Entrevista amb Elena Prieto, professora visitant als EE.UU.

«La tecnologia està molt integrada en el sistema educatiu americà»

Tombar els límits entre països per a construir ponts en una era globalitzada genera —qui ho dubta hui en dia— un efecte intens i positiu en les comunitats de tot el món. És per això que l’intercanvi cultural que ultrapassa les fronteres s’ha convertit realment en una aventura a la qual s’animen cada any milers de docents que comuniquen els seus sabers a través de diverses matèries educatives. 

A Espanya, centenars de professionals de l’educació participen anualment de manera voluntària en el Programa de Professors Visitants als EE.UU, un programa del Ministeri d’Educació amb el qual es pretén fomentar la millora de la qualitat de l’ensenyança de la llengua i la cultura espanyoles a l’estranger, així com la formació dels professors que la imparteixen. De fet, per al proper curs 24-25 s’han convocat 638 places per a professorat visitant a EE.UU., Canadà, Irlanda, Alemanya i Xina. Aquest programa, una oportunitat única per a aprofundir en noves cultures i metodologies docents, va començar a Califòrnia l’any 1986, fruit d’un acord de col·laboració entre el Ministeri espanyol i el Departament d’Educació d’aquell estat.

Silvia Sancho (dreta de la foto)
 animà Elena a participar en el programa

En aquesta gran empresa, no exempta de riscos però repleta de grates compensacions, s’ha involucrat la professora Elena Prieto Ferrero, una jove de 36 anys, periodista de professió, que va aterrar a l’IES L’Estació fa cinc anys per a cursar amb qui subscriu aquestes línies el Pràcticum programat en el Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària. Demanar una plaça en aquest programa «va ser una decisió que ja tenia en ment fa alguns anys», ens comenta, «quan estava a l’IES L’Estació realitzant les pràctiques formatives del Màster. Aquell any vaig conéixer Silvia Sancho, professora d’Informàtica del centre, i ella em va explicar en què consistia tot el procediment». 

Després d’aprovar les oposicions en plena pandèmia mundial, la idea d’obtenir un lloc de treball a l’estranger la va fascinar, per la qual cosa va enviar la seua sol·licitud ara fa dos cursos. Perquè aquest és ja el segon any d’Elena en territori americà. La jove ontinyentina, que també va residir a Austràlia abans de convertir-se en docent, porta més de 12 mesos impartint classes d’Espanyol i d’Història dels EE.UU. al Clinton Rosette Middle School, un centre ubicat a Dekalb, ciutat situada a una hora de Chicago, a l’estat d’Illinois. Comunicadora nata, Elena no s’ha acovardit enguany davant de la idea d’impartir classes de Matemàtiques i Ciències com a codocent.

Aquests dies ens comenta que ha estat fent classe online. Les intenses nevades que ha patit l’estat així com unes temperatures que es desplomen fins als 20 graus negatius han provocat que es reprenguen uns hàbits que tots aplicàvem durant la pandèmia de coronavirus.

Per la seua valentia demostrada hem decidit entrevistar-la, perquè ens conte com ha anat adaptant-se a un sistema educatiu que sembla situar-se en les antípodes del nostre.

Com està estructurat el sistema educatiu americà?

El sistema educatiu d’EUA divideix l’ensenyament en tres blocs: l’Elementary, que equival a la nostra Primària; el Middle School o escola intermèdia, que comprèn des de 6é a 2n d’ESO, i el High School, una etapa on trobes alumnat de 3r d’ESO fins a Batxillerat.

A banda d’aquesta particular estructuració, trobaràs moltes més diferències rellevants, veritat?

Exacte, i molt substancials. Ací la tecnologia, per exemple, està molt integrada, els alumnes dominen les aplicacions informàtiques i estan habituats a realitzar les tasques en línia, de fet, no s’escriu quasi a mà. També s’aposta molt per la lectura, els alumnes escullen els llibres que volen i sempre hi ha temps a classe per a llegir. La biblioteca és una peça fonamental. En general, hi ha molta més opcionalitat per a l’alumnat en nivells superiors. Es dona molt de suport a l’esport, la música i l’art, en general.

Però segur que has observat inconvenients o situacions desfavorables en contrapartida.

Els ordinadors fan que els alumnes tinguen moltes més dificultats per a concentrar-se i, en alguns casos, s’utilitza la tecnologia per a jugar en lloc de treballar. A grans trets, hi ha un pitjor comportament de part de l’alumnat i, en ocasions, les faltes de respecte i les baralles estan més generalitzades. A més a més, les jornades són molt intenses amb un sol pati de 38 minuts per a descansar. El professorat pot entrar al centre en qualsevol moment, fet que propicia situacions com que hi haja docents que treballen a l’institut els caps de setmana o en vacances. 

Què és el que més et crida l’atenció del sistema educatiu americà?

La quantitat de recursos de què disposa el professorat. Ací cada professor té la seua classe totalment equipada amb escriptori, pissarra digital, pissarres normals, telèfon, càmera i projector. A més, només arribar em van proporcionar un portàtil i vaig descobrir que cadascú tenia un pressupost individual per a materials i decoració, altre per a cada departament i cada alumne té un ordinador. Com he dit abans, tot funciona a nivell tecnològic, des dels materials fins a les notes. De fet, no hi ha llibres de text.

Per què has decidit quedar-te un curs més als EE.UU.?

El programa facilita un visat per a tres anys amb opció d’ampliar a dos anys més, és a dir, un professor pot estar fins a cinc anys ací. És evident que l’experiència és única i molt enriquidora, però crec que amb dos anys gaudint d’aquesta aventura és suficient, tot i que no descarte en un futur conéixer altres llocs, ja que el programa està obert a Canadà, Austràlia i Alemanya.

Com és la gent amb qui has estat convivint des de fa dos anys a Illinois?

La gent és molt amable, tant les persones que he conegut fora del centre, com els companys de feina. On jo visc es parla del “Midwest Kindness”, és a dir, de l’amabilitat d’aquesta regió que seria el “Mig oest”, i jo ho he experimentat.

A què dediques el temps lliure?

La meua gran afició és viatjar, així que ací he aprofitat per a visitar molts llocs dins d’aquest país tan gran, però també tinc temps per a anar al gimnàs, ajuntar-me amb amics, llegir, veure sèries i també anar al cinema, al teatre o, fins i tot, al bingo.

Per tots els teus comentaris podem deduir que la vivència és altament recomanable.

Sens dubte, anime el professorat a que isca de la seua zona de confort i aprofite aquest tipus d’experiències que ofereix el Ministeri d’Educació. És un programa obert per a docents tant de Primària com de Secundària i està disponible tant per a funcionariat interí com per a funcionariat de carrera. 

Moltes gràcies, Elena, aquest estiu t’esperarem, com fas tu en aquesta imatge, amb els braços oberts.