dissabte, 29 de juny de 2013

Joan Riera

Homenatge a Joan Riera

L'estimat professor de Llengua es trasllada



L'estimat professor, amic i company Joan Riera, del Departament de Castellà, deixa el nostre centre per traslladar-se a la seua comarca de la Marina. Introvertit, amable, poeta i ciclista inesgotable, discret, imaginatiu i molt intel·ligent, deixa un inesborrable record entre nosaltres.

El professor Abelardo Muñoz ha escrit uns versos d'acomiadament: "Amb aquest petit poema vull fer-li un homenatge al company Joan Riera, del qual admire la il·lusió que posa en tot el que fa i la capacitat de transmetre eixa il·lusió als seus alumnes", ha escrit Abelardo.



També des de L'ANDANA ens hem sumat amb un sonet d'homenatge, tot imitant l'estil "rieresià". Esperem que us agraden. També podeu adjuntar els vostres particulars homenatges, a aquest "post", enviant-los a l'adreça que podeu veure enganxada a les barres d'eines a la dreta d'aquest mateix bloc. 




Al meu amic , Joan Riera
 Abelardo Muñoz

Treinta años, no de guerra,
sí de dedicación y entrega
dejaron los campos llenos,
de alumnos agradecidos,
de versos y de poemas


Letrista y compositor
de escatológicos versos
famoso por  “el copión”
y cantidad de sonetos


Y ahora que tú te vas,
perderemos esa imagen
de aquel ciclista que al alba
pedaleando palabras,
confeccionaba sonetos
y del  paño que enjugaba
sus corporales lamentos
y de esa cesta de frutas
que mitigaba su esfuerzo


Amigo, aunque te vas,
lejos de aquí, a otro  centro
compartirás tu  ilusión  
y seguirás componiendo
con los tuyos, vivirás las horas;  
con nosotros, los recuerdos                                  


SONETO A LO JOAN RIERA
DESDE L’ANDANA, PARA UN AMIGO

Ya te nos marchas, cual hidalgo montado
en sueños, amigo Joan, cual ovillo
de silencios, cual manojo de cansado
ajetreo. Una mirada de chiquillo


en la vieja sala del profesorado
cuando entrabas con tu amplio hatillo
de quimeras y el táper preparado,
tus toallas mojadas y tu cuchillo,

campestre cesta y rústico botijo.
Nido de sorpresas fue tu casillero,
tesoros imprevistos en tu bolsillo.

“Personajillo: persona más ajillo”,
dedujo un alumno de cascos ligero.
En el manzano, algo tuyo ha quedado.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada