 |
| Plaça de Sant Domingo, il·lustració del xiquet Juan Ezquerro Ruiz, resident a Ontinyent durant la Guerra Civil |
La
Guerra Civil va ser el primer enfrontament bèl·lic que va considerar objectiu
militar a la població civil. A partir de finals d’octubre de 1936, l’exèrcit
franquista va sotmetre a Madrid a un bombardeig incessant amb la subsegüent
destrucció de béns i persones. El govern,
evitant el perill, establí la capitalitat de la República a València. Al mateix
temps, milers i milers de refugiats fugien a zones més segures, lluny dels
perills del front de guerra.
Per
tal de preservar les vides dels xiquets es va procedir a la seua evacuació de
la capital i foren allotjats en colònies infantils. Gran part d’elles
s’establiren en propietats requisades a Catalunya i, sobretot, a la nostra
comunitat. En el cas d’Ontinyent, foren quatre colònies assentades a les
finques de Santa Bárbara, El Alba, La Mayansa, Morera, Sant Vicent i el
balneari de les Aigües on es va instal·lar el col·legi de cecs nacional.
Faig
aquesta introducció històrica perquè en aquelles colònies es va utilitzar l’art
pictòric com a teràpia per als xiquets traumatitzats pels desastres de la
guerra. Els dibuixos foren enviats a exposicions a l’estranger i foren venuts
per recaptar fons destinats a la causa republicana. Doncs bé,
un d’ells —la il·lustració del xiquet Juan Ezquerro Ruiz, resident en la
colònia de Santa Bárbara a Ontinyent— va formar part d’una mostra exhibida públicament en un establiment de la
Quinta Avinguda a Nova York en febrer de 1938 i va acabar en el fons Spanish Children’s Drawings de la
Universitat de Columbia (consultable en internet).
El
professor José Antonio Gallardo inclou en el llibre “La infancia en la guerra civil española. Cines y teatros dibujados por niños”
esta interessant il·lustració, que retrata la vida quotidiana dels ontinyentins
en aquells tristos moments i la compara amb fotografies d’aquella època,
facilitades per la directora de Loclar, Maria Reig.
En
la il·lustració —pintada amb plomí i tinta de tres colors, blau, groc i morat— representa
en una sola escena la plaça de Sant Domingo. En ella apareix el teatre Echegaray amb detalls tan minuciosos com
la taquilla, la cua de gent esperant a l’entrada i un cartell anunciador de la
pel·lícula. Amb l’ajuda de Joan Torró Martínez, l’autor del llibre, en un
treball detectivesc, identifica l’obra
projectada: es tracta del film soviètic “El Circo”. Al costat del teatre, es mostra també la seu del sindicat
anarquista CNT-FAI.
Juan
Ezquerro retrata elements existents a la plaça com el cafè-quiosc, en el qual
dos persones estan assegudes junt a un taula mentre que altres dos estan de
dempeus, davant la barra, prenent una consumició. Però, a ulls d’un infant,
destaca un lloc ambulant de “xutxes” sobre dos cavallets i la “Patatera”, un
senzilla instal·lació on es despatxava creïlles torrades en una estufa de
carbó. A més, s’hi veu un artístic banquet encorbat i un templet hexagonal
cobert que resguardava els músics.
En
definitiva, vuitanta anys més tard, un dibuix escolar ens permet reconèixer una
de les places més emblemàtiques de la nostra ciutat. Sant Domingo, en aquells
anys, era el centre neuràlgic de la població, un lloc escenari de mítings, jocs
infantils i espai d’esbargiment per als ontinyentins. En el seu subsòl, un refugi per a protegir-se
del atacs de l’aviació franquista, ens recorda
que aquells anys foren difícils per als ontinyentins i també per als
evacuats que vam acollir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada