dimarts, 17 d’octubre de 2017

«El primer Ontinyent cristià», per Alfred Bernabeu

Resultat d'imatges de rei jaume iLa conquesta d’Ontinyent, tal i conforme volen simular les ambaixades de Moros i Cristians, no es va produir com a conseqüència d’una batalla davant de les muralles. Es va tractar de tota una campanya militar, tardor de 1244-gener de 1245- que va afectar  la zona compresa entre Xàtiva i Biar. Una vegada conquerit el castell de Biar, l’hisn Untinyân va obrir les portes als vencedors. El rei Jaume narrava aquesta victòria en el “Libre dels feits” amb aquestes paraules: “E quan (els musulmans) viren que nós havíem Xàtiva e Biar, rendés  a nos tot l’altre regne... ab convinença que nós los havíem feta, que els retinguessem en el regne. E, així haguem-ho tot”.
Certament, els sarraïns pactaren la submissió a canvi de continuar habitant la terra que els va vore nàixer. El monarca, per assegurar la possessió, instal·là en l’alcàsser —palau de la Vila— una reduïda guarnició de soldats: una gota cristiana en una mar mora. La immensa part de la població continuaria sent musulmana fins a 1248. Ara bé, la relació entre conqueridors i vençuts es va deteriorar vertiginosament.  El poderós xeic al-Azrâq, que dominava les serres d’Alcoi, s’alçà en armes. La insurrecció serví d’excusa al rei per a decretar “una neteja ètnica” al sud del regne amb les subsegüents expropiacions de béns i desterraments.  (6 de gener de 1248). Una Vall d’Albaida escenari de revoltes i fins i tot de derrotes cristianes a mans musulmanes com la batalla de Llutxent esdevinguda el 24 de juny de 1276.
S’iniciava l’assentament de colons i el progressiu desplaçament dels mudèjars enfora del recinte emmurallat per evitar més avalots i violències. El llibre de Repartiment (1248) mostra vint donacions a nous pobladors, alguns dels quals no es van instal·lar mai ací. Entre els llinatges d’aquells primers ontinyentins detectem alguns que encara sobreviuen en el temps: Vaello, Sanz, Revert, Cerdà. Hi ha un nom que crida l’atenció:  Llop de Baïlo, beneficiari de l’alqueria Iel·las (a prop de l’actual ermita de Morera) i de 3 jovades de terra -equivalents a 108 fanecades- i una jovada de vinya al nostre terme.
Resultat d'imatges de vila d'ontinyentEn l’arxiu municipal d’Ontinyent conservem un antic pergamí amb un segell de cera roig on esta imprés l’escut reial. En aquest document, datat el 18 de març de 1250, Jaume I aprova els repartiments de terres i cases efectuats pels cavallers aragonesos Artal de Foces, Llop de Vaello o de Baïlo i de Garcia Ortiz.   
Poc després de les donacions inicials, el 29 d’abril de 1250, el rei Jaume confirmava a la vila d’Ontinyent l’extensió del terme que tenia en temps dels sarraïns. També de certes millores com l’obertura de l’actual portal de Sant Roc (1256), la donació als ontinyentins de l’extensa partida dels Alforins (1257), la concessió franca de les serres per aprofitar llenyes i pasturar...
El repoblament  cristià d’Ontinyent es va veure afavorit per la devastadora destrucció que va causar el terratrèmol ocorregut en la Setmana Santa de 1258, un sisme que va provocar l’enderrocament de  moltes de les seues cases i, fins i tot, va afectar seriosament els murs de defensa. Poques setmanes després del desastre, entre el 5 i 7 de maig, el monarca visità Ontinyent per a supervisar la reconstrucció. Aquest procés  comportà el canvi general d’una estructura urbana musulmana per altra trama més ajustada a les necessitats dels pobladors cristians.  
Poques notícies disposem de l’economia dels primers ontinyentins. Afortunadament, conservem una anotació fiscal de 1263 que ens mostra una població amb recinte emmurallat, alcàsser, hostal per a viatgers, banys, taula de carnisseria, dos forns de coure pa i quatre molins fariners. Una població ja majoritàriament cristiana, 200 famílies (1000 habitants aproximadament) front a 100 cases de musulmans.     
Resultat d'imatges de ontinyent murallas
Jaume I va nomenar  Ontinyent com a vila reial, amb vot a les Corts del Regne. Prompte adquirí especial rellevància. La seua situació estratègica -frontera amb el regne de Castellà (Villena)- era important per a la Corona. A més,  l’aspecte defensiu de la Vila, envoltada de muralles, la protegia dels atacs castellans i de les sublevacions mudèjars.
Una terra de conquesta que compartir entre els nouvinguts i la població autòctona sotmesa, a poc a poc minoritzada fins l’expulsió final en 1609. Aquells catalans i aragonesos, juntament amb uns pocs navarresos i occitans, ens llegaren una llengua, la mateixa que parlem hui. També es dedicaren a beneir les mesquites i transformar-les en esglésies, dedicades a Santa Maria. Tot aquest procés, segons afirma encertadament l’historiador Abel Soler, va definir els trets lingüístics i culturals que encara mantenim els ontinyentins del segle XXI. Jaume I va ser en bona mesura el “constructor” d’una nova Vall d’Albaida valenciana i europea, integrada en el món occidental.

divendres, 13 d’octubre de 2017

Au revoir, ma chère Rosa

La professora de Francés Rosa Lapiedra Blasco, recentment jubilada, assegura que ja és l'hora de donar pas als nous docents
Gran professora, gran companya, gran amiga. Tres qualificatius que podem aplicar a qui acaba de jubilar-se fa escasses setmanes. Rosa Lapiedra Blasco, que aterrava a l'IES L'Estació el 2008, començava en aquest institut i un 1 de setembre d'eixe mateix any l'última etapa de la seua trajectòria professional. "Va ser curiós", confessa, "el fet de tindre col·legues que havien sigut professors meus, i més curiós encara transitar pels corredors reservats sols per a ells".
Després d'exercir la docència a València, Quart de Poblet, Bocairent, Albaida, Oliva, Canals, Alcoi o Cocentaina, aquesta professora de Francés, de mirada honesta, humil i noble, arribava al nostre centre amb eixa timidesa i prudència intrínseques que l'han acompanyada des de sempre, cosa que no ha sigut obstacle per convertir-se en un dels membres més valorats que amb el seu savoir faire s'ha guanyat la simpatia i el respecte de l'alumnat, professorat, equip directiu i personal no docent.
Empàtica com poques amb els joves, Rosa Lapiedra, que ara gaudirà de tots els petits instants que ens ofereix la vida, ha volgut acomiadar-se recordant, per un costat, el nostre company desaparegut Rafael López i alliçonant-nos, per l'altre, sobre la importància de la motivació del professorat. "Un professor motivat", afirma, "és aquell que se sent respectat i valorat en el seu treball diari pels alumnes i pels companys".
"No és gens fàcil ser docent actualment", assegura. "Ser professor no només significa ser transmissor de coneixements de la matèria que s'imparteix; s'ha de ser també model i guia per als escolars, així com estar sempre disposat a aprendre, a col·laborar i a compartir amb els teus col·legues i alumnes. Adaptant-se als canvis i evolucionant de forma continuada cap a les noves tecnologies. Donem pas als «Nous docents»".
Sàvies paraules de qui ha sabut aplicar-les rigorosament. Fins sempre, chérie.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

IV Concurs d'escriptura crítica juvenil. Termini fins al 31 d'octubre

La nova edició del Concurs d'escriptura crítica juvenil, que organitza anualment el Consell Local de la Joventut d'Ontinyent, ja està ací. Es tracta d'un certamen que pretén fomentar l'ús del valencià mitjançant la redacció d'un article d'opinió que pose de manifest el pensament crític dels joves al voltant de temes vinculats a l'actualitat.
Els organitzadors de la iniciativa, dirigida tant a l'alumnat dels instituts com als joves entre 18 i 30 anys, recompensaran econòmicament i amb un e-book aquells articles originals que facen un ús correcte de la llengua, que respecten les regles de construcció d'un discurs coherent i que deixen constància d'un alt grau de maduresa en els comentaris.
Aquesta convocatòria, la quarta, ha comptat, com és habitual, amb la col·laboració de l'IVAJ, del consistori ontinyentí i d'alguns periòdics locals, que publicaran els textos premiats.
Pots consultar les bases d'altres concursos en diverses etiquetes que trobaràs en la part dreta d'aquest bloc.

divendres, 6 d’octubre de 2017

Visita a l'exposició «No em toques el WhatsApp»

L'exposició fotogràfica itinerant «No em toques el WhatsApp» s'instal·la a la Casa de la Cultura d'Ontinyent
L'alumnat de 2n d'ESO de l'IES L'Estació visita una mostra que pretén previndre la violència de gènere i el control de la parella mitjançant les noves tecnologies 
Després d'haver visitat algunes localitats com Benidorm, Godella o Bétera, l'exposició fotogràfica «No em toques el WhatsApp» acaba d'aterrar a Ontinyent per sensibilitzar els joves entre 14 i 30 anys de les greus conseqüències que comporten les actituds agressives contra les dones. La mostra consta, essencialment, de diverses fotografies sobre panells verticals que promouen la igualtat, la convivència i el respecte entre sexes, i que a més reflecteixen la realitat actual sobre l'ús de les xarxes socials, segons expliquen antics alumnes del nostre centre, encarregats de l'exposició a la Casa de la Cultura d'Ontinyent.
La visita de l'alumnat de 2n d'ESO també incloïa la visualització de diversos curtmetratges i la participació en una dinàmica grupal que pretenia valorar els hàbits i les rutines diàries dels nostres joves en relació amb la utilització de les TIC.
Totes les fotografies i vídeos que recull aquesta mostra itinerant van participar l'any passat en el concurs homònim «No em toques el WhatsApp», un certamen convocat per l'Institut Valencià de la Joventut amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones, que se celebra cada 25 de novembre. Aprofitant els treballs presentats al concurs, l'IVAJ ha estat organitzant últimament diverses exposicions amb les fotografies i els vídeos guardonats i seleccionats pel jurat. 

Ací teniu un dels molts vídeos que es van presentar l'any passat al concurs «No em toques el WhatsApp». Es tracta d'un curtmetratge elaborat pels alumnes d'Imatge i So de l'IES Vicente Gandia de Castelló de la Ribera.



dilluns, 2 d’octubre de 2017

Reconeixement per a Vicent E. Belda Belda

L’escriptor agullentí Vicent Enric Belda guanya la XXXI edició del Premi de Narrativa en Valencià Felipe Ramis
El jurat del certamen, organitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Vila Joiosa, premia amb 1.700 euros el relat La mort de Gombrowicz 
L'escriptor va tindre paraules d'agraïment per als assistents
El professor i escriptor Vicent Enric Belda ha estat nomenat recentment guanyador de la XXXI edició del Premi de Narrativa en Valencià Felipe Ramis amb aquesta narració breu que ha captivat els membres d’un jurat compost per docents i filòlegs. El nom del guanyador es va donar a conèixer el passat 22 de setembre en el transcurs d'una gala celebrada als jardins de Donya Concha, a la Finca La Barbera.
El guardonat, que imparteix Llengua Valenciana i Literatura a l’IES L’Estació des de fa vint-i-cinc anys, va agrair la distinció a la seua obra i va destacar la importància de potenciar la narrativa en valencià a través de certàmens literaris com el Premi Felipe Ramis, un dels concursos de narrativa d’adults més importants del nostre àmbit. "Com cada reconeixement que es rep, sobretot és un al·licient per continuar conreant cada dia aquest art silenciós i discret que és la literatura", declarà l’autor durant l’entrega del guardó.
Vicent Enric Belda té en el seu haver un gran nombre de publicacions i ha estat guardonat amb importants premis com ara el Premi Bancaixa, el Premi Samaruc o el Premi Vicent Silvestre de narrativa infantil, entre d’altres.
Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Vila Joiosa han destacat la bona acollida d’un certamen, molt consolidat a la localitat, que portava sis anys sense convocar-se. "Aquests guardons", va comentar Mª Ángeles Gualde, regidora de Cultura, "són un referent a la nostra ciutat i una excel·lent eina per potenciar la nostra llengua".
La XXXI edició del Premi de Narrativa en Valencià Felipe Ramis va rebre un total de 66 obres d’autors de la Comunitat Valenciana, Balears i Catalunya, i només una d’elles no va poder concursar en incomplir les bases.
La mort de Gombrowicz, la història premiada, és, segons ens explica el seu autor, un relat breu que narra l’últim dia en la vida d’un vell psiquiatre infantil. Marginat pels seus col·legues a causa de la seua edat avançada i els seus desvaris, fantasmes del passat vénen a visitar-lo i recordar-li alguns fets horribles, dels quals ell en fou responsable.

dijous, 28 de setembre de 2017

Reconeixement per a Juan Torres

Juan Torres Mancheño opta a convertir-se en el millor docent d'Espanya
El professor d'Informàtica de l'IES L'Estació ha estat nominat en els Premis Educa Abanca 2017 en la categoria «Millor Docent de Formació Professional»
Realçar socialment la figura dels grans docents que gaudeixen del seu treball. Aquest és el principal objectiu dels Premis Educa Abanca, que enguany celebren la seua primera edició gràcies a la plataforma virtual mundoeduca.org, promotora del certamen, que busca professionals de l'educació de totes les etapes educatives que despunten per la seua praxi diària.
En aquesta primera convocatòria ha estat nominat, a petició dels seus alumnes de Sistemes Microinformàtics i Xarxes (SMX), el professor d'Informàtica Juan Torres Mancheño, que aspira a convertir-se a partir del pròxim 10 de gener, dia en què el jurat publicarà la seua resolució, en el millor docent de Formació Professional del país. "Sols el fet d'estar nominat és  un premi per a mi", assegura, "però la vertadera recompensa és poder disfrutar cada dia dels meus alumnes i saber que el que fem els arriba. Aquesta nominació haurien de rebre-la ells, realment".
Selfi de Juan Torres amb el seu alumnat de 1r d'SMX del curs 16/17
El deu finalistes de cadascuna de les categories rebran a A Coruña un diploma acreditatiu durant la celebració del I Congrés Mundial d'Educació. EDUCA 2018, que tindrà lloc el 23 de febrer. En aquest mateix acte es farà entrega al guanyador de cada categoria d'un premi econòmic dotat amb mil euros.
Juan Torres Mancheño, qui el curs passat va organitzar el primer InnoBar de la Comunitat Valenciana, treballa diàriament a l'IES L'Estació per aconseguir amb les noves metodologies educatives que l'alumnat arribe a ser el principal protagonista del procés d'ensenyament i aprenentatge. De fet, l'educador ha presentat recentment un projecte de renovació pedagògica que incorpora a l'aula les tècniques dels jocs. "El professorat", comenta Juan, "lluita perquè es valore i es reconega la tasca docent i per atribuir a l'educació el protagonisme que té".
Des de L'Andana li desitgem tota la sort del món. Ell ja sap que compta amb el nostre suport incondicional. Xicon, enhorabona per la nominació! 

dilluns, 25 de setembre de 2017

Educant per aconseguir unes ciutats sostenibles

L'alumnat de l'IES L'Estació se suma a la celebració del «Dia Europeu sense Cotxes»
Aquest institut organitza una pujada al centre en bicicleta amb l'objectiu de reivindicar un model de mobilitat urbana sostenible per a Ontinyent
Paloma Tortosa, l'estil en persona.
En la foto inferior, Silvia Sancho,
Secretària del centre, optà per pujar a peu
Amb motiu del «Dia Europeu sense Cotxes», que se celebra cada 22 de setembre, l'IES L'Estació ha impulsat una activitat formativa destinada a divulgar els beneficis de deixar els vehicles privats a casa i a promoure entre familiars i coneguts de l'alumnat el transport públic. Per aquesta raó, desenes de joves, acompanyats per Pere Vañó, director del centre, i Paloma Tortosa, cap del Departament d'Educació Física, han participat un any més en una pujada a l'institut en bicicleta per tal de defensar l'ús d'aquest mitjà de transport saludable i no contaminant.
La marxa ciclista, que arrancava de bon matí dels col·legis Carmelo Ripoll i Lluís Vives, va transcórrer amb esperit jovial pel traçat dels Camins Escolars Segurs, un ruta pedestre inaugurada el 2014 pel consistori ontinyentí que ha permés en tres anys reduir la congestió de trànsit als voltants de l'institut i lluitar contra el sedentarisme. Amb la celebració d'aquesta jornada, l'IES L'Estació critica una vegada més els efectes negatius que produeix la «cultura del cotxe» i es reafirma en un pensament ben clar: considerar els peus, la bicicleta o el transport públic excel·lents alternatives a les actuals pautes de mobilitat.
El «Dia Europeu sense Cotxes» va nàixer l'any 2000 com a instrument de reflexió individual i col·lectiva sobre l'ús irracional de l'automòbil a les ciutats i el seu impacte ambiental sobre l'entorn. Segons dades recents, el transport genera el 20% de la contaminació atmosfèrica a la Unió Europea i és responsable del 40% de les emissions urbanes.  
Els Camins Escolars Segurs, una alternativa saludable
L'institut també ha volgut celebrar aquesta jornada tan especial fent participar l'alumnat de 4t d'ESO en el concurs d'Instagram #HuiDescansaElCotxe, una iniciativa de la Generalitat que anima els joves valencians a pujar una foto a aquesta xarxa social amb algun familiar o amic conductor mostrant les claus del seu vehicle. 
Programant l'eixida
De camí  a l'institut
Pere Vañó també va matinar per acompanyar el seu alumnat
La recta final
L'arribada
Dos joves ciclistes que han donat exemple de vida saludable
A punt d'entrar a classe, després del trajecte