“Educación sexual y desinformación”, un article de Marta Revert Sarrió

Actualmente, la educación sexual en España es prácticamente inexistente. A diferencia de otros países de Europa en los que es obligatoria, como Suecia y Alemania, la educación sexual en nuestro país sigue siendo un tema de debate entre los que defienden una asignatura necesaria en las escuelas y los que lo perciben como materia opcional e incluso prescindible. Sin embargo, hay muchas razones por las que se deberían instaurar enseñanzas sobre sexualidad.

Los niños y adolescentes que carecen de educación sexual y que quieren aprender autónomamente solo encuentran una opción: localizar información en Internet. Según el Instituto Nacional de Estadística (INE), casi el 90% de los menores de diez años en España tiene acceso a la Red. En algunos casos, que aprendan por ellos mismos puede ser una buena alternativa, pero la mayoría de las veces obtendrán sus aprendizajes de la pornografía.

El problema del contenido pornográfico es que no enseña consentimiento, prevención ni “cuerpos reales”. A causa de la desinformación, o mala información, aumentan los embarazos juveniles. Y algo que los jóvenes olvidan (o desconocen) es que la falta de protección también provoca enfermedades de transmisión sexual.

Más allá de estas consecuencias que todos conocemos, se encuentra la violencia sexual. Ya no es solo que la pornografía y la falta de educación afectivo-sexual hayan causado un incremento de los casos de agresiones hacia la mujer, sino que, además, muchas víctimas ni siquiera saben que están sufriendo acoso, dado que el desconocimiento provoca que ignoren que eso no es lo normal.

Una buena educación sexual, por lo tanto, permitirá a los jóvenes no solamente informarse de las consecuencias de la desprotección y las relaciones reales, sino también saber discernir realidad y ficción, así como ser capaces, en el caso de las féminas, de gritar bien alto NO.

Juan Torres torna a estar proposat a millor docent de Formació Professional

El nostre company d’Informàtica Juan Torres, professor tècnic del Cicle de Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, s’ha tornat a introduir en el llistat de docents nominats per als Premis Educa Abanca, convocats per una plataforma virtual que busca als millors professionals del país. 

Torres ja va estar nominat en la primera edició del 2017, any en què va quedar com a 2n millor professor de Formació Professional de tot l’estat. Dotze mesos després, en 2018, també aspirava al pòdium dels II Premis Educa Abanca, encara que en aquella ocasió va obtenir una quarta posició. I enguany ha estat seleccionat per tercera vegada en la mateixa categoria.

Juan s’ha mostrat molt content per aquesta nova nominació, ja que és l’alumnat qui proposa la seua candidatura. Per al nostre company, el vertader incentiu no és la nominació en si, sinó disfrutar cada dia de la felicitat dels seus alumnes, animar altres professors a actualitzar els mètodes d'ensenyament i apostar per la gamificació en tots el nivells educatius.

El proper 30 d’octubre sabrem si Juan forma part del llistat dels deu finalistes de la categoria de Formació Professional. No serà fins al 15 de novembre quan es publiquen les puntuacions obtingudes per aquests finalistes. Qui obtinga la major puntuació serà recompensat amb el títol de Millor Docent d’Espanya 2022.

Molta sort!

Inici de les classes

L’IES L’Estació ha tornat a viure aquest dilluns una jornada de retrobades, emocions intenses i nervis a flor de pell. Perquè l’inici del nou curs escolar 22-23 ja és una realitat. 

Més de 800 alumnes i al voltant de 112 professors i professores han omplit unes aules que havien estat buides des de finals de juny. I tots ho han fet amb plena normalitat, sense mesures, restriccions sanitàries o protocols anticovid. De fet, les mascaretes que ens han acompanyat durant dos cursos complets, colpejats per una pandèmia mundial, han passat, de moment, a la història.

Però la tornada a l’escola ha vingut marcada també per altres importants novetats. La principal és la implantació en els nivells imparells dels currículums que fixa la LOMLOE, una normativa que ja va entrar en vigor l’any passat en aspectes com ara els criteris d’admissió als centres o la promoció de curs amb diverses matèries suspenses. El que enguany centrarà la nostra atenció és l’aprenentatge cooperatiu, l’avaluació per competències, la impartició d’assignatures noves o l’ampliació de les modalitats del Batxillerat.

Preocupa, sobretot al professorat, el canvi metodològic que proposa la nova legislació, segons la qual cal centrar-se no tant en l’adquisició de sabers com en l’assoliment de les competències específiques i clau. 

El que sí està clar és que amb la implicació de tota la comunitat educativa anirem fent camí a poc a poc, sense perdre mai de vista el nostre principal objectiu: aconseguir l’evolució personal, emocional i social de tot el nostre alumnat.

Benvinguts i benvingudes a un nou curs!

CURS 22-23: UNA MIRADA CAP AL FUTUR

«El cervell necessita emocionar-se per a aprendre». Són paraules del neuropsicòleg José Ramón Gamo que a l’IES L’Estació, en el nostre afany de superació i millora contínua, subscrivim al cent per cent. Lluny queden ja les històriques classes magistrals on l’alumnat era un simple receptor passiu; al nostre centre, en consonància amb el que estipula la nova llei educativa, la LOMLOE, apostem per un professorat generador d’experiències i un estudiantat com a element autònom, motivat i competent capaç d’implicar-se activament en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge.

Tot i que sembla fàcil, no ho és. Enriquir la qualitat de l’educació mai ho ha sigut. Però a l’IES L’Estació estem plenament convençuts de dir adeu, per fi, a un món vell i obsolet per a adaptar-se al que el jovent necessita i traure del polsós calaix les noves metodologies educatives, que, contràriament al que es creu, no són tan modernes com sembla. És moment, per tant, d’aplicar ferramentes estimulants com ara l’Aprenentatge Basat en Projectes, l’Aprenentatge Cooperatiu o la Gamificació. L’objectiu: frenar l’abandonament escolar prematur, l’escàs rendiment acadèmic, els resultats mediocres o la insignificant motivació dels estudiants.

A fi d’escometre aquesta empresa comptem amb diversos incentius. Un d’ells és la imminent construcció a la mateixa parcel·la d’un nou institut modern i sostenible energèticament, amb remodelats espais docents que donaran prioritat a les innovacions pedagògiques. Amb aquesta il·lusió en ment encetem el nou curs escolar 2022-2023, potser l’últim que passem en aquestes instal·lacions que tenen més de 50 anys d’història.

L’altre al·licient brolla de la nostra seguretat com a professionals altament qualificats i en inesgotable formació personal i professional; docents amb una clara meta que participen activament en programes Erasmus i sustenten el seu treball en conceptes clau com per exemple la creativitat, la gestió de les emocions, el benestar mental, la transversalitat de coneixements o la inclusió educativa. En aquest sentit, hem recollit amb orgull el diploma que ens acredita com a Centre Coeduca per la nostra implicació en la millora en la igualtat a l’institut i per la defensa de la cultura de pau amb perspectiva de gènere.

També ens sentim orgullosos de la nostra inclusió aquest setembre en el llistat actualitzat d’instituts que formen part del projecte Centre Digital Col·laboratiu, una de les actuacions de referència del Pla Estratègic de Transformació Digital de l’Administració de la Generalitat, que comportarà, en síntesi, l’aplicació de noves ferramentes tecnològiques per a millorar la gestió y la coordinació dels centres educatius.

Aquesta és la mirada cap al futur que desitgem, que necessitem peremptòriament. Perquè l’educació marca la vida de les persones i perquè ens neguem a acceptar que el fracàs escolar puga derivar en un fracàs en la vida. «L’educació és l’única solució», assegura Malala, premi Nobel de la Pau 2014. «Un xiquet, un professor, un llibre i una ploma poden canviar el món».