La dècada dels anys seixanta va suposar una
revolució en els costums de la societat espanyola. El turisme estranger que
envaïa les costes peninsulars era, en part, responsable d'este fenomen de
modernització. La joventut era especialment receptiva a les noves formes de vestir;
la minifalda i el bikini —criticats pels sectors més conservadors— ben prompte
s'imposaren. Els joves imitaren el pentinat dels Beatles i es deixaren créixer
les melenes. La modernitat del moment tenia un adjectiu: era yé-yé.
Ja han pogut comprovar
que els canvis en les modes i en els costums sempre han despertat certs recels.
En aquesta ocasió vull aportar un testimoni ben curiós de les primeres impressions que va causar, entre els
ontinyentins de mitjans del segle XIX, el nou corrent literari de moda d'aquell
temps i els seus seguidors: el Romanticisme.
“En este año entre los
jóvenes de ambos sexos corría una bárbara moda que llamaban románticos, los
cuales vestían con un levitón largo, el pelo también largo y risado sobre las
espaldas, con barba o con patillas y bigote de color amarillo. Si les
despreciaban sus novias, se suicidaban con un pistoletazo”.
“Las románticas
llevaban el vestido del todo blanco o negro, el pelo suelto risado o envuelto
las trenzas con un puñalito […] con un frasquito de veneno colgado al cuello
con el que amenazaban a sus padres y novio cuando las contradecían. Hubo muchas
que lo tomaban despechadas y se vestían de blanco para morir. ¡Qué necedad e
ignorancia en siglo de Ilustración! El modo de hir por las calles era ridículo
y desficioso, y para poder conseguir el estar amarillas y delgadas tomaban
continuamente vino agrio y otros licores perniciosos a la salud por cuyo motivo
muchas enfermaron y murieron de ataques”.
“El pantalón de
los románticos era estrecho y por debajo de las botas, de modo que no podían
recojer la vengala, si les caía en tierra, ni coger las pulgas sin quitarse el
pantalón”.
L'autor de l'escrit
difícilment veuria passejar pels carrers d'Ontinyent joves vestits a la moda
romàntica, a menys que es tractara d'estudiants de procedència burgesa de
visita a la casa paterna. La major part dels pobladors de la vila del Clariano
vestien en el segle XIX a la manera tradicional. La topografia mèdica
d'Ontinyent —datada en 1916— explicava
la desaparició “a medida que se infiltraba la civilización moderna del simpático,
modesto y artístico traje de nuestros antepasados, dando paso al traje
moderno...”. Encara, però, la nostra ciutat era de costums conservadors i marcadament
religiosa. De fet, els ontinyentins, quan el toc de la campana anunciava l'acte
de consagració en la missa, guardaven silenci en les vies públiques i els homes
es descobrien llevant-se el barret o gorra.
Hui en dia, assistim a
canvis trepidants. La tecnologia de la informació transmet modes i tendències
de manera instantània. Les grans multinacionals (Zara, HM...) fins i tot
canvien setmanalment les seues col·leccions. En internet pots comprar de manera
instantània “on line” en nombroses pàgines. Les xiquetes porten esgarrats els
pantalons de manera intencionada. Ara és la modernitat, abans
era propi d'indigents o de xiquets trapassers. Ja res no ens sorprèn! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada