La darrera setmana de juny, va tenir lloc l'esperat viatge de final de curs de l'alumnat de 4t de l'ESO, que enguany ha tingut com a destí un campament d'aventura a Astúries. Ha plogut quasi tots els dies, però això no ha estat un inconvenient massa gran per a les ganes de passar-ho bé i traure's del damunt les teranyines d'un curs ple de treball i de responsabilitats. L'alumne Sergi Garcia en ofereix la seua personal crònica
Se m'ha encomanat que descrigui en unes cent cinquanta paraules el viatge
a Astúries i Madrid, fet per nosaltres, els estudiants de quart d'ESO de l’IES
l’Estació, però no sé si sabré com emmagatzemar en un article tant reduït
tantes vivències, activitats, emocions...
Començaré, evidentment, pel principi, res més i res menys
que dotze llarguíssimes hores dins d'un autobús en el qual passaríem molt,
realment molt de temps.
Però la llarga espera valgué la pena en arribar a aquell
meravellós paratge, cobert per una abundant capa verda, inclús en alguns llocs,
era possible identificar neu.
Arribàrem a l'hotel, però, no era possible que tot fóra
tant bo, ens havíem equivocat d'hotel, i quan finalment ja érem on tocava, vam
descobrir una cosa que canviaria el curs de tot el viatge, ens allotjaríem amb
gent de l'INSERSO!!.
Passaren els dies, amb ells les activitats, com ara el
piragüisme, on gairebé tots nosaltres acabàrem amb la canoa cap per avall,
també gaudírem d'unes ferides de guerra, la guerra del PaintBall, molt graciós
també el barranquisme i totes les cares gracioses d'una de les nostres
acompanyantes professores, visitàrem una cova guiats per un senyor de caràcter
lleugerament llunàtic, i també visitàrem molts llocs interessants com ara
Covadonga, Lleó i, sobretot, Cangas de Onís.
Acabàrem el viatge a Madrid, on possiblement tots i
cadascun de nosaltres ens vam commoure al veure el musical de “El Rey León”, en
traslladar-nos en un instant a la nostra infància.
Sincerament, per a mi, i suposo que parlo en veu de tots,
crec que ha sigut un viatge, encara que passat per aigua, digne de recordar.
Sergi Garcia Micó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada