a aquell meravellós paratge, cobert per una abundant capa verda, inclús en alguns llocs, era possible identificar neu.

Arribàrem a l'hotel, però, no era possible que tot fóra tant bo, ens havíem equivocat d'hotel, i quan finalment ja érem on tocava, vam descobrir una cosa que canviaria el curs de tot el viatge, ens allotjaríem amb gent de l'INSERSO!!.
Passaren els dies, amb ells les activitats, com ara el piragüisme, on gairebé tots nosaltres acabàrem amb la canoa cap per avall, també gaudírem d'unes ferides de guerra, la guerra del PaintBall, molt graciós també el barranquisme i totes les cares gracioses d'una de les nostres acompanyantes professores, visitàrem una cova guiats per un senyor de caràcter lleugerament llunàtic, i també visitàrem molts llocs interessants com ara Covadonga, Lleó i, sobretot, Cangas de Onís.
Acabàrem el viatge a Madrid, on possiblement tots i cadascun de nosaltres ens vam commoure al veure el musical de “El Rey León”, en traslladar-nos en un instant a la nostra infància.

Sincerament, per a mi, i suposo que parlo en veu de tots, crec que ha sigut un viatge, encara que passat per aigua, digne de recordar.

Sergi Garcia Micó