Entrevista a PERE VAÑÓ, director de l'IES L'Estació

"Les persones que mantenen intacta la il·lusió pel seu treball són la gran virtut de l'educació"

Pere Vañó i Vañó

Des de fa més d'una dècada, aquest bocairentí de naixement, de mirada neta, tracte afable i conviccions fermes, forma part de la plantilla de l'IES l'Estació, institut que començà a dirigir l'any 2012. No obstant això, vint anys en el món de la docència així com una variada i sòlida formació acadèmica i professional —és Tècnic en Higiene Dental, Mestre de valencià per la Universitat Jaume I, Tècnic Universitari en Biblioteconomia per la Universitat Oberta de Catalunya i Llicenciat en Comunicació Audiovisual també per la UOC— l'acrediten com un dels candidats més competents per estar al front d'un centre de secundària que ja és un referent a la comarca.

El seu accés a la docència es va produir a través dels estudis de mestre en l'especialitat d'Educació Física, que va realitzar a la Universitat Jaume I de Castelló. Des d'aleshores, aquest apassionat del bàsquet i la xocolata —ens confessa amb un fil de veu— demostra dia i nit ser una persona totalment entregada al seu treball que busca compartir grats moments en família, amb la qual surt de tant en tant per la serra de Mariola.

Amb motiu de la seua renovació en el càrrec, ens ha rebut gustosament, i sense perdre mai el somriure, al seu despatx, on hem conversat sobre ell, sobre l'institut i sobre la situació convulsa que viu a hores d'ara l'educació. 

Sembla que els polítics no es posen d'acord quant a educació. Estem condemnats a patir contínues modificacions del sistema educatiu?

Pere Vañó: Totes les reformes, llevat d'alguna excepció com la LOGSE, han obviat el caràcter integrador que ha de regir l'educació. Moltes de les lleis que s'han aprovat a Espanya intenten tornar als models anteriors a la Llei del 70, on hi havia un accés molt diferenciat a l'educació que implicava greus desigualtats socials. A cada nova reforma educativa seria bo preguntar-se quins interessos hi ha al darrere.

Amb tot, què virtuts del sistema destacaria?

Pere Vañó: Quan vas coneixent les diferents experiències que es duen a terme als centres educatius, t'adones de la gran quantitat de talent que hi ha a les aules. Sempre hi trobes gent compromesa amb la seua feina que cada dia intenta innovar i crear noves situacions d'aprenentatge que ajuden els seus alumnes a avançar en la seua formació personal i professional. Aquestes persones que, any rere any, no perden la il·lusió pel seu treball són la gran virtut de l'educació.

En aquest sentit, l'IES l'Estació és un paradigma.

Pere Vañó: Per descomptat. A nivell metodològic, crec que serà interessant seguir amb atenció algunes iniciatives pedagògiques que un grup de professors està duent a terme dins de les nostres instal·lacions: utilització de les TIC a les aules, tècniques de gamificació, projectes europeus, consolidació dels grups plurilingües...

En menys d'un any, l'alumnat que finalitza la secundària obligatòria haurà d'aprovar un examen extern per obtindre un títol i poder seguir estudiant. Què li sembla?

Pere Vañó: Aquesta mesura va molt en la línia dels models educatius més mercantilistes i de fort arrelament al món anglosaxó. A Anglaterra i els EEUU actualment s'està posant en qüestió aquest model educatiu. Es dubta del valor d'una prova final que no avalua com l'alumnat arriba al coneixement, ni quin ha estat el procés que ha seguit per superar uns determinats «ítems d'avaluació». L'educació és molt més que una «revàlida».

La LOMCE, en el punt de mira

La nova reforma educativa també margina de forma considerable la Filosofia. Què en pensa?

Pere Vañó: Des de l'experiència com a estudiant, considere que la Filosofia ajuda l'adolescent a formar-se de manera crítica. Les societats avancen quan es qüestionen els preceptes anteriors i es busquen noves formes de convivència. En aquest sentit, assignatures que ajuden a l'alumnat a interpretar el món on es viu sempre han de tindre un lloc preponderant en el sistema educatiu.

En aquest debat sobre educació, on situem la religió?

Pere Vañó: Madrid va anunciar el passat agost que aquest curs inclouria en determinats centres de la comunitat l'opció de cursar religió catòlica o musulmana. En la societat actual, cada religió disposa d'espais i moments per dedicar-los al seu culte. No crec que la institució escolar siga la més idònia per fomentar la presència de la religió en la societat. 

Aleshores, sense Filosofia, amb més pes de la religió i amb la incorporació de revàlides, com es perfila l'escenari futur dels pròxims anys?

Pere Vañó: Si hi ha una cosa que he aprés aquests darrers anys, és a no plantejar escenaris futurs, ni crear expectatives. L'administració fa les coses a poc a poc i sota els dictats dels «decrets, ordres i resolucions». A banda del treball diari, és evident que les polítiques de suport a l'educació pública són importants. Per tant, si s'uneix un treball de qualitat a les aules amb polítiques que donen suport a la formació de les persones, els resultats positius, tal i com es reflexa al nostre centre, es fan palesos.

Pere Vañó compagina la direcció de l'institut amb la labor docent

Com que parla de l'IES l'Estació, li demanen un balanç dels últims quatre anys en què ha estat dirigint el centre.

Pere Vañó: El primer any va ser molt complicat a causa de les retallades en educació de l'anterior govern de la Generalitat. Es va suprimir el transport a l'alumnat del centre i també van suprimir algunes unitats d'ESO i Batxillerat. Però gràcies a l'Ajuntament —especialment a Jorge Rodríguez i Pepe Plà—, a l'Ampa i al claustre, s'ha anat recuperant una part d'allò perdut. D'aquell primer any destacaria l'extraordinari suport que va tindre la proposta de l'institut a «Ontinyent Participa» per crear un itinerari escolar segur. Aquest suport va permetre que el consistori adeqüés els accessos al centre.

Creu que hi ha algun aspecte que diferencie l'IES l'Estació de la resta?

Pere Vañó: Qualsevol dels lectors habituals de l'Andana —el nostre bloc de premsa— sap molt bé què caracteritza el nostre institut. A través de les seues «pàgines» es pot fer un repàs gairebé diari de tot allò significatiu que hi té lloc. L'institut de l'Estació, des de fa molts anys, s'ha «diferenciat» pel seu gran nombre d'activitats formatives que tenen lloc fora dels espais reglats de les aules. Els principals responsables d'aquest tipus d'activitats són els professors i les professores del centre, que amb el seu treball intenten que l'alumnat puga comprendre millor el món que els envolta.

Aquesta implicació té un reflex a nivell educatiu?

Pere Vañó: Evidentment. A nivell educatiu cal destacar els excel·lents resultats acadèmics que s'estan aconseguint al centre, amb una taxa quasi nul·la d'abandonaments a l'ESO. Tot l'alumnat que arriba al darrer curs de l'ensenyament obligatori aconsegueix continuar els seus estudis bé a través del Batxillerat o dels Cicles Formatius. Molta «culpa» d'aquests bons resultats la tenen tant l'esforç de les famílies i de l'alumnat com la implicació i professionalitat del professorat. 

Pere Vañó el passat Dia sense
cotxes, 22 de setembre

Als bons resultats cal afegir l'escassa conflictivitat del centre.

Pere Vañó: Si un alumne se sent capaç, útil i valorat i es disposen d'eines i de professorat implicat i amb una gran experiència, com és el cas de la FP Bàsica i el PDC, el treball, l'ambient a l'aula i la relació amb els companys es transformen; en conseqüència, la conflictivitat baixa. A més, la feina dels tutors i tutores i del Departament d'Orientació és clau per aconseguir aquesta evolució positiva.

Sembla enorgullir-se dels seus companys i companyes. Troba a faltar algú?

Pere Vañó: Dels meus inicis a l'IES l'Estació, ja fa dotze anys, recorde amb molta estima els meus companys del Departament d'Educació Física,  Felipe Devesa i Consuelo Fortea, així com  l'alumnat de la tutoria de 2 d'ESO D.

Què ens pot dir del nou equip directiu?

Pere Vañó: Les circumstàncies respecte als quatre anys anteriors han canviat, ja que l'equip s'ha renovat pràcticament per complet. No obstant això, continuen tant Francesc Albero com Imma Cambra, que ocupen la Prefectura d'Estudis de Batxillerat i la Vicedirecció, respectivament. Enrique Minguet s'ha fet càrrec de la Caporalia d'Estudis de la Formació Professional, Cati Moral s'estrena com a cap de l'ESO i Silvia Sancho, que s'incorpora novament al centre, ho fa al capdavant de la  Secretaria.

Suposem que treballar amb tot aquest equip és enriquidor, però també esgotador. Per què va optar per la direcció d'un centre escolar, una tasca que ocupa el temps i la ment d'una persona i que exigeix moltíssim?

Pere Vañó: En el meu cas, arribar a formar part d'un equip directiu i posteriorment assumir-ne la direcció va ser tot un procés bastant «natural». Primer vaig exercir de tutor i coordinador a l'ESO, i posteriorment Joana Rufino em va proposar l'any 2010 entrar a formar part del seu equip directiu com a Cap d'estudis d'ESO. Aquesta progressivitat, i tenir sempre al costat gent disposada a tirar-te un cop de mà, van estar els principals motius  per entrar en la direcció.

I no ha de sacrificar alguns aspectes del seu dia a dia o, per contra, pot fer compatible les diferents facetes de la vida?

Pere Vañó: Encara que, a casa, hem canviat els nostres hàbits de vida, hem procurat buscar alternatives a fi de poder compartir el major temps possible junts. El suport familiar és molt important, ja que moltes vegades les reunions s'allarguen o apareixen imprevistos que cal resoldre malgrat no ser-hi al centre. 

Lamentablement, no disposem de més temps. Però abans de concloure ens agradaria que donara un consell a l'alumnat del centre que dirigeix.

Pere Vañó: Aquest agost em va cridar l'atenció una entrevista apareguda en un mitjà de comunicació d'àmbit estatal sobre els alumnes que havien obtingut els millors expedients durant el curs. Tots ells feien referència a l'esforç, al treball diari i a l'ajuda que havien rebut dels seus professors i pares. Cap d'ells va fer referència a unes determinades aptituds intel·lectuals per treure bones notes, per a ells i elles el treball diari era la clau.

Doncs, ja ho sabeu, xics i xiques...