"Les persones que mantenen intacta la il·lusió pel seu
treball són la gran virtut de l'educació"
Pere Vañó i Vañó |
El seu accés a la docència es va produir a través
dels estudis de mestre en l'especialitat d'Educació Física, que va realitzar a
la Universitat Jaume I de Castelló. Des d'aleshores, aquest apassionat del
bàsquet i la xocolata —ens confessa amb un fil de veu— demostra dia i nit ser una
persona totalment entregada al seu treball que busca compartir grats moments en
família, amb la qual surt de tant en tant per la serra de Mariola.
Amb motiu de la seua renovació en el càrrec, ens
ha rebut gustosament, i sense perdre mai el somriure, al seu despatx, on hem conversat sobre ell, sobre
l'institut i sobre la situació convulsa que viu a hores d'ara l'educació.
Sembla que els polítics no es posen d'acord quant a educació. Estem
condemnats a patir contínues modificacions del sistema educatiu?
Pere Vañó: Totes les reformes, llevat
d'alguna excepció com la LOGSE, han obviat el caràcter integrador que ha de
regir l'educació. Moltes de les lleis que s'han aprovat a Espanya intenten
tornar als models anteriors a la Llei del 70, on hi havia un accés molt
diferenciat a l'educació que implicava greus desigualtats socials. A cada nova
reforma educativa seria bo preguntar-se quins interessos hi ha al darrere.
Amb tot, què virtuts del sistema destacaria?
Pere Vañó: Quan vas coneixent les
diferents experiències que es duen a terme als centres educatius, t'adones de
la gran quantitat de talent que hi ha a les aules. Sempre hi trobes gent
compromesa amb la seua feina que cada dia intenta innovar i crear noves situacions
d'aprenentatge que ajuden els seus alumnes a avançar en la seua formació
personal i professional. Aquestes persones que, any rere any, no perden la
il·lusió pel seu treball són la gran virtut de l'educació.
Pere Vañó: Per descomptat. A nivell metodològic, crec que serà
interessant seguir amb atenció algunes iniciatives pedagògiques que un grup de
professors està duent a terme dins de les nostres instal·lacions: utilització
de les TIC a les aules, tècniques de gamificació, projectes europeus,
consolidació dels grups plurilingües...
En menys d'un any, l'alumnat que finalitza la secundària obligatòria haurà
d'aprovar un examen extern per obtindre un títol i poder seguir estudiant. Què
li sembla?
Pere Vañó: Aquesta mesura va molt en
la línia dels models educatius més mercantilistes i de fort arrelament al món
anglosaxó. A Anglaterra i els EEUU actualment s'està posant en qüestió aquest
model educatiu. Es dubta del valor d'una prova final que no avalua com
l'alumnat arriba al coneixement, ni quin ha estat el procés que ha seguit per superar
uns determinats «ítems d'avaluació». L'educació és molt més que una «revàlida».
La LOMCE, en el punt de mira |
Pere Vañó: Des de l'experiència com
a estudiant, considere que la Filosofia ajuda l'adolescent a formar-se de manera
crítica. Les societats avancen quan es qüestionen els preceptes anteriors i es
busquen noves formes de convivència. En aquest sentit, assignatures que ajuden
a l'alumnat a interpretar el món on es viu sempre han de tindre un lloc
preponderant en el sistema educatiu.
En aquest debat sobre
educació, on situem la religió?
Pere Vañó: Madrid va
anunciar el passat agost que aquest curs inclouria en determinats centres de la
comunitat l'opció de cursar religió catòlica o musulmana. En la societat actual, cada religió
disposa d'espais i moments per dedicar-los al seu culte. No crec que la
institució escolar siga la més idònia per fomentar la presència de la religió
en la societat.
Aleshores,
sense Filosofia, amb més pes de la religió i amb la incorporació de revàlides, com
es perfila l'escenari futur dels pròxims anys?
Pere Vañó: Si hi ha una cosa que he aprés aquests darrers
anys, és a no plantejar escenaris
futurs, ni crear expectatives. L'administració fa les coses a poc a poc i sota
els dictats dels «decrets, ordres i resolucions». A banda del treball diari, és
evident que les polítiques de suport a l'educació pública són importants. Per
tant, si s'uneix un treball de qualitat a les aules amb polítiques que donen
suport a la formació de les persones, els resultats positius, tal i com es
reflexa al nostre centre, es fan palesos.
Pere Vañó compagina la direcció de l'institut amb la labor docent |
Pere Vañó: El primer any va ser molt complicat a
causa de les retallades en educació de l'anterior govern de la Generalitat. Es
va suprimir el transport a l'alumnat del centre i també van suprimir algunes
unitats d'ESO i Batxillerat. Però gràcies a l'Ajuntament —especialment a Jorge
Rodríguez i Pepe Plà—, a l'Ampa i al claustre, s'ha anat recuperant una part
d'allò perdut. D'aquell primer any destacaria l'extraordinari suport que va
tindre la proposta de l'institut a «Ontinyent Participa» per crear un itinerari
escolar segur. Aquest suport va permetre que el consistori adeqüés els accessos
al centre.
Creu que hi
ha algun aspecte que diferencie l'IES l'Estació de la resta?
Pere Vañó: Qualsevol dels lectors habituals de
l'Andana —el nostre bloc de premsa— sap molt bé què caracteritza el nostre institut.
A través de les seues «pàgines» es pot fer un repàs gairebé diari de tot allò significatiu
que hi té lloc. L'institut de l'Estació, des de fa molts anys, s'ha
«diferenciat» pel seu gran nombre d'activitats formatives que tenen lloc fora
dels espais reglats de les aules. Els principals responsables d'aquest tipus
d'activitats són els professors i les professores del centre, que amb el seu
treball intenten que l'alumnat puga comprendre millor el món que els envolta.
Aquesta implicació té un reflex a nivell educatiu?
Pere Vañó: Evidentment. A nivell educatiu cal destacar els
excel·lents resultats acadèmics que s'estan aconseguint al centre, amb una taxa
quasi nul·la d'abandonaments a l'ESO. Tot l'alumnat que arriba al darrer curs
de l'ensenyament obligatori aconsegueix continuar els seus estudis bé a través
del Batxillerat o dels Cicles Formatius. Molta «culpa» d'aquests bons resultats
la tenen tant l'esforç de les famílies i de l'alumnat com la implicació i
professionalitat del professorat.
Pere Vañó el passat Dia sense cotxes, 22 de setembre |
Pere Vañó: Si un alumne se sent capaç, útil i valorat i es
disposen d'eines i de professorat implicat i amb una gran experiència, com és
el cas de la FP Bàsica i el PDC, el treball, l'ambient a l'aula i la relació amb
els companys es transformen; en conseqüència, la conflictivitat baixa. A més,
la feina dels tutors i tutores i del Departament d'Orientació és clau per
aconseguir aquesta evolució positiva.
Sembla enorgullir-se dels seus companys i
companyes. Troba a faltar algú?
Pere Vañó: Dels meus inicis a l'IES l'Estació, ja fa dotze
anys, recorde amb molta estima els meus companys del Departament d'Educació
Física, Felipe Devesa i Consuelo Fortea,
així com l'alumnat de la tutoria de 2 d'ESO
D.
Què ens pot dir del nou equip directiu?
Pere Vañó: Les circumstàncies respecte als quatre
anys anteriors han canviat, ja que l'equip s'ha renovat pràcticament per
complet. No obstant això, continuen tant Francesc Albero com Imma Cambra, que
ocupen la Prefectura d'Estudis de Batxillerat i la Vicedirecció,
respectivament. Enrique Minguet s'ha fet càrrec de la Caporalia d'Estudis de la
Formació Professional, Cati Moral s'estrena com a cap de l'ESO i Silvia Sancho,
que s'incorpora novament al centre, ho fa al capdavant de la Secretaria.
Suposem que
treballar amb tot aquest equip és enriquidor, però també esgotador. Per què va
optar per la direcció d'un centre escolar, una tasca que ocupa el temps i la
ment d'una persona i que exigeix moltíssim?
Pere Vañó: En el meu cas, arribar a formar part d'un equip
directiu i posteriorment assumir-ne la direcció va ser tot un procés bastant
«natural». Primer vaig exercir de tutor i coordinador a l'ESO, i posteriorment Joana
Rufino em va proposar l'any 2010 entrar a formar part del seu equip directiu
com a Cap d'estudis d'ESO. Aquesta progressivitat, i tenir sempre al costat
gent disposada a tirar-te un cop de mà, van estar els principals motius per entrar en la direcció.
I no ha de sacrificar
alguns aspectes del seu dia a dia o, per contra, pot fer compatible les
diferents facetes de la vida?
Pere Vañó: Encara que, a casa, hem canviat els
nostres hàbits de vida, hem procurat buscar alternatives a fi de poder
compartir el major temps possible junts. El suport familiar és molt important,
ja que moltes vegades les reunions s'allarguen o apareixen imprevistos que cal
resoldre malgrat no ser-hi al centre.
Lamentablement,
no disposem de més temps. Però abans de concloure ens agradaria que donara un
consell a l'alumnat del centre que dirigeix.
Pere Vañó: Aquest agost em va cridar l'atenció una
entrevista apareguda en un mitjà de comunicació d'àmbit estatal sobre els
alumnes que havien obtingut els millors expedients durant el curs. Tots ells
feien referència a l'esforç, al treball diari i a l'ajuda que havien rebut dels
seus professors i pares. Cap d'ells va fer referència a unes determinades
aptituds intel·lectuals per treure bones notes, per a ells i elles el treball
diari era la clau.
Doncs, ja ho sabeu, xics i xiques...
Doncs, ja ho sabeu, xics i xiques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada